Vés al contingut

Yannick Noah

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaYannick Noah

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 maig 1960 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Sedan (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada193 cm Modifica el valor a Wikidata
LateralitatDretà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótennista, artista d'estudi, entrenador de tennis, cantant, testimoni gravat Modifica el valor a Wikidata
Activitat1977 Modifica el valor a Wikidata –  1996 Modifica el valor a Wikidata
GènerePop i funk Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni net estimat3.440.600 $ Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficSony Music Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaFrança Modifica el valor a Wikidata
Esporttennis Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivatennis individual
tennis dobles Modifica el valor a Wikidata
Mà de jocdretà Modifica el valor a Wikidata
Entrenador principalPatrice Hagelauer Modifica el valor a Wikidata
Modalitat Partit de tennis Rècord personal
Tennis individual 478–209 Modifica el valor a Wikidata  23 Modifica el valor a Wikidata 3 (1986)
Tennis dobles 213–109 Modifica el valor a Wikidata 16 Modifica el valor a Wikidata 1 (1986)
Hall of fame Fitxa HOF Modifica el valor a Wikidata
ATP Info ATP Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCecilia Rodhe (1984–1987)
Heather Stewart-Whyte (1995–1999) Modifica el valor a Wikidata
FillsJoakim Noah
 ( Cecilia Rodhe)
Joalukas Noah (en) Tradueix
 ( Isabelle Camus)
Eleejah Noah (en) Tradueix
 ( Heather Stewart-Whyte) Modifica el valor a Wikidata
ParesZacharie Noah Modifica el valor a Wikidata  i Marie-Claire Noah Modifica el valor a Wikidata
ParentsSimon Noah Bikié (en) Tradueix (avi) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webyannicknoah.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1169301 Allocine: 12768 TMDB.org: 78422
Facebook: yannicknoahofficiel Twitter (X): noahyannick Instagram: yannicknoah Youtube: UC69naTYEu3LQ4FxBOw5fEpg Spotify: 0BCkVcs4QEgfHlvZ7rjSNv iTunes: 16501426 Musicbrainz: fe87035a-eef5-4cde-9961-747f0492c5d7 Songkick: 349140 Discogs: 572128 Deezer: 1801 Modifica el valor a Wikidata

Yannick Noah (Sedan, 18 de maig de 1960) és un extennista professional i cantant francès.[1] La fita esportiva més important que va assolir va ser el triomf a la final masculina de Roland Garros el 1983.[2] També fou capità dels equips francesos de la Copa Davis i la Copa Federació. Arribà al tercer lloc en el rànquing individual i al capdamunt del rànquing de dobles. Retirat del món del tennis es va dedicar a la música i també fundà una organització benèfica. El seu fill Joakim Noah és jugador dels Chicago Bulls de l'NBA.[3]

Noah va néixer a França l'any 1960 fill de Zacharie Noah, futbolista camerunès, i Marie-Claire, professora i jugadora de bàsquet francesa. A causa d'una greu lesió del seu pare l'any 1963, la família es va traslladar al Camerun on va començar a jugar a tennis. Als 11 anys fou descobert pels tennistes Arthur Ashe i Charlie Pasarell, i el seu talent no va passar desapercebut per la federació francesa de tennis que li va permetre tornar a França l'any 1971.[4]

Es va casar amb Cécilia Rodhe, Miss Suècia 1978 i escultora, amb qui tingué dos fills, Joakim (1985) i Yelena (1986). El primer és un famós jugador de bàsquet de l'NBA amb els Chicago Bulls mentre que Yelena és model. Posteriorment es va casar amb la model britànica Heather Stewart-Whyte amb qui tingué dos fills més, Elijah (1996) i Jénayé (1997). Actualment està casat amb la productora de televisió francesa Isabelle Camus, amb qui ha tingut el seu cinquè fill, Joalukas (2004).

Noah és propietari d'un restaurant a Saint Barthélemy, a les Antilles Franceses, de nom Do Brazil.

El 15 de juliol de 1996 fou demandat per les autoritats franceses per evasió fiscal durant els anys 1993 i 1994, i el tribunal va confirmar posteriorment que Noah no havia declarat tres comptes bancaris a Suïssa, Països Baixos i als Estats Units.

Torneigs del Grand Slam[modifica]

Individual: 1 (1−0)[modifica]

Resultat Núm. Any Campionat Oponent a la final Marcador
Guanyador 1. 1983 Roland Garros Mats Wilander 6−2, 7−5, 7−6(3)

Dobles masculins: 3 (1−2)[modifica]

Resultat Núm. Any Campionat Parella Oponents a la final Marcador
Guanyador 1. 1984 Roland Garros Henri Leconte Pavel Složil
Tomáš Šmíd
6−4, 2−6, 3−6, 6−3, 6−2
Finalista 1. 1985 US Open Henri Leconte Ken Flach
Robert Seguso
7−6(5), 6−7(1), 6−7(6), 0−6
Finalista 2. 1987 Roland Garros Guy Forget Anders Järryd
Robert Seguso
7−6(5), 7−6(2), 3−6, 4−6, 2−6

Carrera esportiva[modifica]

Yannick Noah en la Copa Davis (1979).

Va esdevenir professional l'any 1977[5] i guanyà el primer títol a Manila l'any següent. Noah va convertir-se en heroi nacional el 1983 quan va guanyar el Roland Garros,[2] 37 anys sense vencedor local després de la victòria de Marcel Bernard el 1946.[6] De fet, aquest continua sent la darrera victòria d'un tennista francès a París. L'any següent també va imposar-se en la final de dobles amb el seu compatriota Henri Leconte. L'agost de 1986 va esdevenir número 1 del rànquing de dobles, posició que va mantenir durant 19 setmanes. En el rànquing individual arribà a la tercera posició, però encara continua sent el tenista francès que més amunt ha arribat en el rànquing individual des de la seva introducció. No aconseguí cap títol més de Grand Slam però disputà dues finals més en dobles amb Leconte (US Open 1985) i Guy Forget (Roland Garros 1987).

Noah va defensar l'equip francès de Copa Davis durant onze temporades amb un balanç positiu de 39 victòries i 22 derrotes (26-15 individual i 13-7 en dobles). El 1982 van arribar a la final però foren derrotats per l'equip estatunidenc. Nou anys després, ja retirat, fou nomenat capità de l'equip francès de Copa Davis i en aquesta ocasió si que es van poder imposar en la final, també davant l'equip estatunidenc, 59 anys després de la seva darrera victòria. El 1996 van repetir el títol imposant-se a Suècia en aquesta ocasió. L'any següent fou nomenat capità de l'equip francès de Copa Federació i va conduir l'equip a la primera victòria de la seva història.

L'any 2005 fou inclòs en l'International Tennis Hall of Fame.

Palmarès[modifica]

Individual: 36 (23−13)[modifica]

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent en la final Marcador
Finalista 1. 1978 Niça, França Terra batuda José Higueras 3−6, 4−6, 4−6
Guanyador 1. 1978 Manila, Filipines Terra batuda Peter Feigl 7−6, 6−0
Guanyador 2. 1978 Calcuta, Índia Terra batuda Pascal Portes 6−3, 6−2
Guanyador 3. 1979 Nancy, França Dura (i) Jean-Louis Haillet 6−2, 5−7, 6−1, 7−5
Guanyador 4. 1979 Madrid, Espanya Terra batuda Manuel Orantes 6−3, 6−7, 6−3, 6−2
Guanyador 5. 1979 Bordeus, França Terra batuda Harold Solomon 6−0, 6−7, 6−1, 1−6, 6−4
Finalista 2. 1980 Roma, Itàlia Terra batuda Guillermo Vilas 0−6, 4−6, 4−6
Guanyador 6. 1981 Richmond, Estats Units Moqueta Ivan Lendl 6−1, 3−1, retirada
Guanyador 7. 1981 Niça Terra batuda Mario Martínez 6−4, 6−2
Finalista 3. 1981 Gstaad, Suïssa Terra batuda Wojtek Fibak 1−6, 6−7
Guanyador 8. 1982 La Quinta, Estats Units Dura Ivan Lendl 6−3, 2−6, 7−5
Finalista 4. 1982 Niça (2) Terra batuda Balázs Taróczy 2−6, 6−3, 11−13
Guanyador 9. 1982 South Orange, Estats Units Terra batuda Raúl Ramírez 6−3, 7−6
Guanyador 10. 1982 Basilea, Suïssa Dura (i) Mats Wilander 6−4, 6−2, 6−3
Guanyador 11. 1982 Tolosa, França Dura (i) Tomáš Šmíd 6−3, 6−2
Finalista 5. 1983 Lisboa, Portugal Terra batuda Mats Wilander 6−2, 6−7(2), 4−6
Guanyador 12. 1983 Madrid (2) Terra batuda Henrik Sundström 3−6, 6−0, 6−2, 6−4
Guanyador 13. 1983 Hamburg, Alemanya Terra batuda José Higueras 3−6, 7−5, 6−2, 6−0
Guanyador 14. 1983 Roland Garros, França Terra batuda Mats Wilander 6−2, 7−5, 7−6(3)
Finalista 6. 1984 La Quinta Dura Jimmy Connors 2−6, 7−6(7), 3−6
Finalista 7. 1985 Memphis, Estats Units Moqueta Stefan Edberg 1−6, 0−6
Guanyador 15. 1985 Roma Terra batuda Miloslav Mečíř 6−3, 3−6, 6−2, 7−6(4)
Guanyador 16. 1985 Washington D.C., Estats Units Terra batuda Martín Jaite 6−3, 6−4
Guanyador 17. 1985 Tolosa (2) Dura (i) Tomáš Šmíd 6−4, 6−4
Finalista 8. 1985 Basilea Dura (i) Stefan Edberg 7−6, 4−6, 6−7, 1−6
Finalista 9. 1986 La Quinta (2) Dura Joakim Nyström 1−6, 3−6, 2−6
Finalista 10. 1986 Montecarlo, Mónaco Terra batuda Joakim Nyström 3−6, 2−6
Guanyador 18. 1986 Forest Hills, Estats Units Terra batuda Guillermo Vilas 7−6(3), 6−0
Finalista 11. 1986 Basilea (2) Dura (i) Stefan Edberg 6−7(5), 2−6, 7−6(7), 6−7(5)
Guanyador 19. 1986 Wembley, Regne Unit Moqueta Jonas Svensson 6−2, 6−3, 6−7(12), 4−6, 7−5
Guanyador 20. 1987 Lió, França Moqueta Joakim Nyström 6−4, 7−5
Finalista 12. 1987 Forest Hills Terra batuda Andrés Gómez 4−6, 6−7(5), 6−7(1)
Guanyador 21. 1987 Basilea (2) Dura (i) Ronald Agénor 7−6(6), 6−4, 6−4
Guanyador 22. 1988 Milà, Itàlia Moqueta Jimmy Connors 4−4, retirada
Finalista 13. 1989 Indian Wells (3) Dura Miloslav Mečíř 6−3, 6−2, 1−6, 2−6, 3−6
Guanyador 23. 1990 Sydney, Austràlia Dura Carl-Uwe Steeb 5−7, 6−3, 6−4

Dobles masculins: 25 (16−9)[modifica]

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents en la final Marcador
Finalista 1. 1978 Calcuta, Índia Terra batuda Gilles Moretton Sashi Menon
Sherwood Stewart
6−7, 4−6
Guanyador 1. 1981 Niça, França Terra batuda Pascal Portes Chris Lewis
Pavel Složil
4−6, 6−3, 6−4
Guanyador 2. 1981 París, França Dura Ilie Năstase Andrew Jarrett
Jonathan Smith
6−4, 6−4
Guanyador 3. 1982 Niça (2) Terra batuda Henri Leconte Paul McNamee
Balázs Taróczy
5−7, 6−4, 6−3
Guanyador 4. 1982 Basilea, Suïssa Dura (i) Henri Leconte Fritz Buehning
Pavel Složil
6−2, 6−2
Finalista 2. 1982 Tolosa, França Dura (i) Jean-Louis Haillet Pavel Složil
Tomáš Šmíd
4−6, 4−6
Finalista 3. 1983 Montecarlo, Mònaco Terra batuda Henri Leconte Heinz Günthardt
Balázs Taróczy
2−6, 4−6
Finalista 4. 1984 Filadèlfia, Estats Units Moqueta Henri Leconte Peter Fleming
John McEnroe
2−6, 3−6
Guanyador 5. 1984 Roland Garros, França Terra batuda Henri Leconte Pavel Složil
Tomáš Šmíd
6−4, 2−6, 3−6, 6−3, 6−2
Guanyador 6. 1985 Chicago, Estats Units Moqueta Johan Kriek Ken Flach
Robert Seguso
3−6, 4−6, 7−5, 6−1, 6−4
Finalista 5. 1985 US Open, Estats Units Dura Henri Leconte Ken Flach
Robert Seguso
7−6, 6−7, 6−7, 0−6
Finalista 6. 1986 La Quinta, Estats Units Dura Sherwood Stewart Guy Forget
Peter Fleming
4−6, 3−6
Guanyador 7. 1986 Montecarlo Terra batuda Guy Forget Joakim Nyström
Mats Wilander
6−4, 3−6, 6−4
Guanyador 8. 1986 Roma, Itàlia Terra batuda Guy Forget Mark Edmondson
Sherwood Stewart
7−6, 6−2
Guanyador 9. 1986 Basilea (2) Dura (i) Guy Forget Jan Gunnarsson
Tomáš Šmíd
7−6, 6−4
Finalista 7. 1986 Masters Doubles, Londres, Regne Unit Moqueta Guy Forget Stefan Edberg
Anders Järryd
3−6, 6−7, 3−6
Guanyador 10. 1987 Lió, França Moqueta Guy Forget Kelly Jones
David Pate
4−6, 6−3, 6−4
Guanyador 11. 1987 Indian Wells Dura Guy Forget Boris Becker
Eric Jelen
6−4, 7−6
Guanyador 12. 1987 Forest Hills, Estats Units Terra batuda Guy Forget Gary Donnelly
Peter Fleming
4−6, 6−4, 6−1
Guanyador 13. 1987 Roma (2) Terra batuda Guy Forget Miloslav Mečíř
Tomáš Šmíd
6−2, 6−7, 6−3
Finalista 8. 1987 Roland Garros Terra batuda Guy Forget Anders Järryd
Robert Seguso
7−6, 7−6, 3−6, 4−6, 2−6
Guanyador 14. 1987 Queen's, Regne Unit Gespa Guy Forget Rick Leach
Tim Pawsat
6−4, 6−4
Guanyador 15. 1988 Orlando, Estats Units Dura Guy Forget Sherwood Stewart
Kim Warwick
6−4, 6−4
Guanyador 16. 1990 Niça (3) Terra batuda Alberto Mancini Marcelo Filippini
Horst Skoff
6−4, 7−6
Finalista 9. 1990 Bordeus, França Terra batuda Mansour Bahrami Tomàs Carbonell
Libor Pimek
3−6, 7−6, 2−6

Equips: 1 (0−1)[modifica]

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Equip Oponents Marcador
Finalista 1. 26−28 de novembre de 1982 Copa Davis, Grenoble, França Terra batuda (i) Henri Leconte John McEnroe
Gene Mayer
Peter Fleming
1−4

Carrera musical[modifica]

Yannick Noah en concert a Rennes (2011).

Un cop retirat del tennis professional, Noah va iniciar una carrera com a cantant fent diverses actuacions al llarg d'Europa. El primer àlbum musical fou llançat l'any 1991 amb el títol de Black or What. Entre les cançons dels primers treballs destaquen "Saga Africa", "Get on Back" i "Simon Papa Tara", aquesta darrera amb la col·laboració d'Erick Benzi i Robert Goldman. També va cantar cançons de Bob Marley i Téléphone. A nivell de vendes destacà el setè àlbum titulat Charango (2006), superant el milió de còpies gràcies als senzills "Donne-moi une vie" i "Aux arbres citoyens". L'any 2010 va tornar amb el seu vuitè treball de nom Frontières, en el qual destaca la cançó "Angela", dedicada a l'activista política Angela Davis. El seu darrer treball fou Hommage publicat l'any 2012.

Discografia[modifica]

  • Black and What (1991)
  • Urban Tribu (1993)
  • ZamZam (1998)
  • Yannick Noah (2000)
  • Live 2002 (2002)
  • Pokhara (2003)
  • Métisse(s) (2005)
  • Frontières (2010)

Beneficència[modifica]

Noah és una persona molt activa en actes i organitzacions benèfiques. Entre aquesta organitzacions i campanyes destaquen Enfants de la Terre, creada per la seva mare Marie-Claire (1988), Fête le Mur, que va fundar ell mateix (1996) per infants desfavorits d'àrees pobres i banlieues. També és portaveu Appel des Enfants pour l'Environnement que pertany a World Wide Fund for Nature (WWF), i va prendre part cantant amb Les Enfoirés per ajudar a Les Restos du Cœur.

Referències[modifica]

  1. «Yannick Noah | Overview». atptour.com. [Consulta: 2 octubre 2022].
  2. 2,0 2,1 Parent, Milena M.; Chappelet, Jean-Loup. Routledge Handbook of Sports Event Management (en anglès). Routledge, 2017-07-14. ISBN 978-1-135-10437-5. 
  3. Djata, Sundiata. Blacks at the Net: Black Achievement in the History of Tennis, Volume Two (en anglès). Syracuse University Press, 2008-05-01, p. 1-18. ISBN 978-0-8156-0898-1. 
  4. Boli, Claude «Les footballeurs noirs africains en France» (en francès). Hommes & migrations. Revue française de référence sur les dynamiques migratoires, 1285, 01-05-2010, pàg. 14–30. DOI: 10.4000/hommesmigrations.1173. ISSN: 1142-852X.
  5. Djata, Sundiata. Blacks at the Net: Black Achievement in the History of Tennis, Volume Two (en anglès). Syracuse University Press, 2008-05-01, p. 3. ISBN 978-0-8156-0898-1. 
  6. Bodo, Peter. The Courts of Babylon: Dispatches From The Golden Age of Tennis (en anglès). Diversion Books, 2011-06-17. ISBN 978-0-9829050-5-0. 

Enllaços externs[modifica]