Bahames
 Bahames | |||||
|---|---|---|---|---|---|
Commonwealth of the Bahamas (en)  | |||||
|
|||||
| Himne | March On | ||||
| Lema | «Forward, Upward, Onward, Together» «Напред, нагоре, нататък, заедно» «Life Is Grand» | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Capital | Nassau | ||||
| Població humana | |||||
| Total | 395.361 (2017) | ||||
| • Densitat | 28,49 hab./km² | ||||
| Idioma oficial | anglès | ||||
| Religió | cristianisme | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | Carib llista negra dels paradisos fiscals de la Unió Europea (2018–2018) | ||||
| Superfície | 13.878 km² | ||||
| • Aigua | 27,9 % | ||||
| Punt més alt | Mont Alvernia (63 m) | ||||
| Punt més baix | oceà Atlàntic (0 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | British West Indies (en)  | ||||
| Creació | 10 juliol 1973 | ||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | monarquia constitucional | ||||
| Òrgan legislatiu | Parlament de les Bahames | ||||
| • Monarca | Carles III del Regne Unit (2022–) | ||||
| • Primer Ministre | Hubert Minnis (2017–) | ||||
| Economia | |||||
| Moneda | dòlar de les Bahames | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Domini de primer nivell | .bs | ||||
| Prefix telefònic | +1242 | ||||
| Telèfon d'emergències | 919 | ||||
| Codi país | BS | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | bahamas.com | ||||
Les Bahames són un estat insular de l'Amèrica Central, situat a l'oceà Atlàntic, al sud-est de la península de Florida, al nord-est de Cuba, al nord d'Haití i a l'oest de les illes Turks i Caicos. Està format per l'arxipèlag homònim, on destaquen les illes d'Andros, Grand Bahama, Abaco, Eleuthera, Cat, Long Island i Great Inagua. La capital és Nassau, a l'illa de New Providence.
Història[modifica]
La primera terra en la qual va desembarcar Cristòfor Colom al Nou Món el 1492 es creu que va ser a l'illa de Sant Salvador, una de les més orientals de les Bahames, anomenada originalment pels arawaks Guanahani, i posteriorment Watling pels britànics, localitzada al sud de l'arxipèlag de les Bahames. Allí, Colom va trobar als amistosos arawaks (també coneguts com a lucayos) i va intercanviar regals amb ells. La posterior desaparició dels arawaks i d'altres pobles es va deure en gran manera a aquesta i a posteriors expedicions europees a la regió.
La colonització anglesa de les Bahames va començar el 1648 amb un petit grup de puritans exiliats de les Bermudes durant la Guerra Civil anglesa liderats per David Marley que va establir una colònia a l'illa d'Eleuthera.[1] Des de finals del segle xv fins al segle xvii, les Bahames van estar sota la sobirania espanyola, encara que les illes, per la seva situació estratègica en la ruta marítima entre Europa i Amèrica, i per formar l'arxipèlag un autèntic laberint insular, gradualment van ser transformant-se en amagatalls i nius de pirates i bucaners, especialment anglesos. Així en el segle xviii, els colons britànics que havien deixat Nova Anglaterra, a causa dels sentiments anti-britànics existents en aquella colònia, es van traslladar a les illes. A causa del gran nombre de colons britànics a les illes, la sobirania de l'arxipèlag es va traspassar d'Espanya al Regne Unit, i les Bahames van ser declarades colònia britànica el 1783.
En plena Segona Guerra Mundial, el Duc de Windsor (anteriorment el rei del Regne Unit Eduard VIII) és nomenat Governador General de les Bahames i va viatjar a aquestes illes en companyia de la seva esposa, la duquessa de Windsor, Wallis Simpson, el 1940 per exercir aquest càrrec de Governador General fins al 1945. El 1973, els habitants de les Bahames van votar a favor de la independència i es van declarar independents del Regne Unit, encara que van romandre dins de la Commonwealth. Des de la seva independència, les Bahames han prosperat notablement gràcies al turisme, a la banca internacional i a la gestió d'inversions.
Lynden Pindling, del Partit Liberal Progressista (PLP), de majoria negra, es converteix en Primer Ministre el 1967, després de les primeres eleccions legislatives del país. L'any 1973 les Bahames aconsegueixen la independència. A les eleccions del 1992 el Moviment Nacional Lliure (FNM) va obtenir la majoria. Pindling, denunciat per corrupció, va ser substituït per Hubert Alexander Ingraham en la prefectura del govern. La victòria de l'FNM en les eleccions del 1997 se li atribueix als resultats econòmics positius i l'embolcall del PLP en escàndols financers. El pas de l'huracà Floyd pel país, el 1999, va provocar seriosos danys i va perjudicar el turisme.
Política[modifica]
Bahames, està governada per una monarquia constitucional. És una nació membre del Commonwealth, o Comunitat Britànica de Nacions. El poder executiu és exercit pel monarca britànic com a cap d'Estat, i aquest és representat pel governador general, designat pel cap d'estat. El primer ministre apareix en 1955 amb les eleccions parlamentàries en l'arxipèlag. Est és assistit per un vice primer ministre, nomenat pel governador general.
El poder legislatiu recau en un sistema de parlament bicameral. Està compost per 16 membres del senat (nomenats pel governador general) i 40 membres de la cambra de representants, electes directament per la població.
El Comitè Judicial del Consell Privat de la monarquia britànica és la més alta cort en les Bahames; per sota té la Cort d'Apel·lacions, la Cort Suprema (amb 12 jutges) i les Corts de Magistrats.
Economia[modifica]
Bahames és un país en desenvolupament estable, dependent de l'economia basada en el turisme i activitats bancàries. Només el turisme ja suposa més del 60% del PIB i empra directament o indirectament la meitat de la mà d'obra de l'arxipèlag. L'expansió constant del turisme i l'auge en la construcció d'hotels, de recursos, i de noves residències havien conduït al creixement sòlid del PIB durant anys abans del 2006, però des d'aquell any va haver-hi una caiguda en el nombre de turistes.[2]
Els serveis financers constitueixen el segon sector en importància de l'economia de Bahames, prop del 15% del PIB. No obstant això, des de desembre de 2000, quan el govern va decretar noves regulacions sobre el sector financer, molts negocis internacionals han sortit de les Bahames. La indústria i l'agricultura contribueixen aproximadament a una desena part del PIB i mostren poc creixement, malgrat els incentius que el govern destina a aquests sectors.
Cultura[modifica]
Vegeu també[modifica]
Notes[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Marley, David. Wars of the Americas A Chronology of Armed Conflict in the New World, 1492 to the Present (en anglès). ABC-CLIO, 1998, p. 144. ISBN 9780874368376.
- ↑ «The World Factbook». Arxivat de l'original el 2010-04-02. [Consulta: 28 agost 2015].
Enllaços externs[modifica]
| Estats independents | Antigua i Barbuda · Bahames · Barbados · Belize · Costa Rica · Cuba · Dominica · República Dominicana · El Salvador · Grenada · Guatemala · Haití · Hondures · Jamaica · Nicaragua · Panamà · Saint Kitts i Nevis · Saint Lucia · Saint Vincent i les Grenadines · Trinitat i Tobago | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dependències | |||||||||
