Trifília

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Trifília, sud d'Èlide

Trifília era el districte del sud d'Èlide i el més petit dels tres districtes d'aquest país. El país era majoritàriament muntanyós. A la costa hi havia diverses llacunes. Al sud del riu Alfeios hi havia les muntanyes Ossa o Phsellon probablement el mateix nom de Pholoe. El riu Anigros creuava el país; al nord una muntanya anomenada Lapithas (actual Smerna) amb 720 metres i al sud el Minthe (avui Alvena) amb 1223 metres. A aquesta darrera s'adorava a Hades i l'herba havia estat feta sagrada per Persefone. Al sud el riu Neda formava la frontera amb Messènia. Trifília deriva el seu nom de l'heroi epònim Trifilos, cap arcàdic.

Ciutats de Trifília[modifica]

Història[modifica]

El país fou poblat pels caucons i parorets i fou sotmès pels epeis, parents dels etolis, que no van expulsar als antics habitants. Es van formar vuit estats, el més important dels quals era Pisa. Els dòrics van donar les torres al nord de Trifília als etolis que es van barrejar amb els epeis i van originar els elians (ciutat principal Elis), mentre les terres de Trifilía eran ocupades pels minies, expulsats de Lacònia, que van fundar sis ciutats-estat. Vers el segle VIII aC els elians van sotmetre aquestes ciutats que van romandre sota dependència d'Elis fins al segle V aC, formant un districte dels dominis d'Elis (l'Èlide).

Després de la pau de Nícies el 421 aC Esparta va donar suport als petits estats per evitar que cap pogués arribar a ser massa fort i això va provocar la revolta de Leprèion a Trifília que va demanar ajut dels espartans. Esparta va reconèixer la seva independència i va enviar un exèrcit. Llavors Èlide va entrar en una lliga entre Argos, Corint i Mantinea, però després de Mantinea van haver de reconèixer la independència de Trifília, cosa que Elis no ho va fer de grat, de manera que quan Esparta va haver imposat la seva hegemonia sobre Atenes, es va dirigir contra Elis i li va exigir renunciar al domini sobre les ciutats dependents i pagar unes quotes tributàries degudes a Esparta i com que no va renre resposta satisfactoria el rei Agis va envair el país el 402 aC i al cap de tres anys Elis va demanar la pau i va renunciar a les ciutats de Trifília i a Làsion (reclamada pels arcadis), a algunes ciutats del districte muntanyós d'Acroreia, i al port de Cyllene (que fou entregat a Esparta). Elis va conservar el districte de Pisatis (Èlide va quedar reduïda a la part costanera de l'Èlide buida i Pisatis) i la presidència del festival olímpic (400 aC).

Després de l'enfondrament del poder esparta el 371 aC, Trifília va ingressar a la Lliga Arcàdia.

Amb Filip II de Macedònia va ingressar a l'aliança macedònia, de la que va sortir a la mort d'Alexandre el gran el 323 aC i van romandre uns quants anys independents, per ingressar tot seguit a la Lliga Aquea, mentre Elis, la seva enemiga tradicional, ingressava a la Lliga Etòlia.

Elis va seguir una política favorable a Roma mentre la Lliga Aquea s'hi enfrontava. Derrotada la Lliga Aquea, Trifília fou incorporada a Roma.