Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaCarles II d'Anglaterra i d'Escòcia
Charles II of England.png
Nom original (en) Charles II
Biografia
Naixement 29 de maig de 1630
Londres
Mort 6 de febrer de 1685
Londres
Causa de mort Accident vascular cerebral
Lloc d'enterrament Abadia de Westminster 
  rei d'Anglaterra, d'Escòcia i d'Irlanda
1660 (de facto) – 1685
Religió Anglicanisme i catolicisme
Activitat
Ocupació Polític
Altres
Títol Duc de Cornualla
Família Dinastia Estuard
Cònjuge Caterina de Bragança
Parella Barbara Palmer, 1st Duchess of Cleveland Tradueix
Catherine Pegge Tradueix
Lucy Walter
Moll Davis Tradueix
Nell Gwyn
Louise de Kérouaille, Duchess of Portsmouth Tradueix
Elizabeth Killigrew, Viscountess Shannon Tradueix
Fills Charles Lennox, 1st Duke of Richmond Tradueix
George FitzRoy, 1st Duke of Northumberland Tradueix
James Scott, 1st Duke of Monmouth
Anne Lennard, Countess of Sussex Tradueix
Charles FitzRoy, 2nd Duke of Cleveland Tradueix
Henry FitzRoy, 1st Duke of Grafton Tradueix
Charlotte Lee, Countess of Lichfield Tradueix
Charles Beauclerk, 1st Duke of St Albans Tradueix
Charles FitzCharles, 1st Earl of Plymouth Tradueix
Mary Tudor
Barbara FitzRoy
Charlotte Jemima FitzRoy Tradueix
Catherine FitzCharles Tradueix
Pares Carles I d'Anglaterra i d'EscòciaEnriqueta Maria de França
Germans Enriqueta d'Anglaterra, Maria Enriqueta Stuard, Elizabeth Stuart Tradueix, Princess Anne of England Tradueix, Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia i Henry Stuart, Duke of Gloucester Tradueix
Premis
Signatura

Escut d'armes Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia
Modifica les dades a Wikidata

Carles II (29 de maig de 16306 de febrer de 1685 rei d'Anglaterra, d'Escòcia i d'Irlanda.

Segons els monàrquics, Carles II va esdevenir rei d'Anglaterra i d'Escòcia a partir del moment de l'execució del seu pare Carles I el 30 de gener de 1649 durant la Revolució Anglesa; ara bé, el Parlament d'Anglaterra no el va reconèixer com a rei, però, per la seva banda, el 5 de febrer de 1649, el Parlament d'Escòcia sí que el va proclamar. Tanmateix, després de la seva derrota a la batalla de Worcester (3 de setembre de 1651) Carles II va marxar a l'exili durant nou anys al continent europeu, on va viure a França, les Províncies Unides dels Països Baixos i Països Baixos espanyols.

Després del col·lapse del sistema republicà del Protectorat imposat per Oliver Cromwell, el 1649 i que, a la seva mort, el seu fill Richard no va saber mantenir, el 1659, el general George Monk va invitar Carles II a assumir el tron.[1] El 25 de maig de 1660 Carles II va desembarcar a Dover i va fer la seva entrada triomfal a Londres quatre dies després. El reberen tant els partidaris de la monarquia clàssica com els defensors del contractualisme o sigui d'una monarquia limitada pel Parlament.

Als greus problemes religiosos i constitucionals s'hi afegia la debilitat de la hisenda reial que depenia de l'ajut de Lluís XIV pel tractat de Dover de 1670[2] en virtud del qual França donava un milió i mig de lliures anuals per tal d'estabilitzar la monarquia anglo-escocesa i impulsar la causa catòlica a les Illes Britàniques. Aquesta situació, segons la propaganda del partit whig, convertia Carles II un pensionat de Lluís XIV.

Com que no tenia fills legítims, a la seva mort, el succeí el seu germà Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia (1685-1688)

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Hutton, Ronald. Monck, George, first duke of Albemarle (1608–1670) (en anglès). Oxford University Press, 2008. 
  2. Cartwright, J. [books Madame, a Life of Henrietta, Daughter of Charles I and Duchess of Orleans] (en anglès). Seeley and Co. Ltd., 1894, p. 332.