Antioquia de Mesopotàmia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaAntioquia de Mesopotàmia

Localització
 37° 13′ 44″ N, 39° 45′ 21″ E / 37.229021°N,39.755832°E / 37.229021; 39.755832Coord.: 37° 13′ 44″ N, 39° 45′ 21″ E / 37.229021°N,39.755832°E / 37.229021; 39.755832
EstatTurquia
ProvínciesProvíncia de Şanlıurfa Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Antioquia de Mesopotàmia, també coneguda com a Antioquia d'Aràbia o Antiquia àrab (grec: Αντιόχεια την Αραβική o Αντιόχεια της Μεσοποταμίας) va ser una ciutat fundada després de la mort d'Alexandre el Gran. Era una ciutat de certa importància situada a la província d'Osroene, a Mesopotàmia, al camí que anava de Nisibis a Harran.[1]

El nom d'Antioquia de Mesopotàmia és el que li dona Plini el Vell,[2] però la ciutat va tenir altres noms:

  • Constantia, segons l'historiador Procopi.[3]
  • Constantina (Κωνσταντίνα), diu l'enciclopèdia Suides.[4]
  • Antoninopolis, segons William Smith[5]
  • Niceforion (Νικηφόριον), segons Esteve de Bizanci.[6]
  • Maximianopolis (Μαξιμιανούπολις), segons William Smith.[7]
  • Constantinòpolis d'Osroene.[8]
  • Tella.[1]
  • Antioquia de Mesopotàmia (Ἀντιόχεια τῆς Μεσοποταμίας), Antioquia d'Aràbia (Ἀντιόχεια ἡ Ἀραβική).[9]

Segons Plini el Vell, la ciutat la va fundar Seleuc I Nicàtor. Joan Malales explica que la va fundar Constantí I el Gran al damunt de l'antiga ciutat de Maximianòpolis, derruïda per un terratrèmol i pels sasànides.[10] En aquesta ciutat hi va néixer Jacob d'Edessa el Vell.[11]

L'emperador romà d'Orient, Maurici, hi va aturar una invasió sassànida en aquesta ciutat, a l'anomenada Batalla de Constantina l'any 582, on va morir el general Tahm-Khusro d'Armènia. Durant la guerra romano-sassànida va caure en mans dels sassànides, però un temps després la va reconquerir l'emperador Heracli. Va caure definitivament en mans dels àrabs l'any 639.[11]

la seva ubicació és a prop de Viranşehir, a la província de Şanlıurfa, a Turquia.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Talbert, Richard J.A. (ed.). Barrington atlas of the Greek and Roman world. Princeton, N.J.: Princeton University Press, 2000, p. 89. ISBN 9780691031699. 
  2. Plini el Vell. Naturalis Historia, VI, 117
  3. Procopi. De Aedificiis conditis vel restoratis, II, 5
  4. Suides. s.v.
  5. Smith, William (ed.). «Antoninopolis». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 22 març 2021].
  6. Esteve de Bizanci. Ethnica, s.v.
  7. Smith, William (ed.). «Maximianopolis». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 22 març 2021].
  8. El nom que va utilitzar Evagri d'Epifania quan va assistir al Concili de Calcedònia l'any 451.
  9. Plini el vell. Naturalis Historia, VI, 117
  10. Joan Malales. Chronographia, XII
  11. 11,0 11,1 Kazhdan, Alexander P. (ed.). The Oxford dictionary of Byzantium. NovaYork; Oxford: Oxford University Press, 1991, p. 497. ISBN 9780195046526.