Mar de Màrmara

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mar de Màrmara
Bakirkoy, petit port a la mar de Màrmara, prop d'Istanbul

La mar de Màrmara (en turc Marmara Denizi, en grec: Μαρμαρα̃ Θάλασσα, transcrit Marmarà Thàlassa, o Προποντίδα, Propontida) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea. El Bòsfor la connecta amb la mar Negra i els Dardanels amb l'Egea. El primer d'aquests dos estrets també separa les parts europea i asiàtica de la ciutat d'Istanbul. Té una superfície d'11.350 km².

Dins la mar hi ha dos grups principals d'illes coneguts com les illes dels Prínceps o Kizil Adalar (a vegades només Adalar, grup entre 13 i 20 km al sud-est d'Istanbul i a 5 km de la costa d'Anatòlia, amb les illes de Kinah, Burgaz, Heybeli i Büyükada -la Gran Illa, antiga Prinkipo dels bizantins i la clàssica Megale- i cinc menors), i les de Màrmara (prop de la península Kapidaghi, amb Marmara, Avsha o Türkeli, Pashalimani i altres menors). Aquest darrer arxipèlag és ric en marbre i és el que ha donat nom a la mar[cal citació] (màrmaro és el nom grec del marbre). Una illa menor separada és la d'Imralı a l'entrada del golf de Gemlik.

La falla del nord d'Anatòlia, que ha provocat diversos terratrèmols importants en els darrers anys, com el d'Izmit del 1999, transcorre sota la mar de Màrmara.

Història[modifica | modifica el codi]

A l'antiguitat clàssica la mar era coneguda amb el nom grec de Propòntida (Προποντίς, -ίδος < de pro 'abans' i Pontos 'el Pont', és a dir, 'la mar Negra').

Ciutats principals en època clàssica[modifica | modifica el codi]


Coord.: 40° 43′ 21″ N, 28° 13′ 29″ E / 40.72250°N,28.22472°E / 40.72250; 28.22472

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mar de Màrmara Modifica l'enllaç a Wikidata