Pèrgam

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Temple de Trajà a Pèrgam

Pèrgam (en llatí, Pergamum o Pergamus; en grec, Pergamon) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caicos (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selinos (Selinus, que passava per la ciutat) i Celtios (Celtius). Es comunicava amb la mar a través del riu Caicus, que era navegable. Fou la capital del regne del mateix nom. La seva important biblioteca fou coneguda per tota la Mediterrània. Modernament hi ha una ciutat i districte amb el nom Bergama, que pertany a la província d'Esmirna a Turquia.

Orígens[modifica | modifica el codi]

Xenofont és el primer que l'esmenta i diu que era una fortalesa molt ben situada per a la seva defensa. Els seus habitants suposaven ser descendents dels arcadis emigrats a l'Àsia Menor guiats per l'heràclida Tèlef.[1][2] El nom de Pèrgamos corresponia a un fill de Pirros i d'Andròmaca.[3] o segons altres versions fill d'Andròmaca i Neoptòlem.[4]Fou la capital del regne de Teuthrània.

Va pertànyer a Pèrsia i després a Macedònia, i a la mort d'Alexandre el Gran va passar aviat a Lisímac de Tràcia, que la va triar per a dipòsit dels seus tresors valorats en 9.000 talents, i confià el govern a Filèter, un eunuc amic seu que el 283 aC es va revoltar i es va fer independent, i originà el Regne de Pèrgam.[5][6] Ja en aquesta època la ciutat era coneguda per la seva important biblioteca.[7]

Època romana[modifica | modifica el codi]

Els descendents de Filèter van originar la dinastia dels Atàlides, que van ser amics dels romans. El darrer rei, Àtal III, va deixar per testament el regne al senat i al poble de Roma (133 aC).[8] El seu fill natural, Èumenes III, es va revoltar i va reclamar el tron, però fou derrotat (130 aC) i fet presoner.[9] El regne va esdevenir part de la província romana d'Àsia.

Sota domini romà, després d'un breu declivi, Pèrgam fou una ciutat important i rica, va créixer de les 2 hectàrees fins a ocupar 90 ha. Plini el Vell l'esmenta com a "longe clarissimum Asiae Pergamum". Fou capital d'un dels districtes de la província. L'emperador Adrià va ser el promotor de diversos edificis públics: un fòrum, un teatre, un amfiteatre.[10]

Al segle III va patir un terratrèmol (any 262)[11] i atacs dels gots.[12]

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

En el període cristià, fou seu d'un bisbat sufragani d'Efes. Va entrar en decadència en el període bizantí, però la ciutat no va desaparèixer i va canviar el seu nom pel de Bergama. Al segle vii, s'hi van establir armenis que fugien de les expedicions musulmanes. L'emperador Filípic (711-713) era d'origen armeni i natural de Bergama. La ciutat fou saquejada per Màslama ibn Abd-al-Màlik el 716, però després del 718, quan els àrabs van renunciar a conquerir Constantinoble, fou fortificada i inclosa al thema dels Tracesis (Thrakesion). Amb Lleó VI de Bizanci (886-912), fou inclosa al thema de Samos. Va patir incursions turques al segle xi, especialment després de la Batalla de Manazkert (1071), però va romandre un centre de comerç ben defensat per les fortificacions. En el regnat d'Isaac II Àngel (1185-1195), fou erigida en arquebisbat.

Després de la caiguda de Constantinoble en mans dels llatins (1204), va pertànyer a Nicea. Vers el 1300, va caure en mans dels turcmans de Karasi i, amb aquest emirat, va passar als otomans, i més tard fou un kada (districte) del sandjak d'Esmirna i wilayat d'Aydin. El soldà Murat III va prendre de Bergama dues banyeres d'alabastre cap al seu palau d'Istambul.[13]

Època moderna[modifica | modifica el codi]

Els grecs la van ocupar el 1919 i fins al 1923. Llavors, es va produir l'intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia. La població de Bergama s'estimava el 1950 en 16.500 habitants, tots turcs.

Es conserven nombroses ruïnes, especialment les muralles. En destaquen entre els molts edificis:

  • El gran altar de l'acròpoli es va traslladar al museu de Berlín però en resta el fris ambla imatge de Tèlef, el llegendari fundador.
  • Un temple dedicat a Asclepi als afores de la ciutat, on va treballar el famós Galè.[14]
  • Un temple dedicat a Isis i Serapis. Sant Antipas, el primer bisbe de Pèrgam, ordenat per Joan l'Apòstol es diu que va morir en aquest temple, víctima d'una multitud d'adoradors de Serapis que el van cremar dins l'estàtua d'un bou de bronze.[15]
  • El palau reial.
  • El pritaneu.
  • El teatre amb capacitat per 10.000 espectadors.
  • El gimnàs i un estadi.
  • L'amfiteatre.

Coord.: 39° 07′ N, 27° 11′ E / 39.117°N,27.183°E / 39.117; 27.183

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pèrgam Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Xenofont, Anabasis 7.8.8
  2. Xenofont, Hel·lèniques 3.1.6
  3. Gascó Contell, 1958, p. 298.
  4. Pausànias Descripció de Grècia, I.11.1
  5. Picón; Hemingway, 2016, p. 33.
  6. Thonemann, 2013, p. 156.
  7. Shipley, 2000, p. 235.
  8. Shipley, 2000, p. 318-319.
  9. Laale, 2011, p. 143.
  10. Leon, 2014, p. 80.
  11. Rose, 2013, p. 337.
  12. Rose, 2013, p. 279.
  13. Houtsma, 1993, p. 526.
  14. Tucker, 2012, p. 36.
  15. Tucker, 2012, p. 34.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gascó Contell, Emilio. La mitologia contada con sencillez. Escelicer, 1958. 
  • Houtsma, M.T.. E. J. Brill's first encyclopaedia of Islam, 1913-1936. Brill, 1993. 
  • Laale, Hans Willer. Ephesus (Ephesos): An Abbreviated History From Androclus to Constantine XI. WestBow Press, 2011. 
  • Leon, Noe. The 7 Spirits of God. Lulu, 2014. 
  • Picón, Carlos A.; Hemingway, Séan. Pergamon and the Hellenistic Kingdoms of the Ancient World. Metropolitan Museum of Art, 2016. 
  • Rose, Charles Brian. The Archaeology of Greek and Roman Troy. Cambridge University Press, 2013. 
  • Shipley, Graham. The Greek World After Alexander, 323-30 B.C.. Routledge, 2000. 
  • Thonemann, Peter. Attalid Asia Minor. OUP, 2013. 
  • Tucker, Jack. Innocents Return Abroad: Exploring Ancient Sites in Western Turkey, 2012. ISBN 9781478343585.