Bizanci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bizanci (Mediterrani oriental)
Bizanci
Bizanci
Bizanci, situada en la part occidental de l'estret entre la mar Negra i la mar Mediterrània

Coord.: 41° 0′ 55″ N, 28° 59′ 5″ E / 41.01528°N,28.98472°E / 41.01528; 28.98472

Bizanci (del grec Βυζάντιον, Byzàntion) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història. Ja en l'antiguitat va estar disputada als grecs pels perses. Sota el nom de Constantinoble, fou capital de l'Imperi Romà d'Orient, conegut com l'Imperi Bizantí. Correspon a l'actual ciutat turca d'Istanbul.

Segons la crònica de Joan Malales, el seu fundador es deia Bizant, que alguns han confós amb el mític fill de Posidó.[1][2]

Llegenda de la fundació[modifica | modifica el codi]

La tradició llegendària diu que el lloc va ser triat amb una consulta als déus feta a l'oracle de Delfos, que va aconsellar als mègars que fundessin una nova ciutat fent "el contrari dels cecs". Es va interpretar que el lloc per establir-se era la costa oposada de Calcedònia. L'al·lusió a la ceguesa prové, segons sembla, del fet que els fundadors grecs de Calcedònia, disset anys abans, no van saber "veure" que el promontori de la Banya d'Or era el lloc més resguardat per a estar protegits de possibles atacs per establir-se, quan van parar per fer una reparació al vaixell i van continuar. En l'antiguitat es deia que els bizantins vivien "en un lloc que, pel que fa a la part amb vistes a la mar, es presenta com el més adequat entre tots els que estan en el món habitat avui per a garantir la seguretat i la prosperitat".[3]

Època grega[modifica | modifica el codi]

En els seus inicis, va ser una colònia de Mègara fundada el 667 aC,[4] pocs anys després que la veïna Calcedònia. Al lloc, hi havia una ciutat anomenada Ligos. El 628 aC es va ampliar la colònia amb gent de Mègara dirigits per Zeuxip. La ciutat va tenir com a deessa tutelar Hera, i es creu que inicialment for regida per reis que van donar pas a un govern aristocràtic. Els habitants originals, els bitinis, van quedar convertits en esclaus.

El general persa Otanes, al servei de Cir II el Gran,[2] la va ocupar el 546 aC i va romandre sota domini de Pèrsia.

El 499 aC, es va unir a la revolta de Jònia i, quan la flota fenícia del rei de Pèrsia es va presentar a la ciutat, els seus habitants van fugir cap a Mesàmbria o Mesèmbria.

El general espartà Pausànies la va recuperar després de la batalla de Platees. Al cap de set anys, la va prendre Cimó II per als atenencs.

Vestigis de l'antiga acròpoli de Bizanci, actual pati del palau de Topkapi

El 440 aC, els bizantins i la gent de Samos es van revoltar contra Atenes, però foren sotmesos. El 416 aC, es van unir als calcedonis i van fer una devastadora expedició a Bitínia. El 412 aC es va sotmetre a Esparta. El 408 aC, l'atenenc Alcibíades la va assetjar, però no la va poder ocupar i va haver d'esperar a rendir-la per gana, i llavors, absent el comandant espartà Clearc, Cidó, cap del partit atenenc, va obrir les portes als assetjants i va tornar a quedar com a tributària aliada d'Atenes.

El 405 aC, després de la batalla d'Egospòtamos, l'espartà Lisandre va recuperar Bizanci i s'hi va establir una guarnició dirigida per Stenalaos.[5]

Els deu mil de Xenofont van passar per la ciutat i el repartiment del botí fet per l'almirall Anaxíbios va provocar la revolta dels soldats, que es van fer els amos de la ciutat i només gràcies a Xenofont es va salvar del saqueig.

El 390 aC, Trasibul va canviar el govern de la ciutat des d'una oligarquia a una democràcia i va vendre les mercaderies dels vaixells ancorats a la ciutat.

El 363 aC fou visitada per Epaminondes i, amb la flota atenenca, va aconseguir que diverses ciutats es declararen al seu favor. El 356 aC, Bizanci, Rodes i Quios es van unir a la confederació de Cos i a Mausol, rei de Cària, amb l'esperança de posar fi a l'hegemonia d'Atenes, però la batalla que es preparava a la mar fou impedida per una tempesta.

El 340 aC, fou assetjada per Filip II de Macedònia i Demòstenes va enviar socors als assetjats. La flota atenenca i dels aliats, dirigida per Cares, es va trobar amb l'almirall Amintes i els macedonis, i fou derrotada; Cares fou substituït per Fòcion l'any següent, i Filip va haver d'aixecar-ne el setge; es diu que una llum va advertir una nit els bizantins d'un atac sorpresa de Filip i, en record d'això, es va aixecar un monument; el símbol de la ciutat des d'aquest temps és la mitja lluna que apareix a les seves monedes i que al segle XV fou adoptat com a emblema pels otomans, i probablement fou adoptat com a record de l'esdeveniment; per pagar l'ajut atenenc, els habitants de Bizanci i Perint els van concedir el privilegi de precedència en els jocs i les cerimònies (excloses les religioses) i es van construir diverses estàtues.

En els anys següents, els bizantins van combatre els tracis, que no van poder dominar ni per les armes ni pagant tribut. El 279 aC, Bizanci es va fer tributària dels gàlates,[5] als quals va pagar un tribut anyal en monedes d'or (3.000 al principi, després 5.000, i després 10.000), que es va anar incrementant i, finalment, es va fixar en 80 talents. Per a pagar la quantitat, Bizanci va haver d'imposar un dret de pas pel Bòsfor, cosa que va provocar una guerra amb Rodes, guerra en la qual Bizanci va ser aliada de Pèrgam, mentre Bitínia ho va ser de Rodes; els bizantins van donar suport a Tibetes, un oncle de Prúsies de Bitínia, que en va reclamar el tron; però Prúsies es va apoderar de les possessions de Bizanci a la costa asiàtica, mentre que els tracis van continuar pressionant a la part europea; la pau es va fer el 219 aC amb la mediació del rei gàlata Cavaros i Polemocles, i fou desfavorable per a Bizanci.

Època romana[modifica | modifica el codi]

En la guerra de Roma amb Macedònia, els romans van donar a la ciutat el títol de confederada, pel seu ajut. Bizanci va cridar a Roma per solucionar disputes internes, i els romans hi van enviar Pisó, més com a conqueridor que com a aliat.

L'emperador Claudi va abaixar temporalment el tribut de la ciutat per les pèrdues d'aquesta en la guerra amb els tracis. Vespasià la va incorporar a la província romana de Tràcia.

En la guerra entre Septimi Sever i Pescenni Níger, Bizanci va donar suport al darrer.[6] Després d'una guerra de tres anys, ja mort Níger, la ciutat fou ocupada el 196 i fou severament castigada, i les muralles enderrocades; la ciutat va deixar de tenir un govern local i fou donada a Perint, però després el mateix Sever la va embellir amb termes, pòrtics i altres edificis i li va donar el nom d'Augusta Antonina en honor d'Antoninus Bassianus.[5] Caracal·la va restaurar els drets de la ciutat i dels seus habitants. En temps de Gal·liè, es va produir una matança de ciutadans i totes les famílies antigues van desaparèixer, menys les que no eren a la ciutat.

Sota Claudi II, els bizantins van lluitar contra els gots. En les guerres civils que van seguir a l'abdicació de Dioclecià es van reforçar les fortificacions. Licini es va retirar allà després de la batalla d'Adrianòpolis i fou assetjat per Constantí fins que la ciutat es va rendir.[7] L'any 330 l'emperador Constantí, després de fer algunes reformes, la va establir com a capital de la part oriental del seu regne.[5]

La primera església de la ciutat s'atribueix a sant Andreu, però el cristianisme no s'hi va desenvolupar àmpliament fins al temps de Constantí el Gran.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Joan Malales Chronographia, XIII
  2. 2,0 2,1 Smith, 1853, p. 129.
  3. Polibi, Històries, IV, 38.1
  4. Heròdot, Histories, IV.144
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Denli, 2010, p. 6.
  6. Southern, 2001, p. 32.
  7. Grant, 1993, p. 46.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bizanci Modifica l'enllaç a Wikidata