Llengua natural

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El terme llengua natural designa una varietat lingüística o forma de llenguatge humà amb finalitats comunicatives que està dotat d'una sintaxi i que obeeix suposadament als principis d'economia i optimitat. Les llengües naturals usualment estan basades en símbols sonors però també poden existir llengües basades en senyals.

En la sociolingüística, el terme llengua natural també s'utilitza de vegades de llengua ètnica en contraposició a les llengües planificades (com l'esperanto). La llengua ètnica evoluciona emmarcada per una cultura de parlants natius que utilitzen aquesta llengua amb una finalitat comunicativa. D'aquesta forma, es distingeix entre idiomes com el xinès mandarí, l'espanyol i l'anglès, les quals són llengües ètniques; i l'esperanto o el volapük, a les quals se'ls denomina llengües planificades o construïdes.[1] No obstant això, una llengua planificada també pot adquirir una cultura, com és el cas del esperanto. No obstant això, formalment les llengües planificades i les llengües ètniques poden complir igualment amb els requisits de posseir sintaxis i principis d'economia que les facin aptes per la comunicació humana general.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Edwards, John; McPherson, Lynn. Views of constructed languages, with special reference to esperanto: An experimental study (en anglès). University Press of America, 1997, p. 93. ISBN 0761808477.