Iacut

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaIacut
Саха тыла Saxa tyla
Altres nomsSakha
Tipusllengua, llengua viva i llengua vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants365.000
Parlants nadius450.000 Modifica el valor a Wikidata (2010 Modifica el valor a Wikidata)
Parlat aSakhà Modifica el valor a Wikidata
Oficial aSakhà
Autòcton deSibèria
EstatRússia
SakhaDolganWorld.jpg
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nostràtiques
llengües altaiques
llengües turqueses
llengües turqueses comunes
llengües turqueses siberianes
Northern Siberian languages (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet ciríl·lic i escriptures Sakha Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2sah
ISO 639-3sah Modifica el valor a Wikidata
SILsah
Glottologyaku1245 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuesah Modifica el valor a Wikidata
UNESCO508 Modifica el valor a Wikidata
IETFsah Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages10454 Modifica el valor a Wikidata

El iacut o sakhà és una llengua turquesa parlada per unes 360.000 persones a la República de Sakhà, al nord de la Sibèria russa. Fa servir caràcters ciríl·lics. Els iacuts pertanyen tant a religions tradicionals com a l'església ortodoxa russa.

Característiques[modifica]

Forma un subgrup amb el txuvaix, i també és parlada pels dolgans de Taimíria, i es caracteritza per ser una llengua aglutinant però amb elements analítics:

  • Mutació de la J prototurca en sibilan ([s] en iacut i [ʃ] en txuvaix),
  • Posseeix vocals llargues peculiars que es troben en monosíl·labs i polisíl·labs, però mai com a primer element de paraula polisíl·laba; si un monosíl·lab amb vocal llarga esdevé bisíl·lab o polisíl·lab per ajuntar-se un sufix, la vocal s'abreuja. Manté el diftong turc UO.
  • Conserva la S inicial del prototurc com el txuvaix, mentre que la perden les altres (per exemple, barret en iacut as i en turc sač).
  • Manté els diftongs IA, UO, ÏE i té un cas partitiu, a diferència de les altres llengües turqueses.
  • Les formes conjugades es basen en un sistema d'escriptura basada en l'alfabet fonètic internacional el 1922, revisat el 1924. El 1929-1939 adoptaren l'alfabet llatí, i des d'aleshores el ciríl·lic.

Alfabet iacut[modifica]

A a a [a] [a]
Б б b [b] [be]
В в v [v] [ve]
Г г g [g] [ge]
Д д d [d]; com a palatal, [dj] [de]
Е е e [je]; [e] després de C[1] llevat [t, d, s, z, n, l] [je]
Ë ë ë [jo]; [o] després de [tj, dj, sj, zj, nj, lj] [jo]
Ж ж ž [] [e]
З з z [z]; com a palatal [zj] [ze]
И и i [i] [njebd i] 'i curta'
I i ï [i] després de [t, d, s, z, n, l] [jord i] 'i llarga'
Й й j [j] [i kratkəj]
К к k [k] [ka]
Л л l [l]; com a palatal [lj] [el]
М м m [m] [em]
Н н n [n]; com a palatal [nj] [en]
О о o [o] [o]
Ö ö ö [ə] [ə]
П п p [p] [pe]
Р р r [r] [er]
С с s [s]; com a palatal [sj] [es]
Т т t [t]; com a palatal [tj] [te]
У у u [u] [u]
(Ф ф f) [f] [ef]
(Х х x) [x] [xa]
(Ц ц c) [] [e]
Ч ч č [j] [je]
Ш ш š [] [a]
(Щ щ šč) [a]
Ъ ъ _b [jord znak] 'signe dur'
Ы ы y [] []
Ь ь ' _b [njebd znak] 'signe suau'
Э э è [e] [e]
Ю ю ju [ju]; [u] després de [tj, dj, sj, zj, nj, lj] [ju]
Я я ja [ja]; [a] després [tj, dj, sj, zj, nj, lj] [ja]

Vegeu també[modifica]

Nota[modifica]

  1. El símbol C significa consonant.

Enllaços externs[modifica]

Viquipèdia
Hi ha una edició en iacut
de la Viquipèdia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iacut

Sobre la llengua[modifica]

Contingut en iacut[modifica]


Llengües turqueses
Turquès occidental
Bolgar Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
Txagatai Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
Kiptxak Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
Oguz Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Turquès oriental
Khalaj Khalaj
Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
Uigur Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental
Turc antic
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida