Iacut
Aparença
саха тыла saxa tyla | |
---|---|
Altres noms | Sakha |
Tipus | llengua viva i llengua natural |
Ús | |
Parlants | 365.000 |
Parlants nadius | 450.000 (2010 ) |
Parlat a | Sakhà |
Oficial a | Sakhà |
Autòcton de | Sibèria |
Estat | Rússia |
Coordenades | 62° 20′ 59″ N, 130° 52′ 09″ E / 62.3496°N,130.8691°E |
Classificació lingüística | |
llengües turqueses llengües turqueses comunes llengües turqueses siberianes llengües turqueses nord-siberianes | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic i escriptures Sakha |
Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
Codis | |
ISO 639-2 | sah |
ISO 639-3 | sah |
SIL | sah |
Glottolog | yaku1245 |
Ethnologue | sah |
UNESCO | 508 |
IETF | sah |
Endangered languages | 10454 |
El iacut o sakhà és una llengua turquesa parlada per unes 360.000 persones a la República de Sakhà, al nord de la Sibèria russa. Fa servir caràcters ciríl·lics. Els iacuts pertanyen tant a religions tradicionals com a l'església ortodoxa russa.
Característiques
[modifica]Forma un subgrup amb el txuvaix, i també és parlada pels dolgans de Taimíria, i es caracteritza per ser una llengua aglutinant però amb elements analítics:
- Mutació de la J prototurca en sibilan ([s] en iacut i [ʃ] en txuvaix),
- Posseeix vocals llargues peculiars que es troben en monosíl·labs i polisíl·labs, però mai com a primer element de paraula polisíl·laba; si un monosíl·lab amb vocal llarga esdevé bisíl·lab o polisíl·lab per ajuntar-se un sufix, la vocal s'abreuja. Manté el diftong turc UO.
- Conserva la S inicial del prototurc com el txuvaix, mentre que la perden les altres (per exemple, barret en iacut as i en turc sač).
- Manté els diftongs IA, UO, ÏE i té un cas partitiu, a diferència de les altres llengües turqueses.
- Les formes conjugades es basen en un sistema d'escriptura basada en l'alfabet fonètic internacional el 1922, revisat el 1924. El 1929-1939 adoptaren l'alfabet llatí, i des d'aleshores el ciríl·lic.
Alfabet iacut
[modifica]- A a a [a] [a]
- Б б b [b] [be]
- В в v [v] [ve]
- Г г g [g] [ge]
- Д д d [d]; com a palatal, [dj] [de]
- Е е e [je]; [e] després de C[1] llevat [t, d, s, z, n, l] [je]
- Ë ë ë [jo]; [o] després de [tj, dj, sj, zj, nj, lj] [jo]
- Ж ж ž [] [e]
- З з z [z]; com a palatal [zj] [ze]
- И и i [i] [njebd i] 'i curta'
- I i ï [i] després de [t, d, s, z, n, l] [jord i] 'i llarga'
- Й й j [j] [i kratkəj]
- К к k [k] [ka]
- Л л l [l]; com a palatal [lj] [el]
- М м m [m] [em]
- Н н n [n]; com a palatal [nj] [en]
- О о o [o] [o]
- Ö ö ö [ə] [ə]
- П п p [p] [pe]
- Р р r [r] [er]
- С с s [s]; com a palatal [sj] [es]
- Т т t [t]; com a palatal [tj] [te]
- У у u [u] [u]
- (Ф ф f) [f] [ef]
- (Х х x) [x] [xa]
- (Ц ц c) [] [e]
- Ч ч č [j] [je]
- Ш ш š [] [a]
- (Щ щ šč) [a]
- Ъ ъ _b [jord znak] 'signe dur'
- Ы ы y [] []
- Ь ь ' _b [njebd znak] 'signe suau'
- Э э è [e] [e]
- Ю ю ju [ju]; [u] després de [tj, dj, sj, zj, nj, lj] [ju]
- Я я ja [ja]; [a] després [tj, dj, sj, zj, nj, lj] [ja]
Vegeu també
[modifica]Notes
[modifica]- ↑ El símbol C significa consonant.
Enllaços externs
[modifica]- Sakhalyy suruk - Fonts per a PC
- Sakhatyla.ru - Diccionari online iakut-rus, rus-iakut
- Pàgina de la vila de Baayaga - notícies i històries sobre la gent de Baayaga (en iakut)
- Kyym.ru - diari iacut
Llengües turqueses
| |||
Turquès occidental | |||
Ogur | Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
Oguz | Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
Karluk | Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹ | ||
Turquès oriental | |||
Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
Argu | Khalaj | ||
Siberià | Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental | ||
Turc antic† | |||
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida |