Iacut

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaIacut
саха тыла saxa tyla
Altres nomsSakha
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants365.000
Parlants nadius450.000 Modifica el valor a Wikidata (2010 Modifica el valor a Wikidata)
Parlat aSakhà Modifica el valor a Wikidata
Oficial aSakhà
Autòcton deSibèria
EstatRússia
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nostràtiques
llengües altaiques
llengües turqueses
llengües turqueses comunes
llengües turqueses siberianes
llengües turqueses nord-siberianes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet ciríl·lic i escriptures Sakha Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2sah
ISO 639-3sah Modifica el valor a Wikidata
SILsah
Glottologyaku1245 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuesah Modifica el valor a Wikidata
UNESCO508 Modifica el valor a Wikidata
IETFsah Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages10454 Modifica el valor a Wikidata

El iacut o sakhà és una llengua turquesa parlada per unes 360.000 persones a la República de Sakhà, al nord de la Sibèria russa. Fa servir caràcters ciríl·lics. Els iacuts pertanyen tant a religions tradicionals com a l'església ortodoxa russa.

Característiques[modifica]

Forma un subgrup amb el txuvaix, i també és parlada pels dolgans de Taimíria, i es caracteritza per ser una llengua aglutinant però amb elements analítics:

  • Mutació de la J prototurca en sibilan ([s] en iacut i [ʃ] en txuvaix),
  • Posseeix vocals llargues peculiars que es troben en monosíl·labs i polisíl·labs, però mai com a primer element de paraula polisíl·laba; si un monosíl·lab amb vocal llarga esdevé bisíl·lab o polisíl·lab per ajuntar-se un sufix, la vocal s'abreuja. Manté el diftong turc UO.
  • Conserva la S inicial del prototurc com el txuvaix, mentre que la perden les altres (per exemple, barret en iacut as i en turc sač).
  • Manté els diftongs IA, UO, ÏE i té un cas partitiu, a diferència de les altres llengües turqueses.
  • Les formes conjugades es basen en un sistema d'escriptura basada en l'alfabet fonètic internacional el 1922, revisat el 1924. El 1929-1939 adoptaren l'alfabet llatí, i des d'aleshores el ciríl·lic.

Alfabet iacut[modifica]

A a a [a] [a]
Б б b [b] [be]
В в v [v] [ve]
Г г g [g] [ge]
Д д d [d]; com a palatal, [dj] [de]
Е е e [je]; [e] després de C[1] llevat [t, d, s, z, n, l] [je]
Ë ë ë [jo]; [o] després de [tj, dj, sj, zj, nj, lj] [jo]
Ж ж ž [] [e]
З з z [z]; com a palatal [zj] [ze]
И и i [i] [njebd i] 'i curta'
I i ï [i] després de [t, d, s, z, n, l] [jord i] 'i llarga'
Й й j [j] [i kratkəj]
К к k [k] [ka]
Л л l [l]; com a palatal [lj] [el]
М м m [m] [em]
Н н n [n]; com a palatal [nj] [en]
О о o [o] [o]
Ö ö ö [ə] [ə]
П п p [p] [pe]
Р р r [r] [er]
С с s [s]; com a palatal [sj] [es]
Т т t [t]; com a palatal [tj] [te]
У у u [u] [u]
(Ф ф f) [f] [ef]
(Х х x) [x] [xa]
(Ц ц c) [] [e]
Ч ч č [j] [je]
Ш ш š [] [a]
(Щ щ šč) [a]
Ъ ъ _b [jord znak] 'signe dur'
Ы ы y [] []
Ь ь ' _b [njebd znak] 'signe suau'
Э э è [e] [e]
Ю ю ju [ju]; [u] després de [tj, dj, sj, zj, nj, lj] [ju]
Я я ja [ja]; [a] després [tj, dj, sj, zj, nj, lj] [ja]

Vegeu també[modifica]

Nota[modifica]

  1. El símbol C significa consonant.

Enllaços externs[modifica]

Hi ha una edició en iacut de la Viquipèdia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iacut

Sobre la llengua[modifica]

Contingut en iacut[modifica]


Llengües turqueses
Turquès occidental
Ogur Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
Oguz Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Karluk Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
Kiptxak Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
Turquès oriental
Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
Argu Khalaj
Siberià Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental
Turc antic
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida