Darguà

De Viquipèdia
Infotaula de llenguaDarguà
дарган мез Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua estàndard Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants439.000
Parlat aDaguestan Modifica el valor a Wikidata
Oficial aDaguestan
Autòcton deCaucas
EstatRússia
Classificació lingüística
llengua humana
llengües caucàsiques
llengües caucàsiques del nord-est
llengües daguestaneses
llengües darguanes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet basat en l'alfabet àrab, alfabet llatí, alfabet ciríl·lic i alfabet darguà Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2dar Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3dar Modifica el valor a Wikidata
Glottologdarg1241 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuedar Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1070 Modifica el valor a Wikidata
IETFdar Modifica el valor a Wikidata

El darguà és una llengua caucàsica septentrional de la família daguestànica,[1] parlada pels darguins del Daguestan.[2] El seu nombre de parlants el 1989 era de 315.000 i es divideix en tres dialectes:[3]

  • Urakhi o Khürkili o gäwa, parlat pels pastors de les planures altes
  • Tzudakhar, parlat pels artesans i comerciants de les planures
  • Akusha, més diferenciat i base de la llengua literària, usada pels kubatxis i kaytags.

Però la forta influència russa, àzeri i kumyk els ha fet molt bilingües. L'ensenyament primari es fa en darguà i el secundari en rus. La literatura és recent, ja que les primeres obres es remunten a finals del segle xix, amb Omarla Batyrai (1831-1910),[4] autor dels cicles poètics Dailuti, que no foren publicats fins al 1928, i la literatura soviètica té alguns autors destacats com Ahmedrakhman Abu Baker (1931) amb les novel·les Temir Bulat (1957), Núvies darguines (1962) i Nureddin de les mans d'or (1928) i el poeta nacional Rashid Rashidov (1928) amb Adamti (1965). D'antuvi s'escrivia en alfabet àrab, modificat el 1920 (nou adjem), però el 1928 fou substituït per l'alfabet llatí, i el 1938 pel ciríl·lic.

Segons el cens rus del 2002, hi havia 429.347 parlants de darguà al Daguestan, 7.188 a Calmúquia, 1.620 a Khàntia-Mànsia, 680 a Txetxènia, i centenars a altres parts de Rússia.

Referències[modifica]

  1. «llengües daguestàniques». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 setembre 2022].
  2. Forker, Diana. A grammar of Sanzhi Dargwa (en anglès). Language Science Press, 2020, p. 9. ISBN 978-3-96110-196-2. 
  3. Polinsky, Maria. The Oxford Handbook of Languages of the Caucasus (en anglès). Oxford University Press, 2020, p. 31. ISBN 978-0-19-069069-4. 
  4. Prokhorov, Aleksandr Mikhaĭlovich. Great Soviet Encyclopedia (en anglès). Macmillan, 1973, p. 75.