368 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 368 aC (ccclxviii aC) |
| Islàmic | 1020 aH – 1019 aH |
| Xinès | 2329 – 2330 |
| Hebreu | 3393 – 3394 |
| Calendaris hindús | -312 – -311 (Vikram Samvat) 2734 – 2735 (Kali Yuga) |
| Persa | 989 BP – 988 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -117 |
| Ab urbe condita | 386 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 390 aC 380 aC 370 aC - 360 aC - 350 aC 340 aC 330 aC | |
| Anys | |
| 371 aC 370 aC 369 aC - 368 aC - 367 aC 366 aC 365 aC | |
El 368 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del tribunat de Maluginense, Pretextat, Estructe, Cincinnat, Cras i Cicurí (o, més rarament, any 386 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «368 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments[modifica]
- 15 de març (15 de març del calendari romà): inici a l'antiga Roma de tribuns militars a poder consular: Servi Corneli Maluginense, Servi Sulpici Pretextat, Luci Veturi Cras Cicurí, Tit Quinti Cincinnat Capitolí, Espuri Servili Estructe, i Luci Papiri Cras.[2]
- Els tribuns de la plebs Licini i Sextí acaben de vetar els seus col·legues i reuneixen l'Assemblea Tribal Romana per fer votar el seu projecte de llei que reservava una de les dues magistratures consulars a un plebeu. Marc Furi Camil és designat dictador per tercera vegada per impedir el vot de les Lleis Liciniae-Sextiae.[3]
- Primavera: el general tebà Pelòpides és enviat en auxili de les ciutats de Tessàlia amenaçades pel tirà Alexandre de Feres. Alexandre II de Macedònia és assassinat pel seu cunyat Ptolemeu Alorita, l'amant de la reina Eurídice I de Macedònia. Ptolemeu esdevé regent (final de 365) Pelòpides intervé a Macedònia per evitar que el país no prengui el partit d'Atenes. S'entén amb Ptolemeu i obté 50 hostatges, entre els quals el germà del rei Alexandre II, Filip II de Macedònia, que és enviat a Tebes. De tornada a Tessàlia, Pelòpides és fet presoner per traïdor davant de Farsàlia.[4]
- Estiu: Ariobàrzanes, sàtrapa de Frígia, envia Filisc d'Abidos a Grècia per proposar la pau entre tebans i espartans i reclutar mercenaris. Es celebra un concili a Delfos que fracassa perquè els tebans continuen mantenint Beòcia sota el seu domini, i Esparta no vol reconèixer la independència de Messènia. Filisc deixa als lacedemonis 2.000 mercenaris i torna a Àsia.[5]
- Tardor: fracassa una expedició enviada per Tebes per posar en llibertat a Pelòpides, a qui eel tirà Alexandre de Feres havia fet presoner amb traïdoria. És alliberat per Epaminondes en una segona intervenció l'any 366 aC.[3]
- Quarta guerra entra Cartago i Dionisi el Vell. Dionisi envaeix les possessions cartagineses a Sicília però és rebutjat i ha d'acordar una treva.[6]
- Començament del regnat de Zhou Xianwang, rei de la Dinastia Zhou a la Xina (fi l'any 321 aC.[7]
Necrològiques[modifica]
- Alexandre II de Macedònia. Ptolemeu Alorita, quan Pelòpides marxa del Regne de Macedònia, assassina a Alexandre II i es proclama regent, potser amb la connivència de la seva mare Eurídice, segons l'historiador Justí.[8][9]
Referències[modifica]
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ François Clément, Viton de Saint-Allais. Moreau. L'Art de vérifier les dates.
- ↑ 3,0 3,1 Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 62, 67
- ↑ Paul Cloché. Presses universitaires de Namur. Thèbes de Béotie : des origines à la conquête romaine. ISBN 9782870370193.
- ↑ Dominique Lenfant. Armand Colin. Les Perses vus par les Grecs : Lire les sources classiques sur l'empire achéménide. ISBN 9782200254162.
- ↑ Brian Caven. Yale University Press. Dionysius I : War-Lord of Sicily. ISBN 9780300045079.
- ↑ Tan Koon San. The Other Press. Dynastic China : An Elementary History. ISBN 9789839541885.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 67
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, VII, 5