Nogai

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per altres significats vegeu Nogay
Nogai
Ногай
Parlat a: Rússia i Turquia
Regió: Càucas
Parlants: 70.000 (nombre indeterminat a Turquia)
Rànquing: -
Classificació genètica: Túrquic

  Altaic (discutit)
   Llengües turqueses
    Kiptxak
     Kiptxak-Nogai
      Nogai

estatus oficial
Llengua oficial de: Daguestan, Txetxènia, Karatxai-Txerkèssia.
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-2 nog
ISO 639-3 nog
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

Nogai (també nogay o tàtar nogai) és una llengua parlada al sud-oest de Rússia pels nogais. S'hi distingeixen tres dialectes: qara-nogay (nogai negre o del Nord), parlat a Daguestan; nogai propi, al Territori de Stàvropol; i aqnogay (nogai blanc o occidental), als marges del riu Kuban, a la República de Karatxai-Txerkèssia, i al districte Mineralnye Vody. El qara-nogay i el nogai propi són molt similars, mentre que l'aqnogay mostra algunes diferències.

Nombre de parlants[modifica | modifica el codi]

Les últimes referències, les trobem al darrer cens soviètic del 1989:

  • Al Territori de Stàvropol, hi havia 28.562 nogais, dels quals 27.415 (el 95,98%) parlaven nogai, 885 (el 3,10%) parlaven rus i 262 (0,92%) parlaven altres llengües.
  • Al Daguestan, hi havia 28.294, dels quals 23.803 (el 84,13%) parlaven nogai, 148 (el 0,52%) parlaven rus i 4.343 (el 15,35%) parlaven altres llengües.
  • A Karatxai-Txerkèssia, hi havia 12.993, dels quals 12.598 (el 96,96%) parlaven nogai, 226 (1,74%) parlaven rus i 169 (1,30%) parlaven altres llengües.
  • A Txetxènia, hi havia 6.884, dels quals 6.808 (el 98,90%) parlaven nogai, 49 (0,71%) parlaven rus i 27 (0,39%) altres llengües

Malgrat ser un poble tan dispers i sense una regió autònoma pròpia, mantenen una taxa de retenció lingüística força alta.

Desenvolupament literari[modifica | modifica el codi]

Són famosos els cicles èpics Ithega, Musa, Mamai, Orak, Shura batyr, Gathel soltan, Kazy Togan, Er Targyn, Koblandy Batyr i Gaysa uly Amat. Des del segle XVI, s'ha intentat donar-los llengua escrita en alfabet corànic. El 1928, s'hi introduïren dos sistemes d'escriptura diferenciats utilitzant l'alfabet llatí, però que el 1938 foren substituïts pel ciríl·lic i una llengua unificada basada en l'aqnogai. El 1938, es fundà el diari Lenin Yoli (Camí de Lenin) i destacaren els autors Khasan Bulatukov (1907-1937) autor d’Azrat (1937) i Fatimat (1932), A. Kh. Dzhanibekov (1879-1936) i F. Abdukzhailov (1913).

Actualment, s'editen dos diaris en nogai, Nogaj Davysy a Txerkessk i Golos Stepi a Daguestan.

Enllaços[modifica | modifica el codi]


Llengües turqueses
Turquès occidental
Bolgar Bolgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
Txagatai Aini² | Ili Turki | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
Kiptxak Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-Balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krymtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
Oghuz Afshar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qashqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Turquès oriental
Khalaj Khalaj
Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
Uigur Altai septentrional | Chulym | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakha / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Yugur Oriental
Turc antic
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida