Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia

Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia

Nom original	(en) Charles II
Biografia
Naixement	29 maig 1630 (Julià) Londres
Mort	6 febrer 1685 (Julià) (54 anys) Londres
Causa de mort	Accident vascular cerebral
Sepultura	Abadia de Westminster
rei d'Anglaterra, d'Escòcia i d'Irlanda
1660 (de facto) – 1685
← Carles I Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia →
Dades personals
Religió	Anglicanisme i catolicisme
Activitat
Lloc de treball	Londres (1660–1685) La Haia (1648–1660) Brussel·les Bruges Londres
Ocupació	polític, col·leccionista d'art, sobirà, traficant d'esclaus, monarca
Membre de	Royal Society (1665–)
Altres
Títol	Monarca d'Irlanda (1660 (Julià)–1685 (Julià)) Monarca d'Escòcia (1660 (Julià)–1685 (Julià)) Monarca d'Anglaterra (1660 (Julià)–1685 (Julià)) Duc de Cornualla (1630–1649)
Família	Dinastia Estuard
Cònjuge	Caterina de Bragança (1662–)
Parella	Barbara Palmer Lucy Walter Elizabeth Killigrew Margaret de Carteret (en) Catherine Pegge (en) Louise Renée de Penancoët de Keroual Moll Davis Nell Gwyn Hortense Mancini
Fills	Charles Lennox, 1st Duke of Richmond (en)  ( Louise Renée de Penancoët de Keroual) Mary Crofts (en)  ( valor desconegutLucy Walter) James de la Cloche (en)  ( Margaret de Carteret (en) ) Catherine FitzCharles (en)  ( Catherine Pegge (en) ) Charlotte Jemima FitzRoy  ( Elizabeth Killigrew) Anne Lennard, Countess of Sussex (en)  ( Barbara Palmer) fill de nom desconegut Stuart  ( Caterina de Bragança) Cecelia FitzRoy (en)  ( Barbara Palmer) segon fill mort Stuart  ( Caterina de Bragança) tercer fill mort Stuart  ( Caterina de Bragança) Barbara FitzRoy  ( Barbara Palmer) Charles FitzCharles  ( Catherine Pegge (en) ) James Scott, 1st Duke of Monmouth  ( Lucy Walter) George FitzRoy, 1st Duke of Northumberland (en)  ( Barbara Palmer) Mary Tudor  ( Moll Davis) Charles FitzRoy, 2nd Duke of Cleveland (en)  ( Barbara Palmer) Charlotte Lee, Countess of Lichfield (en)  ( Barbara Palmer) Henry FitzRoy  ( Barbara Palmer) Charles Beauclerk, 1r duc de St Albans  ( Nell Gwyn) James Beauclerk, Lord Beauclerk  ( Nell Gwyn)
Pares	Carles I d'Anglaterra i d'Escòcia   i Enriqueta Maria de França
Germans	Enriqueta d'Anglaterra, Maria Enriqueta Stuard, Elisabet Stuart, Anna d'Anglaterra, Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia i Enric Stuart
Premis  Membre de la Royal Society  Orde de la Lligacama
Signatura
Monarca d'Anglaterra 29 maig 1660 (Julià) – 6 febrer 1685 (Julià) ← Carles I d'Anglaterra i d'Escòcia – Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia → Monarca d'Escòcia 29 maig 1660 – 6 febrer 1685 ← Carles I d'Anglaterra i d'Escòcia – Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia → Monarca d'Irlanda 29 maig 1660 – 6 febrer 1685 ← Carles I d'Anglaterra i d'Escòcia – Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia →

Carles II (29 de maig de 1630 – 6 de febrer de 1685) Rei d'Anglaterra, d'Escòcia i d'Irlanda.

Segons els monàrquics, Carles II va esdevenir rei d'Anglaterra i d'Escòcia a partir del moment de l'execució del seu pare Carles I el 30 de gener de 1649 durant la Revolució Anglesa; ara bé, el Parlament d'Anglaterra no el va reconèixer com a rei, però, per la seva banda, el 5 de febrer de 1649, el Parlament d'Escòcia sí que el va proclamar. Tanmateix, després de la seva derrota a la batalla de Worcester (3 de setembre de 1651) Carles II va marxar a l'exili durant nou anys al continent europeu, on va viure a França, les Províncies Unides dels Països Baixos i Països Baixos espanyols.

Després del col·lapse del sistema republicà del Protectorat imposat per Oliver Cromwell, el 1649 i que, a la seva mort, el seu fill Richard no va saber mantenir, el 1659, el general George Monk va invitar Carles II a assumir el tron. El 25 de maig de 1660 Carles II va desembarcar a Dover i va fer la seva entrada triomfal a Londres quatre dies després. El reberen tant els partidaris de la monarquia clàssica com els defensors del contractualisme o sigui d'una monarquia limitada pel Parlament.

Als greus problemes religiosos i constitucionals s'hi afegia la debilitat de la hisenda reial que depenia de l'ajut de Lluís XIV pel tractat de Dover de 1670 en virtud del qual França donava un milió i mig de lliures anuals per tal d'estabilitzar la monarquia anglo-escocesa i impulsar la causa catòlica a les Illes Britàniques. Aquesta situació, segons la propaganda del partit whig, convertia Carles II un pensionat de Lluís XIV.

Com que no tenia fills legítims, a la seva mort, el succeí el seu germà Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia (1685-1688)

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia