400 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 400 aC (cd aC) |
| Islàmic | 1053 aH – 1052 aH |
| Xinès | 2297 – 2298 |
| Hebreu | 3361 – 3362 |
| Calendaris hindús | -344 – -343 (Vikram Samvat) 2702 – 2703 (Kali Yuga) |
| Persa | 1021 BP – 1020 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -149 |
| Ab urbe condita | 354 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 430 aC 420 aC 410 aC - 400 aC - 390 aC 380 aC 370 aC | |
| Anys | |
| 403 aC 402 aC 401 aC - 400 aC - 399 aC 398 aC 397 aC | |
El 400 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Esdeveniments[modifica]
- L'Expedició dels deu mil, després de diversos mesos de marxa i nombrosos enfrontaments amb els pobles dels territoris que creuaven, van arribar al mar Negre, a Trapezunte. És el moment que Xenofont explica a l'Anàbasi.[1] en què criden «θάλασσα! ¡θάλασσα!, Thalassa! Thalassa!» («¡El mar! ¡El mar!)».
- Revolta de Jònia contra l'Imperi Aquemènida, amb la intervenció d'Esparta. El sàtrapa Tissafernes va exigir la submissió de totes les ciutats jòniques i va posar setge a Cime. Va acceptar un rescat pels presoners i va aixecar el setge quan s'acostava l'hivern. Durant l'estiu, els jonis van apel·lar a Esparta, que va enviar l'harmost Tibró amb 5.000 homes, reforçat per 5.000 supervivents de la retirada dels Deu Mil comandats per Xenofont.[2]
- Van prendre possessió els tribuni militum consulari potestate («tribuns militars amb potestat consular»). Aquell any van ser: Publi Licini Calvus Esquilí, el primer plebeu elegit per aquest càrrec, Publi Manli Vulsó, Luci Titini Pansa Sac, Publi Meli Capitolí, Espuri Furi Medul·lí i Luci Publili Filó Volsc.[3]
- Aquell any els romans dirigits per Luci Valeri Potit van tornar a assetjar Terracina, una ciutat dels volscs, i després d'uns assalts rebutjats, finalment va ser bloquejada i es va rendir.[4]
- Cartago ocupa Malta.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Xenofont, Anàbasi, IV, 7, 21–27
- ↑ Smith, William (ed.). «Tissaphernes». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 18 desembre 2023].
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita V, 12-13
- ↑ Smith, William (ed.). «Tarracina». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 18 desembre 2023].
- ↑ Godechot, Jacques. Histoire de Malte. París: Presses universitaires de France, 1970, p. 12.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 400 aC |