En el seu palmarès consten 22 títols individuals del circuit ATP, entre els quals destaca el primer i únic títol de Grand Slam, el US Open, aconseguit l'any 2009. A principis de 2010 aconseguí la seva millor posició en el rànquing individual arribant al quart lloc. El 2012 aconseguí la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Londres, i en els següents aconseguí la d'argent als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro. Va formar part de l'equip argentí de Copa Davis en diverses ocasions i va liderar l'equip en la consecució del títol en l'edició de 2016.
Fou un dels tres tennistes que va aconseguir trencar l'hegemonia que van aplicar els Big Four (Roger Federer, Rafael Nadal, Novak Đoković i Andy Murray) sobre el circuit de tennis masculí, guanyant el US Open de 2009. A més, per guanyar aquest títol va esdevenir el primer tennista que guanyava Nadal i Federer en un mateix Grand Slam. Malauradament, la seva trajectòria es va veure minvada per una sèrie de lesions al canell i al genoll.[1] Es va retirar en un partit d'exhibició disputat l'any 2024 contra Đoković.[2]
Juan Martín del Potro va néixer a Tandil (Argentina) fill de Daniel del Potro i Patricia, que eren veterinari i exjugador de rugbi, i professora respectivament.[3] Té una germana més petita anomenada Julieta.
Parla espanyol, anglès i italià, ja que la seva família té ascendència italiana. Una de les seves aficions més importants és jugar a futbol, i és seguidor del Boca Juniors (Argentina) i la Juventus FC (Itàlia).[4]
Començà a jugar a tennis amb set anys sota les ordres de Marcelo Gómez, que també havia entrenat a Juan Mónaco, Mariano Zabaleta i Máximo González.[3] L'extennista italià Ugo Colombini descobrí el seu talent i des de llavors és el seu representant i amic.