Turcman

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaTurcman
Türkmen, Türkmençe, түркменче‎ (Türkmençe) i türkməncə modifica
Tipusllengua i llengua viva modifica
Parlants
Parlants nadius12.000.000 modifica
Autòcton deprovíncia de Balkh, Badghis, província de Faryab, província d'Herat, província de Jowzjan, província de Kabul, Mazanderan, Província de Golestan, Razavi Khorasan, Khorasan Nord i Turkmenistan modifica
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües uraloaltaiques
llengües altaiques
llengües turqueses
llengües turqueses sudoccidentals modifica
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí, alfabet ciríl·lic, escriptura àrab, alfabet turcman, Russian Braille (en) Tradueix i alfabet àrab modifica
Codis
ISO 639-1tk modifica
ISO 639-2tuk modifica
ISO 639-3tuk modifica
Glottologturk1304 modifica
Ethnologue.comtuk modifica
ASCL4304 modifica
IETFtk modifica

El turcman (Туркмен, ISO 639-1: tk, ISO 639-2: tuk) és una llengua turquesa que inclou més de sis milions de parlants, especialment al Turkmenistan, on és llengua oficial, l'Afganistan, l'Iraq, l'Iran i d'altres estats veïns.[1][2] Del turcman primitiu derivà, a mitjan s. XV, el txagatai. Durant el domini soviètic la seva literatura fou molt influïda per la cultura russa, en detriment de la turcoislàmica. Els turcmans escriuen la seva llengua amb l'alfabet ciríl·lic, tot i que des de la independència del Turkmenistan, el 1991, el govern turcman intenta fer el canvi a l'alfabet llatí.[3][4][5]

Exemple de turcman amb la seva traducció al català:

"Tomsuna hemme adama ir tÿriar"

"Tothom es lleva tard a l'estiu"

Els turcmans són també el poble que viu al Turkmenistan i al nord de l'Iran.

La part oriental del govern de la Càspia fou anomenada també regió dels turcmans.

Vegeu també[modifica]

Viquipèdia
Hi ha una edició en turcman
de la Viquipèdia

Referències[modifica]

  1. Abazov, Rafis. Historical Dictionary of Turkmenistan. Scarecrow Press, 2005, p. 159. ISBN 978-0-8108-5362-1 [Consulta: 25 octubre 2017]. 
  2. «Turkmen language». Encyclopædia Britannica [Consulta: 25 octubre 2017].
  3. «Turcman». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 octubre 2017].
  4. Clark, Larry. «The Turkmen language». A: Turkmen Reference Grammar. Otto Harrassowitz Verlag, 1998, p. 12–16. ISBN 978-3-447-04019-8 [Consulta: 25 octubre 2017]. 
  5. Salakoski, Tapio; Ginter, Filip; Pyysalo, Sampo; Pahikkala, Tapio. «Computer analysis of the Turkmen language morphology». A: Advances in Natural Language Processing: 5th International Conference, FinTAL 2006 Turku, Finland, August 23-25, 2006. Springer Science & Business Media Proceedings, 10 d'agost de 2006, p. 186–190. ISBN 978-3-540-37334-6 [Consulta: 25 octubre 2017]. 
Llengües turqueses
Turquès occidental
Bolgar Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
Txagatai Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
Kiptxak Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
Oguz Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Turquès oriental
Khalaj Khalaj
Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
Uigur Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental
Turc antic
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Turcman