Arcàdia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Arcadia».
Infotaula de geografia políticaArcàdia
2010 Dimi Arkadias numbered.svg

Etimologia Arcas
Localització
Nomos Arkadias.png
37° 30′ 30″ N, 22° 22′ 30″ E / 37.508333°N,22.375°E / 37.508333; 22.375
Estat Grècia
Regió Regió del Peloponès
Entitats de població
Capital Trípoli
Població
Total 102035 hab. (2005)
• Densitat 23,09 hab/km²
Geografia
Superfície 4419 km²
Indicatius
Fus horari UTC+02:00
ISO 3166-2 GR-12
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

L'Arcàdia fou una regió de l'antiga Grècia al centre del Peloponès, limitada a l'est per l'Argòlida, al nord per l'Acaia, a l'oest per l'Èlide i al sud per Messènia i Lacònia. Actualment forma la unitat perifèrica d'Arcàdia (en grec Νομός Αρκαδίας), que correspon a l'antiga prefectura d'Arcàdia. Apareix en nombroses obres literàries i, amb el temps, ha anat adquirint la connotació de lloc paradisíac, un locus amoenus amb nom propi, especialment a partir del renaixement. L'indret ha donat el nom a l'arcadisme, un tipus de poesia pastoral de connotacions utòpiques.

Geografia[modifica | modifica el codi]

L'Arcàdia fou la segona regió més gran del Peloponès després de Lacònia i era rodejada d'un anell de muntanyes que la separaven de les altres regions.

El riu principal n'era l'Alpheios, a la part occidental i després el Styx, l'Eurotas i l'Erasinuis. A la frontera oriental, hi havia el llac Stymphalus, prop de la ciutat del mateix nom.

A la part oriental del país, hi havia les principals ciutats: Tegea, Mantineia, Orcomen, Estimpalos, i Feneos (Pheneus). Però l'Arcàdia tenia moltes més ciutats repartides entre els seus 18 districtes, la llista de les quals és la següent:

  • A la Telpúsia (Thelpusia, al sud de Psofídia): Thelpusa i Onceion (Onncae).
  • El darrer dels 18 districtes era la Cianeta (Cyanetha), un petit territori al nord de la Cleitòria, sense cap ciutat, amb només alguns llogarets.

El producte més valorat d'Arcàdia foren els ases, apreciats en tota Grècia.

Les seves muntanyes principals foren el Cyllene, al nord; el Crathis o Aroanios o Erymanthos (2.374 m.) el punt més alt del Peloponès, al nord-est; Lampeia i Pholoe a l'oest; i el Lycerios, Artemision, Parthenion i Taygetos a l'est; i el Maenalos i Lycaeos al sud.

Déus[modifica | modifica el codi]

Els déus principals eren Hermes (originalment arcadi), Àrtemis (que inicialment fou diferent a la dea Àrtemis germana d'Apol·lo, però hi va acabar assimilada), Zeus, Despoena (filla de Posidó) i Demèter.

Reis mítics[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

Habitants ancestrals del país, amb la invasió dels doris, els arcadis van mantenir la independència. Van lluitar al costat de Messènia en la guerra contra Esparta i van acollir els messenis al seu país en acabar la segona guerra messènia (631 aC); el rei Aristòcrates d'Orcomenes, que va abandonar els messenis en la Batalla de Treneh, fou executat. Tot i així, els arcadis no eren units per cap lliga i les ciutats eren independents i així van seguir fins a la fundació de Megalòpolis per Epaminondes, el 371 aC.

Els espartans van conquerir una part d'Arcàdia i el nord d'Esparta en fou part abans del 600 aC (districtes de Sciratis, Beleminatis, Maleatis, i Caryatis), però es van trobar després amb la resistència principalment de Tegea que, tot i així, el 560 aC va haver de reconèixer la sobirania d'Esparta i, en la mateixa època, totes les ciutats d'Arcàdia foren aliades d'Esparta, però també totes van conservar la independència. Durant les guerres amb els perses, els arcadis lluitaren al costat d'Esparta i el tegeans foren la segona força militar del Peloponès i tingueren un lloc d'honor a l'esquerra de l'exèrcit aliat. Entre el 479 aC i el 464 aC, els espartans i els arcadis estigueren en guerra, i els primers van guanyar una batalla a Tegea sobre tegeans i Argivis, i una altra a Dipaea sobre tots els arcadis, menys els mantineans. En acabar la guerra, de la qual no es coneix el desenvolupament, va començar la tercera guerra messènia.

En la Guerra del Peloponès, les ciutats d'Arcàdia romangueren lleials a la seva aliança amb Esparta, menys Mantineia, governada pel partit democràtic, que es va aliar a Argos, Atenes i Èlide el 421 aC i va declarar la guerra a Esparta, però foren derrotats i obligats a restablir l'aliança de la qual havien quedat al marge (417 aC). Uns anys després, els espartans van arrasar les muralles de Mantineia i van distribuir la població entre uns cinc llogarets de la rodalia (385 aC). Epaminondes i els tebans van derrotar els espartans a Leuctra (371 aC) i va restaurar la independència de les ciutats d'Arcàdia, i la restauració de Mantineia i seguidament, el mateix any, la creació de la Lliga Arcàdia, en què va destacar com a impulsor Lycomedes de Mantineia, que va rebre el suport d'Epaminondes i els beocis, però va trobar l'oposició dels partits aristocràtics d'Orcomenes, Tegea i d'altres ciutats; el pla de confederació fou aprovat per la delegació de ciutadans d'Arcàdia, i es va aprovar també fundar una nova ciutat, seu confederal del govern, anomenada Megalòpolis, que es va construir immediatament i fou poblada per arcadis de 40 ciutats. El gran consell de la nació (Hoi Murioi, és a dir els "deu mil") s'havia de reunir a la ciutat, però de les seves reunions res no se sap. També es va crear un exèrcit confederal de cinc mil homes.

No va passar massa temps fins que Esparta, amb Arquidamos, va derrotar la confederació (367 aC) i els seus aliats d'Argos, en la batalla coneguda com la Petita Rascada. El 365 aC, els arcadis i els eleans van entrar en guerra i els arcadis van ocupar Olímpia i van donar als pisatans la presidència dels jocs olímpics (364 aC); per pagar l'exèrcit, el govern d'Arcàdia es va apropiar d'una part del tresor olímpic, cosa que va despertar l'oposició de Mantineia, que ja era hostil al govern confederal (que tenia el suport de Tegea i externament de Tebes). Mantineia es va aliar a Esparta, i va esclatar la guerra. Epaminondes va tornar al Peloponès el 362 aC per ajudar Arcàdia, però va morir en la Batalla de Mantineia i després es va establir una pau general de la qual només va quedar fora Esparta.

La confederació va subsistir, però com un poder secundari. A la mort d'Alexandre el Gran, moltes ciutats d'Arcàdia eren en mans de tirans, i algunes ciutats es van unir a la Lliga Aquea (per exemple, Megalòpolis), i d'altres a la Lliga Etòlia (Orcomenes, Tegea i Mantineia), fins que finalment tota l'Arcàdia fou unida a la Lliga Aquea, dins la qual van romandre fins que aquesta lliga fou dissolta per Roma. Totes les ciutats es van despoblar sota domini romà i, vers el final de la República, només hi restava habitada Tegea.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arcàdia Modifica l'enllaç a Wikidata