Jimmy Connors

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJimmy Connors
Jimmy Conners 1994.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 setembre 1952 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
East St. Louis (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEast St. Louis Senior High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Alçada177 cm Modifica el valor a Wikidata
LateralitatEsquerrà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótennista (1972–), entrenador de tennis Modifica el valor a Wikidata
Activitat1972 Modifica el valor a Wikidata –  29 abril 1996 Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni net estimat8.641.040 US$ Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEstats Units Estats Units
Esporttennis Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivatennis individual
tennis dobles Modifica el valor a Wikidata
Mà de jocesquerrà Modifica el valor a Wikidata
Modalitat Partit de tennis Feather-core-thumbs-up.svgFeather-core-thumbs-down.svg Simple gold cup.svg Rècord personal
Tennis individual 1253–279 Modifica el valor a Wikidata  109 Modifica el valor a Wikidata 1 (1974)
Tennis dobles 174–78 Modifica el valor a Wikidata 16 Modifica el valor a Wikidata 370 (1973)
Hall of fame Fitxa HOF (1998) Modifica el valor a Wikidata
ATP Info ATP Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
- UCLA Bruins men's tennis (en) Tradueix
1976-1984 equip de Copa Davis dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePatti McGuire (1979–) Modifica el valor a Wikidata
Premis

James Scott «Jimmy» Connors (Belleville, 2 de setembre de 1952) és un extennista estatunidenc que va ser número 1 del rànquing mundial durant un total de 268 setmanes, de les quals 160 consecutives entre 1974 i 1977. Posteriorment va exercir com a entrenador de tennis i comentarista esportiu.

Va tenir una trajectòria molt prolífica i manté diversos rècords de l'Era Open com el major nombre de títols individuals amb un total de 109, major nombre de partits individuals disputats amb 1557 i el major nombre de victòries individuals amb 1274. En el seu palmarès destaquen vuit títols de Grand Slam individuals, cinc d'ells dell US Open, però li va mancar el Roland Garros per completar el Grand Slam, el qual no va poder disputar durant els seu millors anys per una disputa contra l'ATP.

Biografia[modifica]

Té un germà anomenat John «Johnny».

Connors va créixer a East St. Louis, Illinois. Va començar a jugar de petit entrenat per les seves mare i àvia. Veient el seu potencial, es va traslladar amb la seva mare a Califòrnia per ser entrenat per l'extennista Pancho Segura.

Va esdevenir professional l'any 1972, coincidint amb la creació de l'ATP, però ell va preferir mantenir-se al marge inicialment per disputar altres torneigs menors. El nou circuit emergent li va limitar el nombre de torneigs que podia disputar per no formar-ne part, i Connors ho va haver de denunciar als jutjats. Durant la seva millor etapa al circuit, el torneig de Roland Garros i l'ATP li van denegar la participació al torneig i Connors no va poder completar mai el Grand Slam malgrat dominar el tennis masculí individual.

Va començar una relació sentimental amb la tennista Chris Evert l'any 1974. Ambdós tennistes van guanyar el torneig de Wimbledon individualment aquest mateix any, i la premsa estatunidenca els va anomenar «The Lovebird Double». Tot i que tenien planejat casar-se l'octubre de 1974, la boda es va suspendre i pocs mesos després van tallar la relació. Es van reconciliar en dues ocasions més però la relació tampoc fou reeixida. En l'autobiografia que va publicar l'any 2013, va explicar que Evert estava embarassada i que ella va decidir avortar unilateralment.[1][2]

Posteriorment va estar compromès amb l'ex Miss Món Marjorie Wallace, però es va casar amb la model Patti McGuire l'any 1979. El matrimoni tingué dos fills anomenats Brett i Aubree, i es van establir a Santa Bàrbara.[3]

A la tardor de 2005 va passar per la sala d'operacions del Cedars-Sinai Medical Center per realitzar-se una substitució de maluc.

Torneigs de Grand Slam[modifica]

Individual: 15 (8−7)[modifica]

Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador
Guanyador 1. 1974 Open d'Austràlia Flag of Australia.svg Phil Dent 7−6(7), 6−4, 4−6, 6−3
Guanyador 2. 1974 Wimbledon Flag of Australia.svg Ken Rosewall 6−1, 6−1, 6−4
Guanyador 3. 1974 US Open Flag of Australia.svg Ken Rosewall 6−1, 6−0, 6−1
Finalista 1. 1975 Open d'Austràlia Flag of Australia.svg John Newcombe 5−7, 6−3, 4−6, 5−7
Finalista 2. 1975 Wimbledon Flag of the United States.svg Arthur Ashe 1−6, 1−6, 7−5, 4−6
Finalista 3. 1975 US Open Flag of Spain (1945–1977).svg Manuel Orantes 4−6, 3−6, 3−6
Guanyador 4. 1976 US Open (2) Flag of Sweden.svg Björn Borg 6−4, 3−6, 7−6(9), 6−4
Finalista 4. 1977 Wimbledon (2) Flag of Sweden.svg Björn Borg 6−3, 2−6, 1−6, 7−5, 4−6
Finalista 5. 1977 US Open (2) Flag of Argentina.svg Guillermo Vilas 6−2, 3−6, 5−7, 0−6
Finalista 6. 1978 Wimbledon (3) Flag of Sweden.svg Björn Borg 2−6, 2−6, 3−6
Guanyador 5. 1978 US Open (3) Flag of Sweden.svg Björn Borg 6−4, 6−2, 6−2
Guanyador 6. 1982 Wimbledon (2) Flag of the United States.svg John McEnroe 3−6, 6−3, 6−7(2), 7−6(5), 6−4
Guanyador 7. 1982 US Open (4) Flag of the Czech Republic.svg Ivan Lendl 6−3, 6−2, 4−6, 6−4
Guanyador 8. 1983 US Open (5) Flag of the Czech Republic.svg Ivan Lendl 6−3, 6−7(2), 7−5, 6−0
Finalista 7. 1984 Wimbledon (3) Flag of the United States.svg John McEnroe 1−6, 1−6, 2−6

Dobles masculins: 3 (2−1)[modifica]

Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador
Finalista 1. 1973 Roland Garros Flag of Romania (1965–1989).svg Ilie Năstase Flag of Australia.svg John Cooper
Flag of Australia.svg Neale Fraser
1−6, 6−3, 3−6, 7−5, 4−6
Guanyador 1. 1973 Wimbledon Flag of Romania (1965–1989).svg Ilie Năstase Flag of Australia.svg John Cooper
Flag of Australia.svg Neale Fraser
3−6, 6−3, 6−4, 8−9(3), 6−1
Guanyador 2. 1975 US Open Flag of Romania (1965–1989).svg Ilie Năstase Flag of the Netherlands.svg Tom Okker
Flag of the United States.svg Marty Riessen
6−4, 7−6

Dobles mixts: 1 (0−1)[modifica]

Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador
Finalista 1. 1974 US Open Flag of the United States.svg Chris Evert Flag of the United States.svg Pam Teeguarden
Flag of Australia.svg Geoff Masters
1−6, 6−7

Carrera[modifica]

El 1970, Connors jugava els seus primers partits internacionals i enregistrava la seva primera victòria significativa al superar la primera ronda de l'Obert del Pacífic Sud-oest a Los Angeles, derrotant Roy Emerson.

El 1971, Connors guanyava el títol d'individuals de NCAA mentre assistia a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA). També guanyava el seu primer torneig internacional a Jacksonville, Florida com a amateur. El salt al circuit professional el faria el 1972 on tornaria a guanyar a Jacksonville.

La competitivitat de Connors a la pista el feu destacar. Es negava a acceptar que se'l guanyés i donava el màxim del seu joc en tots els punts, més enllà que el partit estigués decidit o molt complicat. Tampoc no era advers a jugar davant de la multitud o insultant el seu adversari o àrbitres. El seu comportament insolent tant damunt com fora li va fer guanyar una reputació com l'entremaliat del món de tennis i fins i tot adquiriria popularitat a la premsa rosa, a conseqüència de la seva relació amb Chris Evert.

Connors també adquiria una reputació com a esquirol el 1972 quan es negà a fer-se de l'ATP, el sindicat de la majoria dels tennistes.

L'any 1974 guanyà tots els torneigs del Grand Slam a excepció de Roland Garros. A Austràlia, derrotà Phil Dent en quatre sets a la final i a Ken Rosewall a Wimbledon i a l'Open dels Estats Units. La seva derrota a París va impedir que fos el primer des de Rod Laver a guanyar els quatre títols d'individuals de Grand Slam en un any. Connors mai no va poder guanyar a Roland Garros.

Connors arribava al número 1 del circuit el juliol de 1974 i mantingué aquesta posició durant 160 setmanes. Durant tota la seva carrera, Connors fou número 1 del circuit durant 268 setmanes.

El 1975, Connors es va alçar amb els tres títols individuals de Grand Slam que havia guanyat l'any anterior. El 1976, guanyava a Björn Borg a Wimbledon, i l'Open dels EUA, acabant per tercer any consecutiu com a número 1 del circuit.

El 1977 i després de diferents polèmiques, Connors perdria amb Borg a Wimbledon i amb Guillermo Vilas a Nova York. El gener de 1978, i després d'haver irritat als patrocinadors per haver-se negat a jugar, Connors jugava per primera vegada el Master, guanyant la final contra Borg a Nova York.

L'any 1978, seria Borg qui batria Connors còmodament a la final de Wimbledon, però Connors es revenjaria del suec a Nova York. Aquell any, però, Connors perdia la seva condició de número 1, que passaria a ser per Borg.

Fins al 1982, Connors no tornaria a la final d'individuals de Wimbledon, on jugaria amb John McEnroe, aleshores número 1 del món. Connors salvaria tres pilotes de partit, per finalment endur-se de nou el torneig en una final mítica.

Connors llavors derrotava una altra llegenda del tennis, promesa en aquell moment, com el txec Ivan Lendl, a la final de l'Obert dels EUA de 1982, victòria que repetiria el 1983.

L'última final de Grand Slam de Connors seria a Wimbledon el 1984, un altre cop contra John McEnroe, qui el batria amb facilitat. Preguntat després del partit, si John McEnroe era millor que ell, va respondre que "mai".

Començaria, aleshores, un autèntic calvari per Connors que no acabaria fins que el 1988 guanyaria el Sovran Bank Tennis Classic a Washington DC. Era el 106è títol de la seva carrera. Connors havia jugat en 56 torneigs i 12 finals des de la seva última victòria a Tòquio contra Lendl l'octubre de 1984.

Però, el moment que pot definir la confiança de Connors en el seu joc, fou el 1991. Tenia 39 anys i sent el número 936 del circuit havia superat una greu lesió de canell que l'havia portat a passar per la sala d'operacions. Amb el seu revés deteriorat, fou eliminat per retirada en tercera ronda de París, en un partit a 5 sets amb Michael Chang guanyador de l'edició anterior. Però a Nova York, Connors acabaria de forjar la seva pròpia llegenda. Sorprenentment, Connors arribaria a quarts de final, el dia del seu aniversari, on es batria amb Aaron Krickstein de 24 anys i a qui guanyaria per 3-6, 7-6(8), 1-6, 6-3, 7-6(4) en 4 hores i 41 minuts, amb un marcador desfavorable al cinquè set de 2-5. A la semifinal, amb la pista a vessar i amb la presència de la número 1 del món femení, Steffi Graf, Connors perdria amb un dels millors jugadors d'aquell any i guanyador a París, Jim Courier. Finalment, Connors seguiria jugant a un nivell menor i es retiraria.

Al juliol de 2006, Andy Roddick va anunciar la seva contractació com a entrenador, amb el qual va disputar la final del US Open tot i ser derrotat per Roger Federer. Aquesta relació va durar dinou mesos. A partir del juliol de 2013 es va encarregar de dirigir la russa Maria Xaràpova, però un mes després ja van anunciar la seva separació després d'haver disputat un únic partit.

Referències[modifica]

  1. Stump, Scott. «Jimmy Connors on Chris Evert abortion: 'We were young'» (en anglès). Today.com, 10-05-2013. [Consulta: 25 novembre 2022].
  2. Chase, Chris. «Jimmy Connors implies Chris Evert was pregnant with his child» (en anglès). USA Today, 02-05-2013. [Consulta: 25 novembre 2022].
  3. «Connors still swaggering after all these years» (en anglès). The Guardian, 21-06-2006. [Consulta: 25 novembre 2022].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jimmy Connors