Manuel Orantes Corral

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaManuel Orantes Corral

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 febrer 1949 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Granada (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada178 cm Modifica el valor a Wikidata
LateralitatEsquerrà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótennista, entrenador de tennis Modifica el valor a Wikidata
Activitat1968 Modifica el valor a Wikidata –  1983 Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni net estimat1.398.303 $ Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esporttennis Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivatennis individual
tennis dobles Modifica el valor a Wikidata
Mà de jocesquerrà Modifica el valor a Wikidata
Modalitat Partit de tennis Rècord personal
Tennis individual 679–268 Modifica el valor a Wikidata  33 Modifica el valor a Wikidata 2 (1973)
Tennis dobles 310–160 Modifica el valor a Wikidata 22 Modifica el valor a Wikidata 160 (1983)
Hall of fame Fitxa HOF Modifica el valor a Wikidata
ATP Info ATP Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
-  Equip de Copa Davis d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1968Jocs Olímpics d'Estiu de 1968 Modifica el valor a Wikidata
Premis

Manuel Orantes Corral (Granada, Andalusia, 6 de febrer de 1949) va ser un tennista espanyol d'èxit durant els anys 1970 i 80, que va arribar al número 2 del rànquing individual. En el seu palmarès destaca l'US Open (1975).

En resum, va guanyar 33 títols individuals, incloent-hi Roma (1972), Hamburg (1972 i 1975), Estats Units (1975), Canadà (1975) i el Màsters de 1976. També va assolir arribar a 35 finals, les més importants Roland Garros (1974), Cincinnati (1973), Montecarlo (1970), Canadà (1973 i 1974), Roma (1973 i 1975), i Hamburg (1976 i 1977).

Biografia[modifica]

Orantes va viure la seva infància al si d'una família humil al costat dels seus avis a la ciutat catalana de L'Hospitalet de Llobregat Va començar com recull pilotes al Club Tennis de La Salut de Barcelona.

Ara com ara regenta l'escola de tennis que porta el seu nom, a Barcelona. El 15 d'abril de 2012 va ser ingressat al Saló Internacional de la Fama del tennis com a reconeixement a la seva gran carrera esportiva.[1]

Torneigs de Grand Slam[modifica]

Individual: 2 (1−1)[modifica]

Resultat Núm. Any Torneig Oponent en la final Marcador
Finalista 1. 1974 Roland Garros Björn Borg 6−2, 7−6, 0−6, 1−6, 1−6
Guanyador 1. 1975 US Open Jimmy Connors 6−4, 6−3, 6−3

Dobles: 1 (0−1)[modifica]

Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents en la final Marcador
Finalista 1. 1978 Roland Garros José Higueras Gene Mayer
Hank Pfister
3−6, 2−6, 2−6

Carrera esportiva[modifica]

L'any 1966 va donar els seus primers cops esportius quan va conquerir els títols júniors de Wimbledon i l'Orange Bowl. Dos anys després va guanyar a la gran figura del tennis espanyol de l'època Manuel Santana a la final del torneig de Madrid.

El 1969 va aconseguir el seu primer títol oficial, reconegut per l'ATP al torneig de Barcelona on va derrotar novament Santana a la final. Orantes va aconseguir el prestigiós torneig català en altres 2 oportunitats i va ser campió espanyol els anys 1967, 1970, 1971, 1974, 1975 i 1979. Ha aconseguit molts dels torneigs més importants sobre terra batuda incloent Roma, Hamburg, Montecarlo, Madrid i Barcelona i es va mantenir com el tennista espanyol amb més títols de l'Era Open fins l'arribada de Rafael Nadal.

Va aconseguir el 1974, la final de Roland Garros, el més important torneig sobre pistes de terra batuda i un dels 4 Grand Slam. Allà va ser derrotat per la jove promesa sueca, el llegendari Björn Borg a 5 sets, després d'haver guanyat els dos primers. Un any abans havia arribat a ser el número 2 del món. El 1975 va aconseguir el títol més important de la seva carrera. El 7 de setembre va derrotar el favorit Jimmy Connors a la final del US Open a Forest Hills, Nova York, guanyant així el seu únic torneig del Grand Slam. Va guanyar la final en sets quan el torneig es jugava sobre argila verda (pista lenta). El 1976 va conquerir el seu segon gran títol en derrotar el polonès Wojciech Fibak a la final del Màsters de Houston sobre moqueta sintètica. El seu últim títol el va aconseguir l'any 1982 en guanyar el torneig de Bournemouth.

A més a més, al llarg de la seva carrera va guanyar 22 títols en la categoria de dobles, entre els quals destaquen Hamburg el 1975 i el Canadà el 1974. Va assolir 20 finals de dobles, incloent-hi Roland Garros el 1978, Canadà el 1976 i Hamburg el 1973.

Copa Davis[modifica]

Va ser l'estendard de l'equip espanyol de Copa Davis entre 1967 i 1980, aconseguint un rècord de 60 victòries i 27 derrotes en partits de la Copa Davis.

El 1967 va col·laborar amb l'arribada fins a la final per al seu país, encara que en va perdre 5 dels 6 partits que va jugar, tres d'ells a la final davant d'Austràlia en Brisbane. Va ser també membre de l'equip espanyol guanyador de la primera edició de la Copa del Món de tennis el 1978 on van derrotar Austràlia a la final.

Després de la seva jubilació del tennis, Orantes va ser capità de Copa Davis per a Espanya fins a l'any 1992 quan es va retirar després d'alguns conflictes amb els jugadors Emilio Sánchez Vicario i Sergio Casal.

Palmarès[modifica]

Individual: 71 (33−38)[modifica]

Llegenda (pre/post 2009)
Grand Slams (1−1)
Jocs Olímpics Argent (1)
Tennis Masters Cup /
ATP Finals (1−0)
ATP Masters Series /
ATP World Tour Masters 1000 (4−6)
ATP International Series Gold /
ATP World Tour 500 (3−6)
ATP International Series /
ATP World Tour 250 (24−24)
Títols per superfície
Dura (2−4)
Gespa (0−0)
Terra batuda (30−32)
Moqueta (1−1)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent en la final Marcador
Finalista 1. 20 d'octubre de 1968 Jocs Olímpics (demostració), Guadalajara, Mèxic Terra batuda Manuel Santana 6−2, 3−6, 6−3, 3−6, 4−6
Finalista 2. 1969 Kitzbühel, Àustria Terra batuda Manuel Santana 4−6, 2−6, 3−6
Guanyador 1. 4 d'octubre de 1969 Barcelona, Espanya Terra batuda Manuel Santana 6−3, 6−4, 6−4
Finalista 3. 13 d'abril de 1970 Montecarlo, Mònaco Terra batuda Željko Franulović 4−6, 4−6, 3−6
Finalista 4. 9 de novembre de 1970 Buenos Aires, Argentina Terra batuda Željko Franulović 4−6, 2−6, 0−6
Finalista 5. 1971 Kitzbühel (2) Terra batuda Clark Graebner 1−6, 5−7, 7−6, 7−6, 4−4, suspensió
Finalista 6. 22 de març de 1971 Caracas, Veneçuela Terra batuda Thomaz Koch 6−7, 1−6, 3−6
Guanyador 2. 25 d'octubre de 1971 Barcelona (2) Terra batuda Robert Lutz 6−4, 6−3, 6−4
Guanyador 3. 20 de març de 1972 Caracas Dura Haroon Rahim 6−4, 7−5, 6−4
Finalista 7. 27 de març de 1972 Johannesburg, Sud-àfrica Dura Cliff Richey 4−6, 5−7, 6−3, 4−6
Guanyador 4. 24 d'abril de 1972 Roma, Itàlia Terra batuda Jan Kodeš 4−6, 6−1, 7−5, 6−2
Guanyador 5. 15 de maig de 1972 Brussel·les, Bèlgica Terra batuda Andrés Gimeno 6−4, 6−1, 2−6, 7−5
Guanyador 6. 5 de juny de 1972 Hamburg, Alemanya Terra batuda Adriano Panatta 6−3, 9−8, 6−0
Guanyador 7. 17 de juliol de 1972 Bastad, Suècia Terra batuda Ilie Năstase 6−4, 6−3, 6−1
Finalista 8. 4 de setembre de 1972 South Orange, Estats Units Ilie Năstase 4−6, 4−6
Finalista 9. 23 d'octubre de 1972 Barcelona Terra batuda Jan Kodeš 3−6, 2−6, 3−6
Guanyador 8. 26 de març de 1973 València, Espanya Terra batuda Adriano Panatta 6−4, 6−4, 6−3
Guanyador 9. 15 d'abril de 1973 Niça, França Terra batuda Adriano Panatta 7−6, 5−7, 4−6, 7−6, 12−10
Finalista 10. 4 de juny de 1973 Roma Terra batuda Ilie Năstase 1−6, 1−6, 1−6
Finalista 11. 9 de juliol de 1973 Bastad Terra batuda Stan Smith 4−6, 2−6, 6−7
Finalista 12. 23 de juliol de 1973 Kitzbühel (3) Terra batuda Raúl Ramírez Final no disputada
Guanyador 10. 30 de juliol de 1973 Louisville, Estats Units Terra batuda John Newcombe 3−6, 6−3, 6−4
Finalista 13. 6 d'agost de 1973 Cincinnati, Estats Units Terra batuda Ilie Năstase 7−5, 3−6, 4−6
Guanyador 11. 13 d'agost de 1973 Indianapolis, Estats Units Terra batuda Georges Goven 6−4, 6−1, 6−4
Finalista 14. 20 d'agost de 1973 Mont-real, Canadà Dura Tom Okker 3−6, 2−6, 1−6
Finalista 15. 8 d'octubre de 1973 Barcelona (2) Terra batuda Ilie Năstase 6−2, 1−6, 6−8, 4−6
Finalista 16. 3 de juny de 1974 Roland Garros, França Terra batuda Björn Borg 6−2, 7−6, 0−6, 1−6, 1−6
Finalista 17. 15 de juliol de 1974 Gstaad, Suïssa Terra batuda Guillermo Vilas 1−6, 2−6
Finalista 18. 12 d'agost de 1974 Mont-real (2) Terra batuda Guillermo Vilas 4−6, 2−6, 3−6
Finalista 19. 14 d'octubre de 1974 Barcelona (3) Terra batuda Ilie Năstase 6−8, 7−9, 3−6
Finalista 20. 25 de novembre de 1974 Buenos Aires (2) Terra batuda Guillermo Vilas 3−6, 6−0, 5−7, 2−6
Guanyador 12. 3 de març de 1975 El Caire, Egipte Terra batuda François Jauffret 6−0, 4−6, 6−1, 6−3
Guanyador 13. 14 d'abril de 1975 Montecarlo, Mònaco Terra batuda Bob Hewitt 6−2, 6−4
Finalista 21. 21 d'abril de 1975 València Terra batuda Ilie Năstase 3−6, 0−6
Finalista 22. 28 d'abril de 1975 Madrid, Espanya Terra batuda Ilie Năstase 6−7, 1−6, 6−2, 3−6
Guanyador 14. 12 de maig de 1975 Bournemouth, Regne Unit Terra batuda Patrick Proisy 6−3, 4−6, 6−2, 7−5
Guanyador 15. 19 de maig de 1975 Hamburg (2) Terra batuda Jan Kodeš 3−6, 6−2, 6−2, 4−6, 6−1
Finalista 23. 26 de maig de 1975 Roma (2) Terra batuda Raúl Ramírez 6−7, 5−7, 5−7
Guanyador 16. 7 de juliol de 1975 Bastad (2) Terra batuda José Higueras 6−0, 6−3
Guanyador 17. 4 d'agost de 1975 Indianapolis (2) Terra batuda Arthur Ashe 6−2, 6−2
Guanyador 18. 11 d'agost de 1975 Mont-real Dura Ilie Năstase 7−6, 6−0, 6−1
Guanyador 19. 25 d'agost de 1975 US Open, Estats Units Terra batuda Jimmy Connors 6−4, 6−3, 6−3
Finalista 24. 3 de novembre de 1975 Tòquio, Japó Terra batuda Raúl Ramírez 2−6, 7−5, 3−6
Finalista 25. 17 de novembre de 1975 Calcuta, Índia Terra batuda Vijay Amritraj 5−7, 3−6
Guanyador 20. 29 de març de 1976 València (2) Terra batuda Kjell Johansson 6−2, 6−2, 6−2
Guanyador 21. 3 de maig de 1976 Múnic, Alemanya Terra batuda Karl Meiler 6−1, 6−4, 6−1
Finalista 26. 10 de maig de 1976 Bournemouth Terra batuda Wojtek Fibak 2−6, 9−7, 2−6, 2−6
Finalista 27. 17 de maig de 1976 Hamburg Terra batuda Eddie Dibbs 4−6, 6−4, 1−6, 6−2, 1−6
Finalista 28. 24 de maig de 1976 Düsseldorf, Alemanya Terra batuda Björn Borg 2−6, 2−6, 0−6
Finalista 29. 12 de juliol de 1976 Myrtle Beach, Estats Units Terra batuda Ilie Năstase 4−6, 3−6
Guanyador 22. 19 de juliol de 1976 Kitzbühel Terra batuda Jan Kodeš 7−6, 6−2, 7−6
Guanyador 23. 4 d'octubre de 1976 Teheran, Iran Terra batuda Raúl Ramírez 7−6, 6−0, 2−6, 6−4
Guanyador 24. 11 d'octubre de 1976 Madrid Terra batuda Eddie Dibbs 7−6, 6−2, 6−1
Guanyador 25. 18 d'octubre de 1976 Barcelona (3) Terra batuda Eddie Dibbs 6−1, 2−6, 2−6, 7−5, 6−4
Finalista 30. 1 de novembre de 1976 Londres, Regne Unit Moqueta Raúl Ramírez 3−6, 4−6
Guanyador 26. 6 de desembre de 1976 Commercial Union Assurance Masters, Houston, Estats Units Moqueta Wojtek Fibak 5−7, 6−2, 0−6, 7−6(1), 6−1
Finalista 31. 8 de novembre de 1976 Estocolm, Suècia Dura (i) Mark Cox 6−4, 5−7, 6−7
Finalista 32. 9 de maig de 1977 Hamburg (2) Terra batuda Paolo Bertolucci 3−6, 6−4, 2−6, 3−6
Finalista 33. 1 d'agost de 1977 North Conway, Estats Units Terra batuda John Alexander 6−2, 4−6, 4−6
Guanyador 27. 8 d'agost de 1977 Indianapolis (3) Terra batuda Jimmy Connors 6−1, 6−3
Guanyador 28. 22 d'agost de 1977 Boston, Estats Units Terra batuda Eddie Dibbs 7−6, 7−5, 6−4
Finalista 34. 17 d'octubre de 1977 Barcelona (4) Terra batuda Björn Borg 2−6, 5−7, 2−6
Guanyador 29. 31 d'octubre de 1977 Tòquio Terra batuda Kim Warwick 6−2, 6−1
Finalista 35. 14 de novembre de 1977 Manila, Filipines Dura Karl Meiler Renúncia
Guanyador 30. 21 d'agost de 1978 Boston (2) Terra batuda Harold Solomon 6−4, 6−3
Guanyador 31. 21 de maig de 1979 Múnic (2) Terra batuda Wojtek Fibak 6−3, 6−2, 6−4
Finalista 36. 24 de setembre de 1979 Madrid (2) Terra batuda Yannick Noah 3−6, 7−6, 3−6, 2−6
Finalista 37. 24 de març de 1980 Niça Terra batuda Björn Borg 2−6, 0−6, 1−6
Guanyador 32. 14 de setembre de 1981 Palerm, Itàlia Terra batuda Pedro Rebolledo 6−4, 6−0, 6−0
Guanyador 33. 19 d'abril de 1982 Bournemouth (2) Terra batuda Ángel Giménez 6−2, 6−0
Finalista 38. 21 de març de 1983 Niça (2) Terra batuda Henrik Sundström 5−7, 6−4, 3−6

Dobles: 46 (25−21)[modifica]

Llegenda (pre/post 2009)
Grand Slams (0−1)
Tennis Masters Cup /
ATP Finals (1−0)
ATP Masters Series /
ATP World Tour Masters 1000 (1−1)
ATP International Series Gold /
ATP World Tour 500 (1−2)
ATP International Series /
ATP World Tour 250 (22−17)
Títols per superfície
Dura (2−2)
Gespa (1−1)
Terra batuda (20−16)
Moqueta (1−1)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents en la final Marcador
Guanyador 1. 1969 Kitzbühel, Àustria Terra batuda Manuel Santana
Finalista 1. 7 de juliol de 1969 Bastad, Suècia Terra batuda Manuel Santana Ilie Năstase
Ion Țiriac
3−6, 4−6
Guanyador 2. 1969 Barcelona, Espanya Terra batuda Patricio Rodríguez Terry Addison
Ray Keldie
8−10, 6−3, 6−1, 5−7, 6−2
Guanyador 3. 15 de febrer de 1971 Nova York, Estats Units (i) Joan Gisbert Jimmy Connors
Haroon Rahim
7−6, 6−2
Guanyador 4. 21 de febrer de 1971 Salisbury, Estats Units Dura (i) Joan Gisbert Clark Graebner
Thomaz Koch
6−3, 4−6, 7−6
Finalista 2. 7 de febrer de 1972 Kansas City, Estats Units Andreu Gimeno Ilie Năstase
Ion Țiriac
3−6, 4−6
Guanyador 5. 20 de febrer de 1972 Salisbury (2) Dura (i) Andreu Gimeno Joan Gisbert
Vladimír Zedník
6−4, 6−3
Finalista 3. 5 de març de 1972 Hampton, Estats Units Moqueta (i) Andreu Gimeno Ilie Năstase
Ion Țiriac
5−7, 5−7
Finalista 4. 20 de març de 1972 Caracas, Veneçuela Dura Jim McManus Patricio Cornejo
Jaime Fillol
4−6, 3−6, 6−7
Finalista 5. 10 d'abril de 1972 Madrid, Espanya Terra batuda Andreu Gimeno Ilie Năstase
Stan Smith
3−6, 4−6, 4−6
Guanyador 6. 15 de maig de 1972 Brussel·les, Bèlgica Terra batuda Joan Gisbert Patricio Cornejo
Jaime Fillol
9−7, 6−3
Guanyador 7. 23 de juny de 1972 Eastbourne, Regne Unit Gespa Joan Gisbert Nicky Kalogeropoulos
Andrew Pattison
8−6, 6−2
Guanyador 8. 23 d'octubre de 1972 Barcelona (2) Terra batuda Joan Gisbert Frew McMillan
Ilie Năstase
6−3, 3−6, 6−4
Guanyador 9. 2 d'abril de 1973 Barcelona (3) Terra batuda Joan Gisbert Mike Estep
Ion Țiriac
6−4, 7−6
Finalista 6. 11 de juny de 1973 Hamburg, Alemanya Terra batuda Ion Țiriac Jürgen Fassbender
Hans-Jürgen Pohmann
1−6, 3−6
Finalista 7. 23 de juny de 1973 Eastbourne Gespa Ion Țiriac Ove Bengtson
Jim McManus
1−6, 3−6
Guanyador 10. 6 d'agost de 1973 Louisville, Estats Units Terra batuda Ion Țiriac Clark Graebner
John Newcombe
0−6, 6−4, 6−3
Finalista 8. 13 d'agost de 1973 Indianapolis, Estats Units Terra batuda Ion Țiriac Robert Carmichael
Frew McMillan
3−6, 4−6
Finalista 9. 8 d'octubre de 1973 Barcelona Terra batuda Antonio Muñoz Ilie Năstase
Tom Okker
6−4, 3−6, 2−6
Finalista 10. 1 d'abril de 1974 Tucson, Estats Units Dura Tom Edlefsen Charlie Pasarell
Sherwood Stewart
4−6, 4−6
Finalista 11. 8 d'abril de 1974 Montecarlo, Mònaco Terra batuda Tony Roche John Alexander
Phil Dent
6−7, 6−4, 6−7, 3−6
Guanyador 11. 13 de maig de 1974 Múnic, Alemanya Terra batuda Antonio Muñoz Jürgen Fassbender
Hans-Jürgen Pohmann
2−6, 6−4, 7−6, 6−2
Guanyador 12. 15 de juliol de 1974 Gstaad, Suïssa Terra batuda José Higueras Roy Emerson
Thomaz Koch
7−5, 0−6, 6−1, 9−8
Guanyador 13. 12 d'agost de 1974 Mont-real, Canadà Terra batuda Guillermo Vilas Jürgen Fassbender
Hans-Jürgen Pohmann
6−1, 2−6, 6−2
Finalista 12. 14 d'octubre de 1974 Barcelona (2) Terra batuda Guillermo Vilas Joan Gisbert
Ilie Năstase
6−3, 0−6, 2−6
Guanyador 14. 28 d'octubre de 1974 Teheran, Iran Terra batuda Guillermo Vilas Raúl Ramírez
Brian Gottfried
7−6, 2−6, 6−2
Guanyador 15. 25 de novembre de 1974 Buenos Aires, Argentina Terra batuda Guillermo Vilas Patricio Cornejo
Jaime Fillol
6−4, 6−3
Guanyador 16. 3 de març de 1975 El Caire, Egipte Terra batuda Antonio Muñoz Jaime Pinto-Bravo
Belus Prajoux
3−6, 6−3, 6−4, 7−5
Guanyador 17. 12 de maig de 1975 Eastbourne (2) Terra batuda Joan Gisbert Syd Ball
Dick Crealy
8−6, 6−3
Guanyador 18. 19 de maig de 1975 Hamburg, Alemanya Terra batuda Joan Gisbert Wojtek Fibak
Jan Kodeš
6−3, 7−6
Finalista 13. 7 de juliol de 1975 Bastad (2) Terra batuda Joan Gisbert Ove Bengtson
Björn Borg
6−7, 5−7
Guanyador 19. 4 d'agost de 1975 Indianapolis Terra batuda Joan Gisbert Wojtek Fibak
Hans-Jürgen Pohmann
7−5, 6−0
Finalista 14. 13 d'octubre de 1975 Madrid (2) Terra batuda Joan Gisbert Jan Kodeš
Ilie Năstase
6−7, 6−4, 7−9
Guanyador 20. 27 d'octubre de 1975 Teheran (2) Terra batuda Joan Gisbert Bob Hewitt
Frew McMillan
7−5, 6−7, 6−1, 6−4
Finalista 15. 3 de novembre de 1975 Tòquio, Japó Terra batuda Joan Gisbert Brian Gottfried
Raúl Ramírez
6−7, 4−6
Guanyador 21. 17 de novembre de 1975 Calcuta, Índia Terra batuda Joan Gisbert Anand Amritraj
Vijay Amritraj
1−6, 6−4, 6−3
Guanyador 22. 1 de desembre de 1975 Commercial Union Assurance Masters, Estocolm, Suècia Moqueta Joan Gisbert Round Robin
Guanyador 23. 29 de març de 1976 València, Espanya Terra batuda Joan Gisbert Corrado Barazzutti
Antonio Zugarelli
Guanyador 24. 3 de maig de 1976 Múnic (2) Terra batuda Joan Gisbert Jürgen Fassbender
Hans-Jürgen Pohmann
1−6, 6−3, 6−2, 2−3, retirada
Finalista 16. 10 de maig de 1976 Bournemouth, Regne Unit Terra batuda Joan Gisbert Wojtek Fibak
Fred McNair
6−4, 5−7, 5−7
Finalista 17. 16 d'agost de 1976 Mont-real Terra batuda Joan Gisbert Bob Hewitt
Raúl Ramírez
2−6, 1−6
Finalista 18. 4 d'octubre de 1976 Teheran Terra batuda Joan Gisbert Wojtek Fibak
Raúl Ramírez
5−7, 1−6
Finalista 19. 10 d'octubre de 1977 Madrid (3) Terra batuda Antonio Muñoz Bob Hewitt
Frew McMillan
7−6, 6−7, 3−6, 1−6
Finalista 20. 29 de maig de 1978 Roland Garros, França Terra batuda José Higueras Gene Mayer
Hank Pfister
3−6, 2−6, 2−6
Guanyador 25. 25 de gener de 1982 Viña del Mar, Xile Terra batuda Raúl Ramírez Guillermo Aubone
Ángel Giménez
Retirada
Finalista 21. 1 de febrer de 1982 Buenos Aires Terra batuda Ángel Giménez Hans Kary
Zoltán Kuhárszky
5−7, 2−6

Dobles mixts: 1 (1−0)[modifica]

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents en la final Marcador
Guanyador 1. 22 de novembre de 1977 Tòquio, Japó Moqueta (i) Billie Jean King Kristien Shaw
Cliff Drysdale
6−4, 6−4

Equips: 1 (0−1)[modifica]

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Equip Oponents Marcador
Finalista 1. 26 − 28 de setembre de 1967 Copa Davis, Brisbane, Austràlia Gespa José Luís Arilla
Juan Gisbert
Manuel Santana
Bill Bowrey
Roy Emerson
John Newcombe
Tony Roche
1−4

Estil de joc[modifica]

El granadí Manuel Orantes jugava els seus millors partits en pistes de terra batuda. Acostumava a jugar sempre del revés però el seu «drive» era demolidor.

Trajectòria[modifica]

Individual[modifica]

Torneig 1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 Títols
Open d'Austràlia QF A A A A A A A A A A A A A A A 0 / 1
Roland Garros 1R 3R 4R 1R SF 2R F 1R QF A QF 4R 4R 1R A 2R 0 / 14
Wimbledon 1R 1R 3R 1R SF A 4R A A A A 2R A A A A 0 / 7
US Open A 2R A QF 3R 3R 2R G QF QF 1R A A A A A 1 / 9
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Dobles[modifica]

Torneig 1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 Títols
Open d'Austràlia SF A A A A A A A A A A 0 / 1
Roland Garros A 4R 3R A 4R 1R 2R SF SF A F 0 / 8
Wimbledon 4R 4R 2R 1R QF A 2R A A A A 0 / 6
US Open A 2R 1R 2R A 1R 1R 4R A A A 0 / 6
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Referències[modifica]

  1. «Kuerten y Capriati entran al Salón de la Fama del Tenis». Arxivat de l'original el 2020-05-31. [Consulta: 10 setembre 2012].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Orantes Corral