Björn Borg

Hall of fame	Fitxa HOF
ATP	Info ATP

Björn Borg
	; (2014)
Biografia
Naixement	6 juny 1956 (65 anys); Estocolm (Suècia)
Dades personals
Alçada	180 cm
Lateralitat	Dretà
Activitat
Ocupació	Tennista i tennista
Activitat	1973 – 1993
Patrimoni net estimat	3.655.751 US$
Nacionalitat esportiva	Suècia
Esport	tennis
Disciplina esportiva	tennis individual ; tennis dobles
Mà de joc	dretà
Entrenador principal	Lennart Bergelin
Hall of fame	Fitxa HOF
ATP	Info ATP
Família
Cònjuge	Mariana Simionescu (1980–1984); Loredana Bertè (1989–1993)
Parella	Helen Anliot ; Jannike Björling (1985–1988)
Fills	Leo Borg (en)
	Premis (2006) BBC Sports Personality of the Year Lifetime Achievement Award (en) ; (1987) International Tennis Hall of Fame; (1979) Estrella de l'Any de l'Esport Mundial per la BBC; (1978) Svenska Dagbladet Gold Medal (en) ; (1974) Svenska Dagbladet Gold Medal (en) ;

Björn Borg (Estocolm, 6 de juny de 1956) és un extennista suec que va destacar entre 1973 i 1983 arribant a primer lloc del rànquing ATP. És considerat per alguns especialistes com el millor jugador de la història del tennis^[1]^[2]^[3] o en tot cas, entre els 5 millors de tots els temps.

Durant els 9 anys de la seva carrera va guanyar el 41% dels torneigs de Grand Slam individuals masculins (11 de 27) i quasi el 90% dels partits dels Grand Slam, essent les dues dades rècords per a la història. A més va fer el doblet de Roland Garros i Wimbledon tres anys consecutius, fet considerat quasi impossible pels jugadors actuals. Entre els 11 títols de Grand Slam destaquen els cinc de Wimbledon consecutius i sis Roland Garros. Aquesta darrera marca fou vigent fins que Rafael Nadal va guanyar el títol per setena ocasió l'any 2012. Fou el primer tennista masculí en guanyar deu títols de Grand Slam però la seva marca d'onze fou superada per diversos tennistes posteriorment, i també el primer a superar el milió de dòlars de guanys en una sola temporada (1979).

Biografia[modifica]

Borg va néixer a Estocolm el 6 de juny de 1956 però va créixer a la localitat de Södertälje. De petit va quedar fascinat de la raqueta de tennis daurada que va guanyar el seu pare en un torneig de tennis taula, i ell li va deixar perquè comencés a jugar a tennis.

Es va casar amb la tennista romanesa Mariana Simionescu el 24 de juliol de 1980. El matrimoni va durar quatre anys i es van divorciar el 1984. Posteriorment va tenir un fill amb la model sueca Jannike Björling però es va casar amb la cantant italiana Loredana Bertè (1989-1993). En aquesta època van aparèixer rumors sobre addicció a les drogues i intents de suïcidi fallits degut als greus problemes econòmics que patia, però sempre ho va negar. Tanmateix, a principis de 1990 va decidir tornar al circuit professional de tennis masculí amb la intenció de superar aquests problemes econòmics sense èxit.

Torneigs de Grand Slam[modifica]

Individual: 16 (11−5)[modifica]

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Oponents en la final	Resultat
Guanyador	1.	1974	Roland Garros	Manuel Orantes	2−6, 6−7(1), 6−0, 6−1, 6−1
Guanyador	2.	1975	Roland Garros (2)	Guillermo Vilas	6−2, 6−3, 6−4
Guanyador	3.	1976	Wimbledon	Ilie Năstase	6−4, 6−2, 9−7
Finalista	1.	1976	US Open	Jimmy Connors	4−6, 6−3, 6−7(9), 4−6
Guanyador	4.	1977	Wimbledon (2)	Jimmy Connors	3−6, 6−2, 6−1, 5−7, 6−4
Guanyador	5.	1978	Roland Garros (3)	Guillermo Vilas	6−1, 6−1, 6−3
Guanyador	6.	1978	Wimbledon (3)	Jimmy Connors	6−2, 6−2, 6−3
Finalista	2.	1978	US Open (2)	Jimmy Connors	4−6, 2−6, 2−6
Guanyador	7.	1979	Roland Garros (4)	Victor Pecci	6−3, 6−1, 6−7(6), 6−4
Guanyador	8.	1979	Wimbledon (4)	Roscoe Tanner	6−7(4), 6−1, 3−6, 6−3, 6−4
Guanyador	9.	1980	Roland Garros (5)	Vitas Gerulaitis	6−4, 6−1, 6−2
Guanyador	10.	1980	Wimbledon (5)	John McEnroe	1−6, 7−5, 6−3, 6−7(16), 8−6
Finalista	3.	1980	US Open (3)	John McEnroe	6−7(4), 1−6, 7−6(5), 7−5, 4−6
Guanyador	11.	1981	Roland Garros (6)	Ivan Lendl	6−1, 4−6, 6−2, 3−6, 6−1
Finalista	4.	1981	Wimbledon	John McEnroe	6−4, 6−7(1), 6−7(4), 4−6
Finalista	5.	1981	US Open (4)	John McEnroe	6−4, 2−6, 4−6, 3−6

Carrera esportiva[modifica]

Borg va entrar al circuit de tennis professional amb només 14 anys, i el 1972, amb només 15 anys, ja va formar part de l'equip suec de Copa Davis i va guanyar el seu primer partit en aquesta competició. Aquest mateix any es va imposar en la final júnior de Wimbledon. L'any següent ja va disputar el torneig sènior i en el primer intent es va classificar per disputar els quarts de final. El primer títol professional el guanyà el 1974, poc abans de complir els 18 anys, a Roma. Poques setmanes després es va imposar en la final del Roland Garros superant l'espanyol Manuel Orantes. Amb 18 anys acabats de fer va esdevenir el guanyador més jove d'aquest torneig, malgrat que posteriorment fou superat pel seu compatriota Mats Wilander (1982) i l'estatunidenc Michael Chang (1989). L'any següent va reeditar el títol davant Guillermo Vilas. Aquest mateix any va classificar l'equip suec per la final de la Copa Davis, i allà s'imposaren a Txecoslovàquia. En aquest moment, Borg portava 19 victòries individuals consecutives des de 1973. De fet, Borg ja no perdria cap més partit individual fins a la seva retirada encadenant 33 victòries consecutives, rècord que encara és vigent.^[4]

Björn Borg a Rotterdam (1979).

En el 1976 fou derrotat per Adriano Panatta en el Roland Garros, l'únic tennista que va guanyar a Borg en aquest torneig, i en dues ocasions (1973, 1976). Es va refer amb el títol de Wimbledon sense cedir cap set i derrotant a Ilie Năstase en la final. En aquesta ocasió també es va classificar per disputar la final del US Open per primera vegada en la seva carrera, en aquell moment es disputava sobre terra batuda, però fou superat per Jimmy Connors, número 1 del rànquing. La temporada 1977 no va disputar el Roland Garros a causa d'estar sota contracte amb la WTT. Novament es va imposar a Wimbledon i en aquesta ocasió davant Connors. Aquesta victòria el va ascendir fins al número 1 del rànquing, tot i que només per una setmana, però suficient per trencar una marca de 160 setmanes consecutives de Connors.

En el 1978 va guanyar el Roland Garros davant Guillermo Vilas en la final, i sense cedir cap set en tot el torneig. A continuació va fer doblet amb la victòria a Wimbledon davant Connors. També es va classificar per la final del US Open encadenant tres finals de Grand Slam consecutives, però novament va ser derrotat per Connors, en aquesta ocasió ja sobre pista dura. A principis d'any va recuperar el número 1 del rànquing i va consolidar aquesta posició amb els títols de Roland Garros i Wimbledon, derrotant a Victor Pecci i Roscoe Tanner en la final, respectivament. En el US Open, Tanner es va venjar superant-lo en quarts de final. A final de temporada es va endur la seva primera Copa Masters davant Vitas Gerulaitis.

En el 1980 es van repetir els èxits demostrant el seu domini sobre el circuit, i novament va fer doblet al Roland Garros i a Wimbledon, vencent a Gerulaitis i John McEnroe respectivament. Guanyà el Roland Garros sense cedir cap set i guanyà el cinquè torneig de Wimbledon per cinquena vegada consecutiva. La final de Wimbledon contra McEnroe és recordada com una de les millors jugades, destacant el cinc sets disputats, un quart set decidit al tie-break després de 34 punts (18-16), i gairebé 4 hores de duració. Posteriorment, Borg va declarar que durant el partit va sentir per primera vegada la sensació que el seu domini en el circuit s'estava esgotant. També va disputar la final del US Open contra McEnroe, i per tercera vegada en fou finalista. Per acabar l'any es va imposar en la final de la Copa Masters davant Ivan Lendl. La temporada 1981, Borg va guanyar el seu darrer títol de Grand Slam al Roland Garros derrotant a Lendl en la final. Aquest va representar el sisè títol de Roland Garros, fita que fou rècord històric fins que Rafael Nadal el superà l'any 2012. A continuació fou finalista a Wimbledon davant McEnroe, posant punt final al seu registre de 41 victòries consecutives. També fou finalista al US Open, derrotat novament per McEnroe, i representà la seva quart final en aquest torneig sense haver aconseguit imposar-s'hi mai.

La temporada 1982 només va disputar un sol torneig, perdent en quarts de final de Montecarlo davant Yannick Noah. El gener de 1983 va anunciar oficialment la seva retirada del tennis professional amb només 26 anys. Aquesta notícia esdevingué un xoc pel món del tennis, i fins i tot, el seu rival McEnroe va intentar persuadir-lo sense sort perquè continués en el circuit. Malgrat la seva retirada, encara va disputar el torneig de Montecarlo el març de 1983 i el de Stuttgart el juliol de 1984 sense aconseguir bons resultats.

A principis de 1990 va decidir tornar al circuit professional de tennis masculí per superar els seus problemes econòmics. Ho va fer amb una imatge totalment canviada i encara utilitzant raquetes de fusta quan els seus rivals ja no les usaven. Malauradament fou un fracàs total i no va aconseguir ni una sola victòria individual. El primer partit el va disputar davant el català Jordi Arrese per va caure de forma clara, i llavors va disputar nou partits més sense imposar-se en cap set. En el 1993 va millorar el seu rendiment guanyant algun set però tampoc va poder derrotar cap dels seus rivals, i es va retirar definitivament. Posteriorment va unir-se al circuit de veterans ja utilitzant raquetes modernes.

Palmarès: 68 (64−4−1)[modifica]

Individual: 88 (64−24)[modifica]

Llegenda
Grand Slams (11−5)
Tennis Masters Cup / WCT Finals (3−5)
Grand Prix Championship Series (15−4)
Grand Prix World Series / WCT Regular Series (35−10)

Títols per superfície
Dura (3−7)
Gespa (5−1)
Terra batuda (21−6)
Moqueta (15−10)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Oponent en la final	Marcador
Finalista	1.	23 d'abril de 1973	Montecarlo, Mònaco	Terra batuda	Ilie Năstase	4−6, 1−6, 2−6
Finalista	2.	30 de setembre de 1973	San Francisco, Estats Units	Moqueta	Roy Emerson	7−5, 1−6, 4−6
Finalista	3.	11 de novembre de 1973	Estocolm, Suècia	Dura (i)	Tom Gorman	3−6, 6−4, 6−7
Finalista	4.	25 de novembre de 1973	Buenos Aires, Argentina	Terra batuda	Guillermo Vilas	6−3, 7−6, 4−6, 6−6, retirada
Guanyador	1.	12 de gener de 1974	Auckland, Nova Zelanda	Gespa	Onny Parun	6−4, 6−3, 6−1
Guanyador	2.	24 de febrer de 1974	Londres WCT, Regne Unit	Dura (i)	Mark Cox	6−7(4), 7−6(6), 6−4
Finalista	5.	3 de març 1974	Barcelona WCT, Espanya	Moqueta	Arthur Ashe	4−6, 6−3, 3−6
Guanyador	3.	17 de març de 1974	São Paulo WCT, Brasil	Moqueta (i)	Arthur Ashe	6−2, 3−6, 6−3
Finalista	6.	21 d'abril de 1974	Houston WCT, Estats Units	Terra batuda	Rod Laver	6−7, 2−6
Finalista	7.	12 de maig de 1974	WCT Finals, Dallas, Estats Units	Moqueta	John Newcombe	6−4, 3−6, 3−6, 2−6
Guanyador	4.	2 de juny de 1974	Roma, Itàlia	Terra batuda	Ilie Năstase	6−3, 6−4, 6−2
Guanyador	5.	16 de juny de 1974	Roland Garros, França	Terra batuda	Manuel Orantes	2−6, 6−7, 6−0, 6−1, 6−1
Guanyador	6.	14 de juliol de 1974	Bastad, Suècia	Terra batuda	Adriano Panatta	6−3, 6−0, 6−7, 6−3
Finalista	8.	11 d'agost de 1974	Indianapolis, Estats Units	Terra batuda	Jimmy Connors	7−5, 3−6, 4−6
Guanyador	7.	25 d'agost de 1974	Boston, Estats Units	Terra batuda	Tom Okker	7−6, 6−1, 6−1
Finalista	9.	13 d'octubre de 1974	Madrid, Espanya	Terra batuda	Ilie Năstase	4−6, 7−5, 2−6, 6−4, 4−6
Guanyador	8.	7 de desembre de 1974	Adelaida, Austràlia	Gespa	Onny Parun	6−4, 6−4, 3−6, 6−2
Guanyador	9.	2 de febrer de 1975	Richmond WCT, Estats Units	Moqueta	Arthur Ashe	4−6, 6−4, 6−4
Guanyador	10.	12 de febrer de 1975	Bolonya WCT, Itàlia	Moqueta	Arthur Ashe	7−6(4), 4−6, 7−6(4)
Finalista	10.	23 de febrer de 1975	Barcelona WCT (2)	Moqueta	Arthur Ashe	6−7, 3−6
Finalista	11.	16 de març de 1975	Munic WCT, Alemanya	Moqueta	Arthur Ashe	4−6, 6−7
Finalista	12.	11 de maig de 1975	WCT Finals, Dallas (2)	Moqueta	Arthur Ashe	6−3, 4−6, 4−6, 0−6
Guanyador	11.	15 de juny de 1975	Roland Garros (2)	Terra batuda	Guillermo Vilas	6−2, 6−3, 6−4
Guanyador	12.	25 d'agost de 1975	Boston (2)	Terra batuda	Guillermo Vilas	6−3, 6−4, 6−2
Guanyador	13.	19 d'octubre de 1975	Barcelona	Terra batuda	Adriano Panatta	1−6, 7−6, 6−3, 6−2
Finalista	13.	7 de desembre de 1975	Copa Masters, Estocolm, Suècia	Dura (i)	Ilie Năstase	2−6, 2−6, 1−6
Finalista	14.	1 de febrer de 1976	Filadèlfia WCT, Estats Units	Moqueta	Jimmy Connors	6−7, 4−6, 0−6
Guanyador	14.	15 de febrer de 1976	Toronto WCT, Canadà	Moqueta	Vitas Gerulaitis	2−6, 6−3, 6−1
Guanyador	15.	4 d'abril de 1976	São Paulo WCT (2)	Moqueta (i)	Guillermo Vilas	7−6, 6−2
Guanyador	16.	9 de maig de 1976	WCT Finals, Dallas	Moqueta	Guillermo Vilas	1−6, 6−1, 7−5, 6−1
Guanyador	17.	30 de maig de 1976	Düsseldorf, Alemanya	Terra batuda	Manuel Orantes	6−2, 6−2, 6−0
Guanyador	18.	3 de juliol de 1976	Wimbledon, Regne Unit	Gespa	Ilie Năstase	6−4, 6−2, 9−7
Guanyador	19.	30 d'agost de 1976	Boston (3)	Terra batuda	Harold Solomon	6−7, 6−4, 6−1, 6−2
Finalista	15.	12 de setembre de 1976	US Open, Estats Units	Terra batuda	Jimmy Connors	4−6, 6−3, 6−7, 4−6
Guanyador	20.	23 de gener de 1977	Boca Raton, Estats Units	Terra batuda	Jimmy Connors	6−4, 5−7, 6−3
Guanyador	21.	6 de març de 1977	Memphis, Estats Units	Moqueta	Brian Gottfried	6−4, 6−3, 4−6, 7−5
Guanyador	22.	3 d'abril de 1977	Niça, França	Terra batuda	Guillermo Vilas	6−4, 1−6, 6−2, 6−0
Guanyador	23.	10 d'abril de 1977	Montecarlo WCT	Terra batuda	Corrado Barazzutti	6−3, 7−5, 6−0
Guanyador	24.	24 d'abril de 1977	Denver, Estats Units	Moqueta	Brian Gottfried	7−5, 6−2
Guanyador	25.	2 de juliol de 1977	Wimbledon (2)	Gespa	Jimmy Connors	3−6, 6−2, 6−1, 5−7, 6−4
Guanyador	26.	16 d'octubre de 1977	Madrid	Terra batuda	Jaime Fillol	6−3, 6−0, 6−7, 7−2
Guanyador	27.	23 d'octubre de 1977	Barcelona (2)	Terra batuda	Manuel Orantes	6−2, 7−5, 6−2
Guanyador	28.	30 d'octubre de 1977	Basilea, Suïssa	Moqueta	John Lloyd	6−4, 6−2, 6−3
Guanyador	29.	6 de novembre de 1977	Colònia, Alemanya	Moqueta	Wojtek Fibak	6−4, 6−2, 6−3
Guanyador	30.	20 de novembre de 1977	Wembley, Regne Unit	Dura (i)	John Lloyd	6−4, 6−4, 6−3
Finalista	16.	8 de gener de 1978	Copa Masters, Nova York, Estats Units	Moqueta	Jimmy Connors	4−6, 6−1, 4−6
Guanyador	31.	15 de gener de 1978	Birmingham WCT, Estats Units	Moqueta	Dick Stockton	7−6(4), 7−5
Guanyador	32.	22 de gener de 1978	Boca Raton (2)	Terra batuda	Jimmy Connors	7−6(1), 3−6, 6−1
Guanyador	33.	26 de març de 1978	Las Vegas WCT, Estats Units	Dura	Vitas Gerulaitis	6−5(4), 5−6(5), 6−4, 6−5(4)
Guanyador	34.	2 d'abril de 1978	Milà WCT, Itàlia	Moqueta	Vitas Gerulaitis	6−3, 6−3
Guanyador	35.	28 de maig de 1978	Roma (2)	Terra batuda	Adriano Panatta	1−6, 6−3, 6−1, 4−6, 6−3
Guanyador	36.	11 de juny de 1977	Roland Garros (3)	Terra batuda	Guillermo Vilas	6−1, 6−1, 6−3
Guanyador	37.	8 de juliol de 1978	Wimbledon (3)	Gespa	Jimmy Connors	6−2, 6−2, 6−3
Guanyador	38.	23 de juliol de 1978	Bastad (2)	Terra batuda	Corrado Barazzutti	6−1, 6−2
Finalista	17.	10 de setembre de 1978	US Open (2)	Dura	Jimmy Connors	4−6, 2−6, 2−6
Guanyador	39.	5 de novembre de 1978	Tòquio, Japó	Moqueta	Brian Teacher	6−3, 6−4
Guanyador	40.	4 de febrer de 1979	Richmond WCT (2)	Moqueta	Guillermo Vilas	6−3, 6−1
Guanyador	41.	10 de febrer de 1979	Boca Raton (3)	Dura	Jimmy Connors	6−2, 6−3
Guanyador	42.	2 d'abril de 1979	Rotterdam, Països Baixos	Moqueta	John McEnroe	6−4, 6−2
Guanyador	43.	9 d'abril de 1979	Montecarlo (2)	Terra batuda	Vitas Gerulaitis	6−2, 6−1, 6−3
Guanyador	44.	23 d'abril de 1979	Las Vegas (2)	Terra batuda	Jimmy Connors	6−3, 6−2
Finalista	18.	6 de maig de 1979	WCT Finals, Dallas (3)	Moqueta	John McEnroe	5−7, 6−4, 2−6, 6−7
Guanyador	45.	11 de juny de 1979	Roland Garros (4)	Terra batuda	Víctor Pecci	6−3, 6−1, 6−7, 6−4
Guanyador	46.	7 de juliol de 1979	Wimbledon (4)	Gespa	Roscoe Tanner	6−7, 6−1, 3−6, 6−3, 6−4
Guanyador	47.	16 de juliol de 1979	Bastad (3)	Terra batuda	Balazs Taroczy	6−1, 7−5
Guanyador	48.	13 d'agost de 1979	Toronto	Dura	John McEnroe	6−3, 6−3
Guanyador	49.	17 de setembre de 1979	Palerm, Itàlia	Terra batuda	Corrado Barazzutti	6−4, 6−0, 6−4
Guanyador	50.	30 d'octubre de 1979	Tòquio (2)	Moqueta	Jimmy Connors	6−2, 6−2
Guanyador	51.	9 de desembre de 1979	Mont-real, Canadà	Moqueta	Jimmy Connors	6−4, 6−2, 2−6, 6−4
Guanyador	52.	13 de gener de 1980	Copa Masters, Nova York	Moqueta	Vitas Gerulaitis	6−2, 6−2
Guanyador	53.	10 de febrer de 1980	Boca Raton (4)	Terra batuda	Vitas Gerulaitis	6−1, 5−7, 6−1
Guanyador	54.	24 de febrer de 1980	Salisbury, Estats Units	Terra batuda	Vijay Amritraj	7−5, 6−1, 6−3
Guanyador	55.	30 de març de 1980	Niça (2)	Terra batuda	Manuel Orantes	6−2, 6−0, 6−1
Guanyador	56.	6 d'abril de 1980	Montecarlo (3)	Terra batuda	Guillermo Vilas	6−1, 6−0, 6−2
Guanyador	57.	27 d'abril de 1980	Las Vegas (3)	Dura	Harold Solomon	6−3, 6−1
Guanyador	58.	8 de juny de 1980	Roland Garros (5)	Terra batuda	Vitas Gerulaitis	6−4, 6−1, 6−2
Guanyador	59.	6 de juliol de 1980	Wimbledon (5)	Gespa	John McEnroe	1−6, 7−5, 6−3, 6−7, 8−6
Finalista	19.	17 d'agost de 1980	Toronto	Dura	Ivan Lendl	6−4, 4−5, retirada
Finalista	20.	7 de setembre de 1980	US Open (3)	Dura	John McEnroe	6−7, 1−6, 7−6, 7−5, 4−6
Finalista	21.	19 d'octubre de 1980	Basilea	Dura (i)	Ivan Lendl	3−6, 2−6, 7−5, 6−0, 4−6
Guanyador	60.	10 de novembre de 1980	Estocolm	Moqueta	John McEnroe	6−3, 6−4
Guanyador	61.	14 de gener de 1981	Copa Masters, Nova York	Moqueta	Ivan Lendl	6−4, 6−2, 6−2
Finalista	22.	29 de març de 1981	Milà	Moqueta	John McEnroe	6−7, 4−6
Guanyador	62.	7 de juny de 1981	Roland Garros (6)	Terra batuda	Ivan Lendl	6−1, 4−6, 6−2, 3−6, 6−1
Finalista	23.	4 de juliol de 1981	Wimbledon	Gespa	John McEnroe	6−4, 6−7, 6−7, 4−6
Guanyador	63.	19 de juliol de 1981	Stuttgart, Alemanya	Terra batuda	Ivan Lendl	1−6, 7−6, 6−2, 6−4
Finalista	24.	13 de setembre de 1981	US Open (4)	Dura	John McEnroe	6−4, 2−6, 4−6, 3−6
Guanyador	64.	27 de setembre de 1981	Ginebra, Suïssa	Terra batuda	Tomáš Šmíd	6−4, 6−3

Períodes com a número 1[modifica]

Núm.	Precedit per	Dates	Succeït per	Setmanes	Acumulat
1.	Jimmy Connors	23/08/1977 − 29/08/1977	Jimmy Connors	1	1
2.	Jimmy Connors	09/04/1979 − 20/05/1979	Jimmy Connors	6	7
3.	Jimmy Connors	09/07/1979 − 02/03/1980	John McEnroe	34	41
4.	John McEnroe	24/03/1980 − 10/08/1980	John McEnroe	20	61
5.	John McEnroe	18/08/1980 − 05/07/1981	John McEnroe	46	107
6.	John McEnroe	20/07/1981 − 02/08/1981	John McEnroe	2	109

Dobles: 7 (4−3)[modifica]

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Parella	Oponents en la final	Marcador
Finalista	1.	25 de setembre de 1972	Albany, Estats Units	Dura	Ove Bengtson	Bob Hewitt Frew McMillan	4−6, 2−6
Finalista	2.	8 de juliol de 1974	Bastad, Suècia	Terra batuda	Ove Bengtson	Paolo Bertolucci Adriano Panatta	3−6, 6−2, 3−6
Guanyador	1.	11 de febrer de 1974	Bolonya WCT, Itàlia	Moqueta	Ove Bengtson	Arthur Ashe Roscoe Tanner	6−4, 5−7, 4−6, 7−6, 6−2
Guanyador	2.	23 de febrer de 1974	Londres WCT, Regne Unit	Moqueta	Ove Bengtson	Mark Farrell John Lloy	7−6, 6−3
Guanyador	3.	7 de juliol de 1975	Bastad	Terra batuda	Ove Bengtson	Juan Gisbert Manuel Orantes	7−6, 7−5
Guanyador	4.	24 d'octubre de 1975	Barcelona, Espanya	Terra batuda	Guillermo Vilas	Wojtek Fibak Karl Meiler	3−6, 6−4, 6−3
Finalista	3.	12 d'abril de 1976	Montecarlo, Mònaco	Terra batuda	Guillermo Vilas	Wojtek Fibak Karl Meiler	6−7, 1−6

Equips: 1 (1−0)[modifica]

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Equip	Oponents	Marcador
Guanyador	1.	19−21 de desembre de 1975	Copa Davis, Estocolm, Suècia	Moqueta (i)	Birger Andersson Ove Bengtson Rolf Norberg	Jiri Hrebec Jan Kodes Frantisek Pala Vladimir Zednik	3−2

Trajectòria[modifica]

Individual[modifica]

Torneig	1973	1974	1975	1976	1977	1978	1979	1980	1981	Títols	V − D
Open d'Austràlia	A	3R	Absent							0 / 1	1 – 1
Roland Garros	4R	G	G	QF	A	G	G	G	G	6 / 8	49 – 2
Wimbledon	QF	3R	QF	G	G	G	G	G	F	5 / 9	51 – 4
US Open	4R	2R	SF	F	4R	F	QF	F	F	0 / 9	40 – 9
Tennis Masters Cup	A	RR	F	A	F	A	G	G	A	2 / 5	15 – 7
WCT Finals	A	F	F	G	A	SF	F	A	A	1 / 5	10 – 3
Rànquing a final d'any	18	3	3	2	3	2	1	1	2
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin

Guardons[modifica]

Campió del món ITF (1978, 1979, 1980)
Jugador de l'any ATP (1976, 1977, 1978, 1979, 1980)

Referències[modifica]

↑ "Borg may still be at top of his game", The Otago Daily Times, 14/07/2007(anglès)
↑ "Llista de Navratilova joins Laver and Borg on the shortlist (as voted for by. .. Navratilova)", Alastair Campbell, The Times, 03/06/2004 (anglès)
↑ "When he was king", Tim Pears, The Observer, 05/06/2005 (anglès)
↑ «Player Records > Winning streaks» (en anglès). Davis Cup. [Consulta: 6 octubre 2014].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Björn Borg

Björn Borg a l'ATP (anglès)
Björn Borg a la Federació Internacional de Tennis (anglès)
Björn Borg a la Copa Davis (anglès)

[1] "Borg may still be at top of his game", The Otago Daily Times, 14/07/2007(anglès)

[2] "Llista de Navratilova joins Laver and Borg on the shortlist (as voted for by. .. Navratilova)", Alastair Campbell, The Times, 03/06/2004 (anglès)

[3] "When he was king", Tim Pears, The Observer, 05/06/2005 (anglès)

[4] «Player Records > Winning streaks» (en anglès). Davis Cup. [Consulta: 6 octubre 2014].

[1]

[2]

[3]

[4]

Registres d'autoritat	WorldCat BNE: XX1180597 BNF: cb118929800 GND: 118513494 LCCN: n79053849 VIAF: 29530618 ISNI: 0000 0001 1613 5661 SELIBR: 288964 SUDOC: 026739852 BIBSYS: 9027209 NDL: 00433874
Bases d'informació	GEC: 0011367

Björn Borg

Contingut

Biografia[modifica]