Àvar

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaÀvar
магӀарул мацӀ maʕarul macʼ
Tipus llengua SOV, llengua aglutinant i llengua accentuada
Parlants
~600,000 principalment a Caucas
Parlants nadius 550.000
Rànquing ?
Parlat a Rússia, Azerbaidjan, Kazakhstan, Turquia
Oficial a Daguestan
Classificació lingüística

Llengües caucàsiques
  Llengües caucàsiques del nord
   ;Llengües caucàsiques del nord-oest
    Avar-Andi

     'Àvar
Sistema d'escriptura alfabet ciríl·lic
Institució de normalització ? (?)
Codis
ISO 639-1 av
ISO 639-2 ava
ISO 639-3 ava
SIL ava
Glottolog avar1256
Ethnologue.com ava
UNESCO 1069
IETF av
Modifica dades a Wikidata

La llengua Àvar (магӀарул мацӀ [maʕarul maʦʼ] "llengua de les muntanyes" o Авар мацӀ [awar maʦʼ] "llengua àvar") és parlada pels àvars i pertany a una branca de les llengües caucàsiques.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

És parlada principalment a l'est i sud del Caucas rus (avui Daguestan) i als districtes de Balaken i Zakatala, al nord-oest de l'Azerbaidjan. Alguns àvars viuen a altres parts de Rússia. Hi ha petites comunitats de parlants a Txetxènia i Calmúquia; a Geòrgia, Kazakhstan, Jordània, i a la regió del Mar de Màrmara (Turquia). Hi ha més de 650,000 parlants arreu del món.

Dialectes[modifica | modifica el codi]

La seva parla es divideix en dos dialectes:

  • Maarulal (de maar "muntanya") o tawlintsi (del lak taw "muntanya"), al Nord del planell de Khundzak. Inclou les varietats khunzakh, kazbek, gunib i gumbet.
  • Bagaulal (en àvar "homes grollers") amb els clans meridionals (Antsukh, Txokh, Gidatli i Zatakali). Inclou les varietats andalal, gidatl', antsukh, charoda, tlyarata, cumada i cunta.

Ús de la llengua[modifica | modifica el codi]

Han fet una llengua literària, el bolmat (llengua de l'exèrcit), unificant els dos dialectes, vehicle de relacions intertribals en el segle XVI, que també és emprada per altres ètnies daguestaneses. A mitjans del segle XVIII l'avar és dotat d'un alfabet àrab amb signes propis dels fonemes caucasians (vell adjam), conformat per Dibir, kadi de Khudzak (1747-1827).

L'àvar també és usat pels artxi i les tretze petites nacionalitats andi i dido, privats de llengua escrita i que es fonen ràpidament amb els àvars: bagulal, chamalal, budukh, botlikh, godoberi, tindi, karati, akhvakh, tsez (o dido), khvarshi, ginukh, hunzib, i bezhta,

També és la segona llengua dels dargins i dels laks. Tanmateix, els àvars d’Azerbaidjan van perdent la llengua materna en profit de l’àzeri.

Exemples[modifica | modifica el codi]

Hola! Ворчӏами! Worčʼami!
Que tal? Щиб ххӏaӏal бугеб? Ššib ħal bugeb?
Com et dius? Дуда цӏар щиб? Duda cva ššib?
Quants anys tens? Чан сон дур бугеб? Čan son dur bugeb?
Què fas? Киве мун унев вугев? Kiwe mun unew wugew?
Ho sento! ТӀа лъугьа! Tʼa łuha!
Que està fent el vailet? Киве гьитӀав вас унев вугев? Kiwe hitʼaw was unew wugew?
L'ampolla es trenca. Васас шиша бекана. Wasas šišša bekana.
Ells construeixen la carretera. Гьез нух гьабулеб буго. Hez nux habuleb bugo.

Fonologia[modifica | modifica el codi]

L'inventari consonàntic de l'àvar ve donat per:[1][2]

Oclusiva
simple
Oclusiva
ejectiva
Africada
simple
Africada
ejectiva
Fricativa Nasal Aproxi-
mant
Labial b p (pʼ) m w
Alveolar d t c c cʼ z s s n r
Alveo-Palatal č č čʼ čʼ ž š š y
Lateral tɬʼ ʼ ɬ l
Velar g k k kʼ x
Uvular qʼ ʁ χ χ
Faringal ʕ ħ
glotal ʔ h

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àvar Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquipèdia
Hi ha una edició en àvar
de la Viquipèdia

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Helma van den Berg, 2005, p. 152
  2. Charachidzé, 1981