Tàtar
| татарча | |
|---|---|
 | |
| Tipus | llengua SOV i llengua aglutinant |
| Parlants | |
| 5.350.000 (Cens rus (2002)) principalment a Volga | |
| Parlants nadius | 5.427.318 (2010) |
| Parlat a | Rússia, Uzbekistan, Kazakhstan, Ucraïna, Turquia, Xina, Finlàndia. |
| Oficial a | Tatarstan |
 | |
| Classificació lingüística | |
|
llengües humanes llengües uraloaltaiques llengües altaiques llengües turqueses llengües kiptxak | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic, alfabet llatí i alfabet àrab |
| Codis | |
| ISO 639-1 | tt |
| ISO 639-2 | tat |
| ISO 639-3 | tat |
| SIL | tat |
| Glottolog | tata1255 |
| IETF | tt |
 | |
El tàtar o tàrtar (татар теле, татарча) és una llengua turquesa parlada per més de sis milions de persones a la república del Tatarstan, a Baixkíria i en altres comunitats de Rússia i països de l'antiga Unió Soviètica. Després de la desaparició de la Unió Soviètica, els tàtars del Tatarstan van començar a fer el canvi cap a l'alfabet llatí. El nom de la llengua té una connotació negativa, ja que deriva d'un mot per designar l'infern.
Hi ha un idioma que és del mateix grup però forma una branca separada, que es diu tàtar de Crimea (ucraïnès: кримськотата́рська мо́ва, krimskotatarska mova; tàtar de Crimea: Qırımtatar tili), parlada pels tàtars de Crimea (ucraïnès: кримські татари, krimski tàtari; tàtar de Crimea: qırımtatarlar, en singular: qırımtatar), a Crimea, Uzbekistan i altres llocs, però no s'ha de confondre amb el tàtar de què parlem aquí. Vegeu l'article principal sota tàtar de Crimea.
Contingut
Dialectes[modifica]
El tàtar es divideix en tres dialectes: el central (tàtar de Kazan), el de l'Oest o mishari (al mig del Volga) i l'oriental a Sibèria. El seu alfabet és el ciríl·lic amb algunes variacions pròpies.
Característiques[modifica]
Com a llengua es caracteritza per l'harmonia vocàlica; conté 16 vocals. Les seves síl·labes presenten una estructurada molt variada, amb atacs complexos. És una llengua aglutinant.
- Correspondència, el tàtar I, U, Ü amb el turc E, O, Ö.
- Bilabial en primera síl·laba o monosíl·labs.
- El nom té categories de nombre, possessió, atribució, predicació i cas.
- L'adjectiu no es declina
- Només té un tipus de declinació
- Hi ha sis categories de numerals
- Les categories verbals són la negació, veu i grau. És conjugat per persona i nombre en tots els modes.
Exemple de tàtar amb la seva traducció al català:
- Sin bulsa idem, xäzer TV qarap tormas idem.
- Si jo fos tu, ara mateix no veuria la televisió.
Referències i bibliografia[modifica]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Akhatov G. (1982). "Phraseological Dictionary of the Tatar Language" (monograph). Kazan. (rus) (Tatar language)
- Akhatov G. (1984). "Tatar Dialectology" (Textbook for university students). Kazan. (rus) (Tatar language)
- Bukharaev, R., & Matthews, D. J. (2000). Historical anthology of Kazan Tatar verse: voices of eternity. Richmond, Surrey: Curzon. ISBN 0-7007-1077-9
- PEN (Organization). (1998). Tatar literature today. Kazan: Magarif Publishers.
- Poppe, N. N. (1963). Tatar manual: descriptive grammar and texts with a Tatar-English glossary. Bloomington: Indiana University.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tàtar |
Història i literatura[modifica]
- Poesia tàtara (tàtar)
- Mites tàtars, inclosa la història de Şüräle (rus)
- Llibreria tàtara
- Enllaços sobre recursos lingüístics tàtars
- Història dels tàtars des de la perspectiva del món turc
- Història dels tàtars, amb detalls de la Província de Samara (rus)
Diccionaris[modifica]
Llengües turqueses
| |||
| Turquès occidental | |||
| Bolgar | Bolgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
| Txagatai | Aini² | Ili Turki | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
| Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-Balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krymtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹ | ||
| Oghuz | Afshar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qashqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
| Turquès oriental | |||
| Khalaj | Khalaj | ||
| Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
| Uigur | Altai septentrional | Chulym | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakha / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Yugur Oriental | ||
| Turc antic† | |||
| Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida | |||
|
