Àvar
| магӀарул мацӀ maʕarul macʼ | |
|---|---|
| Tipus | llengua, llengua viva i llengua vulnerable  |
| Ús | |
| Parlants | ~600,000 |
| Parlants nadius | 766.500 (2010 ) |
| Oficial a | Daguestan |
| Autòcton de | Caucas |
| Estat | Rússia, Azerbaidjan, Kazakhstan, Turquia |
| Classificació lingüística | |
| llengües caucàsiques del nord-est llengües daguestaneses Q4055404  | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic i alfabet avar |
| Institució de normalització | ? (?) |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-1 | av |
| ISO 639-2 | ava |
| ISO 639-3 | ava |
| SIL | ava |
| Glottolog | avar1256 |
| Ethnologue | ava |
| UNESCO | 1069 |
| IETF | av |
La llengua Àvar (магӀарул мацӀ [maʕarul maʦʼ] "llengua de les muntanyes" o Авар мацӀ [awar maʦʼ] "llengua àvar") és parlada pels àvars i pertany a una branca de les llengües caucàsiques.
Distribució geogràfica[modifica]
És parlada principalment a l'est i sud del Caucas rus (avui Daguestan) i als districtes de Balaken i Zakatala, al nord-oest de l'Azerbaidjan. Alguns àvars viuen a altres parts de Rússia. Hi ha petites comunitats de parlants a Txetxènia i Calmúquia; a Geòrgia, Kazakhstan, Jordània, i a la regió del Mar de Màrmara (Turquia). Hi ha més de 650,000 parlants arreu del món.
Dialectes[modifica]
La seva parla es divideix en dos dialectes:
- Maarulal (de maar "muntanya") o tawlintsi (del lak taw "muntanya"), al Nord del planell de Khundzak. Inclou les varietats khunzakh, kazbek, gunib i gumbet.
- Bagaulal (en àvar "homes grollers") amb els clans meridionals (Antsukh, Txokh, Gidatli i Zatakali). Inclou les varietats andalal, gidatl', antsukh, charoda, tlyarata, cumada i cunta.
Ús de la llengua[modifica]
Han fet una llengua literària, el bolmat (llengua de l'exèrcit), unificant els dos dialectes, vehicle de relacions intertribals en el segle XVI, que també és emprada per altres ètnies daguestaneses. A mitjans del segle XVIII l'àvar és dotat d'un alfabet àrab amb signes propis dels fonemes caucasians (vell adjam), conformat per Dibir, kadi de Khudzak (1747-1827).
L'àvar també és usat pels artxi i les tretze petites nacionalitats andi i dido, privats de llengua escrita i que es fonen ràpidament amb els àvars: bagulal, chamalal, budukh, botlikh, godoberi, tindi, karati, akhvakh, tsez (o dido), khvarshi, ginukh, hunzib, i bezhta,
També és la segona llengua dels dargins i dels laks. Tanmateix, els àvars d’Azerbaidjan van perdent la llengua materna en profit de l’àzeri.
Exemples[modifica]
| Hola! | Ворчӏами! | Worčʼami! |
| Com va | Щиб ххӏaӏal бугеб? | Ššib ħal bugeb? |
| Com et dius? | Дуда цӏар щиб? | Duda cva ššib? |
| Quants anys tens? | Чан сон дур бугеб? | Čan son dur bugeb? |
| Què fas? | Киве мун унев вугев? | Kiwe mun unew wugew? |
| Ho sento! | ТӀа лъугьа! | Tʼa łuha! |
| Què està fent el vailet? | Киве гьитӀав вас унев вугев? | Kiwe hitʼaw was unew wugew? |
| L'ampolla es trenca. | Васас шиша бекана. | Wasas šišša bekana. |
| Ells construeixen la carretera. | Гьез нух гьабулеб буго. | Hez nux habuleb bugo. |
Fonologia[modifica]
L'inventari consonàntic de l'àvar ve donat per:[1][2]
| Oclusiva simple |
Oclusiva ejectiva |
Africada simple |
Africada ejectiva |
Fricativa | Nasal | Aproxi- mant | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Labial | b | p | (pʼ) | m | w | |||||||||
| Alveolar | d | t | tʼ | c | c | cʼ | cʼ | z | s | s | n | r | ||
| Alveo-Palatal | č | č | čʼ | čʼ | ž | š | š | y | ||||||
| Lateral | tɬ | tɬʼ | tɬʼ | ɬ | l | |||||||||
| Velar | g | k | k | kʼ | kʼ | x | ||||||||
| Uvular | qʼ | qʼ | ʁ | χ | χ | |||||||||
| Faringal | ʕ | ħ | ||||||||||||
| glotal | ʔ | h | ||||||||||||
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àvar |
- Ethnologue sobre l'àvar
- Curs d'àvar (francès)
Referències[modifica]
