Agul

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaAgul
агъул чӀал / Ağul ç'al
Tipus llengua i llengua viva
Parlants
28.300 (2002)[1] principalment a Caucas
Parlants nadius 29.300 (2010)
Rànquing -
Parlat a Rússia, Azerbaidjan
Oficial a Daguestan
Autòcton de Daguestan, Moscou i Territori de Stàvropol
Classificació lingüística

Llengües caucàsiques
  Llengües nord-caucasianes
    Llengües caucàsiques del nord-est
       Lesguianes        Samurià         Samurià de l'est

        Lesguià-Agul-Tabassaran
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet ciríl·lic
Institució de normalització No té regulació oficial
Nivell de vulnerabilitat 3 en perill
Codis
ISO 639-2 agx
ISO 639-3 agx
SIL agx
Glottolog aghu1253
Ethnologue.com agx
UNESCO 1035
IETF agx
Endangeredlanguages.com 921
Modifica les dades a Wikidata

Agul (Ağul ç'al) és una llengua caucàsica parlada pels aguls, que viuen al sud-est del Daguestan, una república autònoma de la Federació Russa. Segons el cens de 2002 tenia 28.300 parlants a Daguestan i 32 més a l'Azerbaidjan. S'escriu en alfabet ciríl·lic. No té estatut d'oficialitat i com a llengua literària s'empra el lesguià.

Fonologia[modifica]

L'agul contrata per tenir consonants epiglotals.[2] De la mateixa manera que moltes llengües caucàsiques del nord-est fa distinció entre consonants tenses amb longitud concomitant i consonants febles. Les consonants tenses es caracteritzen per la intensitat (tensió) de l'articulació, la qual cosa provoca un allargament de la consonant, que és la raó per la qual tradicionalment es transcriu amb longitud diacrítica. La geminació de la consonant per si mateixa no crea la tensió, encara que morfològicament les consonants tenses sovint deriven d'ajuntar dues consonants febles.

Consonants[modifica]

Fonemes consonàntics de l'agul[3]
Labial Dental Alveolar Palatal Velar Uvular Epi-
glotal
Glotal
plana lab.
lenis fortis lenis fortis lenis fortis lenis fortis lenis fortis lenis fortis
Nasal m n
Oclusiva sonora b d ɡ
Sorda p t k q ʔ
ejectiva
Africada sonora d͡ʒ d͡ʒʷ
sorda t͡s t͡sː t͡ʃ t͡ʃː t͡ʃʷ t͡ʃːʷ
ejectiva t͡sʼ t͡ʃʼ t͡ʃʷʼ
Fricativa sorda f s ʃ ʃː ʃʷ ʃːʷ x χ χː ʜ
sonora v z ʒ ʒʷ ʁ ʢ ɦ
Vibrant r
Aproximant l j
  • L'oclusiva glotal sorda transcrita aquí és anomenada més ambiguament com a "laríngia glotàlica" per la font.
  • La font també anomena a les consonants epiglotalsfaríngies″ indiscriminadament a totes les taules, també quan inclou una oclusiva i per tant no és una veritable faringal.

Gramàtica[modifica]

Hi ha quatre casos bàsics: absolutiu, ergatiu, genitiu i datiu, així com una sèrie de casos d'ubicació. Tots els casos llevat de l'absolutiu (que no està marcat) i l'ergatiu prenen el sufix ergatiu abans que el seu propi sufix. Els pronoms personals són:

  Singular (Agul) Plural (Agul) Singular (Tokip) Plural (Tokip)
1 zun čin (ex), xin (in) či (ex), xi (in) či, xi
2 wun čun čun ču

Alfabet[modifica]

А а Б б В в Г г Гъ гъ Гь гь ГьI гьI ГI гI
Д д Дж дж Е е Ё ё Ж ж З з И и Й й
К к Кк кк Къ къ Кь кь КI кI Л л М м Н н
О о П п Пп пп ПI пI Р р С с Т т Тт тт
ТI тI У у Уь уь Ф ф Х х Хъ хъ Хь хь ХI хI
Ц ц ЦI цI Ч ч Чч чч ЧI чI Ш ш Щ щ ъ
I ы ь Э э Ю ю Я я

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Haspelmath, Martin. 1993. A grammar of Lezgian. (Mouton grammar library; 9). Berlin & New York: Mouton de Gruyter. – ISBN 3-11-013735-6
  • Ladefoged, Peter; Maddieson, Ian. The Sounds of the World's Languages. Oxford: Blackwell, 1996. ISBN 0-631-19815-6. 
  • Talibov, Bukar B. and Magomed M. Gadžiev. 1966. Lezginsko-russkij slovar’. Moskva: Izd. Sovetskaja Ėnciklopedija.

Enllaços externs[modifica]

Prova Wikipedia en agul a Wikimedia Incubator.