Artxi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaArtxi
Tipus llengua accentuada
Parlants
1.200 (2002)[1] principalment a Caucas
Parlants nadius 970 (2010)
Rànquing -
Parlat a Artxib (Daguestan)
Oficial a Daguestan
Archin-en.png
Autòcton de Daguestan
Classificació lingüística

Llengües caucàsiques
  Llengües nord-caucasianes
    Llengües caucàsiques del nord-est
       Lesguianes

       Arči
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet ciríl·lic i sense valor
Dialectes sense valor
Nivell de vulnerabilitat 3 en perill
Codis
ISO 639-2 aqc
ISO 639-3 aqc
SIL aqc
Glottolog arch1244
Ethnologue.com aqc
UNESCO 1038
IETF aqc
Endangeredlanguages.com 721
Modifica les dades a Wikidata

Artxi és una llengua caucàsica parlada pels artxis, que viuen al sud-est del Daguestan, una república autònoma de la Federació Russa. Segons el cens de 2002 tenia 1.200 parlants a Daguestan.

Característiques[modifica]

És una parla poc habitual per molts dels seus fonemes i pel seu contrast entre fricativa velar lateral sorda, sonora i ejectiva. Es tracta d'una llengua ergativa-absolutiva amb quatre classes de substantius[2] i té un notable sistema morfològic del sistema amb grans paradigmes i irregularitats a tots els nivells.[3] Matemàticament, hi ha 1.502.839 formes possibles que es poden derivar d'una única arrel verbal.[4]

Ortografia[modifica]

Fins a temps recents l'artxi no tenia forma escrita i els especialistes l'escrivien en alfabet llatí. Des de 2006 el Grup Morfològic de Surrey ha desenvolupat una escriptura per a aquest idioma en alfabet ciríl·lic basat en l'àvar, i que és usat en el Diccionari Artxi-Rus-Anglès juntament amb transcripció IPA.

Ortografia pràctica artxi pel SMG
Lletra base Lletres derivades i pronunciació IPA
IPA IPA IPA IPA IPA IPA IPA IPA
а А а /a/ АӀ аӀ /aˤ/ Á а́ /á/ А́а а́а /áː/ А́Ӏ а́Ӏ /áˤ/
б Б б /b/
в В в /w/ per altres, veure sota
г Г г /g/ Гв гв /gʷ/ Гь гь /h/ Гъ гъ /ʁ/ Гъв гъв /ʁʷ/ ГъӀ гъӀ /ʁˤ/ ГъӀв гъӀв /ʁˤʷ/ ГӀ гӀ /ʢ/
д Д д /d/ Дв дв /dʷ/
е Е е /e/ ЕӀ еӀ /eˤ/ Е́ е́ /é/ Е́е е́е /éː/ Е́Ӏ е́Ӏ /éˤ/
ж Ж ж /ʒ/ Жв жв /ʒʷ/
з З з /z/ Зв зв /zʷ/
и И и /i/ ИӀ иӀ /iˤ/ И́ и́ /í/ И́и и́и /íː/ и́Ӏ /íˤ/
й Й й /j/
к К к /k/ кк /kː/ Кв кв /kʷ/ ккв /kːʷ/ КӀ кӀ /kʼ/ КӀв кӀв /kʷʼ/ Къ къ /qʼ/ Къв къв /qʷʼ/
ккъ /qːʼ/ КъӀ къӀ /qˤʼ/ КкъӀ ккъӀ /qːˤʼ/ КъӀв къӀв /qˤʷʼ/ Кь кь /k͡ʟ̝̊ʼ/, /ʟ̝/ Кьв кьв /k͡ʟ̝̊ʷʼ/
л Л л /l/ Лъ лъ /ʟ̝̊/ Ллъ ллъ /ʟ̝̊ː/ Лъв лъв /ʟ̝̊ʷ/ Ллъв ллъв /ʟ̝̊ːʷ/ ЛӀ лӀ /k͡ʟ̝̊/ ЛӀв лӀв /k͡ʟ̝̊ʷ/
м М м /m/
н Н н /n/
о О о /o/ ОӀ оӀ /oˤ/ О́ о́ /ó/ О́о о́о /óː/ О́Ӏ о́Ӏ /óˤ/
п П п /p/ пп /pː/ ПӀ пӀ /pʼ/
р Р р /r/
с С с /s/ Сс сс /sː/ Св св /sʷ/ Ссв ссв /sːʷ/
т Т т /t/ тт /tː/ ТӀ тӀ /tʼ/ Тв тв /tʷ/
у У у /u/ УӀ уӀ /uˤ/ У́ у́ /ú/ У́у у́у /úː/ У́Ӏ у́Ӏ /úˤ/
х Х х /χ/ Хх хх /χː/ Хв хв /χʷ/ Ххв ххв /χːʷ/ ХӀ хӀ /ʜ/ ХьӀ хьӀ /χˤ/ ХхьӀ ххьӀ /χːˤ/ ХьӀв хьӀв /χˤʷ/
ХхьӀв ххьӀв /χːˤʷ/ Хъ хъ /q/ Хъв хъв /qʷ/ ХъӀ хъӀ /qˤ/ ХъӀв хъӀв /qˤʷ/
ц Ц ц /t͡s/ Цв цв /t͡sʷ/ ЦӀ цӀ /t͡sʼ/ ЦӀв цӀв /t͡sʷʼ/ Цц цц /t͡sː/ ЦцӀ ццӀ /t͡sːʼ/
ч Ч ч /t͡ʃ/ Чв чв /t͡ʃʷ/ ЧӀ чӀ /t͡ʃʼ/ ЧӀв чӀв /t͡ʃʷʼ/ ЧчӀ ччӀ /t͡ʃːʼ/
ш Ш ш /ʃ/ Щ щ /ʃː/ Шв шв /ʃʷ/ Щв щв /ʃːʷ/
ы ы /ə/

Fonologia[modifica]

L'arči té, de la mateixa manera que els seus parents caucàsics del nord-est, un sistema fonològic molt complicat, del que n'és un exemple extrem. Compte amb 26 fonemes vocàlics i entre el 74 i 82 fonemes consonàntics en funció de l'anàlisi.

Vocals[modifica]

L'arči té un sistema simètric de sis vocals (/i e ə a o u/).[2] Totes llevat /ə/ poden trobar-se en cinc varietats: curta, faringelitzada, to alt, llarga (amb to alt), i faringelitzada amb to alt (ex. /a/, /aˤ/, /á/, /áː/, i /áˤ/). De totes elles, només /ə/ i /íˤ/ no es troben a l'inici de paraula.[5] Exemples de /íˤ/ no inicials són /díˤt͡ʃa/ ('ser gros')[6] i /iˤntíˤmmaj/ ('cervell').[7]

Consonants[modifica]

Entre els idiomes sense clics consonàntics, l'arči té un dels inventaris consonàntics més grans juntament amb la recentment extinta ubikh de les llengües caucàsiques del nord-oest, amb una mica més. La següent taula mostra totes les consonants que es poden trobar al tutorial del llenguatge i al diccionari arči.

Fonemes consonàntics del'arči[2][5]
Labial Dental (Post)-
alveolar
Palatal (Pre-)velar Uvular Epi-
glotal
Glotal
lenis fortis lenis fortis lenis fortis lenis fortis lenis fortis
pl. lab. pl. lab. pl. lab. pl. lab. pl. lab. pl. lab. pl. lab. far. far.+lab. pl. lab. far. far.+lab
Nasal m n
Oclusiva sonora b d ɡ
sorda p t k kːʷ q qˤʷ ʡ ʔ
ejectiva kʷʼ qʷʼ qˤʼ qˤʷʼ qːʼ qːˤʼ
Africada sorda t͡s t͡sʷ t͡sː t͡ʃ t͡ʃʷ k͡ʟ̝̊ k͡ʟ̝̊ʷ
ejectiva t͡sʼ t͡sʷʼ t͡sːʼ t͡ʃʼ t͡ʃʷʼ t͡ʃːʼ k͡ʟ̝̊ʼ k͡ʟ̝̊ʷʼ
Fricativa sorda s sːʷ ʃ ʃʷ ʃː ʃːʷ ʟ̝̊ ʟ̝̊ʷ ʟ̝̊ː ʟ̝̊ːʷ χ χʷ χˤ χˤʷ χː χːʷ χːˤ χːˤʷ ʜ h
sonora z ʒ ʒʷ ʟ̝ ʁ ʁʷ ʁˤ ʁˤʷ
Vibrant r
Aproximant w l j

Referències[modifica]

Lectures[modifica]

  • Dirr, A. M.. «Arčinskij jazyk». A: Sbornik materialov dlja opisanija mestnostej i plemen Kavkaza, 1908.  (rus)
  • Kaxadze, O. I.. The Archi language and its relation to other Daghestan languages. Tbilisi: Mecniereba, 1979.  (georgià)
  • Kibrik, Aleksandr E. «O formal'nom vydelenii soglasovatel'nyx klassov v arčinskom jazyke». Voprosy jazykoznanija, 1, 1972, pàg. 124–31. (rus)
  • Kibrik, Aleksandr E. Taksonomičeskaja grammatika. vol. 2 of Opyt strukturnogo opisanija arčinskogo jazyka. Moscow: Izdatel'stvo moskovskogo universiteta, 1977.  (rus)
  • Kibrik, Aleksandr E. Dinamičeskaja grammatika. vol. 3 of Opyt strukturnogo opisanija arčinskogo jazyka. Moscow: Izdatel'stvo moskovskogo universiteta, 1977.  (rus)
  • Kibrik, Aleksandr E. «Archi». A: R. Smeets. Indigenous languages of the Caucasus. vol. 3. New York: Caravan Books, 1993, p. 297–365.  (anglès)
  • Kibrik, Aleksandr E. «Archi». A: Andrew Spencer and Arnold M. Zwicky. The Handbook of Morphology. Blackwell Publishers, 1998, p. 455–476.  (anglès)
  • Kibrik, Aleksandr E.; Kodzasov, S. V., Olovjannikova, I. P. and Samedov, D. S.. Arčinskij jazyk. Teksiy i slovari. Moscow: Izdatel'stvo moskovskogo universiteta, 1977.  (rus)
  • Kibrik, Aleksandr E.; Kodzasov, S. V., Olovjannikova, I. P. and Samedov, D. S.. Opyt strukturnogo opisanija arčinskogo jazyka. Tom 1. Leksika. Fonetika. Moscow: Izdatel'stvo moskovskogo universiteta, 1977.  (rus)
  • Mikailov, K. Š.. Arčinskij jazyk, 1967.  (rus)
  • Xajdakov, S. M.. «Arčinskij jazyk». A: Jazyki narodov SSSR. vol. 4. Moscow: Nauka, 1967.  (rus)

Enllaços externs[modifica]