Nogai

Per altres significats vegeu Nogay

Nogai
Ногай

Parlants
70.000 (nombre indeterminat a Turquia) principalment a Càucas
Nadius	90.000
Rànquing	-
Parlat a	Rússia i Turquia
Oficial a	Daguestan, Txetxènia, Karatxai-Txerkèssia.
Família lingüística
Túrquic   Altaic (discutit)    Llengües turqueses     Kiptxak      Kiptxak-Nogai       Nogai
Sistema d'escriptura	alfabet ciríl·lic
Codis
ISO 639-2	nog
ISO 639-3	nog
SIL	nog
Glottolog	noga1249
UNESCO	348
IETF	nog

Nogai (també nogay o tàtar nogai) és una llengua parlada al sud-oest de Rússia pels nogais. S'hi distingeixen tres dialectes: qara-nogay (nogai negre o del Nord), parlat a Daguestan; nogai propi, al Territori de Stàvropol; i aqnogay (nogai blanc o occidental), als marges del riu Kuban, a la República de Karatxai-Txerkèssia, i al districte Mineralnye Vody. El qara-nogay i el nogai propi són molt similars, mentre que l'aqnogay mostra algunes diferències.

Nombre de parlants

Les últimes referències, les trobem al darrer cens soviètic del 1989:

• Al Territori de Stàvropol, hi havia 28.562 nogais, dels quals 27.415 (el 95,98%) parlaven nogai, 885 (el 3,10%) parlaven rus i 262 (0,92%) parlaven altres llengües.
• Al Daguestan, hi havia 28.294, dels quals 23.803 (el 84,13%) parlaven nogai, 148 (el 0,52%) parlaven rus i 4.343 (el 15,35%) parlaven altres llengües.
• A Karatxai-Txerkèssia, hi havia 12.993, dels quals 12.598 (el 96,96%) parlaven nogai, 226 (1,74%) parlaven rus i 169 (1,30%) parlaven altres llengües.
• A Txetxènia, hi havia 6.884, dels quals 6.808 (el 98,90%) parlaven nogai, 49 (0,71%) parlaven rus i 27 (0,39%) altres llengües

Malgrat ser un poble tan dispers i sense una regió autònoma pròpia, mantenen una taxa de retenció lingüística força alta.

Desenvolupament literari

Són famosos els cicles èpics Ithega, Musa, Mamai, Orak, Shura batyr, Gathel soltan, Kazy Togan, Er Targyn, Koblandy Batyr i Gaysa uly Amat. Des del segle XVI, s'ha intentat donar-los llengua escrita en alfabet corànic. El 1928, s'hi introduïren dos sistemes d'escriptura diferenciats utilitzant l'alfabet llatí, però que el 1938 foren substituïts pel ciríl·lic i una llengua unificada basada en l'aqnogai. El 1938, es fundà el diari Lenin Yoli (Camí de Lenin) i destacaren els autors Khasan Bulatukov (1907-1937) autor d’Azrat (1937) i Fatimat (1932), A. Kh. Dzhanibekov (1879-1936) i F. Abdukzhailov (1913).

Actualment, s'editen dos diaris en nogai, Nogaj Davysy a Txerkessk i Golos Stepi a Daguestan.

Enllaços

• The Red Book of the Peoples of the Russian Empire.
• Article a Ethnologue sobre els nogai.