Illa de Malta
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 Illa de Malta | ||||
|---|---|---|---|---|
Malta (mt)  | ||||
 | ||||
| Localització | ||||
 | ||||
| ||||
| Capital | La Valletta | |||
| Població humana | ||||
| Total | 357.000 | |||
| • Densitat | 1.451,22 hab./km² | |||
| Geografia | ||||
| Part de | Arxipèlag de Malta | |||
| Superfície | 246 km² | |||
| Mesura | 27 km default ( ) | |||
| Banyat per | mar Mediterrània | |||
| Altitud | 239 m | |||
| Punt més alt | Ta' Dmejrek (253 m) | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
L'illa de Malta és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag i la República de Malta.
Aquesta illa és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag, que està al mig del Mediterrani, al sud d'Itàlia i al nord de Líbia, amb una superfície de 246 km² i capital a Valletta. El seu paisatge es caracteritza per turons baixos i terrenys amb terrasses.
Història[modifica]
Vers el 1000 aC va ser colonitzada pels fenicis. El seu nom antic fou Melita. Dels fenicis va passar als cartaginesos vers el segle vii aC i fins a la conquesta romana, que no està referenciada però que fou a l'entorn del 218 aC. A Malta s'han trobat monedes i restes romanes i gregues, però a Gozo només gregues.
Belisari, el general romà d'Orient, s'hi va aturar fent camí cap a l'Àfrica. El segle ix hi va haver probablement una incursió àrab (aglàbida) vers 835/836 i va ser ocupada vers el 869 pels àrabs;[a] els romans d'Orient van atacar l'illa el 870 i un estol d'ajuda va sortir de Sicília manada per Àhmad ibn Úmar ibn Abd-Al·lah ibn Ibrahim ibn al-Àghlab al-Habaixí, que va fer retirar als grecs sense combatre el 29 d'agost del 870. Hi va haver algunes represàlies contra la població grega i el bisbe va ser arrestat i enviat captiu a Palerm mentre l'església era enderrocada i els seus materials utilitzats per a la construcció del Kasr Habashi a Sussa. Els àrabs van influir al llenguatge de l'illa, i els habitants autòctons es van fer musulmans i s'hi van establir colons àrabs i amazics. Els àrabs van deixar tombes, monedes i inscripcions; d'aquestes, la més famosa és la de Maymuna, datada el 1173.
El 1090 va ser ocupada pels normands i hi va ser restablert el cristianisme. Els àrabs locals van poder restar a l'illa. Va passar als Hohenstaufen (1194) que va expulsar la població àrab el 1249. Després va passar als angevins (1268), i a la Corona d'Aragó[1] el 1283 com a part del comtat de Malta.
L'emperador Carles V la va cedir el 1530 a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, que havia estat expulsada de Rodes pels turcs. Hi van haver dos intents otomans de conquesta, un primer el 1551, quan van conquerir l'illa de Gozo, i un segon setge el 1565, sense que la poguessin conquerir; el darrer i fracassat intent va ser el 1614. Va quedar en endavant a mans hospitalàries fins a la conquesta francesa de Napoleó Bonaparte del 6 de juny de 1798, i la posterior conquesta britànica el 5 de setembre de 1800.
Persones[modifica]
- Tomàs Gargall (1536-1614): nadiu de Collbató, bisbe de Malta de 1578 a 1614.
Notes[modifica]
- ↑ La data la donen Ibn Khaldun i al-Kalkashandi
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illa de Malta |
- ↑ Soldevila, Ferran. «Un Imperi Mediterrani». A: Resum d'Història dels Països Catalans. Barcelona: Editorial Barcino, 1974, p. 87. ISBN 84-7226-043-7.