Stefan Edberg

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaStefan Edberg
Stefan Edberg Båstad sweden 20070708.jpg
Stefan Edberg (2007)
Dades biogràfiques
Naixement Stefan Bengt Edberg
19 de gener de 1966 (1966-01-19) (52 anys)
Västervik (Suècia)
Residència Londres
Nacionalitat Suècia Suècia
Alçada 1,88 m
Pes 77 kg
Lateralitat Dretà (revés a una mà)
Activitat professional
Ocupació Tennista
Període en actiu 1983 – 1996
Patrimoni personal $ 20.630.941
Esport Tennis
Mà de joc dretà
Modalitat Part.G/P Títols Max. Rànq.
Individual 801–270 42 1 (13 d'agost de 1990)
Dobles 283–153 18 1 (9 de juny de 1986)
Hall of fame Fitxa HOF (2004)
ATP Perfil a l'ATP
Trajectòria
Anys Equip Competicions
1984-1996 Equip de Suecia de la Copa Davis
Individuals
Grand Slams
Open d'Austràlia G (1985, 1987)
Roland Garros F (1989)
Wimbledon G (1988, 1990)
US Open G (1991, 1992)
Altres torneigs
Copa Masters G (1989)
Jocs Olímpics Or (1984, demostració)
Bronze (1988)
Dobles
Grand Slams
Open d'Austràlia G (1987, 1996)
Roland Garros F (1986)
Wimbledon SF (1987)
US Open G (1987)
Altres torneigs
Jocs Olímpics Bronze (1988)
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata
Medaller
Tennis
Jocs Olímpics
Or Los Angeles 1984 Individual[1]
Bronze Seül 1988 Individual
Bronze Seül 1988 Dobles

Stefan Edberg (Västervik, 19 de gener de 1966) és un tennista suec dels anys 80 i 90. Va arribar al primer lloc del rànquing ATP gràcies a haver guanyat 6 títols Grand Slam (11 finals en total) i una medalla d'or[1] olímpica a Los Angles 1984 en individuals (medalla no oficial en ser esport de demostració) com dos de bronze a Seül 1988 en individuals i dobles. L'11 de juliol de 2004 va ingressar al Saló Internacional de la Fama del Tennis.

És el representant que més voltes ha jugat amb Suècia en la Copa Davis amb 70 representacions en 13 edicions, des de l'any 1984 fins al 1996 ininterrompudament. Durant aquest període disputa de 7 finals, guanyant la Copa Davis en 1984, 1985, 1987 i 1994. Altres mèrits inclouen haver estat un dels dos únics tennistes en aconseguir el número 1 del món en individuals i dobles (junt a John McEnroe) i ser el 4t jugador amb més partits jugats (1079) com a professional, darrere de Jimmy Connors (1491), Ivan Lendl (1308) i Guillermo Vilas (1201).

Rebé el Premi Honor a la Cavallerositat Esportiva en els anys 1988, 1989, 1990, 1992 y 1995, més que cap altre jugador en la història. En 1996 l'ATP va decidir renombrar el guardó com Edberg Sportsmanship Award.

El seu joc era espectacular a la xarxa, es pot dir que va ser un dels millor volejador de la història d'aquest esport.

Torneigs de Grand Slam[modifica]

Individual: 11 (6−5)[modifica]

Campió[modifica]

Num. Any Torneig Oponent Resultat
1. 1985 Obert d'Austràlia SWE Mats Wilander 6−4, 6−3, 6−3
2. 1987 Obert d'Austràlia (2) AUS Pat Cash 6−3, 6−4, 3−6, 5−7, 6−3
3. 1988 Wimbledon Alemanya Boris Becker 4−6, 7−6(2), 6−4, 6−2
4. 1990 Wimbledon (2) Alemanya Boris Becker 6−2, 6−2, 3−6, 3−6, 6−4
5. 1991 US Open EUA Jim Courier 6−2, 6−4, 6−0
6. 1992 US Open (2) EUA Pete Sampras 3−6, 6−4, 7−6(5), 6−2

Finalista[modifica]

Num. Any Torneig Oponent Resultat
1. 1989 Roland Garros EUA Michael Chang 1−6, 6−3, 6−4, 4−6, 2−6
2. 1989 Wimbledon Alemanya Boris Becker 0−6, 6−7(1), 4−6
3. 1990 Obert d'Austràlia TCH Ivan Lendl 6−4, 6−7(3), 2−5 i ret.
4. 1992 Obert d'Austràlia (2) EUA Jim Courier 3−6, 6−3, 4−6, 2−6
5. 1993 Obert d'Austràlia (3) EUA Jim Courier 2−6, 1−6, 6−2, 5−7

Dobles: 5 (3−2)[modifica]

Campió[modifica]

Num. Any Torneig Parella Oponents Resultat
1. 1987 Obert d'Austràlia SWE Anders Jarryd AUS Peter Doohan
AUS Laurie Warder		 6−4, 6−4, 7−6
2. 1987 US Open SWE Anders Jarryd EUA Ken Flach
EUA Robert Seguso		 7−6(1), 6−2, 4−6, 5−7, 7−6(2)
3. 1996 Obert d'Austràlia (2) CZE Petr Korda CAN Sebastien Lareau
EUA Alex O'Brien		 7−5, 7−5, 4−6, 6−1

Finalista[modifica]

Num. Any Torneig Parella Oponents Resultat
1. 1984 US Open SWE Anders Jarryd AUS John Fitzgerald
TCH Prens Smid		 6−7(5), 3−6, 3−6
2. 1986 Roland Garros SWE Anders Jarryd AUS John Fitzgerald
TCH Prens Smid		 3−6, 6−4, 3−6, 7−6(4), 12−14

Jocs Olímpics[modifica]

Individual[modifica]

Any Campionat Oponent Resultat
1984 Jocs Olímpics, Los Angeles, Estats Units (demostració)[1] MEX Francisco Maciel 6−1, 7−6(6)
1988 Jocs Olímpics, Seül, Corea del Sud

Dobles[modifica]

Any Campionat Parella Oponents Resultat
1988 Jocs Olímpics, Seül, Corea del Sud SWE Anders Järryd

Títols (60)[modifica]

Individuals (42)[modifica]

Llegenda
Grand Slam (6)
ATP Masters Series (4)
Jocs Olímpics (1)
Tennis Masters Cup (1)
ATP Tour (30)
Núm. Data Torneig Oponent a la final Resultat
1. 19 de març de 1984 Milà, Itàlia Suècia Mats Wilander 6-4 6-2
2. 8 d'agost de 1984 Los Angles 84, Estats Units MèxicFrancisco Maciel 6-1 7-6
3. 28 de gener de 1985 Memphis, Estats Units França Yannick Noah 6-1 6-0
4. 23 de setembre de 1985 San Francisco, Estats Units Estats Units Johan Kriek 6-4 6-2
5. 14 d'octubre de 1985 Basilea, Suïssa França Yannick Noah 6-7 6-4 7-6 6-1
6. 25 de novembre de 1985 Obert d'Austràlia, Melbourne Suècia Mats Wilander 6-4 6-3 6-3
7. 7 de juliol de 1986 Gstaad, Suïssa Suïssa Roland Stadler 7-5 4-6 6-1 4-6 6-2
8. 13 d'octubre de 1986 Basilea, Suïssa França Yannick Noah 7-6 6-2 6-7 7-6
9. 3 de novembre de 1986 Estocolm, Suècia Suècia Mats Wilander 6-2 6-1 6-1
10. 12 de gener de 1987 Obert d'Austràlia, Austràlia Austràlia Pat Cash 6-3 6-4 3-6 5-7 6-3
11. 9 de febrer de 1987 Memphis, Estats Units Estats Units Jimmy Connors 6-3 2-1 ret.
12. 16 de març de 1987 Rotterdam, Països Baixos Estats Units John McEnroe 3-6 6-3 6-1
13. 13 d'abril de 1987 Tòquio Outdoor, Japó Estats Units David Pate 7-6 6-4
14. 17 d'agost de 1987 Cincinnati, Estats Units Alemanya Boris Becker 6-4 6-1
15. 20 d'octubre de 1987 Tòquio Indoor, Japó Estats Units Ivan Lendl 6-7 6-4 6-4
16. 2 de novembre de 1987 Estocolm, Suècia Suècia Jonas Svensson 7-5 6-2 4-6 6-4
17. 8 de febrer de 1988 Rotterdam, Països Baixos Eslovàquia Miloslav Mecir 7-5 4-6 6-1 4-6 6-2
18. 20 de juny de 1988 Wimbledon, Regne Unit Alemanya Boris Becker 4-6 7-6 6-4 6-2
19. 4 d'octubre de 1988 Basilea, Suïssa Suïssa Jakob Hlasek 7-5 6-3 3-6 6-2
20. 17 d'abril de 1989 Tòquio Indoor, Japó Estats Units Ivan Lendl 6-3 2-6 6-4
21. 28 de novembre de 1989 Masters, Nova York, Estats Units Alemanya Boris Becker 4-6 7-6 6-3 6-1
22. 5 de març de 1990 Indian Wells, Estats Units Estats Units Andre Agassi 6-4 5-7 7-6 7-6
23. 9 d'abril de 1990 Tòquio Outdoor, Japó Estats Units Aaron Krickstein 6-4 7-5
24. 25 de juny de 1990 Wimbledon, Regne Unit Alemanya Boris Becker 6-2 6-2 3-6 3-6 6-4
25. 30 de juliol de 1990 Los Angeles, Estats Units Estats Units Michael Chang 7-6 2-6 7-6
26. 6 d'agost de 1990 Cincinnati, Estats Units Estats Units Brad Gilbert 6-1 6-1
27. 20 d'agost de 1990 Long Island, Estats Units Croàcia Goran Ivanisevic 7-6 6-3
28. 29 d'octubre de 1990 París Indoor, França Alemanya Boris Becker 3-3 ret.
29. 18 de febrer de 1991 Stuttgart Indoor, Alemanya Suècia Jonas Svensson 6-2 3-6 7-5 6-2
30. 8 d'abril de 1991 Tòquio Outdoor, Japó Estats Units Ivan Lendl 6-1 7-5 6-0
31. 10 de juny de 1991 Londres/Queen's Club, Regne Unit Estats Units David Wheaton 6-2 6-3
32. 26 d'agost de 1991 US Open, Estats Units Estats Units Jim Courier 6-2 6-4 6-0
33. 30 de setembre de 1991 Sydney, Austràlia Estats Units Brad Gilbert 6-2 6-2 6-2
34. 7 d'octubre de 1991 Tòquio Indoor, Japó Estats Units Derrick Rostagno 6-3 1-6 6-2
35. 4 de maig de 1992 Hamburg, Alemanya Alemanya Michael Stich 5-7 6-4 6-1
36. 17 d'agost de 1992 New Haven, Estats Units Estats Units MaliVai Washington 7-6 6-1
37. 31 d'agost de 1992 US Open Estats Units Pete Sampras 3-6 6-4 7-6 6-2
38. 26 d'abril de 1993 Madrid, Espanya Catalunya Sergi Bruguera 6-3 6-3 6-2
39. 3 de gener de 1994 Doha, Qatar Holanda Paul Haarhuis 6-3 6-2
40. 14 de febrer de 1994 Stuttgart Indoor, Alemanya Croàcia Goran Ivanisevic 4-6 6-4 6-2 6-2
41. 18 de juliol de 1994 Washington, Estats Units Austràlia Jason Stoltenberg 6-4 6-2
42. 2 de gener de 1995 Doha, Qatar Suècia Magnus Larsson 7-6 6-1

Finalista en individuales (36)[modifica]

  • 1985: Bastad, Los Angeles
  • 1986: Menfis, Montreal/Toronto, Los Angeles, Tòquio Indoor
  • 1987: Masters d'Indian Wells, Bastad, Montreal/Toronto, Los Angeles
  • 1988: Dallas WCT, Londres/Queen's Club, Cincinnati, Tòquio Outdoor
  • 1989: Scottsdale, Roland Garros, Wimbledon, Cincinnati, Basilea, París Indoor
  • 1990: Obert d'Austràlia, Masters de Miami, Sydney Indoor, Masters d'Estocolm, Frankfurt Masters
  • 1991: Long Island, Masters d'Estocolm
  • 1992: Obert d'Austràlia, Stuttgart Indoor, Sydney Indoor
  • 1993: Obert d'Austràlia, Masters de Cincinnati, Basilea
  • 1994: Masters de Cincinnati
  • 1995: Washington
  • 1996: Londres/Queen's Club

Dobles (18)[modifica]

Notes[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Aquesta medalla d'or no té caràcter oficial, al considerar-se el tennis un esport de demostració en aquests Jocs Olímpics.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stefan Edberg Modifica l'enllaç a Wikidata
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Stefan_Edberg&oldid=18775713»