Consolat de catalans

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Territoris controlats per la Corona d'Aragó, c. 1350

Els Consolats de Cathalans ( "consules en ultramarinis partibus"[1]) van ser unes institucions internacionals paral·leles als Consolats de Mar, (aquests dins dels territoris de la Corona d'Aragó), que es van estendre arreu del Mediterrani, en llocs d'influència de dita Corona d'Aragó, per tal d'afavorir els intercanvis comercials.[2]

Com a Consolats de Mar més importants, hi havia el Consolat de Barcelona (1258), el Consolat de València (1283) i el Consolat de Mallorca (1326), però ja feia temps que s'havien establert Consolats de Catalans a molts ports del Mediterrani, nombre que, amb el temps, aniria "in crescendo." sobre tot a partir de la concessió de Jaume I a la ciutat de Barcelona del dret d'elegir "consules en ultramarinis partibus".[1]

Institució medieval[modifica | modifica el codi]

El títol de cònsol, en el sentit en què s'utilitza en el dret internacional, es deriva de la de certs magistrats, a les ciutats de la Itàlia medieval, Provença i Llenguadoc, encarregat de la solució de diferències comercials ja fos per terra o per mar (consules mercatorum, consules artis maris, etc...). Amb el creixement del comerç es va considerar convenient nomenar agents amb poders similars a l'estranger, i aquestes sovint, van ser de l'estil de cònsols encara que no invariablement, (consules en ultramarinis partibus). Els cònsols d'ultramar més primerencs van ser els establerts per Gènova, Pisa, Venècia i Florència, entre 1098 i 1196, en el Llevant, a Constantinoble, a Palestina, Síria i Egipte. D'aquests, l'agent pisà a Constantinoble portava el títol de cònsol i el venecià el de Baylo (q.v.). El 1251 Lluís IX. de França va organitzar un tractat amb el sultà d'Egipte en virtut del qual es van establir els cònsols Trípoli i Alexandria, finalment, Du Cange cita una carta de Jaume d'Aragó, amb data de 1268, amb la concessió a la ciutat de Barcelona del dret d'elegir "consules en ultramarinis partibus".[1][3]

La institució catalana pot ser traçada amb la Carta Consular a la ciutat de Barcelona per Jaume I d'Aragó el 1258.[4] que va donar als mercaders de Barcelona la forma de resoldre les seves disputes comercials sense interferència dels tribunals reials: a canvi, el rei va rebre el suport financer que necessitava per a les seves guerres d'expansió. La llei mercantil (ius mercadorium) s'aplicava llavors a través de gran part d'Europa, amb institucions similars que ja havien estat establertes a Messina (primer terç del segle XIII) i a Genova (1250).[5]

El consolat de Barcelona va ser seguit pels de València (1283) i de Mallorca (1326), els quals es regiren pels costums marítims de Barcelona, primer nucli del futur Llibre del consolat de mar, compilat a mitjan del s.XIV, la vigència del qual es va estendre per tots els Consolats de Catalansi d'altres països.

Mercaderies[modifica | modifica el codi]

Article principal: Comerç català medieval

Els consolats de catalans mercadejaven amb: blat, ordi, sal, cotó, or, especies i fins i tot, esclaus.[6]

Principals Consolats de Catalans[modifica | modifica el codi]

  • 1063 Consolat de Catalans a Trani.
  • Consolat de Catalans a Pisa.
  • 1128, Consolat de Catalans a Messina, concedit en 15 de maig per Roger I de Sicília després de la reconquesta de l'illa.
  • Consolat de Catalans a Xipre.
  • Consolat de Catalans a Constantinoble.
  • Consolat de Catalans a Venècia.
  • Mitjan s.XIII Roger I de Sicília concedeix un consolat a Messina, amb la capacitat d'escollir a dos cònsols entre els senyors de naus i mercants, aquests cònsols tenen poder per establir capítols sobre els usos de mar i la manera de regir el Consolat
  • 1250 Consolat de Catalans a Gènova, s'associen 4 cònsols de mar al tribunal civil
  • 1280, Consolat de Catalans a Venècia, va tenir un col·legi a 1280 que va ser derogat, i el seu successor Delli Sopra-Consoli tenia ordenances que dataven de 1244 com a molt. No va tenir una institució permanent fins a principis del s.XIV quan es va fundar el Delli Cinque Savi alla mercanzia '.
  • 1448 El 23 juny es crea el Tribunal de commerce a Niça amb autoritat per resoldre conflictes comercials tant terrestres com marítims
  • 1463 Fundació del Consolat de Catalans a Montpeller.
  • 1474 Fundació del Consolat de Catalans a Marsella.
  • 1626 El 26 març es crea el Consulat de la mer a Niça.
  • s.XVII Consolat de Catalans a Malta.
consolats de cathalans


Llista de global de Consolats de Catalans[modifica | modifica el codi]

  • 1253 Tunis
  • 1264 Alexandria
  • 1282 Sevilla
  • 1233 Gènova
  • 1279 Pisa
  • 1286 Palerm
  • Messina
  • Tràpani
  • Siracusa
  • 1301 Càller
  • 1281 Constantinoble (Piri Reis)
  • Pera
  • 1377 Beirut
  • Damasc
  • 1343 Bugia mallorquins
  • 1433 Siracusa
  • 1352 Trapani
  • 1500 Venècia
  • Damasc
  • Modó
  • Quios
  • Candia
  • Rodes
  • Famagusta
  • Ragusa
  • Senya
  • Rjeka
  • Venècia
  • Ancona
  • Manfredonia
  • Otranto
  • Turpia
  • Tropea
  • Castellamare
  • Ischia
  • Gaieta
  • Roma
  • Pisa
  • Liborno
  • Genova
  • Niza
  • Aix-en-Provence
  • Avignon
  • Arles
  • Aigues Mortes
  • Vias
  • Montpellier
  • Pezenas
  • Montaignac
  • Marsella
  • Sassari
  • Alguer
  • Oristano
  • Cagliari
  • San Lucido
  • Napols
  • Mesina
  • Catania
  • Lentini
  • Siracusa
  • Piazza-Armeria
  • Licata
  • Agrigento
  • Sciacca
  • Malta
  • Trípoli
  • Tunis
  • Bona
  • Constantina
  • Bugia
  • Mansoura
  • Argel
  • Londres
  • L'Ecluse
  • Bruges
  • Gant


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]