Llengües kiptxak

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llenguaLlengües Kiptxak
Tipus llengua aglutinant
Parlants
principalment a Àsia Central
Parlat a Flag of Ukraine.svg Ucraïna
Rússia Rússia
Geòrgia Geòrgia
Kazakhstan Kazakhstan
Kirguizistan Kirguizistan
Uzbekistan Uzbekistan
República Popular de la Xina Xina
Map-Kypchak Language World.png
Classificació lingüística

Altaica
  Túrquic
    L. kiptxak      Kiptxak-bolgar       Kiptxak-cumà        Kiptxak-Nogai

        Kirguís-Kiptxak
Modifica les dades a Wikidata

Les llengües kyptxak o túrquiques nord-occidentals (també anomenades qypchaq i kiptxak) constitueixen una de les principals branques de la família túrquica que compta amb uns 22 milions de parlants en una àrea que s'estén des de Lituània fins a la Xina.

Classificació[modifica]

Les kiptxak es classifiquen internament en tres grups, basats en criteris geogràfics i característiques compartides:

  • Kiptxak-Bolgar (Kiptxak uràlic o uralocaspi), que inclou el bashkir i el tàtar (que engloba el tàtar siberià, tàtar Misar o occidental, tàtar d'Àstrakhan, tàtar de Baraba, etc.)
  • Kiptxak-Cumà (kiptxak pontocaspi), que inclou el karatxai, el kumyk, el Karaim, el krymchak, l'extint cumà i el kiptxak, pròpiament dit. L'urum i el tàtar de Crimea semblen haver tingut una base kiptxak-cumana, però han estat severament influïts pel túrquic oghuz.
  • Kyptxak-Nogai (aralocaspià), que inclou el kazakh, el karakalpak, i el Nogai (o tàtar Nogai).
  • Kirguís-Kiptxak que inclou el kirguís, i l'altai.

La llengua emprada pels mamelucs d'Egipte sembla haver estat una llengua kiptxak, probablement pertanyent al grup kazakh-Nogai.

Descripció lingüística[modifica]

Les llengües kiptxak comparteixen certes característiques comunes que permeten classificar-les juntes. Algunes característiques són compartides per altres llengües turqueses, encara que altres són exclusives del grup kiptxak.

Característiques compartides amb altres grups[modifica]

  • Canvi de la /*d/ del proto-túrquic a /j/ (e.g. *hadaq > ajaq 'peu').
  • Pèrdua de la /*h/ inicial (preservada només en khalaj)

Característiques exclusives del grup[modifica]

  • Ús extensiu de l'harmonia vocàlica associada a l'arrodoniment vocàlic (e.g. olor vs. olar 'els (pron,)')
  • Reforçament de la */j/ inicial (e.g. *jetti > ʒetti 'set')
  • Diftongació en síl·laba final de */ɡ/ i */b/ (e.g. *taɡ > taw 'muntanya', *sub > suw 'aigua')

Comparació lèxica[modifica]

Els numerals en diferents llengües turqueses nord-occidentals són:[1]

GLOSA Kiptxak-Bolgar Kiptxak-Cumà Kiptxak-Nogai Kirguís-Kiptxak PROTO-
KIPTXAK
Baixkir Chulym Tàtar Karaim Kumyk Karatxai-balkar Kara-
kalpak
Kazakh Nogai kirguís Altai
'1' bĕr pir ber bir bɨr bir bɪr bɘr bir bir *bir
*bir
'2' ikĕ igi
ĭkĭ
ike æki ɛki eki ʲekɪ ʲɘkɘ eki eki *ẹki
*ẹki
'3' ɵ̆s ɵɕ ʏʃ ʉʃ *yʧ
*üč
'4' dyrt tørt dyrt dʲortʲ dərt tørt tørt tyʉ̯ɾt dørt tœɾt *dørt
*dört
'5' biʃ pes biʃ bʲæʃ bɛʃ beʃ bes bʲɘs bes beʃ *beʃ
*beš
'6' ɑltɯ̆ ɑltɯ altɤ ɑltɯ ɑltə ɑltɯ altɨ ɑltə ɑltɨ ɑltɯ *ɑltɯ
*altı
'7' jĕtĕ jedi
jættĭ
ʑide jædi jetti ʤeti ʒetɪ ʒʲɘtɘ jeti ʤeti *ʤetti
*jetti
'8' higĕð segiz
sɛgĭz
siɡez sʲægiz sɛgiz segiz segɪz sʲɘɣɘz segiz seɣiz *segiz
*segiz
'9' toɣɯ̆ð toʁuz tuɢɤz toɣuz tɔʁʊz toguz toɣɨz tʷʊʁəz toʁɨz toʁuz *toʁuz
*toɣuz
'10' un on un on ɔn on ʷon ʷʊn on on *on
*on

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Johanson, Lars and Csató, Éva Ágnes. The Turkic Languages. Routledge, 1998. ISBN 0-415-08200-5. 
  • Menges, Karl H.. The Turkic Languages and Peoples. Wiesbaden: Harrassowitz, 1995. ISBN 3-447-03533-1. 
Llengües turqueses
Turquès occidental
Bolgar Bolgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
Txagatai Aini² | Ili Turki | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
Kiptxak Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-Balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krymtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
Oghuz Afshar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qashqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Turquès oriental
Khalaj Khalaj
Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
Uigur Altai septentrional | Chulym | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakha / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Yugur Oriental
Turc antic
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida