Àvar

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llenguaÀvar
магӀарул мацӀ maʕarul macʼ
Tipus llengua SOV, llengua aglutinant i llengua accentuada
Parlants
~600,000 principalment a Caucas
Parlants nadius 550.000
Parlat a Rússia, Azerbaidjan, Kazakhstan, Turquia
Oficial a Daguestan
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües caucàsiques
llengües caucàsiques del nord
llengües caucàsiques del nord-est
llengües avar-àndiques
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet ciríl·lic i Q4055408 Tradueix
Institució de normalització ? (?)
Nivell de vulnerabilitat 2 vulnerable
Codis
ISO 639-1 av
ISO 639-2 ava
ISO 639-3 ava
SIL ava
Glottolog avar1256
Ethnologue.com ava
UNESCO 1069
IETF av
Modifica les dades a Wikidata

La llengua Àvar (магӀарул мацӀ [maʕarul maʦʼ] "llengua de les muntanyes" o Авар мацӀ [awar maʦʼ] "llengua àvar") és parlada pels àvars i pertany a una branca de les llengües caucàsiques.

Distribució geogràfica[modifica]

És parlada principalment a l'est i sud del Caucas rus (avui Daguestan) i als districtes de Balaken i Zakatala, al nord-oest de l'Azerbaidjan. Alguns àvars viuen a altres parts de Rússia. Hi ha petites comunitats de parlants a Txetxènia i Calmúquia; a Geòrgia, Kazakhstan, Jordània, i a la regió del Mar de Màrmara (Turquia). Hi ha més de 650,000 parlants arreu del món.

Dialectes[modifica]

La seva parla es divideix en dos dialectes:

  • Maarulal (de maar "muntanya") o tawlintsi (del lak taw "muntanya"), al Nord del planell de Khundzak. Inclou les varietats khunzakh, kazbek, gunib i gumbet.
  • Bagaulal (en àvar "homes grollers") amb els clans meridionals (Antsukh, Txokh, Gidatli i Zatakali). Inclou les varietats andalal, gidatl', antsukh, charoda, tlyarata, cumada i cunta.

Ús de la llengua[modifica]

Han fet una llengua literària, el bolmat (llengua de l'exèrcit), unificant els dos dialectes, vehicle de relacions intertribals en el segle XVI, que també és emprada per altres ètnies daguestaneses. A mitjans del segle XVIII l'àvar és dotat d'un alfabet àrab amb signes propis dels fonemes caucasians (vell adjam), conformat per Dibir, kadi de Khudzak (1747-1827).

L'àvar també és usat pels artxi i les tretze petites nacionalitats andi i dido, privats de llengua escrita i que es fonen ràpidament amb els àvars: bagulal, chamalal, budukh, botlikh, godoberi, tindi, karati, akhvakh, tsez (o dido), khvarshi, ginukh, hunzib, i bezhta,

També és la segona llengua dels dargins i dels laks. Tanmateix, els àvars d’Azerbaidjan van perdent la llengua materna en profit de l’àzeri.

Exemples[modifica]

Hola! Ворчӏами! Worčʼami!
Com va Щиб ххӏaӏal бугеб? Ššib ħal bugeb?
Com et dius? Дуда цӏар щиб? Duda cva ššib?
Quants anys tens? Чан сон дур бугеб? Čan son dur bugeb?
Què fas? Киве мун унев вугев? Kiwe mun unew wugew?
Ho sento! ТӀа лъугьа! Tʼa łuha!
Què està fent el vailet? Киве гьитӀав вас унев вугев? Kiwe hitʼaw was unew wugew?
L'ampolla es trenca. Васас шиша бекана. Wasas šišša bekana.
Ells construeixen la carretera. Гьез нух гьабулеб буго. Hez nux habuleb bugo.

Fonologia[modifica]

L'inventari consonàntic de l'àvar ve donat per:[1][2]

Oclusiva
simple
Oclusiva
ejectiva
Africada
simple
Africada
ejectiva
Fricativa Nasal Aproxi-
mant
Labial b p (pʼ) m w
Alveolar d t c c cʼ z s s n r
Alveo-Palatal č č čʼ čʼ ž š š y
Lateral tɬʼ ʼ ɬ l
Velar g k k kʼ x
Uvular qʼ ʁ χ χ
Faringal ʕ ħ
glotal ʔ h

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àvar Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquipèdia
Hi ha una edició en àvar
de la Viquipèdia

Referències[modifica]

  1. Helma van den Berg, 2005, p. 152
  2. Charachidzé, 1981