Pennsilvània

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaPennsilvània
Commonwealth of Pennsylvania (en)
Bandera de Pennsilvània Escut de Pennsilvània
bandera de Pennsilvània Seal of Pennsylvania Tradueix
River of Rocks.jpg

Lema «Virtue, liberty, and independence» (1875)
Sobrenom Keystone State
Anomenat en referència a William Penn Tradueix
Localització
Pennsylvania in United States (US48).svg
41° 00′ N, 77° 30′ O / 41°N,77.5°O / 41; -77.5
EstatEstats Units d'Amèrica

Capital Harrisburg
Conté la localitat
Població
Total 12.802.503 (2015)
• Densitat 107,33 hab/km²
Idioma oficial anglès
Geografia
Part de Atlàntic Mitjà dels Estats Units, Nord-est dels Estats Units i Estats Units contigus
Superfície 119.283 km²
• Aigua 2,85 %
Longitud de la costa sense valor
Banyat per llac Erie i riu Delaware
Altitud 335 m
Punt més alt Mount Davis Tradueix  (979 m)
Punt més baix riu Delaware
Limíta amb
Història
Anterior Província de Pennsilvània
Creació 12 desembre 1787
Organització política
Òrgan executiu Government of Pennsylvania Tradueix
Òrgan legislatiu Pennsylvania General Assembly Tradueix
• Governor of Pennsylvania Tradueix Tom Wolf (2015)
Màxima autoritat judicial Supreme Court of Pennsylvania Tradueix
Identificador descriptiu
Zona horària
ISO 3166-2 US-PA
Codi GNIS 1779798
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Pennsilvània (en anglés, Pennsylvania), denominada oficialment Mancomunitat de Pennsilvània (en anglés, Commonwealth of Pennsylvania), és un estat dels Estats Units d'Amèrica, a la regió de l'Atlàntic Mitjà. Travessada pels Apalatxes, la Mancomunitat limita amb els estats estatunidencs de Nova York al nord, Nova Jersey a l'est, Delaware al sud-est, Maryland al sud, Virgínia de l'Oest al sud-oest, Ohio a l'oest, el llac Erie i la província canadenca d'Ontàrio al nord-oest.

Encara que els suecs i els neerlandesos van ser els primers colons europeus, el rei Carles II d'Anglaterra li va fer concessió del territori al quàquer anglès William Penn en 1681, que va fundar la colònia. L'origen del nom "Pennsylvania", va ser creat a partir del cognom Penn i de sylvania, (del llatí medieval, derivat del llatí silva, 'selva, bosc' i el grec ia, 'país'). El nom de l'estat significa "el país boscós de Penn". A la regió de l’Atlàntic (119 283 km², amb població de 12 702 379 habitants 2010).

La seva capital és Harrisburg, i les dues ciutats més grans de l'estat són:

Pennsilvània és un dels estats històrics de la nació, en què els fundadors del país van elaborar la Declaració de la Independència i la Constitució.

Població[modifica]

Segons dades del cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia censats 54.245 amerindis nord-americans (0,4%). Per tribus, les principals eren cherokees (10.756), iroquesos (2.606) blackfoot (2.284), lenape (1.356), sioux (1.297), apatxes (700), chippewa (589), shawnee (270) i canadencs i llatinoamericans (2.083).

Mapa de Pennsilvània

Excepte l’estreta plana costanera de l’Erie i el SE que forma part de la plana atlàntica, la resta és alta, ocupa una secció dels apalatxes, molt seccionada per rius (Susquehan-na, Delaware, Ohio). El clima és continental però força humit. Alzinar; boscs de pi roig i claps de roure reboll i una vegetació de coixinets espinosos al cim. Filadèlfia i Pittsburgh, amb les seves àrees metropolitanes, agrupen el 60% de la població total. Encara que eminentment industrial, són importants les activitats agrícoles: conreus de tabac, blat de moro, civada; avicultura i important ramaderia lletera. El gran desenvolupament industrial prové de la riquesa en carbó i la possibilitat de disposar del ferro de Minnesota a través dels Grans Llacs. És el primer estat dels EUA productor d’acer. Habitada per indis algonquins i iroquesos, els primers europeus que hi arribaren, al s. XVII, foren francesos procedents del Canadà. Els suecs, que hi fundaren una colònia el 1643, foren desplaçats pels holandesos i aquests pels anglesos. L'estat va ser escenari de la guerra anglo-francesa (1756-63), i veié després el conflicte entre els colons i els anglesos. Pennsilvània esdevingué independent el 1776 i l’any següent signà la constitució dels EUA. Al començament del s. XIX fou iniciada una ràpida expansió industrial impulsada per les millores de transports i comunicacions. A la guerra de Secessió (1861-65) lluità a favor de la Unió.

És encara una regió poblada amb no molt grans colònies Amish i/o Mennonites.

Persones notables[modifica]

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pennsilvània Modifica l'enllaç a Wikidata


Coord.: 41° 00′ N, 77° 30′ O / 41°N,77.5°O / 41; -77.5