Sony Music Entertainment

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióSony Music Entertainment
Sony Building by David Shankbone crop.jpg
Dades bàsiques
Nom curt Sony Music
Tipus discogràfica i major label Tradueix
Indústria indústria musical i indústria de l'entreteniment
Forma jurídica
Reemplaça Sony BMG
Creació 1r gener 2009 a Nova York
Activitat
Nom comercial Sony Music
Organització i govern
Seu 
Presidència Doug Morris
Executiu en cap Rob Stringer
Empresa matriu Sony Entertainment Tradueix
Propietat de Sony Corporation of America Tradueix
Xifres destacables
Ingressos totals 7.270.000.000 dòlars dels Estats Units (2017)

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Sony Music Entertainment és la discogràfica més gran del món, i una part de Sony Corporation.

El 1988, Sony Corporation va adquirir Columbia Records (CBS Records) per 2 mil milions de dòlars i li va canviar el nom a Sony Music Entertainment, el 1991.[1]

Epic Records és l'altra marca popular de Sony Music. L'únic país en el qual Sony no té els drets sobre el nom de Columbia és al Japó, on el nom és controlat per Columbia Music Entertainment. Els productes de Columbia de fora del Japó són distribuïts en aquest país per Sony Records, que busca tenir el logotip "Walking Eye" com en la resta del món. L'agost de 2004, Sony Music Entertainment va crear una empresa conjunta amb BMG per a formar Sony BMG Music Entertainment.[2]

El novembre de 2005, Texas Attorney General i Electronic Frontier Foundation, van presentar separadament un judici contra Sony BMG Entertainment per amagar programari espia en els seus discos, que deixava vulnerables als intrusos els computadors que utilitzaven el sistema Windows.[3]

Articles relacionats[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sony Music Entertainment Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Prince, Stephen. A New Pot of Gold: Hollywood Under the Electronic Rainbow, 1980-1989 (en anglès). University of California Press, 2002, p. 59. ISBN 0520232666. 
  2. Hull, Geoffrey P.; Hutchison, Thomas William; Strasser, Richard. The Music Business and Recording Industry: Delivering Music in the 21st Century (en anglès). Taylor & Francis, 2011, p. 177. ISBN 0415875609. 
  3. O'Rourke, James S. The Business Communication Casebook: A Notre Dame Collection (en anglès). Cengage Learning, 2007, p. 127. ISBN 0324545096.