Ais de Provença

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ais de Provença
Aix-en-Provence
Escut d'Ais de Provença
(escut)
Localització
Ais de Provença situat respecte França
Ais de Provença
Localització d'Ais de Provença a la República Francesa

Prop de l'ajuntament
Prop de l'ajuntament
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Provença – Alps – Costa Blava
Boques del Roine
Ais de Provença (capital)
Capital dels cantons:
Ais de Provença Centre
Ais de Provença Nord-Est
Ais de Provença Sud-Oest
Superfície 186,08 km²
Població (2011[1])
  • Densitat
140.684 hab.
756,04 hab/km²
Coordenades 43° 31′ 52″ N, 5° 27′ 14″ E / 43.531111°N,5.453889°E / 43.531111; 5.453889Coord.: 43° 31′ 52″ N, 5° 27′ 14″ E / 43.531111°N,5.453889°E / 43.531111; 5.453889
Codi postal 13100 o 13090
Codi INSEE 13001
Web

Ais de Provença (Ais de Provença [ˈajs de pʀuˈvɛⁿsɔ] en occità i Aix-en-Provence oficialment en francès) és una ciutat d'Occitània. Administrativament és una comuna francesa situada al departament de les Boques del Roine, a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.

Els seus habitants s'anomenen sextians en occità i Aixois en francès.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població Cassini i INSEE
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
27 000 21 009 21 960 22 412 22 575 24 660 26 698 27 280 27 255
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
26 136 27 659 28 152 29 020 28 693 29 257 29 057 28 357 28 913
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
29 418 29 829 29 836 29 983 35 106 38 332 42 615 46 053 54 217
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2006
67 943 89 566 110 659 121 327 123 842 133 018 - - 142 534


Història[modifica | modifica el codi]

Era un antic poblat gàl·lic, fou conquerit (123 aC) pel procònsol romà Gai Sexti Calví, i l'anomenà Aquae Sextiae. Màrius hi vencé els teutons (102 aC). Fou assolada pels visigots (445), pels francs, pels longobards i pels musulmans (731). Fou arquebisbat (des del segle VI).

Esdevingué capital dels comtes i, després, dels reis de Provença, tant dels casals de Barcelona com dels d'Anjou; Jaume I hi anà el 1241 per signar-hi el contracte matrimonial entre Ramon VII de Tolosa i Sança de Provença, amb la intenció de mantenir-hi el predomini, però, malgrat tot, prevalgué el domini francès.

Fou seu del parlament provincial de Provença des del 1501 fins a la revolució del 1789. Durant el segle XIX fou un dels centres del Felibritge.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
1945-1967 Henri Mouret SFIO, després independent
1967-1978 Félix Ciccolini SFIO, després PS
1978-1983 Alain Joissains UDF
1983-1989 Jean-Pierre de Peretti UDF
1989-2001 Jean-François Picheral PS
2001- Maryse Joissains-Masini UMP

Curiositats[modifica | modifica el codi]

El monument més important és la catedral de Sant Salvador, on es troben el baptisteri del segle V, amb cúpula renaixentista, el claustre, del segle XII, i el campanar, dels segles XIV-XV; els batents de la porta principal són una obra mestra de l'escultura en fusta del començament del segle XVI; a l'interior es conserva el tríptic de l'esbarzer ardent, pintat per Nicolas Froment (segle XV).

La urbanització moderna de la ciutat començà al segle XVII; d'aquesta època daten la via principal, anomenada Cours Mirabeau, l'església de Santa Magdalena (temporalment tancada per restauració, de manera que la taula central del tríptic de l'Anunciació d'Ais, del segle XV, obra mestra de la pintura flamenca, es troba ara al Museu Estienne de Saint Jean[2]), el pavelló Vendôme, la font dels quatre dofins i diversos palauets dels segles XVII-XVIII.

El taller de Paul Cézanne conserva records personals del pintor. Els jardins del Jas de Bouffan, propietat de la familia de Cézanne fins al 1899, estan oberts al públic Des de l'entorn d'Ais es divisa la muntanya de Santa Victòria, tema emblemàtic de moltes pintures d'aquest artista.[3]

La urbanització del sector de Sextius Mirabeau, a parir del 1990, va ser projectada pels arquitectes catalans MBM, així mateix autors d'un dels edificis que s'hi troben (Les Terrasses de Sextius)[4][5]

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Museu Granet.
  • Fundació Vasarely[6]
  • Pavillon Noir, Centre Coreogràfic Nacional del Ballet Preljocaj.
  • Catedral de Sant Salvador
  • Barri Mazarin, del segle XVII.
  • Circuit "Seguint les empremtes de Cézanne" i els indrets relacionats amb Paul Cézanne.
  • Termes Sextius.
  • Pavelló de Vendôme i el seu jardí francès.
  • Ruïnes de l'Oppidum d'Entremont.
  • Camp de concentració de les Milles[7]

Des del 1948 s'hi celebra el prestigiós Festival d'Ais de Provença dedicat a l'art líric (òpera i cant).

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 31-12-2013. [Consulta: 3 gener 2014]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»
  2. «Musée Estienne de Saint-Jean (ex musée du Vieil Aix) | Aix en Provence | Office de Tourisme» (en fr-fr). [Consulta: 31 gener 2017].
  3. «Aix-en-Provence, ville de Cézanne» (en fr-fr). [Consulta: 3 febrer 2017].
  4. «MBM» (en en). [Consulta: 3 febrer 2017].
  5. «On Diseño - Proyectos: Les Terrasses de Sextius. Edificio de viviendas y residencia de estudiantes». [Consulta: 3 febrer 2017].
  6. SO, Altran. «Fondation Vasarely - Aix-en-Provence - Centre architectonique - France» (en fr). [Consulta: 3 febrer 2017].
  7. «Site-Mémorial du Camp des Milles - Aix-en-Provence : un mémorial pour l'avenir» (en fr). [Consulta: 3 febrer 2017].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal d'Occitània