Illa de Malta

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Coord.: 35° 53′ N, 14° 27′ E / 35.883°N,14.450°E / 35.883; 14.450

Infotaula de geografia políticaIlla de Malta
Malta-Malta.svg

Localització

35° 53′ 00″ N, 14° 27′ 00″ E / 35.883333333333°N,14.45°E / 35.883333333333; 14.45
Geografia
Superfície 246 km²
Banyat per mar Mediterrània
Indicatius
Fus horari UTC+01:00
Modifica dades a Wikidata

L'illa de Malta és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag i la República de Malta.

Aquesta illa és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag, que està al mig del Mediterrani, al sud d'Itàlia i al nord de Líbia, amb una superfície de 246 km² i capital a Valletta. El seu paisatge es caracteritza per turons baixos i terrenys amb terrasses.

Història[modifica | modifica el codi]

Vers el 1000 aC va ser colonitzada pels fenicis. El seu nom antic fou Melita. Dels fenicis va passar als cartaginesos vers el segle vii aC i fins a la conquesta romana, que no està referenciada però que fou a l'entorn del 218 aC. A Malta s'han trobat monedes i restes romanes i gregues, però a Gozo només gregues.

Belisari, el general bizantí, s'hi va aturar fent camí cap a l'Àfrica. El segle IX hi va haver probablement una incursió àrab (aglàbida) vers 835/836 i va ser ocupada vers el 869 pels àrabs;[a] els bizantins van atacar l'illa el 870 i un estol d'ajuda va sortir de Sicília manada per Ahmad (de malnóm Habashi) ibn Umar ibn Abd Allah ibn Ibrahim ibn al-Aghlab, que va fer retirar als grecs sense combatre el 29 d'agost del 870. Hi va haver algunes represàlies contra la població grega i el bisbe va ser arrestat i enviat captiu a Palerm mentre l'església era enderrocada i els seus materials utilitzats per a la construcció del Kasr Habashi a Sussa. Els àrabs van influir al llenguatge de l'illa, i els habitants autòctons es van fer musulmans i s'hi van establir colons àrabs i berbers. Els àrabs van deixar tombes, monedes i inscripcions; d'aquestes la més famosa és la de Maymuna datada el 1173.

El 1090 va ser ocupada pels normands i hi va ser restablert el cristianisme. Els àrabs locals van poder restar a l'illa. Va passar als Hohenstaufen (1194) que va expulsar la població àrab el 1249. Després va passar als angevins (1268), i a la Corona d'Aragó el 1283 com a part del comtat de Malta.

L'emperador Carles V la va cedir el 1530 a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, que havia estat expulsada de Rodes pels turcs. Hi van haver dos intents otomans de conquesta, un primer el 1551, quan van conquerir l'illa de Gozo, i un segon setge el 1565, sense que la poguessin conquerir; el darrer i fracassat intent va ser el 1614. Va quedar en endavant a mans hospitalàries fins a la conquesta francesa de Napoleó Bonaparte del 6 de juny de 1798, i la posterior conquesta britànica el 5 de setembre de 1800.

Persones[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. La data la donen Ibn Khaldun i al-Kalkashandi
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illa de Malta Modifica l'enllaç a Wikidata