Àzeri
| Azərbaycan dili | |
|---|---|
| Tipus | llengua SOV i llengua aglutinant |
| Parlants | |
| 30.000.000[1] principalment a Àsia | |
| Parlants nadius | 32.000.000 |
| Parlat a | Azerbaidjan, Iran, Geòrgia, Rússia, Turquia, Ucraïna, Kazakhstan, Armènia (fins a 1988)[2][3] |
| Oficial a | Azerbaidjan |
 | |
|
Distribució de l'àzeri | |
| Classificació lingüística | |
|
objecte abstracte llenguoide llengua llengües humanes llengües uraloaltaiques llengües altaiques llengües turqueses llengües turqueses sudoccidentals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí, alfabet persa i alfabet ciríl·lic |
| Institució de normalització | Acadèmia Nacional de Ciències de l'Azerbaidjan |
| Codis | |
| ISO 639-1 | az |
| ISO 639-2 | aze |
| ISO 639-3 | aze |
| SIL | azj |
| Glottolog | azer1255 |
| Ethnologue.com | aze |
| IETF | az |
 | |
L'àzeri és una llengua turquesa parlada per uns 9.000.000 de persones a l'estat de l'Azerbaidjan, incloent-n'hi 414.900 a la República Autònoma de Nakhtxivan (Azerbaidjan)[4] i altres 20.000.000 aproximadament als estats veïns (sobretot a l'Iran, al territori d'Azerbaijan meridional).[5][6][7][8][9]
Fins a la independència de l'Azerbaidjan, s'escrivia amb l'alfabet ciríl·lic, tot i que després s'ha imposat l'ús dels caràcters llatins (la Viquipèdia en àzeri està escrita en alfabet llatí, però fa servir també l'alfabet àrab).
Els primers textos daten del segle XIV i estaven escrits amb l'alfabet àrab. La seva literatura és molt rica; dintre de la seva família, només és superada per la uzbeka.
L'idioma té moltes paraules provinents dels mongols i de l'àrab clàssic (per influència de l'islam). És una llengua aglutinant, com la resta de llengües turqueses. No té articles ni gènere i acostuma a col·locar el verb al final de la frase.
L'àzeri és mútuament intel·ligible amb el turc i el turcman, fins al punt que en diferents moments han estat considerats la mateixa llengua.
Exemple d'àzeri amb traducció al català:
"Ey göylərdə olan Atamız, adın müqəddəs tutulsun..."
"Pare nostre que ets al cel, sigui santificat el teu nom..."
Contingut
Alfabets[modifica]
| Àrab | Llatí | Ciríl·lic | Llatí | IPA |
|---|---|---|---|---|
| —1918 | 1918–1939 | 1958–1991 | 1992— | |
| ﺍ | A a | А а | A a | [ɑ] |
| ﺏ | B в | Б б | B b | [b] |
| ﺝ | C c | Ҹ ҹ | C c | [dʒ] |
| چ | Ç ç | Ч ч | Ç ç | [tʃ] |
| ﺩ | D d | Д д | D d | [d] |
| ﻩ | E e | Е е | E e | [e] |
| ع | Ə ə | Ә ә | Ə ə | [æ] |
| ﻑ | F f | Ф ф | F f | [f] |
| گ | G g | Ҝ ҝ | G g | [ɡʲ] |
| ﻍ | Ƣ ƣ | Ғ ғ | Ğ ğ | [ɣ] |
| ﺡ,ﻩ | H h | Һ һ | H h | [h] |
| ﺥ | X x | Х х | X x | [x] |
| ی | Ь ь | Ы ы | I ı | [ɯ] |
| ی | I i | И и | İ i | [ɪ] |
| ژ | Ƶ ƶ | Ж ж | J j | [ʒ] |
| ک | K k | К к | K k | [k] |
| ﻕ | Q q | Г г | Q q | [ɡ] |
| ﻝ | L l | Л л | L l | [l] |
| ﻡ | M m | М м | M m | [m] |
| ﻥ | N n | Н н | N n | [n] |
| ﻭ | O o | О о | O o | [ɔ] |
| ﻭ | Ɵ ɵ | Ө ө | Ö ö | [œ] |
| پ | P p | П п | P p | [p] |
| ﺭ | R r | Р р | R r | [r] |
| ﺙ,ﺱ,ﺹ | S s | С с | S s | [s] |
| ﺵ | Ş ş | Ш ш | Ş ş | [ʃ] |
| ﺕ,ﻁ | T t | Т т | T t | [t] |
| ﻭ | U u | У у | U u | [u] |
| ﻭ | Y y | Ү ү | Ü ü | [y] |
| ﻭ | V v | В в | V v | [v] |
| ی | J j | Ј ј | Y y | [j] |
| ﺫ,ﺯ,ﺽ,ﻅ | Z z | З з | Z z | [z] |
Una comparació de les paraules[modifica]
| Àzeri | Català | Àzeri | Català | Àzeri | Català |
|---|---|---|---|---|---|
| yaşam | vida | bəli | sí | sabahınız xeyir | bon dia |
| ana | mare | ata | pare | günortanız xeyir | bona tarda |
| oğlan | fill | qız | noia | axşamınız xeyir | bona nit |
| salam | hola | sağ olun | gràcies | ağ | blanc |
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ UNPO
- ↑ Н. Г. Волкова (Наталья Георгиевна Волкова — одна из ведущих советских этнографов-кавказоведов, признанный ученый в области этнической истории народов Кавказа, автор нескольких монографических исследований по этническому составу населения Северного Кавказа, по кавказской этнонимике) Кавказский Этнографический Сборник, Статья: Этнические процессы в Закавказье в XIX—XX вв. — IV. — СССР, Институт Этнографии им. М.Маклая, АН СССР, Москва: Наука, 1969. — С. 10. — 199 с. — 1700 экз.
- ↑ http://monderusse.revues.org/docannexe4079.html стр.188, Арсений Саппаров, International Relations Department, London School of Economics, Houghton Street, London WC2A 2AE, A.Saparov@lse.ac.uk — According to this plan some 100,000 people had to be «voluntarily» resettled. The emigration occurred in three stages: 10,000 people were resettled in 1948, another 40,000 in 1949, and 50,000 in 1950.29
- ↑ Official portal of Nakhchivan Autonomous Republic :Nakhchivan Autonomous Republic
- ↑ "Peoples of Iran" in Looklex Encyclopedia of the Orient. Consultat on 22 gener 2009.
- ↑ "Iran: People", CIA: The World Factbook: 24% of Iran's total population. Consultat on 22 gener 2009.
- ↑ G. Riaux, "The Formative Years of Azerbaijani Nationalism in Post-Revolutionary Iran", Central Asian Survey, 27(1): 45-58, març 2008: 25% of Iran's total population (p. 46). Consultat on 22 gener 2009.
- ↑ "Iran", Amnesty International report on Iran and Azerbaijanis. Consultat 30 juliol 2006.
- ↑ "Borders and Brethren: Iran and the Challenge of Azerbaijani Identity" in The Azerbaijani Population by Brenda Shaffer, pp. 221–225. The MIT Press (2003), ISBN 0-262-19477-5.
Enllaços externs[modifica]
| Turquès occidental | |||
| Bolgar | Bolgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
| Txagatai | Aini² | Ili Turki | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
| Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-Balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krymtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹ | ||
| Oghuz | Afshar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qashqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
| Turquès oriental | |||
| Khalaj | Khalaj | ||
| Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
| Uigur | Altai septentrional | Chulym | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakha / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Yugur Oriental | ||
| Turc antic† | |||
| Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida | |||
