Ais de Provença

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAis de Provença
Aix-en-Provence
Escut d'Ais de Provença
100 2345.JPG
Prop de l'ajuntament

Localització
Map commune FR insee code 13001.png
43° 31′ 40″ N, 5° 26′ 44″ E / 43.527777777778°N,5.4455555555556°E / 43.527777777778; 5.4455555555556
Estat França
Regió Provença – Alps – Costa Blava
Departament Boques del Roine
Districte Districte d'Ais de Provença
Cantó Cantó d'Ais de Provença Nord-Est
És capital de Boques del Roine, Provença, Cantó d'Ais de Provença Sud-Oest, Districte d'Ais de Provença, Cantó d'Ais de Provença Centre i Cantó d'Ais de Provença Nord-Est
Població
Total 141.545 (2013)
• Densitat 760,67 hab/km²
Geografia
Superfície 186,08 km²
Altitud 173 m
Limita amb
Organització i govern
• Cap de govern Maryse Joissains-Masini (2014)
Indicatius
Codi postal 13100 o 13090
Fus horari
Altres dades
Agermanament

Web http://www.mairie-aixenprovence.fr/
Modifica dades a Wikidata

Ais de Provença ([ˈajs de pʀuˈvɛⁿsɔ] en occità i Aix-en-Provence oficialment en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava. Els seus habitants s'anomenen sextians en occità i Aixois en francès.

Demografia[modifica]

Evolució de la població Cassini i INSEE
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
27 000 21 009 21 960 22 412 22 575 24 660 26 698 27 280 27 255
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
26 136 27 659 28 152 29 020 28 693 29 257 29 057 28 357 28 913
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
29 418 29 829 29 836 29 983 35 106 38 332 42 615 46 053 54 217
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2014
67 943 89 566 110 659 121 327 123 842 133 018 - - -


Història[modifica]

Era un antic poblat gàl·lic, fou conquerit (123 aC) pel procònsol romà Gai Sexti Calví, i l'anomenà Aquae Sextiae. Màrius hi vencé els teutons (102 aC). Fou assolada pels visigots (445), pels francs, pels longobards i pels musulmans (731). Fou arquebisbat (des del segle VI).

Esdevingué capital dels comtes i, després, dels reis de Provença, tant dels casals de Barcelona com dels d'Anjou; Jaume I hi anà el 1241 per signar-hi el contracte matrimonial entre Ramon VII de Tolosa i Sança de Provença, amb la intenció de mantenir-hi el predomini, però, malgrat tot, prevalgué el domini francès.

Fou seu del parlament provincial de Provença des del 1501 fins a la revolució del 1789. Durant el segle XIX fou un dels centres del Felibritge.

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
1945-1967 Henri Mouret SFIO, després independent
1967-1978 Félix Ciccolini SFIO, després PS
1978-1983 Alain Joissains UDF
1983-1989 Jean-Pierre de Peretti UDF
1989-2001 Jean-François Picheral PS
2001- Maryse Joissains-Masini UMP

Curiositats[modifica]

El monument més important és la catedral de Sant Salvador, on es troben el baptisteri del segle V, amb cúpula renaixentista, el claustre, del segle XII, i el campanar, dels segles XIV-XV; els batents de la porta principal són una obra mestra de l'escultura en fusta del començament del segle XVI; a l'interior es conserva el tríptic de l'esbarzer ardent, pintat per Nicolas Froment (segle XV).

La urbanització moderna de la ciutat començà al segle XVII; d'aquesta època daten la via principal, anomenada Cours Mirabeau, l'església de Santa Magdalena (temporalment tancada per restauració, de manera que la taula central del tríptic de l'Anunciació d'Ais, del segle XV, obra mestra de la pintura flamenca, es troba ara al Museu Estienne de Saint Jean[1]), el pavelló Vendôme, la font dels quatre dofins i diversos palauets dels segles XVII-XVIII.

El taller de Paul Cézanne conserva records personals del pintor. Els jardins del Jas de Bouffan, propietat de la família de Cézanne fins al 1899, estan oberts al públic Des de l'entorn d'Ais es divisa la muntanya de Santa Victòria, tema emblemàtic de moltes pintures d'aquest artista.[2]

La urbanització del sector de Sextius Mirabeau, a parir del 1990, va ser projectada pels arquitectes catalans MBM, així mateix autors d'un dels edificis que s'hi troben (Les Terrasses de Sextius)[3][4]

Llocs d'interès[modifica]

  • Museu Granet.
  • Fundació Vasarely[5]
  • Pavillon Noir, Centre Coreogràfic Nacional del Ballet Preljocaj.
  • Catedral de Sant Salvador
  • Barri Mazarin, del segle XVII.
  • Circuit "Seguint les empremtes de Cézanne" i els indrets relacionats amb Paul Cézanne.
  • Termes Sextius.
  • Pavelló de Vendôme i el seu jardí francès.
  • Ruïnes de l'Oppidum d'Entremont.
  • Camp de concentració de les Milles[6]

Des del 1948 s'hi celebra el prestigiós Festival d'Ais de Provença dedicat a l'art líric (òpera i cant).

Agermanaments[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Portal

Portal d'Occitània