Xenofont

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Xenofont (desambiguació)».
Infotaula de personaXenofont
Xenophon.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 430 aC Modifica el valor a Wikidata
Erchia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 354 aC Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Corint (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Estrateg
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicGrecs Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, filòsof, mercenari, militar Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsSòcrates, Pròdic de Queos i Isòcrates Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsGril·le Modifica el valor a Wikidata

Xenofont (en grec Ξενοφῶν, 428 aC - entre 355 i 350 aC) fou un escriptor, historiador, militar grec i, a la seva manera, comentarista sobre la filosofia socràtica, cèlebre pels seus escrits sobre la cultura i la història gregues.

Biografia[modifica]

Nascut a Atenes el 428 aC, provenia d'una família benestant. Fou deixeble de Sòcrates, encara que no arribà mai a comprendre l'actitud del seu mestre; deixà varis diàlegs socràtics en que donava la seva opinió sobre el seu mestre. El seu tarannà moderat i la seva precària situació econòmica el portaren a abandonar Atenes l'any 401 aC, després del restabliment de la democràcia i la fi del govern dels Trenta Tirans, per unir-se (contravenint el consell de Sòcrates) a l'expedició de mercenaris grecs en ajuda del persa Cir el Jove, que s'havia rebel·lat contra el seu germà Artaxerxes II de Pèrsia. Després de la fatal derrota de Cunaxa, el 401 aC, i la mort del príncep rebel, les tropes mercenàries quedaren desemparades i Xenofont prengué un paper significatiu en el retorn dels mercenaris a Grècia, arribant a mostrar una certa destresa militar.

El relat sobre aquesta expedició porta per nom Anàbasi i és la seva obra més coneguda. Alexandre el Gran va consultar durant la seva invasió a l'Imperi Aquemènida aquest excel·lent escrit, que el va ajudar fins i tot a prendre serioses decisions en l'atac i setge a diferents ciutats i fortificacions.

El 399 aC, amb la mort de Sòcrates, refermà les seves idees antidemocràtiques i s'allunyà d'Atenes per tornar a l'Àsia el 396 aC, quan entrà al servei d'Agesilau II d'Esparta (amb el qual travà amistat). Amb aquest, participà en la campanya contra Farnabazos II a l'Àsia Menor (396 aC-395 aC), i després, en sòl grec, en la Batalla de Queronea (394 aC) contra els seus compatriotes atenesos, que el desterraren i li confiscaren els béns. Llavors, anà a viure a Esparta i posteriorment a Skillos, prop d'Olímpia, on es dedicà a la caça, a l'agricultura a i a la literatura. Després de la derrota lacedemònia en la Batalla de Leuctres, el 371 aC, hagué de fugir i es dirigí a Corint i posteriorment a Atenes, aprofitant l'anul·lació (368 aC) del decret d'expatriació, provocada per l'aliança entre Atenes i Esparta davant l'amenaça de Tebes (alguns, però, posen en dubte aquest retorn de Xenofont a Atenes; tot i que la revocació del desterrament sí que és un fet testimoniat i sense dubtes. Morí l'any 354 aC. El seu fill, Gril·le, morí el 362 aC en la Batalla de Mantinea, en la qual Tebes derrotà la coalició que li era contrària.

Amb l'obra Anàbasi, Xenofont inaugura la historiografia moralitzadora, en què l'historiador jutja les persones i els esdeveniments que narra. Continua l'obra inacabada de Tucídides sobre la Guerra del Peloponès amb les Hel·lèniques.

Obres[modifica]

Xenofont escriu en un grec ja evolucionat i amb poca elegància. Les seves obres es poden dividir en tres grans grups:

  • Obres historicopolítiques: L'Anàbasi, que relata la fracassada expedició en ajuda del persa Cir i el posterior retorn dels deu mil mercenaris grecs a través de l'altiplà d'Armènia cap al mar Negre; la Constitució dels lacedemonis, un elogi del règim espartà; les Hel·lèniques, que recullen, amb poc rigor historiogràfic, el període històric comprès entre el 410 aC i el 362 aC;[1] Agesilau, una biografia idealitzada d'aquest monarca espartà.
  • Obres filosòfiques: L'Apologia de Sòcrates, que recull la defensa que feu Sòcrates davant els jutges que el condemnaren a mort; els Records de Sòcrates, en què recull els seus propis records al voltant del seu mestre; el Convit, en què també introdueix diverses opinions socràtiques, per exemple algunes del mateix Sòcrates o d'Antístenes.
  • Obres didàctiques: La Ciropèdia,[2] que recull l'educació de Cir, l'estat ideal i diverses opinions sobre política amb finalitat moral; el Cinegètic, que representa la caça com un valor educatiu; Hípica i Hipàrquic, que tracten sobre el món de l'equitació; el Hieró, que analitza la natura dels tirans; Oeconomicus, un diàleg sobre l'economia domèstica; els Recursos, en què suggereix nous sistemes per a augmentar els ingressos dels recursos públics.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Xenofont
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xenofont
Vegeu texts en català sobre Xenofont a Viquitexts, la biblioteca lliure.

Obres de Xenofont al Projecte Gutenberg.

(català):

(anglès):

Referències[modifica]

  1. ↑ Xenophon. Xenophon's History of the Affairs of Greece, in Seven Books: Being a Continuation of the Peloponnesian War; from the Time where Thucydides Ends to the Battle at Mantinea. To which is Prefixed an Abstract of Thucydides, and a Brief Account of the Land and Naval Forces of the Ancient Greeks. R. H., 1685, p. 456–. 
  2. ↑ Ciropèdia (en llatí, Xenophon de Cyripaedia)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xenofont&oldid=27629724»