Llengües kiptxak

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaLlengües kiptxak

Modifica el valor a Wikidata
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton deÀsia Central
Estat Ucraïna
Rússia Rússia
Geòrgia Geòrgia
Kazakhstan Kazakhstan
Kirguizstan Kirguizstan
Uzbekistan Uzbekistan
República Popular de la Xina R.P. de la Xina
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nostràtiques
llengües altaiques
llengües turqueses
llengües turqueses comunes Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologkipc1239 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües kiptxak o turqueses nord-occidentals constitueixen una de les principals branques de la família turquesa que compta amb uns 22 milions de parlants en una àrea que s'estén des de Lituània fins a la Xina.

Classificació[modifica]

Les kiptxak es classifiquen internament en tres grups, basats en criteris geogràfics i característiques compartides:

La llengua emprada pels mamelucs d'Egipte sembla haver estat una llengua kiptxak, probablement pertanyent al grup kiptxak-nogai.

Descripció lingüística[modifica]

Les llengües kiptxak comparteixen certes característiques comunes que permeten classificar-les juntes. Algunes característiques són compartides per altres llengües turqueses, encara que altres són exclusives del grup kiptxak.

Característiques compartides amb altres grups[modifica]

  • Canvi de la /*d/ del proto-túrquic a /j/ (e.g. * hadaq > ajaq 'peu').
  • Pèrdua de la /*h/ inicial (preservada només en khalaj)

Característiques exclusives del grup[modifica]

  • Ús extensiu de l'harmonia vocàlica associada a l'arrodoniment vocàlic (e.g. olor vs. olar 'els (pron,)')
  • Reforçament de la */j/ inicial (e.g. * jetti > ʒetti 'set')
  • Diftongació en síl·laba final de */ɡ/ i */b/ (e.g. * taɡ > taw 'muntanya', * sub > suw 'aigua')

Comparació lèxica[modifica]

Els numerals en diferents llengües turqueses nord-occidentals són:[1]

GLOSA Kiptxak-bolgar Kiptxak-cumà Kiptxak-nogai Kirguís-kiptxak PROTO-
KIPTXAK
Baixkir Txulim Tàtar Karaïm Kumyk Karatxai-balkar Karakalpak Kazakh Nogai Kirguís Altai
'1' bĕr pir ber bir bɨr bir bɪr bɘr bir bir *bir
*bir
'2' ikĕ igi
ĭkĭ
ike æki ɛki eki ʲekɪ ʲɘkɘ eki eki *ẹki
*ẹki
'3' ɵ̆s ɵɕ ʏʃ ʉʃ *yʧ
*üč
'4' dyrt tørt dyrt dʲortʲ dərt tørt tørt tyʉ̯ɾt dørt tœɾt *dørt
*dört
'5' biʃ pes biʃ bʲæʃ bɛʃ beʃ bes bʲɘs bes beʃ *beʃ
*beš
'6' ɑltɯ̆ ɑltɯ altɤ ɑltɯ ɑltə ɑltɯ altɨ ɑltə ɑltɨ ɑltɯ *ɑltɯ
*altı
'7' jĕtĕ jedi
jættĭ
ʑide jædi jetti ʤeti ʒetɪ ʒʲɘtɘ jeti ʤeti *ʤetti
*jetti
'8' higĕð segiz
sɛgĭz
siɡez sʲægiz sɛgiz segiz segɪz sʲɘɣɘz segiz seɣiz *segiz
*segiz
'9' toɣɯ̆ð toʁuz tuɢɤz toɣuz tɔʁʊz toguz toɣɨz tʷʊʁəz toʁɨz toʁuz *toʁuz
*toɣuz
'10' un on un on ɔn on ʷon ʷʊn on on *on
*on

Referències[modifica]

  1. «Turkic numerals (E. Chan)». Arxivat de l'original el 2015-12-01. [Consulta: 30 novembre 2014].

Bibliografia[modifica]

  • Johanson, Lars and Csató, Éva Ágnes. The Turkic Languages. Routledge, 1998. ISBN 0-415-08200-5. 
  • Menges, Karl H.. The Turkic Languages and Peoples. Wiesbaden: Harrassowitz, 1995. ISBN 3-447-03533-1. 

Vegeu també[modifica]


Llengües turqueses
Turquès occidental
Ogur Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
Oguz Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Karluk Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
Kiptxak Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
Turquès oriental
Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
Argu Khalaj
Siberià Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental
Turc antic
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida