365 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 365 aC (ccclxv aC) |
| Islàmic | 1017 aH – 1016 aH |
| Xinès | 2332 – 2333 |
| Hebreu | 3396 – 3397 |
| Calendaris hindús | -309 – -308 (Vikram Samvat) 2737 – 2738 (Kali Yuga) |
| Persa | 986 BP – 985 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -114 |
| Ab urbe condita | 389 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 390 aC 380 aC 370 aC - 360 aC - 350 aC 340 aC 330 aC | |
| Anys | |
| 368 aC 367 aC 366 aC - 365 aC - 364 aC 363 aC 362 aC | |
El 365 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat d'Aventinensis i Ahala (o, més rarament, any 389 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «365 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments[modifica]
Antiga Grècia[modifica]
- Elis i Arcàdia entren en guerra per les ciutats de Trifília. Els arcadis tornen a envair Elis (ja ho havien fet l'any anterior, el 366 aC) i ataquen els habitants entre la ciutat i Cil·lene, batalla que guanyen. Mentrestant, Elis entra a Arcàdia, i els arcadis han de marxar a defensar el seu territori. Elis recupera Pilos, i mata tots els partidaris dels arcadis.[2]
- Perdicas III, fill d'Amintes III rei de Macedònia i d'Eurídice, fa matar a Ptolemeu Alorita, que havia pujat al tron com a regent i rei després d'haver mort a Alexandre II de Macedònia. Es proclama rei.[3]
- Timoleont, noble de Corint, mata el seu germà Timòfanes, que volia convertir-se en tirà de Corint.[4]
Antiga Roma[modifica]
- Aquest any són elegits cònsols Luci Genuci Aventinensis i Quint Servili Ahala.[5]
- Hi ha una epidèmia a Roma.[6]
Necrològiques[modifica]
- Timòfanes de Corint. Segons Xenofont, els corintis esperaven que Timòfanes, al convertir-se en tirà, servís de força dissuasiva als atenesos, interessats en la conquesta de la ciutat.[7] El seu germà Timoleont s'hi va oposar, i va aconseguir el suport dels mercenaris. Sobre el que va passar després hi ha dues versions. Diodor de Sicília diu que Timoleont va matar el seu germà amb la seva pròpia espasa,[8] i Plutarc explica que va ser assassinat per dos mercenaris mentre el seu germà es tapava la cara, situat una mica lluny dels fets.[9]
- Marc Furi Camil, magistrat romà, elegit dictador cinc vegades, i cònsol. Va morir d'una plaga.[10][11]
Referències[modifica]
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Xenofont. Hel·lèniques, VI, 4, 19-26
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 77; XVI, 2
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 65
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 1, 4
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 6
- ↑ Xenofont. Hel·lèniques, VII, 4,6
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 65,3
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Timoleó, IV, 5
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIV, 93
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Marc Furi Camil, V
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 365 aC |