Guillermo Vilas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGuillermo Vilas

Modifica el valor a Wikidata
Nom originalGuillermo Apolinario Vilas
Biografia
Naixement17 agost 1952 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Mar del Plata (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada180 cm Modifica el valor a Wikidata
LateralitatEsquerrà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótennista, poeta Modifica el valor a Wikidata
Activitat1969 Modifica el valor a Wikidata –  1992 Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni net estimat4.923.882 $ Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaArgentina Argentina
Esporttennis Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivatennis individual
tennis dobles Modifica el valor a Wikidata
Mà de jocesquerrà Modifica el valor a Wikidata
Entrenador principalIon Țiriac Modifica el valor a Wikidata
Modalitat Partit de tennis Rècord personal
Tennis individual 949–291 Modifica el valor a Wikidata  68 Modifica el valor a Wikidata 2 (1975)
Tennis dobles 225–156 Modifica el valor a Wikidata 15 Modifica el valor a Wikidata 175 (1983)
Hall of fame Fitxa HOF Modifica el valor a Wikidata
ATP Info ATP Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
1970-1973 Equip de la Copa Davis d'Argentina
1975-1984 Equip de la Copa Davis d'Argentina Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0897419 Discogs: 954777 Modifica el valor a Wikidata

Guillermo Apolinario Vilas (Buenos Aires, 17 d'agost de 1952) és un tennista argentí retirat, conegut amb el sobrenom de Willy.

Durant la seva trajectòria de finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, va guanyar quatre títols de Grand Slam en categoria individual, tots excepte Wimbledon. Va guanyar un total de 62 títols individuals i 15 més de dobles. Va entrar al Saló de la Fama Internacional del Tennis l'any 1991. A la pista va destacar per la capacitat d'adaptació a totes les superfícies a més de tenir un físic privilegiat, tot i que realment era dominant sobre terra batuda ja que va aconseguir 659 victòries sobre aquesta superfície, de llarg el major número de victòries sobre terra batuda.

L'any 1977 aconseguí el rècord de títols guanyats en un any, junt al de victòries consecutives, però tot i dominar la temporada no va aconseguir superar Jimmy Connors en el rànquing mundial ATP i es va quedar en segona posició. Va acumular una ratxa de 46 victòries consecutives sobre totes les superfícies, i un total de 53 només sobre terra batuda.

Carrera[modifica]

Va créixer al Mar del Plata i va jugar el primer torneig l'any 1969. Malgrat jugar bé en qualsevol tipus de superfície, és considerat un especialista sobre terra batuda. Estigué dins els deu millors tennistes entre els anys 1974 i 1982. Va guanyar quatre títols de Grand Slam: el Roland Garros i el US Open l'any 1977 sobre terra batuda, i dues edicions consecutives de l'Open d'Austràlia (1978 i 1979) disputades sobre gespa. Addicionalment, fou finalista en tres Roland Garros (1975, 1978 i 1982) i un a Austràlia (gener 1977).

L'any 1977 fou el millor de la seva trajectòria després de guanyar dos Grand Slams i vèncer en 16 dels 31 torneigs que va disputar en el circuit masculí.[1] Descomptant el Tennis Masters Cup, cal destacar que va guanyar 72 dels darrers 73 partits disputats durant l'any 1977. Malgrat els èxits aconseguits durant l'any 1977, mai va superar a Jimmy Connors en la primera posició del rànquing mundial.

Actualment encara manté el rècord de 46 partits guanyats consecutivament independentment de la superfície i també el de set torneigs guanyats consecutivament l'any 1977: Kitzbühel (terra batuda), Washington (terra batuda), Louisville (dura), South Orange (dura), Columbus (dura), US Open (terra batuda) i Paris (terra batuda). També va establir la marca de 53 partits consecutius guanyats sobre terra batuda, però aquest rècord el va batre Rafael Nadal l'any 2006, que la va estendre a 81 victòries. Ambdues marques es van establir l'octubre de 1977 quan va perdre davant Ilie Năstase en la final d'Ais de Provença. En aquest partit, Vilas es va retirar en senyal de protesta perquè Nastase utilitzava una raqueta amb el cordatge tipus "espagueti", que posteriorment fou prohibit per l'ATP. Finalment va vèncer un total de 130 partits i va aconseguir 16 títols, de manera que establí els rècords de més victòries i títols en un any. Actualment continua essent l'únic tennista en guanyar títols en cinc continents diferents en un any, tots excepte Oceania.

Amb l'ajuda del seu compatriota José Luis Clerc, van portar l'Argentina a la seva primera final de la Copa Davis l'any 1981, però van perdre davant els Estats Units. Malgrat que tots dos eren grans tennistes, les contínues desavinences entre ells van evitar que Argentina pogués aconseguir més èxits.

Vilas es va retirar del circuit ATP l'any 1989 però va continuar jugant en el circuit ATP Challenger Series fins al 1992. Un any abans fou inclòs en l'International Tennis Hall of Fame.[2] El seu èxit va provocar un augment de la popularitat del tennis al seu país i a Llatinoamèrica. Per exemple, els tennistes Guillermo Cañas i Guillermo Coria s'anomenen així en el seu honor.

Torneigs de Grand Slam[modifica]

Individual: 8 (4−4)[modifica]

Resultat Núm. Any Torneig Oponent Resultat
Finalista 1. 1975 Roland Garros Björn Borg 2−6, 3−6, 4−6
Finalista 2. 1977 (gen) Open d'Austràlia Roscoe Tanner 3−6, 3−6, 3−6
Guanyador 1. 1977 Roland Garros Brian Gottfried 6−0, 6−3, 6−0
Guanyador 2. 1977 US Open Jimmy Connors 2−6, 6−3, 7−6(4), 6−0
Guanyador 3. 1978 Open d'Austràlia John Marks 6−4, 6−4, 3−6, 6−3
Finalista 3. 1978 Roland Garros (2) Björn Borg 1−6, 1−6, 3−6
Guanyador 4. 1979 Open d'Austràlia (2) John Sadri 7−6(4), 6−3, 6−2
Finalista 4. 1982 Roland Garros (3) Mats Wilander 6−1, 6−7(6), 0−6, 4−6

Palmarès[modifica]

Individual: 102 (62−40)[modifica]

Llegenda (pre/post 2009)
Grand Slams (4−4)
Tennis Masters Cup /
ATP Finals (1−0)
ATP Masters Series /
ATP World Tour Masters 1000 (0−0)
ATP International Series Gold /
ATP World Tour 500 (0−0)
ATP International Series /
ATP World Tour 250 (57−36)
Títols per superfície
Dura (4−5)
Gespa (4−1)
Terra batuda (48−27)
Moqueta (6−7)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent Marcador
Finalista 1. 8 d'agost de 1972 Cincinnati, Estats Units Terra batuda Jimmy Connors 3−6, 3−6
Finalista 2. 1 de desembre de 1972 Buenos Aires, Argentina Terra batuda Karl Meiler 7−6, 6−2, 4−6, 4−6, 4−6
Guanyador 1. 25 de novembre de 1973 Buenos Aires Terra batuda Björn Borg 3−6, 6−7, 6−4, 6−6, retirada
Guanyador 2. 21 de juliol de 1974 Gstaad, Suïssa Terra batuda Manuel Orantes 6−1, 6−2
Finalista 3. 29 de juliol de 1974 Washington DC, Estats Units Terra batuda Harold Solomon 6−1, 3−6, 4−6
Guanyador 3. 4 d'agost de 1974 Hilversum, Països Baixos Terra batuda Barry Phillips-Moore 6−4, 6−2, 1−6, 6−3
Guanyador 4. 11 d'agost de 1974 Louisville, Estats Units Terra batuda Jaime Fillol 6−4, 7−5
Guanyador 5. 18 d'agost de 1974 Toronto, Canadà Terra batuda Manuel Orantes 6−4, 6−2, 6−3
Guanyador 6. 3 de novembre de 1974 Teheran, Iran Terra batuda Raúl Ramírez 6−0, 6−3, 6−1
Guanyador 7. 1 de desembre de 1974 Buenos Aires (2) Terra batuda Manuel Orantes 6−3, 0−6, 7−5, 6−2
Guanyador 8. 15 de desembre de 1974 Tennis Masters Cup, Melbourne, Austràlia Gespa Ilie Năstase 7−6, 6−2, 3−6, 6−4
Guanyador 9. 11 de maig de 1975 Múnic, Alemanya Occidental Terra batuda Karl Meiler 2−6, 6−0, 6−2, 6−3
Finalista 4. 15 de juny de 1975 Roland Garros, França Terra batuda Björn Borg 2−6, 3−6, 4−6
Guanyador 10. 20 de juliol de 1975 Hilversum (2) Terra batuda Željko Franulović 6−4, 6−7, 6−2, 6−3
Guanyador 11. 28 de juliol de 1975 Washington DC Terra batuda Harold Solomon 6−1, 6−3
Guanyador 12. 4 d'agost de 1975 Louisville (2) Terra batuda Ilie Năstase 6−4, 6−3
Finalista 5. 25 d'agost de 1975 Boston, Estats Units Terra batuda Björn Borg 3−6, 4−6, 2−6
Finalista 6. 28 de setembre de 1975 San Francisco, Estats Units Moqueta (i) Arthur Ashe 0−6, 6−7
Guanyador 13. 15 de novembre de 1975 Buenos Aires (3) Terra batuda Adriano Panatta 6−1, 6−4, 6−4
Guanyador 14. 22 de febrer de 1975 Saint Louis, Estats Units Moqueta (i) Vijay Amritraj 4−6, 6−0, 6−4
Guanyador 15. 29 de febrer de 1976 Fort Worth, Estats Units Dura Phil Dent 6−7(4), 6−1, 6−1
Finalista 7. 4 d'abril de 1976 São Paulo, Brasil Moqueta (i) Björn Borg 6−7, 2−6
Guanyador 16. 18 d'abril de 1976 Montecarlo, Mònaco Terra batuda Wojtek Fibak 6−1, 6−1, 6−4
Finalista 8. 9 de maig de 1976 Dallas, Estats Units Moqueta (i) Björn Borg 6−1, 1−6, 5−7, 1−6
Finalista 9. 30 de maig de 1976 Roma, Itàlia Terra batuda Adriano Panatta 6−2, 6−7, 2−6, 6−7
Guanyador 17. 23 d'agost de 1976 Toronto (2) Dura Wojtek Fibak 6−4, 7−6, 6−2
Guanyador 18. 21 de novembre de 1976 São Paulo Moqueta (i) José Higueras 6−3, 6−0
Guanyador 19. 28 de novembre de 1976 Buenos Aires (4) Terra batuda Jaime Fillol 6−2, 6−2, 6−3
Finalista 10. 9 de gener de 1977 Open d'Austràlia, Austràlia Gespa Roscoe Tanner 3−6, 3−6, 3−6
Finalista 11. 23 de gener de 1977 Baltimore, Estats Units Moqueta (i) Brian Gottfried 3−6, 6−7
Guanyador 20. 13 de febrer de 1977 Springfield, Estats Units Moqueta (i) Stan Smith 3−6, 6−0, 6−3, 6−2
Finalista 12. 27 de febrer de 1977 Palm Springs, Estats Units Dura Brian Gottfried 6−2, 1−6, 3−6
Finalista 13. 3 d'abril de 1977 Niça, França Terra batuda Björn Borg 4−6, 6−1, 2−6, 0−6
Guanyador 21. 17 d'abril de 1977 Buenos Aires (5) Terra batuda Wojtek Fibak 6−4, 6−3, 6−0
Guanyador 22. 23 d'abril de 1977 Virginia Beach, Estats Units Terra batuda Ilie Năstase 6−2, 4−6, 6−2
Guanyador 23. 5 de juny de 1977 Roland Garros Terra batuda Brian Gottfried 6−0, 6−3, 6−0
Guanyador 24. 17 de juliol de 1977 Kitzbühel, Àustria Terra batuda Jan Kodeš 5−7, 6−2, 4−6, 6−3, 6−2
Guanyador 25. 25 de juliol de 1977 Washington DC (2) Terra batuda Brian Gottfried 6−4, 7−5
Guanyador 26. 30 de juliol de 1977 Louisville (3) Terra batuda Eddie Dibbs 1−6, 6−0, 6−1
Guanyador 27. 7 d'agost de 1977 South Orange, Estats Units Terra batuda Roscoe Tanner 6−4, 6−2
Guanyador 28. 15 d'agost de 1977 Columbus, Estats Units Terra batuda Brian Gottfried 6−2, 6−1
Guanyador 29. 11 de setembre de 1977 US Open, Estats Units Terra batuda Jimmy Connors 2−6, 6−3, 7−6, 6−0
Guanyador 30. 26 de setembre de 1977 París, França Terra batuda Christophe Roger-Vasselin 6−1, 6−2, 7−6
Finalista 14. 2 d'octubre de 1977 Ais de Provença, França Terra batuda Ilie Năstase 1−6, 5−7, retirada
Guanyador 31. 9 d'octubre de 1977 Teheran (2) Terra batuda Eddie Dibbs 6−2, 6−4, 1−6, 6−1
Guanyador 32. 13 de novembre de 1977 Bogotà, Colòmbia Terra batuda José Higueras 6−1, 6−2, 6−3
Guanyador 33. 20 de novembre de 1977 Santiago, Xile Terra batuda Jaime Fillol 6−0, 2−6, 6−4
Guanyador 34. 27 de novembre de 1977 Buenos Aires (6) Terra batuda Jaime Fillol 6−2, 7−5, 3−6, 6−3
Guanyador 35. 4 de desembre de 1977 Johannesburg, Sud-àfrica Dura Buster Mottram 7−6, 6−3, 6−4
Guanyador 36. 21 de maig de 1978 Hamburg, Alemanya Occidental Terra batuda Wojtek Fibak 6−2, 6−4, 6−2
Guanyador 37. 28 de maig de 1978 Múnic (2) Terra batuda Buster Mottram 6−1, 6−3, 6−3
Finalista 15. 11 de juny de 1978 Roland Garros (2) Terra batuda Björn Borg 1−6, 1−6, 3−6
Guanyador 38. 16 de juliol de 1978 Gstaad (2) Terra batuda José Luis Clerc 6−3, 7−6, 6−4
Guanyador 39. 6 d'agost de 1978 South Orange (2) Terra batuda José Luis Clerc 6−1, 6−3
Guanyador 40. 1 d'octubre de 1978 Ais de Provença Terra batuda José Luis Clerc 6−3, 6−0, 6−3
Guanyador 41. 29 d'octubre de 1978 Basilea, Suïssa Dura (i) John McEnroe 6−3, 5−7, 7−5, 6−4
Guanyador 42. 7 de gener de 1979 Open d'Austràlia Gespa John Marks 6−4, 6−4, 3−6, 6−3
Guanyador 43. 14 de gener de 1979 Hobart, Austràlia Gespa Mark Edmondson 6−4, 6−4
Finalista 16. 4 de febrer de 1979 Richmond, Estats Units Moqueta (i) Björn Borg 3−6, 1−6
Finalista 17. 1 d'abril de 1979 Stuttgart, Alemanya Occidental Dura (i) Wojtek Fibak 2−6, 2−6, 6−3, 3−6
Finalista 18. 27 de maig de 1979 Roma (2) Terra batuda Vitas Gerulaitis 7−6, 6−7, 7−6, 4−6, 2−6
Guanyador 44. 22 de juliol de 1979 Washington DC (3) Terra batuda PAR Victor Pecci 7−6(4), 6−6, retirada
Finalista 19. 12 d'agost de 1979 Indianapolis, Estats Units Terra batuda Jimmy Connors 1−6, 6−2, 4−6
Finalista 20. 21 d'octubre de 1979 Sydney, Austràlia Dura (i) Vitas Gerulaitis 4−6, 6−3, 6−1, 7−6
Guanyador 45. 25 de novembre de 1979 Buenos Aires (7) Terra batuda José Luis Clerc 6−1, 6−2, 6−2
Guanyador 46. 6 de gener de 1980 Open d'Austràlia (2) Gespa John Sadri 7−6(4), 6−3, 6−2
Finalista 21. 6 d'abril de 1980 Montecarlo Terra batuda Björn Borg 1−6, 0−6, 2−6
Finalista 22. 18 de maig de 1980 Hamburg Terra batuda Harold Solomon 7−6, 2−6, 4−6, 6−2, 3−6
Guanyador 47. 25 de maig de 1980 Roma Terra batuda Yannick Noah 6−0, 6−4, 6−4
Guanyador 48. 27 de juliol de 1980 Kitzbühel (2) Terra batuda Ivan Lendl 6−3, 6−2, 6−2
Guanyador 49. 14 de setembre de 1980 Palerm, Itàlia Terra batuda Paul McNamee 6−4, 6−0, 6−0
Finalista 23. 5 d'octubre de 1980 Madrid, Espanya Terra batuda José Luis Clerc 3−6, 6−1, 6−1, 4−6, 2−6
Finalista 24. 12 d'octubre de 1980 Barcelona, Espanya Terra batuda Ivan Lendl 4−6, 7−5, 4−6, 6−4, 1−6
Guanyador 50. 8 de febrer de 1981 Mar del Plata, Argentina Terra batuda Victor Pecci 2−6, 6−3, 2−1, retirada
Finalista 25. 15 de febrer de 1981 Boca Raton, Estats Units Terra batuda John McEnroe 7−6, 4−6, 0−6
Guanyador 51. 15 de març de 1981 El Caire, Egipte Terra batuda Peter Elter 6−2, 6−3
Guanyador 52. 12 d'abril de 1981 Houston, Estats Units Terra batuda Sammy Giammalva 6−2, 6−3
Finalista 26. 19 de juliol de 1981 Kitzbühel Terra batuda John Fitzgerald 3−6, 6−3, 5−7
Finalista 27. 26 de juliol de 1981 Washington DC (2) Terra batuda José Luis Clerc 5−7, 2−6
Finalista 28. 3 d'agost de 1981 North Conway, Estats Units Terra batuda José Luis Clerc 3−6, 2−6
Finalista 29. 11 d'octubre de 1981 Barcelona (2) Terra batuda Ivan Lendl 0−6, 3−6, 0−6
Finalista 30. 22 de novembre de 1981 Buenos Aires (2) Terra batuda Ivan Lendl 1−6, 2−6
Guanyador 53. 7 de febrer de 1982 Buenos Aires (8) Terra batuda Alejandro Ganzábal 6−2, 6−4
Guanyador 54. 21 de març de 1982 Rotterdam, Països Baixos Moqueta Jimmy Connors 0−6, 6−2, 6−4
Guanyador 55. 28 de març de 1982 Milà, Itàlia Moqueta Jimmy Connors 6−3, 6−3
Guanyador 56. 11 d'abril de 1982 Montecarlo (2) Terra batuda Ivan Lendl 6−1, 7−6(10), 6−3
Guanyador 57. 2 de maig de 1982 Madrid Terra batuda Ivan Lendl 6−7(5), 4−6, 6−0, 6−3, 6−3
Finalista 31. 6 de juny de 1982 Roland Garros (3) Terra batuda Mats Wilander 6−1, 6−7, 0−6, 4−6
Finalista 32. 11 juliol de 1982 Gstaad Terra batuda José Luis Clerc 1−6, 3−6, 2−6
Guanyador 58. 18 de juliol de 1982 Boston Terra batuda Mel Purcell 6−4, 6−0
Guanyador 59. 25 de juliol de 1982 Kitzbühel (3) Terra batuda Marcs Hocevar 7−6(0), 6−1
Finalista 33. 10 d'octubre de 1982 Barcelona (3) Terra batuda Mats Wilander 3−6, 4−6, 3−6
Finalista 34. 7 de novembre de 1982 Baltimore (2) Moqueta (i) Paul McNamee 6−4, 5−7, 5−7, 6−2, 3−6
Finalista 35. 28 de novembre de 1982 Johannesburg Dura Vitas Gerulaitis 6−7, 2−6, 6−4, 6−7
Finalista 36. 30 de gener de 1983 Detroit, Estats Units Moqueta (i) Ivan Lendl 5−7, 2−6, 6−2, 4−6
Guanyador 60. 13 de febrer de 1983 Richmond, Estats Units Moqueta Steve Denton 6−3, 7−5, 6−4
Guanyador 61. 27 de febrer de 1983 Delray Beach, Estats Units Terra batuda Pavel Slozil 6−1, 6−4, 6−0
Finalista 37. 20 de març de 1983 Rotterdam Dura (i) Gene Mayer 1−6, 6−7
Finalista 38. 17 d'abril de 1983 Hilton Head, Estats Units Terra batuda Ivan Lendl 2−6, 1−6, 0−6
Guanyador 62. 24 de juliol de 1983 Kitzbühel (4) Terra batuda Henri Leconte 7−6(6), 4−6, 6−4
Finalista 39. 9 d'agost de 1983 Barcelona (4) Terra batuda Mats Wilander 0−6, 3−6, 1−6
Finalista 40. 11 de maig de 1986 Forest Hills, Estats Units Terra batuda Yannick Noah 6−7, 0−6

Vilas també va arribar a la final dels tornejos de Johannesburg (1977) i Montecarlo TMS (1981), però les finals no es van disputar i el títol quedà vacant.

Individuals no ATP (6)[modifica]

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent Marcador
Guanyador 1. 12 de març de 1972 Buenos Aires I, Argentina Terra batuda Héctor Romani 6–2, 6–4, 6–2
Guanyador 2. 10 de març de 1974 Buenos Aires I (2) Terra batuda Julián Ganzabal 7–6, 4–6, 6–3, 6–3
Guanyador 3. 20 d'abril de 1975 Buenos Aires I (3) Terra batuda Clark Graebner 6–2, 6–1, 6–4
Guanyador 4. 28 d'agost de 1977 Rye, Estats Units Terra batuda Ilie Năstase 6–2, 6–0
Guanyador 5. 28 d'octubre de 1977 Caracas, Veneçuela Terra batuda Ilie Năstase 6–2, 6–2
Guanyador 6. 25 de juliol de 1979 Ais de Provença, França Dura Ilie Năstase 6–4, 6–4

Dobles: 26 (16−10)[modifica]

Llegenda (pre/post 2009)
Grand Slams (0−0)
Tennis Masters Cup /
ATP Finals (0−0)
ATP Masters Series /
ATP World Tour Masters 1000 (0−0)
ATP International Series Gold /
ATP World Tour 500 (0−0)
ATP International Series /
ATP World Tour 250 (16−10)
Títols per superfície
Dura (2−1)
Gespa (0−1)
Terra batuda (13−6)
Moqueta (1−2)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents Marcador
Guanyador 1. 25 de novembre de 1973 Buenos Aires, Argentina Terra batuda Ricardo Cano Patricio Cornejo
Iván Molina
7−6, 6−3
Guanyador 2. 28 de juliol de 1974 Hilversum, Països Baixos Terra batuda Tito Vásquez Lito Álvarez
Julián Ganzábal
Guanyador 3. 18 d'agost de 1974 Toronto, Canadà Dura Manuel Orantes Jürgen Fassbender
Hans-Jürgen Pohmann
6−4, 5−7, 7−6
Guanyador 4. 3 de novembre de 1974 Teheran, Iran Terra batuda Manuel Orantes Brian Gottfried
Raúl Ramírez
Guanyador 5. 1 de desembre de 1974 Buenos Aires (2) Terra batuda Manuel Orantes Clark Graebner
Thomaz Koch
6−4, 6−3
Guanyador 6. 1975 Barcelona, Espanya Terra batuda Manuel Orantes Joan Gisbert
Ilie Năstase
Guanyador 7. 20 de juliol de 1975 Hilversum (2) Terra batuda Wojtek Fibak Željko Franulović
John Lloyd
Guanyador 8. 10 d'agost de 1975 Louisville, Estats Units Terra batuda Wojtek Fibak Anand Amritraj
Vijay Amritraj
Renúncia
Finalista 1. 18 d'abril de 1976 Montecarlo, Mònaco Terra batuda Bjorn Borg Wojtek Fibak
Karl Meiler
Guanyador 9. 1976 Barcelona (2) Terra batuda Björn Borg Wojtek Fibak
Karl Meiler
3−6, 6−4, 6−3
Guanyador 10. 23 de gener de 1977 Baltimore, Estats Units Moqueta Ion Țiriac Ross Case
Jan Kodeš
Finalista 2. 13 de febrer de 1977 Springfield, Estats Units Moqueta (i) Ion Țiriac Bob Hewitt
Frew McMillan
Guanyador 11. 3 d'abril de 1977 Niça, França Terra batuda Ion Țiriac Chris Kachel
Chris Lewis
6−4, 6−1
Finalista 3. 7 d'agost de 1977 South Orange, Estats Units Terra batuda Ion Țiriac Colin Dibley
Wojtek Fibak
Guanyador 12. 9 d'octubre de 1977 Teheran (2) Terra batuda Ion Țiriac Bob Hewitt
Frew McMillan
Finalista 4. 20 de novembre de 1977 Buenos Aires, Argentina Terra batuda Lito Álvarez Wojtek Fibak
Ion Țiriac
Guanyador 13. 27 de novembre de 1977 Buenos Aires (3) Terra batuda Ion Țiriac Ricardo Cano
Antonio Muñoz
6−4, 6−0
Finalista 5. 28 de maig de 1978 Múnic, Alemanya Occidental Terra batuda Ion Țiriac Jürgen Fassbender
Tom Okker
Finalista 6. 6 d'agost de 1978 South Orange (2) Terra batuda Ion Țiriac Peter Fleming
John McEnroe
Guanyador 14. 1 d'octubre de 1978 Ais de Provença, França Terra batuda Ion Țiriac Jan Kodeš
Tomáš Šmíd
7−6, 6−1
Finalista 7. 1978 París, França Dura (i) Ion Țiriac Bruce Manson
Andrew Pattison
Finalista 8. 14 de gener de 1979 Hobart, Austràlia Gespa Ion Țiriac Phil Dent
Bob Giltinan
Finalista 9. 4 de febrer de 1979 Richmond, Estats Units Moqueta (i) Ion Țiriac Brian Gottfried
John McEnroe
Finalista 10. 1979 Gstaad, Suïssa Terra batuda Ion Țiriac Mark Edmondson
John Marks
Guanyador 15. 1979 North Conway, Estats Units Terra batuda Ion Țiriac John Sadri
Tim Wilkison
Guanyador 16. 1979 San José, Costa Rica Dura Ion Țiriac Anand Amritraj
Colin Dibley

Equips: 1 (0−1)[modifica]

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Equip Oponents Marcador
Finalista 1. 11−13 de desembre de 1981 Copa Davis, Cincinnati, Estats Units Moqueta (i) Eduardo Bengoechea
Ricardo Cano
José Luis Clerc
John McEnroe
Roscoe Tanner
Peter Fleming
Eliot Teltscher
1−3

Trajectòria[modifica]

Individual[modifica]

Torneig 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 Títols V − D
Open d'Austràlia1 A A A A A A A F A G G SF 3R A A A A NC A A A 2 / 5 23 – 3
Roland Garros A A 3R 3R 3R F QF G F QF QF 4R F QF 1R 2R QF 2R 2R 1R 1 / 18 56 – 17
Wimbledon 1R A 1R A 3R QF QF 3R 3R 2R A 1R A 1R A A 1R A A A 0 / 11 15 – 11
US Open A A 2R 1R 4R SF SF G 4R 4R 4R 4R SF 3R 3R 2R 1R A A A 1 / 15 43 – 14
Tennis Masters Cup A A A A G SF SF SF2 A RR2 RR2 RR2 SF2 A A A A A A A 1 / 8 16 – 11
Rànquing a final d'any 31 5 2 6 2 3 6 4 6 4 11 28 39 22 71 126 408
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin; NC: No celebrat

Dobles[modifica]

Torneig 1972 1973 1974 1975 1976 1977 Títols V − D
Open d'Austràlia1 A A A A A 3R A 0 / 1 2 – 1
Roland Garros 2R 2R QF SF A A 0 / 4 9 – 4
Wimbledon 1R A 1R 2R 3R A 0 / 4 3 – 4
US Open A A 1R QF 3R A 1 / 3 5 – 3
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin
  • Nota 1: L'Open d'Austràlia es va celebrar en dues ocasions l'any 1977 (gener i desembre), però no el 1986. Vilas va disputar només el de gener.
  • Nota 2: El torneig Tennis Masters Cup es va celebrar realment al gener de l'any següent.

Referències[modifica]

  1. «Player Activity. Guillermo Vilas» (en anglès). ATPtennis.com, 1977. [Consulta: 7 maig 2010].[Enllaç no actiu]
  2. «Guillermo Vilas "Young Bull of the Pampas"» (en anglès). International Tennis Hall of Fame, 1991. [Consulta: 7 maig 2010].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guillermo Vilas