Guillermo Vilas

Guillermo Vilas
Guillermo Vilas (1975)
Dades biogràfiques
Naixement	Guillermo Apolinario Vilas 17 d'agost de 1952 (1952-08-17) Buenos Aires (Argentina)
Residència	Montecarlo (Mònaco)
Nacionalitat	Argentina
Alçada	1,80 m
Pes	75 kg
Lateralitat	Esquerrà (revés a una mà)
Activitat professional
Ocupació	Tennista
Període en actiu	1969 – 1992
Patrimoni personal	US$ 4.923.882
Esport	Tennis
Mà de joc	esquerrà
Modalitat Part.G/P Títols Max. Rànq. Individual 929–286 68 2 (30 d'abril de 1975) Dobles 217–150 15 175 (3 de gener de 1983) Hall of fame Fitxa HOF (1991) ATP Perfil a l'ATP
Trajectòria Anys Equip Competicions 1970-1973 Argentina Davis Cup team 1975-1984 Argentina Davis Cup team
Individuals
Grand Slams
Open d'Austràlia	G (1978, 1979)
Roland Garros	G (1977)
Wimbledon	QF (1975, 1976)
US Open	G (1977)
Altres torneigs
Copa Masters	G (1974)
Premis i reconeixements
(1991)  International Tennis Hall of Fame

Guillermo Apolinario Vilas (Buenos Aires, 17 d'agost de 1952) és un tennista argentí retirat conegut amb el sobrenom de Willy. Durant la seva trajectòria de finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, va guanyar quatre títols de Grand Slam en categoria individual, tots excepte Wimbledon. L'any 1977 aconseguí el rècord de tornejos guanyats en un any, junt al de victòries consecutives, però tot i dominar la temporada no va poder superar a Jimmy Connors en el rànquing mundial ATP i es va quedar en segona posició. Va entrar al Saló de la Fama de Tennis l'any 1991. Dins de la pista va destacar per la seva capacitat d'adaptació a totes les superfícies a més de tenir un físic privilegiat.

Carrera

Va créixer al Mar de la Plata i va jugar el primer torneig l'any 1969. Malgrat jugar bé en qualsevol tipus de superfície, és considerat un especialista sobre terra batuda. Estigué dins els deu millors tennistes entre els anys 1974 i 1982. Va guanyar quatre títols de Grand Slam: el Roland Garros i el US Open l'any 1977 sobre terra batuda, i dues edicions consecutives de l'Open d'Austràlia (1978 i 1979) disputades sobre gespa. Addicionalment, fou finalista en tres Roland Garros (1975, 1978 i 1982) i un a Austràlia (gener 1977).

L'any 1977 fou el millor de la seva trajectòria després de guanyar dos Grand Slams i vèncer en 16 dels 31 torneigs que va disputar en el circuit masculí. Descomptant el Tennis Masters Cup, cal destacar que va guanyar 72 dels darrers 73 partits disputats durant l'any 1977. Malgrat els èxits aconseguits durant l'any 1977, mai va superar a Jimmy Connors en la primera posició del rànquing mundial.

Actualment encara manté el rècord de 46 partits guanyats consecutivament independentment de la superfície i també el de set torneigs guanyats consecutivament l'any 1977: Kitzbühel (terra batuda), Washington (terra batuda), Louisville (dura), South Orange (dura), Columbus (dura), US Open (terra batuda) i Paris (terra batuda). També va establir la marca de 53 partits consecutius guanyats sobre terra batuda, però aquest rècord el va batre Rafael Nadal l'any 2006, que la va estendre a 81 victòries. Ambdues marques es van establir l'octubre de 1977 quan va perdre davant Ilie Năstase en la final de Aix-en-Provence. En aquest partit, Vilas es va retirar en senyal de protesta perquè Nastase estava utilitzant una raqueta amb el cordatge tipus "espagueti", que posteriorment fou prohibit per l'ATP. Finalment va vèncer un total de 130 partits i va aconseguir 16 títols, establint així els rècords de més victòries i títols en un any. Actualment continua essent l'únic tennista en guanyar títols en cinc continents diferents en un any, tots excepte Oceania.

Amb l'ajuda del seu compatriota José Luis Clerc, van portar a l'Argentina a la seva primera final de la Copa Davis l'any 1981, però van perdre davant els Estats Units. Malgrat que tots dos eren grans tennistes, les contínues desavinences entre ells van evitar que Argentina pogués aconseguir més èxits.

Vilas es va retirar del circuit ATP l'any 1989 però va continuar jugant en el circuit ATP Challenger Series fins al 1992.[4] Un any abans fou inclòs en l'International Tennis Hall of Fame. El seu èxit va provocar un augment de la popularitat del tennis al seu país i a Llatinoamèrica. Per exemple, els tennistes Guillermo Cañas i Guillermo Coria s'anomenen així en el seu honor.

Grand Slams

Individual: 8 (4-4)

Campió (4)

Any	Torneig	Oponent	Resultat
1977	Roland Garros	Brian Gottfried	6−0, 6−3, 6−0
1977	US Open	Jimmy Connors	2−6, 6−3, 7−6(4), 6−0
1978	Open d'Austràlia	John Marks	6−4, 6−4, 3−6, 6−3
1979	Open d'Austràlia (2)	John Sadri	7−6(4), 6−3, 6−2

Finalista (4)

Any	Torneig	Oponent	Resultat
1975	Roland Garros	Björn Borg	6−2, 6−3, 6−4
1977 (gen)	Open d'Austràlia	Roscoe Tanner	6−3, 6−3, 6−3
1978	Roland Garros (2)	Björn Borg	6−1, 6−1, 6−3
1982	Roland Garros (3)	Mats Wilander	1−6, 7−6(6), 6−0, 6−4

Títols: 84 (68-16-0)

Individuals ATP (62)

Llegenda

Grand Slam (4)

Tennis Masters Cup (1)

ATP Tour (57)

Núm.	Data	Torneig	Superfície	Oponent	Resultat
1.	2 de desembre de 1973	Buenos Aires II, Argentina	Terra batuda	Björn Borg	3−6, 6−7, 6−4, 6−6, retirada
2.	21 de juliol de 1974	Gstaad, Suïssa	Terra batuda	Manuel Orantes	6−1, 6−2
3.	28 de juliol de 1974	Hilversum, Països Baixos	Terra batuda	Barry Phillips-Moore	6−4, 6−2, 1−6, 6−3
4.	11 d'agost de 1974	Louisville, EUA	Terra batuda	Jaime Fillol	6−4, 7−5
5.	18 d'agost de 1974	Toronto, Canadà	Dura	Manuel Orantes	6−4, 6−2, 6−3
6.	3 de novembre de 1974	Teheran, Iran	Terra batuda	Raúl Ramírez	6−0, 6−3, 6−1
7.	1 de desembre de 1974	Buenos Aires II (2)	Terra batuda	Manuel Orantes	6−3, 0−6, 7−5, 6−2
8.	15 de desembre de 1974	Tennis Masters Cup, Melbourne, Austràlia	Gespa	Ilie Nastase	7−6, 6−2, 3−6, 6−4
9.	11 de maig de 1975	Munic, Alemanya Occidental	Terra batuda	Karl Meiler	2−6, 6−0, 6−2, 6−3
10.	20 de juliol de 1975	Hilversum (2)	Terra batuda	Zeljko Franulovic	6−4, 6−7, 6−2, 6−3
11.	27 de juliol de 1975	Washington DC, EUA	Terra batuda	Harold Solomon	6−1, 6−3
12.	10 d'agost de 1975	Louisville (2)	Terra batuda	Ilie Nastase	6−4, 6−3
13.	16 de novembre de 1975	Buenos Aires II (3)	Terra batuda	Adriano Panatta	6−1, 6−4, 6−4
14.	22 de febrer de 1976	St. Louis WCT, EUA	Moqueta	Vijay Amritraj	4−6, 6−0, 6−4
15.	29 de febrer de 1976	Fort Worth WCT, EUA	Dura	Phil Dent	6−7(4), 6−1, 6−1
16.	18 d'abril de 1976	Montecarlo WCT, Mònaco	Terra batuda	Wojtek Fibak	6−1, 6−1, 6−4
17.	22 d'agost de 1976	Toronto (2)	Dura	Wojtek Fibak	6−4, 7−6, 6−2
18.	21 de novembre de 1976	Sao Paulo, Brasil	Moqueta	José Higueras	6−3, 6−0
19.	28 de novembre de 1976	Buenos Aires II (4)	Terra batuda	Jaime Fillol	6−2, 6−2, 6−3
20.	13 de febrer de 1977	Springfield, EUA	Moqueta	Stan Smith	3−6, 6−0, 6−3, 6−2
21.	17 d'abril de 1977	Buenos Aires I, Argentina	Terra batuda	Wojtek Fibak	6−4, 6−3, 6−0
22.	24 d'abril de 1977	Virginia Beach, EUA	Dura	Ilie Nastase	6−2, 4−6, 6−2
23.	5 de juny de 1977	Roland Garros, París, França	Terra batuda	Brian Gottfried	6−0, 6−3, 6−0
24.	17 de juliol de 1977	Kitzbühel, Àustria	Terra batuda	Jan Kodes	5−7, 6−2, 4−6, 6−3, 6−2
25.	24 de juliol de 1977	Washington DC (2)	Terra batuda	Brian Gottfried	6−4, 7−5
26.	31 de juliol de 1977	Louisville (3)	Dura	Eddie Dibbs	1−6, 6−0, 6−1
27.	7 d'agost de 1977	Nova Jersey, EUA	Dura	Roscoe Tanner	6−4, 6−1
28.	14 d'agost de 1977	Columbus, Ohio, EUA	Dura	Brian Gottfried	6−2, 6−1
29.	11 de setembre de 1977	US Open, Nova York, EUA	Terra batuda	Jimmy Connors	2−6, 6−3, 7−6, 6−0
30.	25 de setembre de 1977	París, França	Terra batuda	Christophe Roger-Vasselin	6−2, 6−1, 7−6
31.	9 d'octubre de 1977	Teheran (2)	Terra batuda	Eddie Dibbs	6−2, 6−4, 1−6, 6−1
32.	13 de novembre de 1977	Bogotà, Colòmbia	Terra batuda	José Higueras	6−1, 6−2, 6−3
33.	20 de novembre de 1977	Santiago, Xile	Terra batuda	Jaime Fillol	6−0, 2−6, 6−4
34.	27 de novembre de 1977	Buenos Aires II (5)	Terra batuda	Jaime Fillol	6−2, 7−5, 3−6, 6−3
35.	4 de desembre de 1977	Johannesburg WCT, Sud-àfrica	Dura	Buster Mottram	7−6, 6−3, 6−4
36.	21 de maig de 1978	Hamburg, Alemanya Occidental	Terra batuda	Wojtek Fibak	6−2, 6−4, 6−2
37.	28 de maig de 1978	Munic (2)	Terra batuda	Buster Mottram	6−1, 6−3, 6−3
38.	16 de juliol de 1978	Gstaad (2)	Terra batuda	José Luis Clerc	6−3, 7−6, 6−4
39.	6 d'agost de 1978	South Orange (2)	Terra batuda	José Luis Clerc	6−1, 6−3
40.	1 d'octubre de 1978	Aix-En-Provence, França	Terra batuda	José Luis Clerc	6−3, 6−0, 6−3
41.	29 d'octubre de 1978	Basilea, Suïssa	Moqueta	John McEnroe	6−3, 5−7, 7−5, 6−4
42.	7 de gener de 1979	Obert d'Austràlia, Melbourne, Austràlia	Gespa	John Marks	6−4, 6−4, 3−6, 6−3
43.	14 de gener de 1979	Hobart, Austràlia	Gespa	Mark Edmondson	6−4, 6−4
44.	22 de juliol de 1979	Washington DC (3)	Terra batuda	Victor Pecci	7−6, 7−6
45.	25 de novembre de 1979	Buenos Aires II (6)	Terra batuda	José Luis Clerc	6−1, 6−2, 6−2
46.	6 de gener de 1980	Obert d'Austràlia (2)	Gespa	John Sadri	7−6, 6−3, 6−2
47.	25 de maig de 1980	Roma, Itàlia	Terra batuda	Yannick Noah	6−0, 6−4, 6−4
48.	27 de juliol de 1980	Kitzbühel (2)	Terra batuda	Ivan Lendl	6−3, 6−2, 6−2
49.	14 de setembre de 1980	Palerm, Itàlia	Terra batuda	Paul McNamee	6−4, 6−0, 6−0
50.	8 de febrer de 1981	Mar del Plata, Argentina	Terra batuda	Victor Pecci	2−6, 6−3, 2−1, retirada
51.	15 de març de 1981	El Caire, Egipte	Terra batuda	Peter Elter	6−2, 6−3
52.	12 d'abril de 1981	Houston, Texas, EUA	Terra batuda	Sammy Giammalva	6−2, 6−3
53.	7 de febrer de 1982	Buenos Aires, Argentina	Terra batuda	Alejandro Ganzábal	6−2, 6−4
54.	21 de març de 1982	Rotterdam, Països Baixos	Moqueta	Jimmy Connors	0−6, 6−2, 6−4
55.	28 de març de 1982	Milà, Itàlia	Moqueta	Jimmy Connors	6−3, 6−3
56.	11 d'abril de 1982	Montecarlo (2)	Terra batuda	Ivan Lendl	6−1, 7−6, 6−3
57.	2 de maig de 1982	Madrid, Espanya	Terra batuda	Ivan Lendl	6−7, 4−6, 6−0, 6−3, 6−3
58.	18 de juliol de 1982	Boston, Massachusetts, EUA	Terra batuda	Mel Purcell	6−4, 6−0
59.	25 de juliol de 1982	Kitzbühel (3)	Terra batuda	Marcs Hocevar	7−6, 6−1
60.	13 de febrer de 1983	Richmond WCT, EUA	Moqueta	Steve Denton	6−3, 7−5, 6−4
61.	27 de febrer de 1983	Delray Beach WCT, EUA	Terra batuda	Pavel Slozil	6−1, 6−4, 6−0
62.	24 de juliol de 1983	Kitzbühel (4)	Terra batuda	Henri Leconte	7−6, 4−6, 6−4

Finalista (40)

• 1972:
  • Buenos Aires II (perd davant Karl Meiler)
  • Cincinnati (perd davant Jimmy Connors)
• 1974:
  • Washington DC (perd davant Harold Solomon)
• 1975:
  • Boston (perd davant Björn Borg)
  • San Francisco (perd davant Arthur Ashe)
  • Roland Garros (perd davant Björn Borg)
• 1976:
  • Sao Paulo WCT (perd davant Björn Borg)
  • Dallas WCT (perd davant Björn Borg)
  • Roma TMS (perd davant Adriano Panatta)
• 1977:
  • Obert d'Austràlia (gener) (perd davant Roscoe Tanner)
  • Baltimore (perd davant Brian Gottfried)
  • Palm Springs (perd davant Brian Gottfried)
  • Niça (perd davant Björn Borg)
  • Aix-en-Provence (perd davant Ilie Nastase)
• 1978:
  • Roland Garros (perd davant Björn Borg)
• 1979:
  • Richmond WCT (perd davant Björn Borg)
  • Stuttgart (perd davant Wojtek Fibak)
  • Roma TMS (perd davant Vitas Gerulaitis)
  • Indianapolis (perd davant Jimmy Connors)
  • Sydney (perd davant Vitas Gerulaitis)
• 1980:
  • Montecarlo TMS (perd davant Björn Borg)
  • Hamburg TMS (perd davant Harold Solomon)
  • Madrid (perd davant José Luis Clerc)
  • Barcelona (perd davant Ivan Lendl)
• 1981:
  • Boca Raton (perd davant John McEnroe)
  • Kitzbühel (perd davant John Fitzgerald)
  • Washington DC (perd davant José Luis Clerc)
  • North Conway (perd davant José Luis Clerc)
  • Barcelona (perd davant Ivan Lendl)
  • Buenos Aires II (perd davant Ivan Lendl)
• 1982:
  • Baltimore WCT (perd davant Paul McNamee)
  • Roland Garros (perd davant Mats Wilander)
  • Gstaad (perd davant José Luis Clerc)
  • Barcelona (perd davant Mats Wilander)
  • Johannesburg (perd davant Vitas Gerulaitis)
• 1983:
  • Detroit WCT (perd davant Ivan Lendl)
  • Rotterdam (perd davant Gene Mayer)
  • Hilton Head WCT (perd davant Ivan Lendl)
  • Barcelona (perd davant Mats Wilander)
• 1986:
  • Forest Hills (perd davant Yannick Noah)

Vilas també va arribar a la final dels tornejos de Johannesburg (1977) i Montecarlo TMS (1981), però les finals no es van disputar i el títol quedà vacant.

Individuals no ATP (6)

Núm.	Data	Torneig	Superfície	Oponent	Resultat
1.	12 de març de 1972	Buenos Aires I, Argentina	Terra batuda	Héctor Romani	6–2, 6–4, 6–2
2.	10 de març de 1974	Buenos Aires I	Terra batuda	Julián Ganzabal	7–6, 4–6, 6–3, 6–3
3.	20 d'abril de 1975	Buenos Aires I	Terra batuda	Clark Graebner	6–2, 6–1, 6–4
4.	28 d'agost de 1977	Rye, Westchester Country Club, EUA	Terra batuda	Ilie Năstase	6–2, 6–0
5.	28 d'octubre de 1977	Caracas, The Super Tennis 77 Tournament, Veneçuela	Terra batuda	Ilie Năstase	6–2, 6–2
1.	25 de juliol de 1979	Aix-en-Provence, França	Dura	Ilie Năstase	6–4, 6–4

Dobles (16)

Núm.	Data	Torneig	Superfície	Parella	Oponents	Resultat
1.	1973	Buenos Aires III, Argentina	Terra batuda	Ricardo Cano	Patricio Cornejo Iván Molina	7−6, 6−3
2.	28 de juliol de 1974	Hilversum, Països Baixos	Terra batuda
3.	18 d'agost de 1974	Toronto, Canadà	Dura	Manuel Orantes	Jürgen Fassbender Hans-Jürgen Pohmann	6−4, 5−7, 7−6
4.	3 de novembre de 1974	Teheran, Iran	Terra batuda
5.	1 de desembre de 1974	Buenos Aires II, Argentina	Terra batuda	Manuel Orantes	Clark Graebner Thomaz Koch	6−4, 6−3
6.	1975	Barcelona, Espanya	Terra batuda	Björn Borg	Wojciech Fibak Karl Meiler	3−6, 6−4, 6−3
7.	20 de juliol de 1975	Hilversum (2)	Terra batuda
8.	10 d'agost de 1975	Louisville, EUA	Terra batuda	Wojtek Fibak	Anand Amritraj Vijay Amritraj	No presentats
9.	1977	Baltimore
10.	1977	Niça, França	Terra batuda	Ion Tiriac	Chris Kachel Chris Lewis	6−4, 6−1
11.	9 d'octubre de 1977	Teheran (2)	Terra batuda
12.	27 de novembre de 1977	Buenos Aires II (2)	Terra batuda	Ion Tiriac	Ricardo Cano Antonio Muñoz	6−4, 6−0
13.	28 de maig de 1978	Munic, Alemanya Occidental	Terra batuda	Ion Tiriac	Jürgen Fassbender Tom Okker	3−6, 6−4, 7−6
14.	1 d'octubre de 1978	Aix-en-Provence, França	Terra batuda	Ion Tiriac	Jan Kodeš Tomáš Šmíd	7−6, 6−1
15.	1979	North Conway, Nou Hampshire, EUA	Terra batuda
16.	1979	San Jose, Califòrnia, EUA	Dura

Trajectòria

Individual

Torneig	1970	1971	1972	1973	1974	1975	1976	1977		1978	1979	1980	1981	1982	1983	1984	1985	1986	1987	1988	1989	Títols	G-P
Open d'Austràlia1	A	A	A	A	A	A	A	F	A	G	G	SF	3R	A	A	A	A	NC	A	A	A	2 / 5	23–3
Roland Garros	A	A	3R	3R	3R	F	QF	G		F	QF	QF	4R	F	QF	1R	2R	QF	2R	2R	1R	1 / 18	56–17
Wimbledon	1R	A	1R	A	3R	QF	QF	3R		3R	2R	A	1R	A	1R	A	A	1R	A	A	A	0 / 11	15–11
US Open	A	A	2R	1R	4R	SF	SF	G		4R	4R	4R	4R	SF	3R	3R	2R	1R	A	A	A	1 / 15	43–14
Tennis Masters Cup	A	A	A	A	G	SF	SF	SF2		A	RR2	RR2	RR2	SF2	A	A	A	A	A	A	A	1 / 8	16–11
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin; NC: No celebrat

• Nota 1: L'Open d'Austràlia es va celebrar en dues ocasions l'any 1977 (gener i desembre), però no el 1986. Vilas va disputar només el de gener.
• Nota 2: El torneig Tennis Masters Cup es va celebrar realment al gener de l'any següent.

Copa Davis

Guillermo Vilas és un dels quinze tennistes amb major quantitat de victòries individuals a la història de la Copa Davis. Des del seu debut en 1970 ha jugat 29 sèries amb un record de 45 victòries i 10 derrotes en individuals i 12 partits guanyats front a 14 perduts.

Finalista davant Estats Units (1981)

• Perd davant John McEnroe 6-3, 6-2, 6-2
• Perd (amb Jose Luis Clerc) davant John McEnroe i Peter Fleming 6-3, 4-6, 6-4, 4-6, 11-9
• Es suspèn el joc davant Roscoe Tanner 10-11

Semifinalista davant Austràlia (1977)

• Derrota a Phil Dent 6-2, 4-6, 7-5, 6-3
• Perd (amb con Ricardo Cano) davant John Alexander i Phil Dent 6-2, 4-6, 9-7, 4-6, 6-2
• Derrota a John Alexander 6-4, 7-5, 4-6, 6-2

Semifinalista davant Txecoslovàquia (1980)

• Perd davant Ivan Lendl 7-5, 8-6, 9-7
• Perd (amb Jose Luis Clerc) davant Tomas Smid i Ivan Lendl 6-2, 6-4, 6-3
• Derrota a Pavel Slozil 6-2, 6-2

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guillermo Vilas

• Guillermo Vilas a l'ATP (anglès)
• Boris Becker a International Tennis Hall of Fame
• Guillermo Vilas a la Copa Davis (anglès)
• Biografia (castellà)