Consonant epiglotal

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Una consonant epiglotal és una consonant articulada amb els plecs ariepiglótics (vegeu laringe) contra l'epiglotis. En ocasions se'ls anomena consonants aryepiglottals.

Consonants epiglotals en l'AFI[modifica]

Les consonants epiglotals identificades per l'Alfabet Fonètic Internacional són:

AFI Descripció Exemple
Llenguatge Ortografia AFI Significat
Xsampa-greaterthanslash.png plosiva epiglotal sense veu Aghul jaʡ centre
Xsampa-lessthanslash.png fricativa epiglotal amb veu o símbol Àrab تَعَشَّى tɑʢɑʃʃæ per al sopar
Xsampa-Hslash.png fricativa epiglotal Aghul mɛʜ sèrum
  • Una epiglotal plosiva no és possible. Quan es pronuncia intervocalment en Dahalo, per exemple, es converteix en un tap.
  • Encara que tradicionalment es col·loqui en la fila fricativa de la taula IFA, [ʢ] és en general un símbol. El símbol de l'IFA és ambigu, però no hi ha cap llenguatge que tingui una fricativa o símbol diferent en aquest lloc de l'articulació.

Característiques[modifica]

Les epiglotals no són conegudes per molts llenguatges. Això pot dificultar el seu reconeixement per als lingüistes que parlen idiomes europeus. En diverses ocasions, quan suposades consonants faríngies van ser registrades, van resultar ser epiglotales. Est va ser el cas per Dahalo, per exemple. Les epiglotals són primàriament conegudes en l'orient mitjà (en llengües semíticas) i a la Columbia Britànica, però poden ocórrer en qualsevol lloc. És probable que diverses de les llengües dels salish o Wakashan de la Columbia Britànica de les quals es van reportar tenir "faríngees" en realitat tindrien epiglotals, i el mateix pot dir-se d'algunes llengües caucàsiques.[1]

Referències[modifica]

  1. Pharyngeal Features in the Daghestan Languages.

Bibliografia[modifica]