Daguestan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Daguestan
Республика Дагестан
Bandera de la república del Daguestan Escut de la república del Daguestan
(bandera) (escut)
Localització
Ubicació del Daguestan dins de Rússia
Estat
• Subjecte federal
• Districte federal
• Regió econòmica
Flag of Russia.svg Rússia
República
Caucas Nord
Caucas Nord
Gentilici Altai, altaia
Idioma Rus
Superfície 50.270 km²
Població 
  • Densitat
2,963,918 hab.
58,96 hab/km²
Coordenades
Dirigents:
• President:
• Primer ministre:

Ramazan Abdulatipov
Rizvan Curbanov
Capital Makhatxkalà
Web

La República del Daguestan -Республика Дагестан (rus)- és un subjecte federal (república) de la Federació Russa. Té una extensió de 50.300 km² i una població de 2.073.000 habitants. Limita al nord amb Calmúquia, a l'oest amb Txetxènia, al nord-oest amb el Territori de Stàvropol i al sud amb Geòrgia i l'Azerbaidjan.

La capital n'és Makhatxkalà (385.600 h). Altres ciutats són Derbent (90.000 h), Khasaviurt (90.000 h), Buinaksk (60.000 h), Kiziliurt (43.000 h) i Kaspiïsk (67.800 h).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa del Daguestan

Forma part d'una petita planúria al costat de la mar Càspia, protegida per les muntanyes caucàsiques (en àvar, Kavkazalul mug·rul; en lesguià, Kavkazdin daghlar), les quals no sols han aïllat el país, sinó que han isolat les diverses ètnies entre si.

Les alçàries més importants són els Gebel D'ultydag (4.073 m), Gebel Cobolgo (2.376 m) i Gebel Bazard'uz'u (4.486 m). El sector septentrional és format pels sediments terciaris de la plana càspia, mentre que a la muntanya afloren els materials triàsics i juràssics. El clima és sec i relativament suau, més fred i plujós a la muntanya. Els sòls són castanys, lleugerament salins.

Els rius més importants en són el Terek/Terk, que forma un gran delta, i el Sulak, que drena tot el sector muntanyenc i té un gran potencial hidroelèctric. D'altres són el Samur i el Kuma. La vegetació és semidesèrtica al nord, amb varietats halòfiles, i estèpica al sud i al piedmont fins a l'estatge montà de bosc de roures; més amunt dels 2.400 m hi ha prat alpí.

Etnografia[modifica | modifica el codi]

Els antics anomenavan el país Gebel Ellisani ('Muntanya de les Llengües'), puix que hi havia unes 26 llengües nadiues a la regió. La població del Daguestan inclou nombrosos grups ètnics. Segons el cens rus (2002), els pobles caucasians del nord-est (àvars, dargins, tabasaranins i lesguians) són el 74% de la població del Daguestan. Els pobles turcs kumyks i nogais en són el 16%, els russos el 4% i els àzeris el 4%. Malgrat la diversitat ètnica, el 95.% de la població són musulmans.

La població es dividieix en tres grans grups:

  • Iberocaucàsics
    • Grup àvar-andi-dido
      • Àvars
      • 8 nacionalitats andi
        • Andis propis
        • Akhwakhs
        • Bagulals
        • Botlikhs
        • Gondoberis
        • Camalais
        • Karates
        • Tindis
      • 5 nacionalitats dido
        • Dido propis o tzezes
        • Bezetes
        • Kharshis
        • Ginukhs
        • Khunzals
      • Arči
    • Grup dargino-lak
      • Dargins
      • Laks
      • Kubaixi (kubači) (antics zirihgaran)
      • Kaytak
    • Samurians
      • Tsakhurs
      • Lesguians
      • Rutuls
      • Tabasarans
      • Pobles del Shah Dagh
        • Djeks
        • Kriz
        • Khaputz
        • Budukh
        • Khinalug
  • Turcs
    • Adhari (adharians)
    • Kumyks
    • Nogais
  • Iranians
    • Tats
    • Dagh kufut o jueus de les muntanyes
cens 1926 cens 1939 cens 1959 cens 1970 cens 1979 cens 1989 cens 2002
Àvars 177,189 (22.5%) 230,488 (24.8%) 239,373 (22.5%) 349,304 (24.5%) 418,634 (25.7%) 496,077 (27.5%) 758,438 (29.4%)
Dargins 125,707 (16.0%) 150,421 (16.2%) 148,194 (13.9%) 207,776 (14.5%) 246,854 (15.2%) 280,431 (15.6%) 425,526 (16.5%)
Lesguians 90,509 (11.5%) 96,723 (10.4%) 108,615 (10.2%) 162,721 (11.4%) 188,804 (11.6%) 204,370 (11.3%) 336,698 (13.1%)
Laks 39,878 (5.1%) 51,671 (5.6%) 53,451 (5.0%) 72,240 (5.1%) 83,457 (5.1%) 91,682 (5.1%) 139,732 (5.4%)
Tabasarans 31,915 (4.0%) 33,432 (3.6%) 33,548 (3.2%) 53,253 (3.7%) 71,722 (4.4%) 78,196 (4.6%) 111,152 (4.3%)
Rutuls 10,333 (1.3%) 20,408 (2.2%) 6,566 (0.6%) 11,799 (0.8%) 14,288 (0.9%) 14,955 (0.8%) 24,298 (0.9%)
Aguls 7,653 (1.0%) 6,378 (0.6%) 8,644 (0.6%) 11,459 (0.7%) 13,791 (0.8%) 23,314 (0.9%)
Tsakhurs 3,531 (0.4%) 4,278 (0.4%) 4,309 (0.3%) 4,560 (0.3%) 5,194 (0.3%) 8,168 (0.3%)
Kumyks 87,960 (11.2%) 100,053 (10.8%) 120,859 (11.4%) 169,019 (11.8%) 202,297 (12.4%) 231,805 (12.9%) 365,804 (14.2%)
Nogais 26,086 (3.3%) 4,677 (0.5%) 14,939 (1.4%) 21,750 (1.5%) 24,977 (1.5%) 28,294 (1.6%) 38,168 (1.5%)
Russos 98,197 (12.5%) 132,952 (14.3%) 213,754 (20.1%) 209,570 (14.7%) 189,474 (11.6%) 165,940 (9.2%) 120,875 (4.7%)
Àzeris 23,428 (3.0%) 31,141 (3.3%) 38,224 (3.6%) 54,403 (3.8%) 64,514 (4.0%) 75,463 (4.2%) 111,656 (4.3%)
Txetxens 21,851 (2.8%) 26,419 (2.8%) 12,798 (1.2%) 39,965 (2.8%) 49,227 (3.0%) 57,877 (3.2%) 87,867 (3.4%)
D'altres 43,861 (5.6%) 52,031 (5.6%) 61,495 (5.8%) 63,787 (4.5%) 57,892 (3.6%) 58,113 (3.2%) 25,835 (1.0%)

La llengua franca de la regió és el rus, però l'àvar també és d'ús comú.

Mapa ètnic de Daguestan

Economia[modifica | modifica el codi]

La població es concentra sobretot a les muntanyes, i la majoria s'ocupa en l'agricultura. La riquesa mineral del subsòl (ferro, petroli i gas) ha permès una recent industrialització (indústria química, de la construcció, metal·lúrgica, mecànica, tèxtil i alimentària); hi ha abundants deus minerals, amb força balnearis. Makhatxkala és un important port de la mar Càspia, però també n'hi ha a Derbent (envasament de peix, siderúrgies i transformadores de petroli).

Fins al 1991, la pesca de l'esturió i la producció de caviar estaven estrictament regulades pels acords entre l'URSS i Iran, que els anys 60 normativitzaren la prohibició de la seva pesca a alta mar. Però la dissolució de l'URSS ha precipitat el caos i el contraban, i la pesca furtiva. Daguestan és la república amb més vitalitat demogràfica, i alhora, amb més atur de Rússia. Com que és una república pobra, hi floreix la pesca il·legal i la indústria subterrània del caviar.

Política[modifica | modifica el codi]

Des de febrer del 1994, és subjecte de la Federació Russa, gaudeix d'una forta autonomia. Té una constitució pròpia, un parlament escollit cada cinc anys i un tribunal de justícia (que darrerament utilitza molt la xara; pot fixar-ne la divisió territorial interna, dictar lleis sempre que no s'oposin a les de la federació russa, recaptar impostos i dirigir la gestió econòmica de les entitats menors.

L'àvar, el kumyk i el dargwa, així com el rus, són els idiomes habituals i ensenyats a les escoles, però el rus generalment s'acaba imposant a causa de la forta fragmentació lingüística. En la universitat només s'empra el rus. Darrerament, hi ha hagut propostes d'unificació lingüística amb el turc o l'àvar. Tot i que les llengües més habituals en l'administració són el rus i l'àvar, no hi ha llengua oficial declarada en la constitució de la república.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història del Daguestan
Pobles caucàsics en l'antiguitat

Daguestan (Daghistan o Daghestan) vol dir "País de les muntanyes" (dagh, turc per a 'muntanya', i "istan", persa per a 'terra') i fou conegut amb aquest nom a partir del segle XVI. En general, el país estava dividit en tres parts: la cadena caucàsica, l'estepa de la mar Càspia al nord de Derbent, i l'estepa de la Càspia al sud de Derbent. La primera era seu de tribus independents i la segona, generalment, corresponia als regnes nòmades del sud de Rússia; la tercera estava sota els poder hegemònics del sud (Pèrsia, califat). La regió al sud de Derbent fou part del regne de l'Albània caucàsica, després Aghuània. La influència romana fou temporal i la persa més duradora; alguns prínceps locals portaven títols perses (Tabarsaran Shah, Shirvan Shah...). A Tabarsaran, hi vivien els zirihgaran, que rebien el nom de la paraula persa zirih ('cuirassa'), per ser reputats fabricants d'armes. La religió zoroàstrica va entrar sota el guiatge dels perses i el cristianisme s'hi va difondre a partir del segle IV o V.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Coord.: 43° 3′ 26″ N, 46° 54′ 55″ E / 43.05722°N,46.91528°E / 43.05722; 46.91528