Consonant epiglotal

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Una consonant epiglotal és una consonant articulada amb els plecs ariepiglòtics (vegeu laringe) contra l'epiglotis. A vegades se'ls anomena consonants ariepiglotals.

Consonants epiglotals en l'AFI[modifica]

Les consonants epiglotals identificades per l'Alfabet Fonètic Internacional són:

AFI Descripció Exemple
Idioma Ortografia AFI Significat
Xsampa-greaterthanslash.png Oclusiva epiglotal sorda Aghul jaʡ
Xsampa-lessthanslash.png Fricativa epiglotal sonora Àrab تَعَشَّى tɑʢɑʃʃæ per al sopar
Xsampa-Hslash.png Fricativa epiglotal sorda Aghul mɛʜ sèrum
  • Una epiglotal plosiva no és possible. Quan es pronuncia intervocalment en Dahalo, per exemple, es converteix en un tap.
  • Encara que tradicionalment es col·loqui en la fila fricativa de la taula IFA, [ʢ] és en general un símbol. El símbol de l'IFA és ambigu, però no hi ha cap llenguatge que tingui una fricativa o símbol diferent en aquest lloc de l'articulació.

Característiques[modifica]

En molts idiomes les epiglotals són desconegudes. Això pot dificultar el seu reconeixement pels lingüistes que parlen idiomes europeus. En diverses ocasions, quan suposades consonants faríngies van ser registrades, van resultar ser epiglotals. Aquest va ser el cas del Dahalo, per exemple. Les epiglotals són primàriament conegudes a l'Orient Mitjà (en llengües semítiques) i a la Columbia Britànica, però poden ocórrer en qualsevol lloc. És probable que diverses de les llengües dels salish o wakashan de la Columbia Britànica de les quals es van reportar tenir "faríngies" en realitat tindrien epiglotals, i el mateix pot dir-se d'algunes llengües caucàsiques.[1]

Referències[modifica]

  1. Pharyngeal Features in the Daghestan Languages.

Bibliografia[modifica]