Björn Borg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBjörn Borg

(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 juny 1956 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada180 cm Modifica el valor a Wikidata
LateralitatDretà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótennista (1973–1983), tennista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1973 Modifica el valor a Wikidata –  1993 Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni net estimat3.655.751 $ Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaSuècia Modifica el valor a Wikidata
Esporttennis Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivatennis individual
tennis dobles Modifica el valor a Wikidata
Mà de jocdretà Modifica el valor a Wikidata
Entrenador principalLennart Bergelin Modifica el valor a Wikidata
Modalitat Partit de tennis Rècord personal
Tennis individual 644–135 Modifica el valor a Wikidata  64 Modifica el valor a Wikidata 1 (1977)
Tennis dobles 93–89 Modifica el valor a Wikidata 4 Modifica el valor a Wikidata
Hall of fame Fitxa HOF Modifica el valor a Wikidata
ATP Info ATP Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMariana Simionescu (1980–1984)
Loredana Bertè (1989–1993) Modifica el valor a Wikidata
ParellaHelen Anliot
Jannike Björling (1985–1988) Modifica el valor a Wikidata
FillsLeo Borg
 ( )
Robin Borg
 ( ) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0096410 Discogs: 1134762 Modifica el valor a Wikidata

Björn Borg (Estocolm, 6 de juny de 1956) és un extennista suec que va destacar entre 1973 i 1983 arribant a primer lloc del rànquing ATP. És considerat per alguns especialistes com el millor jugador de la història del tennis[1][2][3] o en tot cas, entre els 5 millors de tots els temps.

Durant els 9 anys de la seva carrera va guanyar el 41% dels torneigs de Grand Slam individuals masculins (11 de 27) i quasi el 90% dels partits dels Grand Slam, essent les dues dades rècords per a la història. A més va fer el doblet de Roland Garros i Wimbledon tres anys consecutius, fet considerat quasi impossible pels jugadors actuals. Entre els 11 títols de Grand Slam destaquen els cinc de Wimbledon consecutius i sis Roland Garros. Aquesta darrera marca fou vigent fins que Rafael Nadal va guanyar el títol per setena ocasió l'any 2012. Fou el primer tennista masculí en guanyar deu títols de Grand Slam però la seva marca d'onze fou superada per diversos tennistes posteriorment, i també el primer a superar el milió de dòlars de guanys en una sola temporada (1979).

Biografia[modifica]

Borg va néixer a Estocolm el 6 de juny de 1956 però va créixer a la localitat de Södertälje. De petit va quedar fascinat de la raqueta de tennis daurada que va guanyar el seu pare en un torneig de tennis taula, i ell li va deixar perquè comencés a jugar a tennis.

Es va casar amb la tennista romanesa Mariana Simionescu el 24 de juliol de 1980. El matrimoni va durar quatre anys i es van divorciar el 1984. Posteriorment va tenir un fill amb la model sueca Jannike Björling però es va casar amb la cantant italiana Loredana Bertè (1989-1993). En aquesta època van aparèixer rumors sobre addicció a les drogues i intents de suïcidi fallits degut als greus problemes econòmics que patia, però sempre ho va negar. Tanmateix, a principis de 1990 va decidir tornar al circuit professional de tennis masculí amb la intenció de superar aquests problemes econòmics sense èxit.

Torneigs de Grand Slam[modifica]

Individual: 16 (11−5)[modifica]

Resultat Núm. Any Torneig Oponent Resultat
Guanyador 1. 1974 Roland Garros Manuel Orantes 2−6, 6−7(1), 6−0, 6−1, 6−1
Guanyador 2. 1975 Roland Garros (2) Guillermo Vilas 6−2, 6−3, 6−4
Guanyador 3. 1976 Wimbledon Ilie Năstase 6−4, 6−2, 9−7
Finalista 1. 1976 US Open Jimmy Connors 4−6, 6−3, 6−7(9), 4−6
Guanyador 4. 1977 Wimbledon (2) Jimmy Connors 3−6, 6−2, 6−1, 5−7, 6−4
Guanyador 5. 1978 Roland Garros (3) Guillermo Vilas 6−1, 6−1, 6−3
Guanyador 6. 1978 Wimbledon (3) Jimmy Connors 6−2, 6−2, 6−3
Finalista 2. 1978 US Open (2) Jimmy Connors 4−6, 2−6, 2−6
Guanyador 7. 1979 Roland Garros (4) Victor Pecci 6−3, 6−1, 6−7(6), 6−4
Guanyador 8. 1979 Wimbledon (4) Roscoe Tanner 6−7(4), 6−1, 3−6, 6−3, 6−4
Guanyador 9. 1980 Roland Garros (5) Vitas Gerulaitis 6−4, 6−1, 6−2
Guanyador 10. 1980 Wimbledon (5) John McEnroe 1−6, 7−5, 6−3, 6−7(16), 8−6
Finalista 3. 1980 US Open (3) John McEnroe 6−7(4), 1−6, 7−6(5), 7−5, 4−6
Guanyador 11. 1981 Roland Garros (6) Ivan Lendl 6−1, 4−6, 6−2, 3−6, 6−1
Finalista 4. 1981 Wimbledon John McEnroe 6−4, 6−7(1), 6−7(4), 4−6
Finalista 5. 1981 US Open (4) John McEnroe 6−4, 2−6, 4−6, 3−6

Carrera esportiva[modifica]

Borg va entrar al circuit de tennis professional amb només 14 anys, i el 1972, amb només 15 anys, ja va formar part de l'equip suec de Copa Davis i va guanyar el seu primer partit en aquesta competició. Aquest mateix any es va imposar en la final júnior de Wimbledon. L'any següent ja va disputar el torneig sènior i en el primer intent es va classificar per disputar els quarts de final. El primer títol professional el guanyà el 1974, poc abans de complir els 18 anys, a Roma. Poques setmanes després es va imposar en la final del Roland Garros superant l'espanyol Manuel Orantes. Amb 18 anys acabats de fer va esdevenir el guanyador més jove d'aquest torneig, malgrat que posteriorment fou superat pel seu compatriota Mats Wilander (1982) i l'estatunidenc Michael Chang (1989). L'any següent va reeditar el títol davant Guillermo Vilas. Aquest mateix any va classificar l'equip suec per la final de la Copa Davis, i allà s'imposaren a Txecoslovàquia. En aquest moment, Borg portava 19 victòries individuals consecutives des de 1973. De fet, Borg ja no perdria cap més partit individual fins a la seva retirada encadenant 33 victòries consecutives, rècord que encara és vigent.[4]

Björn Borg a Rotterdam (1979).

En el 1976 fou derrotat per Adriano Panatta en el Roland Garros, l'únic tennista que va guanyar a Borg en aquest torneig, i en dues ocasions (1973, 1976). Es va refer amb el títol de Wimbledon sense cedir cap set i derrotant a Ilie Năstase en la final. En aquesta ocasió també es va classificar per disputar la final del US Open per primera vegada en la seva carrera, en aquell moment es disputava sobre terra batuda, però fou superat per Jimmy Connors, número 1 del rànquing. La temporada 1977 no va disputar el Roland Garros a causa d'estar sota contracte amb la WTT. Novament es va imposar a Wimbledon i en aquesta ocasió davant Connors. Aquesta victòria el va ascendir fins al número 1 del rànquing, tot i que només per una setmana, però suficient per trencar una marca de 160 setmanes consecutives de Connors.

En el 1978 va guanyar el Roland Garros davant Guillermo Vilas en la final, i sense cedir cap set en tot el torneig. A continuació va fer doblet amb la victòria a Wimbledon davant Connors. També es va classificar per la final del US Open encadenant tres finals de Grand Slam consecutives, però novament va ser derrotat per Connors, en aquesta ocasió ja sobre pista dura. A principis d'any va recuperar el número 1 del rànquing i va consolidar aquesta posició amb els títols de Roland Garros i Wimbledon, derrotant a Victor Pecci i Roscoe Tanner en la final, respectivament. En el US Open, Tanner es va venjar superant-lo en quarts de final. A final de temporada es va endur la seva primera Copa Masters davant Vitas Gerulaitis.

En el 1980 es van repetir els èxits demostrant el seu domini sobre el circuit, i novament va fer doblet al Roland Garros i a Wimbledon, vencent a Gerulaitis i John McEnroe respectivament. Guanyà el Roland Garros sense cedir cap set i guanyà el cinquè torneig de Wimbledon per cinquena vegada consecutiva. La final de Wimbledon contra McEnroe és recordada com una de les millors jugades, destacant el cinc sets disputats, un quart set decidit al tie-break després de 34 punts (18-16), i gairebé 4 hores de duració. Posteriorment, Borg va declarar que durant el partit va sentir per primera vegada la sensació que el seu domini en el circuit s'estava esgotant. També va disputar la final del US Open contra McEnroe, i per tercera vegada en fou finalista. Per acabar l'any es va imposar en la final de la Copa Masters davant Ivan Lendl. La temporada 1981, Borg va guanyar el seu darrer títol de Grand Slam al Roland Garros derrotant a Lendl en la final. Aquest va representar el sisè títol de Roland Garros, fita que fou rècord històric fins que Rafael Nadal el superà l'any 2012. A continuació fou finalista a Wimbledon davant McEnroe, posant punt final al seu registre de 41 victòries consecutives. També fou finalista al US Open, derrotat novament per McEnroe, i representà la seva quart final en aquest torneig sense haver aconseguit imposar-s'hi mai.

La temporada 1982 només va disputar un sol torneig, perdent en quarts de final de Montecarlo davant Yannick Noah. El gener de 1983 va anunciar oficialment la seva retirada del tennis professional amb només 26 anys. Aquesta notícia esdevingué un xoc pel món del tennis, i fins i tot, el seu rival McEnroe va intentar persuadir-lo sense sort perquè continués en el circuit. Malgrat la seva retirada, encara va disputar el torneig de Montecarlo el març de 1983 i el de Stuttgart el juliol de 1984 sense aconseguir bons resultats.

A principis de 1990 va decidir tornar al circuit professional de tennis masculí per superar els seus problemes econòmics. Ho va fer amb una imatge totalment canviada i encara utilitzant raquetes de fusta quan els seus rivals ja no les usaven. Malauradament fou un fracàs total i no va aconseguir ni una sola victòria individual. El primer partit el va disputar davant el català Jordi Arrese per va caure de forma clara, i llavors va disputar nou partits més sense imposar-se en cap set. En el 1993 va millorar el seu rendiment guanyant algun set però tampoc va poder derrotar cap dels seus rivals, i es va retirar definitivament. Posteriorment va unir-se al circuit de veterans ja utilitzant raquetes modernes.

Palmarès[modifica]

Individual: 88 (64−24)[modifica]

Llegenda
Grand Slams (11−5)
Tennis Masters Cup /
WCT Finals (3−5)
Grand Prix Championship Series (15−4)
Grand Prix World Series /
WCT Regular Series (35−10)
Títols per superfície
Dura (3−7)
Gespa (5−1)
Terra batuda (21−6)
Moqueta (15−10)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent Marcador
Finalista 1. 23 d'abril de 1973 Montecarlo, Mònaco Terra batuda Ilie Năstase 4−6, 1−6, 2−6
Finalista 2. 30 de setembre de 1973 San Francisco, Estats Units Moqueta Roy Emerson 7−5, 1−6, 4−6
Finalista 3. 11 de novembre de 1973 Estocolm, Suècia Dura (i) Tom Gorman 3−6, 6−4, 6−7
Finalista 4. 25 de novembre de 1973 Buenos Aires, Argentina Terra batuda Guillermo Vilas 6−3, 7−6, 4−6, 6−6, retirada
Guanyador 1. 12 de gener de 1974 Auckland, Nova Zelanda Gespa Onny Parun 6−4, 6−3, 6−1
Guanyador 2. 24 de febrer de 1974 Londres WCT, Regne Unit Dura (i) Mark Cox 6−7(4), 7−6(6), 6−4
Finalista 5. 3 de març 1974 Barcelona WCT, Espanya Moqueta Arthur Ashe 4−6, 6−3, 3−6
Guanyador 3. 17 de març de 1974 São Paulo WCT, Brasil Moqueta (i) Arthur Ashe 6−2, 3−6, 6−3
Finalista 6. 21 d'abril de 1974 Houston WCT, Estats Units Terra batuda Rod Laver 6−7, 2−6
Finalista 7. 12 de maig de 1974 WCT Finals, Dallas, Estats Units Moqueta John Newcombe 6−4, 3−6, 3−6, 2−6
Guanyador 4. 2 de juny de 1974 Roma, Itàlia Terra batuda Ilie Năstase 6−3, 6−4, 6−2
Guanyador 5. 16 de juny de 1974 Roland Garros, França Terra batuda Manuel Orantes 2−6, 6−7, 6−0, 6−1, 6−1
Guanyador 6. 14 de juliol de 1974 Bastad, Suècia Terra batuda Adriano Panatta 6−3, 6−0, 6−7, 6−3
Finalista 8. 11 d'agost de 1974 Indianapolis, Estats Units Terra batuda Jimmy Connors 7−5, 3−6, 4−6
Guanyador 7. 25 d'agost de 1974 Boston, Estats Units Terra batuda Tom Okker 7−6, 6−1, 6−1
Finalista 9. 13 d'octubre de 1974 Madrid, Espanya Terra batuda Ilie Năstase 4−6, 7−5, 2−6, 6−4, 4−6
Guanyador 8. 7 de desembre de 1974 Adelaida, Austràlia Gespa Onny Parun 6−4, 6−4, 3−6, 6−2
Guanyador 9. 2 de febrer de 1975 Richmond WCT, Estats Units Moqueta Arthur Ashe 4−6, 6−4, 6−4
Guanyador 10. 12 de febrer de 1975 Bolonya WCT, Itàlia Moqueta Arthur Ashe 7−6(4), 4−6, 7−6(4)
Finalista 10. 23 de febrer de 1975 Barcelona WCT (2) Moqueta Arthur Ashe 6−7, 3−6
Finalista 11. 16 de març de 1975 Munic WCT, Alemanya Moqueta Arthur Ashe 4−6, 6−7
Finalista 12. 11 de maig de 1975 WCT Finals, Dallas (2) Moqueta Arthur Ashe 6−3, 4−6, 4−6, 0−6
Guanyador 11. 15 de juny de 1975 Roland Garros (2) Terra batuda Guillermo Vilas 6−2, 6−3, 6−4
Guanyador 12. 25 d'agost de 1975 Boston (2) Terra batuda Guillermo Vilas 6−3, 6−4, 6−2
Guanyador 13. 19 d'octubre de 1975 Barcelona Terra batuda Adriano Panatta 1−6, 7−6, 6−3, 6−2
Finalista 13. 7 de desembre de 1975 Copa Masters, Estocolm, Suècia Dura (i) Ilie Năstase 2−6, 2−6, 1−6
Finalista 14. 1 de febrer de 1976 Filadèlfia WCT, Estats Units Moqueta Jimmy Connors 6−7, 4−6, 0−6
Guanyador 14. 15 de febrer de 1976 Toronto WCT, Canadà Moqueta Vitas Gerulaitis 2−6, 6−3, 6−1
Guanyador 15. 4 d'abril de 1976 São Paulo WCT (2) Moqueta (i) Guillermo Vilas 7−6, 6−2
Guanyador 16. 9 de maig de 1976 WCT Finals, Dallas Moqueta Guillermo Vilas 1−6, 6−1, 7−5, 6−1
Guanyador 17. 30 de maig de 1976 Düsseldorf, Alemanya Terra batuda Manuel Orantes 6−2, 6−2, 6−0
Guanyador 18. 3 de juliol de 1976 Wimbledon, Regne Unit Gespa Ilie Năstase 6−4, 6−2, 9−7
Guanyador 19. 30 d'agost de 1976 Boston (3) Terra batuda Harold Solomon 6−7, 6−4, 6−1, 6−2
Finalista 15. 12 de setembre de 1976 US Open, Estats Units Terra batuda Jimmy Connors 4−6, 6−3, 6−7, 4−6
Guanyador 20. 23 de gener de 1977 Boca Raton, Estats Units Terra batuda Jimmy Connors 6−4, 5−7, 6−3
Guanyador 21. 6 de març de 1977 Memphis, Estats Units Moqueta Brian Gottfried 6−4, 6−3, 4−6, 7−5
Guanyador 22. 3 d'abril de 1977 Niça, França Terra batuda Guillermo Vilas 6−4, 1−6, 6−2, 6−0
Guanyador 23. 10 d'abril de 1977 Montecarlo WCT Terra batuda Corrado Barazzutti 6−3, 7−5, 6−0
Guanyador 24. 24 d'abril de 1977 Denver, Estats Units Moqueta Brian Gottfried 7−5, 6−2
Guanyador 25. 2 de juliol de 1977 Wimbledon (2) Gespa Jimmy Connors 3−6, 6−2, 6−1, 5−7, 6−4
Guanyador 26. 16 d'octubre de 1977 Madrid Terra batuda Jaime Fillol 6−3, 6−0, 6−7, 7−2
Guanyador 27. 23 d'octubre de 1977 Barcelona (2) Terra batuda Manuel Orantes 6−2, 7−5, 6−2
Guanyador 28. 30 d'octubre de 1977 Basilea, Suïssa Moqueta John Lloyd 6−4, 6−2, 6−3
Guanyador 29. 6 de novembre de 1977 Colònia, Alemanya Moqueta Wojtek Fibak 6−4, 6−2, 6−3
Guanyador 30. 20 de novembre de 1977 Wembley, Regne Unit Dura (i) John Lloyd 6−4, 6−4, 6−3
Finalista 16. 8 de gener de 1978 Copa Masters, Nova York, Estats Units Moqueta Jimmy Connors 4−6, 6−1, 4−6
Guanyador 31. 15 de gener de 1978 Birmingham WCT, Estats Units Moqueta Dick Stockton 7−6(4), 7−5
Guanyador 32. 22 de gener de 1978 Boca Raton (2) Terra batuda Jimmy Connors 7−6(1), 3−6, 6−1
Guanyador 33. 26 de març de 1978 Las Vegas WCT, Estats Units Dura Vitas Gerulaitis 6−5(4), 5−6(5), 6−4, 6−5(4)
Guanyador 34. 2 d'abril de 1978 Milà WCT, Itàlia Moqueta Vitas Gerulaitis 6−3, 6−3
Guanyador 35. 28 de maig de 1978 Roma (2) Terra batuda Adriano Panatta 1−6, 6−3, 6−1, 4−6, 6−3
Guanyador 36. 11 de juny de 1977 Roland Garros (3) Terra batuda Guillermo Vilas 6−1, 6−1, 6−3
Guanyador 37. 8 de juliol de 1978 Wimbledon (3) Gespa Jimmy Connors 6−2, 6−2, 6−3
Guanyador 38. 23 de juliol de 1978 Bastad (2) Terra batuda Corrado Barazzutti 6−1, 6−2
Finalista 17. 10 de setembre de 1978 US Open (2) Dura Jimmy Connors 4−6, 2−6, 2−6
Guanyador 39. 5 de novembre de 1978 Tòquio, Japó Moqueta Brian Teacher 6−3, 6−4
Guanyador 40. 4 de febrer de 1979 Richmond WCT (2) Moqueta Guillermo Vilas 6−3, 6−1
Guanyador 41. 10 de febrer de 1979 Boca Raton (3) Dura Jimmy Connors 6−2, 6−3
Guanyador 42. 2 d'abril de 1979 Rotterdam, Països Baixos Moqueta John McEnroe 6−4, 6−2
Guanyador 43. 9 d'abril de 1979 Montecarlo (2) Terra batuda Vitas Gerulaitis 6−2, 6−1, 6−3
Guanyador 44. 23 d'abril de 1979 Las Vegas (2) Terra batuda Jimmy Connors 6−3, 6−2
Finalista 18. 6 de maig de 1979 WCT Finals, Dallas (3) Moqueta John McEnroe 5−7, 6−4, 2−6, 6−7
Guanyador 45. 11 de juny de 1979 Roland Garros (4) Terra batuda Víctor Pecci 6−3, 6−1, 6−7, 6−4
Guanyador 46. 7 de juliol de 1979 Wimbledon (4) Gespa Roscoe Tanner 6−7, 6−1, 3−6, 6−3, 6−4
Guanyador 47. 16 de juliol de 1979 Bastad (3) Terra batuda Balazs Taroczy 6−1, 7−5
Guanyador 48. 13 d'agost de 1979 Toronto Dura John McEnroe 6−3, 6−3
Guanyador 49. 17 de setembre de 1979 Palerm, Itàlia Terra batuda Corrado Barazzutti 6−4, 6−0, 6−4
Guanyador 50. 30 d'octubre de 1979 Tòquio (2) Moqueta Jimmy Connors 6−2, 6−2
Guanyador 51. 9 de desembre de 1979 Mont-real, Canadà Moqueta Jimmy Connors 6−4, 6−2, 2−6, 6−4
Guanyador 52. 13 de gener de 1980 Copa Masters, Nova York Moqueta Vitas Gerulaitis 6−2, 6−2
Guanyador 53. 10 de febrer de 1980 Boca Raton (4) Terra batuda Vitas Gerulaitis 6−1, 5−7, 6−1
Guanyador 54. 24 de febrer de 1980 Salisbury, Estats Units Terra batuda Vijay Amritraj 7−5, 6−1, 6−3
Guanyador 55. 30 de març de 1980 Niça (2) Terra batuda Manuel Orantes 6−2, 6−0, 6−1
Guanyador 56. 6 d'abril de 1980 Montecarlo (3) Terra batuda Guillermo Vilas 6−1, 6−0, 6−2
Guanyador 57. 27 d'abril de 1980 Las Vegas (3) Dura Harold Solomon 6−3, 6−1
Guanyador 58. 8 de juny de 1980 Roland Garros (5) Terra batuda Vitas Gerulaitis 6−4, 6−1, 6−2
Guanyador 59. 6 de juliol de 1980 Wimbledon (5) Gespa John McEnroe 1−6, 7−5, 6−3, 6−7, 8−6
Finalista 19. 17 d'agost de 1980 Toronto Dura Ivan Lendl 6−4, 4−5, retirada
Finalista 20. 7 de setembre de 1980 US Open (3) Dura John McEnroe 6−7, 1−6, 7−6, 7−5, 4−6
Finalista 21. 19 d'octubre de 1980 Basilea Dura (i) Ivan Lendl 3−6, 2−6, 7−5, 6−0, 4−6
Guanyador 60. 10 de novembre de 1980 Estocolm Moqueta John McEnroe 6−3, 6−4
Guanyador 61. 14 de gener de 1981 Copa Masters, Nova York Moqueta Ivan Lendl 6−4, 6−2, 6−2
Finalista 22. 29 de març de 1981 Milà Moqueta John McEnroe 6−7, 4−6
Guanyador 62. 7 de juny de 1981 Roland Garros (6) Terra batuda Ivan Lendl 6−1, 4−6, 6−2, 3−6, 6−1
Finalista 23. 4 de juliol de 1981 Wimbledon Gespa John McEnroe 6−4, 6−7, 6−7, 4−6
Guanyador 63. 19 de juliol de 1981 Stuttgart, Alemanya Terra batuda Ivan Lendl 1−6, 7−6, 6−2, 6−4
Finalista 24. 13 de setembre de 1981 US Open (4) Dura John McEnroe 6−4, 2−6, 4−6, 3−6
Guanyador 64. 27 de setembre de 1981 Ginebra, Suïssa Terra batuda Tomáš Šmíd 6−4, 6−3

Períodes com a número 1[modifica]

Núm. Predecessor Dates Successor Setmanes Acumulat
1. Jimmy Connors 23/08/1977 − 29/08/1977 Jimmy Connors 1 1
2. Jimmy Connors 09/04/1979 − 20/05/1979 Jimmy Connors 6 7
3. Jimmy Connors 09/07/1979 − 02/03/1980 John McEnroe 34 41
4. John McEnroe 24/03/1980 − 10/08/1980 John McEnroe 20 61
5. John McEnroe 18/08/1980 − 05/07/1981 John McEnroe 46 107
6. John McEnroe 20/07/1981 − 02/08/1981 John McEnroe 2 109

Dobles masculins: 7 (4−3)[modifica]

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents Marcador
Finalista 1. 25 de setembre de 1972 Albany, Estats Units Dura Ove Bengtson Bob Hewitt
Frew McMillan
4−6, 2−6
Finalista 2. 8 de juliol de 1974 Bastad, Suècia Terra batuda Ove Bengtson Paolo Bertolucci
Adriano Panatta
3−6, 6−2, 3−6
Guanyador 1. 11 de febrer de 1974 Bolonya WCT, Itàlia Moqueta Ove Bengtson Arthur Ashe
Roscoe Tanner
6−4, 5−7, 4−6, 7−6, 6−2
Guanyador 2. 23 de febrer de 1974 Londres WCT, Regne Unit Moqueta Ove Bengtson Mark Farrell
John Lloy
7−6, 6−3
Guanyador 3. 7 de juliol de 1975 Bastad Terra batuda Ove Bengtson Juan Gisbert
Manuel Orantes
7−6, 7−5
Guanyador 4. 24 d'octubre de 1975 Barcelona, Espanya Terra batuda Guillermo Vilas Wojtek Fibak
Karl Meiler
3−6, 6−4, 6−3
Finalista 3. 12 d'abril de 1976 Montecarlo, Mònaco Terra batuda Guillermo Vilas Wojtek Fibak
Karl Meiler
6−7, 1−6

Equips: 1 (1−0)[modifica]

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Equip Oponents Marcador
Guanyador 1. 19−21 de desembre de 1975 Copa Davis, Estocolm, Suècia Moqueta (i) Birger Andersson
Ove Bengtson
Rolf Norberg
Jiri Hrebec
Jan Kodes
Frantisek Pala
Vladimir Zednik
3−2

Trajectòria[modifica]

Individual[modifica]

Torneig 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 Títols V − D
Open d'Austràlia A A 3R A A A A A A A A A 0 / 1 1 – 1
Roland Garros A 4R G G QF A G G G G A 6 / 8 49 – 2
Wimbledon A QF 3R QF G G G G G F A 5 / 9 51 – 4
US Open Q 4R 2R SF F 4R F QF F F A 0 / 10 40 – 10
Tennis Masters Cup A A RR F A F A G G A A 2 / 5 16 – 6
WCT Finals A A F F G A SF F A A A 1 / 5 10 – 3
Total Victòries−Derrotes 12−13 51−24 94−24 89−19 59−12 78−7 79−7 84−6 70−6 35−6 2−1 654 – 140
Rànquing a final d'any 18 3 3 2 3 2 1 1 4 262
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin

Guardons[modifica]

  • Campió del món ITF (1978, 1979, 1980)
  • Jugador de l'any ATP (1976, 1977, 1978, 1979, 1980)

Referències[modifica]

  1. "Borg may still be at top of his game" Arxivat 2007-12-23 a Wayback Machine., The Otago Daily Times, 14/07/2007(anglès)
  2. "Llista de Navratilova joins Laver and Borg on the shortlist (as voted for by. .. Navratilova)", Alastair Campbell, The Times, 03/06/2004 (anglès)
  3. "When he was king", Tim Pears, The Observer, 05/06/2005 (anglès)
  4. «Player Records > Winning streaks» (en anglès). Davis Cup. [Consulta: 6 octubre 2014].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Björn Borg