Turcman

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llenguaTurcman
Türkmen
Tipus llengua aglutinant
Parlants
Parlants nadius 12.000.000
Parlat a Afganistan, Iran i Turkmenistan
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües uraloaltaiques
llengües altaiques
llengües turqueses
llengües turqueses sudoccidentals
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí, alfabet ciríl·lic, escriptura àrab, alfabet turcman, Russian Braille Tradueix i alfabet àrab
Codis
ISO 639-1 tk
ISO 639-2 tuk
ISO 639-3 tuk
Glottolog turk1304
IETF tk
Modifica les dades a Wikidata

El turcman (Туркмен, ISO 639-1: tk, ISO 639-2: tuk) és una llengua turquesa que inclou més de sis milions de parlants, especialment al Turkmenistan, on és llengua oficial, l'Afganistan, l'Iraq, l'Iran i d'altres estats veïns.[1][2] Del turcman primitiu derivà, a mitjan s. XV, el txagatai. Durant el domini soviètic la seva literatura fou molt influïda per la cultura russa, en detriment de la turcoislàmica. Els turcmans escriuen la seva llengua amb l'alfabet ciríl·lic, tot i que des de la independència del Turkmenistan, el 1991, el govern turcman intenta fer el canvi a l'alfabet llatí.[3][4][5]

Exemple de turcman amb la seva traducció al català:

"Tomsuna hemme adama ir tÿriar"

"Tothom es lleva tard a l'estiu"

Els turcmans són també el poble que viu al Turkmenistan i al nord de l'Iran.

La part oriental del govern de la Càspia fou anomenada també regió dels turcmans.

Vegeu també[modifica]

Viquipèdia
Hi ha una edició en turcman
de la Viquipèdia

Referències[modifica]

  1. Abazov, Rafis. Historical Dictionary of Turkmenistan. Scarecrow Press, 2005, p. 159. ISBN 978-0-8108-5362-1 [Consulta: 25 octubre 2017]. 
  2. «Turkmen language». Encyclopædia Britannica [Consulta: 25 octubre 2017].
  3. «Turcman». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 octubre 2017].
  4. Clark, Larry. «The Turkmen language». A: Turkmen Reference Grammar. Otto Harrassowitz Verlag, 1998, p. 12–16. ISBN 978-3-447-04019-8 [Consulta: 25 octubre 2017]. 
  5. Salakoski, Tapio; Ginter, Filip; Pyysalo, Sampo; Pahikkala, Tapio. «Computer analysis of the Turkmen language morphology». A: Advances in Natural Language Processing: 5th International Conference, FinTAL 2006 Turku, Finland, August 23-25, 2006. Springer Science & Business Media Proceedings, 10 d'agost de 2006, p. 186–190. ISBN 978-3-540-37334-6 [Consulta: 25 octubre 2017]. 
Llengües turqueses
Turquès occidental
Bolgar Bolgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
Txagatai Aini² | Ili Turki | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
Kiptxak Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-Balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krymtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
Oghuz Afshar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qashqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Turquès oriental
Khalaj Khalaj
Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
Uigur Altai septentrional | Chulym | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakha / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Yugur Oriental
Turc antic
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Turcman Modifica l'enllaç a Wikidata