Llengües turqueses

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de família lingüísticaLlengües turqueses
Distribució geogràfica Àsia Central, Sibèria Anatòlia
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües uraloaltaiques
llengües altaiques
Distribució geogràfica
Turkic language map-present range.png
  •  Extensió de les llengües turqueses
  • Codis
    ISO 639-2 trk
    Codi Glottolog turk1311
    Modifica les dades a Wikidata

    Les llengües turqueses són una família lingüística. Alguns les consideren una divisió de les llengües altaiques, una família hipotètica que encara no es considera provada. Es parlen en una extensa zona de l'Àsia, que va des de Turquia i l'Azerbaidjan fins a Sibèria, passant per les estepes de l'Àsia central (Iran, Kazakhstan, Kirguizistan, Turkmenistan, Uzbekistan, Afganistan, Rússia i la Xina), per uns 150 milions de persones cap a començaments del 2000.

    Classificació[modifica]

    Mapa dels pobles turcs

    Divisió de les llengües turqueses[modifica]

    Característiques[modifica]

    Les llengües turqueses comparteixen una sèrie de característiques comunes:

    1. Són llengües aglutinants, amb una estructura composta per l'arrel més els afixos. Les arrels són extraordinàriament estables en totes les llengües i en llargs períodes de temps.
    2. Existeix harmonia vocàlica consistent en la correspondència entre vocals frontals i posteriors en unitats lingüístiques.
    3. Hi ha una total absència de gèneres gramaticals.
    4. L'adjectiu precedeix al nom que determina i l'adverbi sempre precedeix al predicat.
    5. Hom prefereix la posposició a la preposició.
    6. El verb és situat al final i es construïx sobre un joc d'arrels (present, futur, aorist, condicional, necessitatiu, subjuntiu i dos temps passats), al qual ha d'afegir-se una sèrie d'afixos que marquen les distincions de manera o temps per a formar formes finites. El turc distingeix entre un passat evidencial, usat quan el parlant informa d'un succés de comú coneixement, d'un passat inferencial, quan el succés del qual es parla és de coneixement del parlant.

    Algunes concordances de vocabulari entre les llengües turqueses

    Català Antic turquès Turc Turcmà Tàtar Kazakh Uzbek Uigur
    mare ana anne/ ana ene ana ana ona ana
    nas burun burun burun boryn murιn burun burun
    braç qol kol qol kul qol qo'l kol
    camí jol yol ýol jul zhol yo'l yol
    greix semiz semiz semiz simyz semiz semiz semiz
    terra topraq toprak topraq tufrak topιraq tuproq tupraq
    sang qan kan gan kan qan qon qan
    cendra kül kül kül köl kül kul kül
    aigua suv su suw syw suw suv su
    blanc aq ak ak ak aq oq aq
    negre qara kara gara kara qara qora qara
    vermell qyzyl kιzιl qyzyl kyzyl qιzιl qizil qizil
    cel kök gök gök kük kök ko'k kök

    Escriptura[modifica]

    L'alfabet àrab s'usa per al uigur, kazakh i kirguís. No hi ha escriptura a la Xina per al salar o yugur, i es fa servir l'escriptura xinesa per a propòsits administratius i educatius. L'uzbek i el tàtar van ser escrits a la Xina en àrab, però no hi ha publicacions d'aquestes llengües en aquesta nació. La instrucció en les escoles és en uigur i kazakh, que són usats àmpliament pels uzbeks i els tàtars. Pel que fa a Turquia, des del 1925 s'escriu en alfabet llatí. Aquest costum ha estat adoptat des de la independència per les antigues repúbliques soviètiques turques: Azerbaidjan, Kazakhstan, Uzbekistan i Kirguizistan. A l'Afganistan i Iran segueixen emprant l'alfabet àrab.

    Vegeu també[modifica]

    Lectures[modifica]

    • Johanson, L. & Csató, E. Á. (editors) 1998. The Turkic Languages. Routledge: London. ISBN 0-415-08200-5.
    • Deny J. et al. 1959. Philologiae Turcicae Fundamenta. Wiesbaden.
    • Schönig, C. 1997/1998. A new attempt to classify the Turkic languages (1-3). Turkic Languages 1/2.
    • Clauson, G. 1972. An Etymological Dictionary of Pre-thirteenth-century Turkish. Oxford.

    Enllaços externs[modifica]

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües turqueses Modifica l'enllaç a Wikidata
    Llengües turqueses
    Turquès occidental
    Bolgar Bolgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
    Txagatai Aini² | Ili Turki | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
    Kiptxak Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-Balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krymtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
    Oghuz Afshar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qashqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
    Turquès oriental
    Khalaj Khalaj
    Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
    Uigur Altai septentrional | Chulym | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakha / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Yugur Oriental
    Turc antic
    Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida