29 de maig
| << | Maig 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs. Queden 216 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1914: Barcelona: obre l'Escola del Treball, creada per la Mancomunitat de Catalunya, avui Universitat Industrial.[1]
- 1993: El Drac Baluk Astharot és presentat durant la Festa Major de Ca n'Aurell.
- 2000: L'escriptor Josep Vallverdú guanya el XXXII Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
- 2006: Rafael Nadal bat a la pista central de Roland Garros, a París, el rècord de victòries consecutives en terra batuda de Guillermo Vilas, deixant-lo en 54 victòries.
- 2025: Vaga general al País Valencià per a exigir responsabilitats al govern del president Carlos Mazón per la gestió de la Gota freda de 2024.[2]
- Resta del món
- 1453: Caiguda de Constantinoble en mans de les tropes otomanes i desaparició de l'Imperi Romà d'Orient.[3]
- 1724: Benet XIII és escollit nou Papa de l'Església Catòlica.
- 1913: El ballet d'Igor Stravinsky La consagració de la primavera s'estrena a París.
- 1931ː Madridː La República Espanyola crea el Patronat de les Missions Pedagògiques per «difondre la cultura general [...] i l'educació ciutadana en llogarets, viles i llocs...», una experiència d’educació popular sense precedents.[4]
- 1953: L'explorador i alpinista neozelandès Edmund Hillary i el xerpa Tenzing Norgay són les primeres persones a aconseguir fer el cim de l'Everest.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1860 - Camprodon, Ripollès: Isaac Albéniz i Pascual, compositor i pianista català.[5]
- 1903 - València: María Labrandero, escultora valenciana de l'avantguarda valenciana dels anys trenta (m. 1985).[6]
- 1917 - Barcelona: Antònia Fontanillas Borràs, militant anarcosindicalista i lluitadora antifranquista catalana, morta a l'exili (m. 2014).[7]
- 1919 - Barcelona: Simone Ortega, autora de diversos llibres de cuina entre els quals el popular 1080 recetas de cocina (m. 2008).[8]
- 1923 - Manacor (Mallorca): Jaume Vidal i Alcover, escriptor mallorquí autor d'una extensa obra poètica, narrativa, teatral i assagística (m. 1991).[9]
- 1929 - Barcelona: Maria Oleart i Font, Oleart de Bel, poetessa i narradora catalana.[10]
- 1934 - Barcelona, Barcelonès: Joan Granados i Duran, polític i dirigent esportiu català.[11]
- 1943 - Gandia: Merxe Banyuls, cantant, actriu i presentadora valenciana, que formà part del grup de folk Els Pavesos (m. 2018).[12]
- 1947 - València: Carme Gràcia Beneyto, historiadora de l'art especialitzada en els segles xix i xx, l'art valencià, l'art natura i l'ecoart.[13]
- 1953 - Alaquàs: Elvira García Campos, mestra i política socialista valenciana.[14]
- 1956 - Xerta, Baix Ebre: Carme Forcadell i Lluís, política catalana, 14a Presidenta del Parlament de Catalunya.[15]
- 1979 - València: Jéssica Albiach, periodista i política valenciana establerta a Catalunya.[16]
- Resta del món
- 1421 - Peñafiel, Regne de Castella: Carles de Viana, príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana,i de Girona, duc de Gandia i rei titular de Navarra (m. 1461).[17]
- 1610 - Wołów, Silèsia: Maria Cunitz, astrònoma i matemàtica (m. 1664).[18]
- 1630 - Londres, Regne d'Anglaterra: Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia, aristòcrata anglès, rei d'Anglaterra i Escòcia (m. 1685).[19]
- 1830 - Vroncourt-la-Côte, Alt Marne: Louise Michel, destacada anarquista francesa, una de les principals figures de la Comuna de París (m. 1905).[20]
- 1876 - París: Marguerite Hasselmans, pianista francesa (m. 1947).[21]
- 1892 - Sala Capriasca, Suïssa: Alfonsina Storni, poeta i escriptora argentina del Modernisme (m. 1938).[22]
- 1893 - Baiona: Marga d'Andurain, aventurera francesa, i presumpta criminal (m. 1948).[23]
- 1894 - Viena, Imperi Austrohongarès: Josef von Sternberg, director de cinema, guionista i muntador estatunidenc d'origen austríac.
- 1897 - Brno, Moràvia, República Txeca: Erich Wolfgang Korngold, compositor austríac (m. 1957).[24]
- 1903 - Londres, Anglaterra: Bob Hope, actor i còmic estatunidenc d'origen anglès.
- 1917 - Brookline, Estats Units: John Fitzgerald Kennedy, polític estatunidenc, 35è president dels Estats Units (m. 1963).[25]
- 1920 - Budapest, Hongria: John Harsanyi, economista hongarès (m. 2000).[26]
- 1921 - Debrecenː Margit Nagy-Sándor, gimnasta artística hongaresa, medallista olímpica als Jocs de Berlín i de Londres (m. 2001).[27]
- 1922 - Braïla, Romania: Iannis Xenakis, compositor francès d'origen grec (m. 2001).[28]
- 1923 - Loins-le-Saunier, Jura (França): Bernard Clavel, assagista i escriptor francès. Premi Goncourt de l'any 1968 (m. 2010).[29]
- 1929 - Newcastle upon Tyne, Anglaterra: Peter Higgs, físic anglès, Premi Nobel de Física de l'any 2013[30] (m. 2024).
- 1932 - Madrid: Elena Santonja, presentadora espanyola de televisió, pintora i actriu ocasional (m. 2016).[31]
- 1935 - Oviedo: Maribel Álvarez López-Vega, escriptora i locutora de ràdio.[32]
- 1946 - Bilbao, País Basc: Fernando Buesa Blanco, polític basc, militant primer de Democràcia Cristiana Basca i posteriorment del Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra.
- 1953 - Los Angeles, Estats Units: Danny Elfman, compositor de bandes sonores estatunidenc.
- 1956 - Gary, Estats Units: La Toya Jackson, cantant de soul i urban estatunidenca, germana de Michael Jackson.[33]
- 1958 - Topeka, Estats Units: Annette Bening, actriu estatunidenca.
- 1959 - Norfolk, Anglaterra: Rupert Everett, actor, productor i cantant anglès.
- 1961 - Leavenworth, Estats Units: Melissa Etheridge, cantant de rock i compositora estatunidenca.[34]
- 1962 - Nigèria: Bisi Silva (Olabisi Obafunke Silva), conservadora i especialista en art contemporani (m. 2019).[35]
- 1964 - Madrid, Espanya: Christina Rosenvinge, cantautora de pop-rock espanyola, integrant del grup Álex y Christina.
- 1965 - Madrid, Espanya: Emilio Sánchez Vicario, tennista espanyol.[36]
- 1967 - Manchester, Anglaterra: Noel Gallagher, músic, compositor i guitarrista anglès, integrant del grup Oasis.
- 1985 - Lomas de Zamora, Argentina: Candela López Tagliafico, política catalana d'origen argentí, alcaldessa de Castelldefels.[37]
- 1989 - Madrid, Espanya: Aura Garrido Sànchez, actriu espanyola.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1311 - ciutat de Mallorca: Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei, que fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (n. 1243).[38]
- 1930 - Barcelona: Joaquima Santamaria i Ventura –Agna de Valldaura–, escriptora, folklorista i traductora catalana (n. 1853).[39]
- 1959 - Barcelona: Frank Marshall King, pianista i compositor català (n. 1883).[40]
- 1985 -
- Valènciaː María Labrandero, escultora valenciana de l'avantguarda valenciana dels anys trenta (n. 1903).[6]
- Girona, Gironès: Ignasi Bosch i Reitg, arquitecte català.
- 2017 - Badalona: Maria Escrihuela i Giró, poetessa i locutora de ràdio badalonina (n. 1917).[41]
- 2023 - Barcelona: Lluís Llongueras Batlle, perruquer i artista polifacètic català (n. 1936).
- Resta del món
- 931: Ximeno Garcés de Pamplona, rei de Navarra.[42]
- 1379, Santo Domingo de la Calzada, Castella: Enric II de Castella, aristòcrata castellà, rei de Castella i Lleó (n. 1333).[43]
- 1425, Pequín, Xina: Zhu Gaochi, quart emperador de la Dinastia Ming amb el nom de Hongxi (n. 1378).[44]
- 1453, Constantinoble, Imperi Romà d'Orient: Constantí XI Paleòleg, emperador romà d'Orient (n. 1403).[45]
- 1814, Rueil-Malmaison, França: Josefina de Beauharnais, aristòcrata francesa, emperadriu de França (n. 1763).[46]
- 1842, Haarlem ːHenriëtte Geertruida Knip, pintora neerlandesa especialitzada en pintura de bodegons de flors (n. 1783).[47]
- 1857, Ceuta: Agustina d'Aragó, heroica defensora de Saragossa contra els francesos durant la Guerra del Francès (n. 1786).[48]
- 1892, Sant Joan d'Acre, Imperi Otomà: Bahà'u'llàh, fundador de la fe bahà'í (n. 1817).[49]
- 1917, Estocolm, Suècia: Carl Yngve Sahlin, filòsof suec.
- 1927, Schaarbeek, Bèlgica: Georges Eekhoud, escriptor belga (n. 1854).[50]
- 1948, Beverly Hills, Califòrnia: May Whitty, actriu anglesa, eminentment de teatre (n. 1865).[51]
- 1957, Hollywood, Califòrnia, Estats Units: James Whale, director de cinema anglès.
- 1958, San Juan, Puerto Rico: Juan Ramón Jiménez, poeta i professor universitari espanyol, Premi Nobel de Literatura de 1956.[52]
- 1960, Sofia, Bulgària: Dimitrana Ivanova, reformista educativa, sufragista i activista dels drets de les dones (n. 1881).[53]
- 1970, Nova York, EUA: Eva Hesse, pintora i escultora estatunidenca d'origen alemany, pionera en l'ús d'alguns materials (n. 1936).[54]
- 1973, Kuala Lumpur, Malàisia: P. Ramlee, actor i cantant de Malàisia (n. 1929).[55]
- 1979, Santa Monica, Califòrnia: Mary Pickford, actriu canadenca.[56]
- 1981, Pequín, Xina: Soong Ching-ling, política xinesa (n. 1893)[57]
- 1982, París, França: Romy Schneider, actriu austríaca.
- 1994, Santiago de Xile, Xile: Erich Honecker, polític alemany, president de la República Democràtica Alemanya (n. 1912).[58]
- 1996, Santa Monica, EUA: Tamara Toumanova, ballarina i actriu estatunidenca d'origen rus (n. 1919).[59]
- 1997, Memphis, EUA: Jeff Buckley, cantautor i guitarrista de rock alternatiu, folk-rock i blues estatunidenc (n. 1966).[60]
- 2005, San Diego, EUA: Ángeles Alvariño, oceanògrafa i zoòloga gallega (n. 1916).[61]
- 2010, Venice, EUA: Dennis Hopper, actor i director estatunidenc.
- 2013, Milà: Franca Rame, actriu, dramaturga, activista i política italiana (n. 1929).[62]
- 2017, Ciutat de Panamà, Panamà: Manuel Antonio Noriega Moreno, polític panameny (n. 1934).[63]
- 2021, Tel-Aviv, Israelː Dani Karavan, artista plàstic i escultor israelià. Premi Nacional de Cultura l'any 2016 (n. 1930).[64]
Festes i commemoracions
[modifica]- Dia Internacional del Personal de Pau de les Nacions Unides.
- Ascensió de Bahà'u'llàh.
Santoral
[modifica]- Sants al Martirologi romà (2011):
- Maximí de Trèveris, bisbe;
- Beats Guillem Arnau i companys màrtirs d'Avinhonet (Bernat de Roquefort, Garcia d'Aure, Estève de Sant Tibèri, Esteve de Narbona, Ramon de Carbonier, Ramon, Bernat Fortanier, Admer, Pere el Notari),
- Teodora Fracasso, carmelita;
- beata Gherardesca, vídua i monja camaldulesa;
- William Scott i Richard Newport i Richard Thirkeld, màrtirs;
- Joseph Gérard, prevere missioner.
- Sants Conó i Conell d'Icònium, màrtirs;
- Màxim d'Emona, bisbe i màrtir;
- Joan d'Atarés, Voto i Feliu de la Penya, eremites.
- beat Gil Dalmases, màrtir, venerat a l'Orde de la Mercè.
- venerable Francisco Sagarduy, laic.
- A l'Església Ortodoxa (segons el calendari julià) se celebren els corresponents a l'11 de juny del calendari gregorià. Corresponen al 16 de maig del calendari julià litúrgic:
- Guiu, Modest i Crescència de Lucània;
- Brandan de Conflert;
- Màrtirs de Sant Sava el Santificat;
- Nicolau de Metsov, màrtir; Cassià i Llorenç de Komel;
- Alexandre de Jerusalem, arquebisbe;
Referències
[modifica]- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ Fayos, Ester. «La vaga general del 29 de maig al País Valencià, en directe». Directa, 28-05-2025. [Consulta: 29 maig 2025].
- ↑ Margalef, O.; Alcoberro, A. «La caiguda de Constantinoble». Sàpiens, 2023. [Consulta: 19 maig 2023]. «La humanitat va assistir el 29 de maig de 1453 a una batalla que canviaria el món. La caiguda de Constantinoble posava fi a l'últim vestigi de l'antiguitat, l'Imperi romà d'Orient.»
- ↑ Vicente Pareja, David. «Les missions pedagògiques de la Segona República». Ab Origine Magazine, 27, 15-01-2018. [Consulta: 22 febrer 2026].
- ↑ «Isaac Albéniz i Pascual | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
- 1 2 Fernández, Maria L. «Biografia Maria Labrandero Garcia». Memòria valencianista. Fundació J. Irla. [Consulta: 19 març 2025].
- ↑ «Antònia Fontanillas Borràs – CGTCatalunya». [Consulta: 2 abril 2022].
- ↑ «Simone Ortega | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r abril 2021].
- ↑ «Biografia de Jaume Vidal Alcover». Universitat Rovira i Virgili. [Consulta: 30 desembre 2022].
- ↑ Piqué Pallàs, Sílvia. Entre la veu i la mirada: diàlegs i silencis en l'escriptura de Maria Oleart (tesi). Universitat Oberta de Catalunya. TFM. Màster d’Humanitats: Art, Literatura i Cultura Contemporànies, 18 de gener de 2024. Arxivat 2024-04-03 a Wayback Machine.
- ↑ «Joan Granados i Duran». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Merxe Banyuls». La Banyuls. Biografia. [Consulta: 25 març 2021].
- ↑ «Gracia Beneyto, Carmen». DHAC. Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear, 06-06-2016. [Consulta: 19 març 2019].
- ↑
- ↑ «Carme Forcadell i Lluís | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Jéssica Albiach» (en castellà). El Periódico, 21-11-2020. [Consulta: 1r abril 2024].
- ↑ «Carles d'Aragó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Zum 410. Geburtstag von Maria Cunitz (1610-1664)» (en alemany). Silesia News, 29-05-2020. [Consulta: 17 juny 2024].
- ↑ «Charles II | Biography, Accomplishments, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Louise Michel». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 1r març 2020].
- ↑ Nectoux, Jean-Michel. Fauré. Le voci del chiaroscuro (en italià). EDT srl, 2004 (Biblioteca di cultura musicale. Autori e opere). ISBN 978-88-7063-531-7.
- ↑ Centro Virtual Cervantes. «Alfonsina Storni Martignoni». [Consulta: 19 juliol 2010].
- ↑ Estornés Zubizarreta, Idoia. «ANDURAIN, Marga de - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 30 abril 2023].
- ↑ Carroll, Brendan G. «Korngold, Erich Wolfgang». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/omo/9781561592630.013.3000000199 [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «John F. Kennedy | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «John C. Harsanyi | American economist» (en anglès). [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Margit NAGY - Olympic Gymnastics Artistic | Hungary» (en anglès), 25-03-2021. [Consulta: 25 març 2021].
- ↑ Hoffmann, Peter. «Xenakis, Iannis». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.30654 [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Le site de l'écrivain Bernard Clavel». [Consulta: 2 juny 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2013» (en anglès americà). [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ Bolaños, Vicky. «Elena Santonja: "Mi vida ahora es la pintura y cocinar cada día"» (en castellà). RTVE, 09-08-2012. [Consulta: 25 març 2021].
- ↑ Arguimbau Latorre, Miquel. Memòries de Radio Juventud : la ràdio "Al mil por mil". [Barcelona]: Col·legi de Periodistes de Catalunya, DL 1999. ISBN 84-930384-0-7.
- ↑ «LaToya Jackson» (en anglès). BBC. Arxivat de l'original el 2015-09-25. [Consulta: 8 desembre 2013].
- ↑ «Melissa Etheridge | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ Sandomir, Richard «Bisi Silva, 56, Bold Curator of Contemporary African Art, Dies» (en anglès). The New York Times, 25-02-2019. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Emili Sánchez i Vicario | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Los alcaldables de Castelldefels». La Voz, 22-05-2019.
- ↑ «Jaume II de Mallorca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Joaquima Santamaria i Ventura | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r març 2020].
- ↑ «Frank Marshall i King | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Esquela mortuòria». La Vanguardia, 31-05-2017. [Consulta: 1r abril 2021].
- ↑ «Garcia III de Pamplona | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Enric II de Castella | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ Brook, Timothy, 1951-. The troubled empire : China in the Yuan and Ming dynasties. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2010. ISBN 978-0-674-04602-3.
- ↑ «Costantino XI Paleologo detto Dragases in "Dizionario di Storia"» (en italià). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «29 de maig». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Lesuis, Jeroen. «Henriëtta Geertruij Knip» (en neerlandès). Brabant Erfgoed, 30-09-2019. [Consulta: 2 abril 2022].
- ↑ «29 de maig». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Bahāʾ Allāh | Iranian religious leader» (en anglès). [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Eekhoud» (en francès). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «May Whitty (1865-1948)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Juan Ramón Jiménez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ de Haan, Francisca; Daskalova, Krasimira; Loutfi, Anna. Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006, p. 182-184. ISBN 978-963-7326-39-4.
- ↑ Blumberg, Naomi. «Eva Hesse». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 1r març 2020].
- ↑ «P. Ramlee» (en anglès). National Library Board.
- ↑ «Mary Pickford | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Erich Honecker | German politician» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Tamara Toumanova | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «Jeff Buckley | American musician» (en anglès). [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ Sadurní, N. «Ángeles Alvariño, precursora de la oceanografía». National Geographic. Historia, 02-07-2021. [Consulta: 20 agost 2021].
- ↑ «Franca Rame | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Manuel Noriega | Facts & Biography» (en anglès). [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «S'ha mort l'artista Dani Karavan, autor del memorial en homenatge a Walter Benjamin a Portbou». VilaWeb, 29-05-2021 [Consulta: 29 maig 2021].
