368 aC
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 368 aC (ccclxviii aC) |
| Islàmic | 1020 aH – 1019 aH |
| Xinès | 2329 – 2330 |
| Hebreu | 3393 – 3394 |
| Calendaris hindús | -312 – -311 (Vikram Samvat) 2734 – 2735 (Kali Yuga) |
| Persa | 989 BP – 988 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -117 |
| Ab urbe condita | 386 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 390 aC 380 aC 370 aC - 360 aC - 350 aC 340 aC 330 aC | |
| Anys | |
| 371 aC 370 aC 369 aC - 368 aC - 367 aC 366 aC 365 aC | |
El 368 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Esdeveniments[modifica]
- 15 de març (15 de març del calendari romà): inici a l'antiga Roma de tribuns militars a poder consular: Servi Corneli Maluginense, Servi Sulpici Pretextat, Lucius Veturius Crassus Cicurinus, Titus Quinctius Cincinnatus Capitolinus, Spurius Servilius Structus, Lucius Papirius Crassus.[1]
- Els tribuns de la plebs Licini i Sextí acaben de vetar els seus col·legues i reuneixen l'Assemblea Tribal Romana per fer votar el seu projecte de llei que reservava una de les dues magistratures consulars a un plebeu. Marc Furi Camil és designat dictador per tercera vegada per impedir el vot de les Lleis Liciniae-Sextiae.
- Primavera: el general tebà Pelòpides és enviat en auxili de les ciutats de Tessàlia amenaçades pel tirà Alexandre de Feres. Alexandre II de Macedònia és assassinat pel seu cunyat Ptolemeu Alorita, l'amant de la reina Eurídice I de Macedònia. Ptolemeu esdevé regent (final de 365) Pelòpides intervé a Macedònia per evitar que el país no prengui el partit d'Atenes. S'entén amb Ptolemeu i obté 50 hostatges, entre els quals el germà del rei Alexandre II, Filip II de Macedònia, que és enviat a Tebes. De tornada a Tessàlia, Pelòpides és fet presoner per traïdor davant de Farsàlia.[2]
- Estiu: Ariobarzane, sàtrapa de Frigia, envia Filiscos d'Abidos a Grècia per proposar una pau comuna i reclutar mercenaris. El congrés de Delfos fracassa perquè els Tebans continuen mantenint Beòcia amb un lligam tributari. Filiscos deixa als lacedemonis 2.000 mercenaris i recupera Àsia.[3]
- Tardor: una expedició enviada per Tebes per lliurar Pelòpides fracassa. És alliberat per Epaminondes en una segona intervenció l'any 366 aC.
- Quarta guerra entra Cartago i Dionís el Vell. Dionís envaeix les possessions cartagineses a Sicília però és rebutjat i ha de tancar una treva.[4]
- Començament del regnat de Zhou Xianwang, rei de la Dinastia Zhou a la Xina (fi l'any 321 aC.[5]
Necrològiques[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ François Clément, Viton de Saint-Allais. Moreau. L'Art de vérifier les dates.
- ↑ Paul Cloché. Presses universitaires de Namur. Thèbes de Béotie : des origines à la conquête romaine. ISBN 9782870370193.
- ↑ Dominique Lenfant. Armand Colin. Les Perses vus par les Grecs : Lire les sources classiques sur l'empire achéménide. ISBN 9782200254162.
- ↑ Brian Caven. Yale University Press. Dionysius I : War-Lord of Sicily. ISBN 9780300045079.
- ↑ Tan Koon San. The Other Press. Dynastic China : An Elementary History. ISBN 9789839541885.