Cretaci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
MESOZOIC
Era Període
Fanerozoic Mesozoic Cretaci
(~145 Ma)
Juràssic
(201,3 ± 0,2 Ma)
Triàsic
(252,17 ± 0,06 Ma)

El Cretaci és un període de l'escala de temps geològics que va des del final del període Juràssic, fa ~145 milions d'anys, fins al principi del període Paleocè, fa 66 milions d'anys. La fi del Cretaci marca també el límit entre el Mesozoic i el Cenozoic.

Nomenclatura i datació[modifica | modifica el codi]

Igual que passa amb períodes geològics més antics, les capes rocoses que defineixen el Cretaci estan ben identificades, però les dates exactes del principi i final del període no es coneixen incertesa. El Cretaci i el Juràssic no estan separats per cap gran extinció o augment de la biodiversitat. Tanmateix, la fi del període és molt evident, car presenta una capa rica en iridi trobada arreu del món que es relaciona amb el cràter de Chicxulub, a Yucatán i el Golf de Mèxic. S'ha datat aquesta capa a fa 66 milions d'anys. Aquest impacte meteòrica és probablement la causa de l'extinció del Cretaci-Terciari.

El nom del Cretaci (que deriva del mot llatí creta, que vol dir «guix») es refereix a les extenses capes de guix (sulfat de calci dipositat en les closques d'invertebrats marins) que es troben en el Cretaci superior de Gran Bretanya i parts adjacents de l'Europa continental.

Divisions[modifica | modifica el codi]

El Cretaci es divideix en Cretaci inferior i Cretaci superior. Els estatges faunístics, del més recent al més antic, són:

Cretaci superior
Maastrichtià (70,6 ± 0,6 – 65,5 ± 0,3 milions d'anys)
Campanià (83,5 ± 0,7 – 70,6 ± 0,6 milions d'anys)
Santonià (85,8 ± 0,7 – 83,5 ± 0,7 milions d'anys)
Coniacià (89,3 ± 1,0 – 85,8 ± 0,7 milions d'anys)
Turonià (93,5 ± 0,8 – 89,3 ± 1,0 milions d'anys)
Cenomanià (99,6 ± 0,9 – 93,5 ± 0,8 milions d'anys)
 
Cretaci inferior
Albià (112,0 ± 1,0 – 99,6 ± 0,9 milions d'anys)
Aptià (125,0 ± 1,0 – 112,0 ± 1,0 milions d'anys)
Barremià (130,0 ± 1,5 – 125,0 ± 1,0 milions d'anys)
Hauterivià (136,4 ± 2,0 – 136,4 ± 1,5 milions d'anys)
Valanginià (140,2 ± 3,0 – 136,4 ± 2,0 milions d'anys)
Berriasià (145,5 ± 4,0 – 140,2 ± 3,0 milions d'anys)


Període Sèrie Estatge Edat (Ma)
Paleogen Paleocè Danià més recent
Cretaci Superior Maastrichtià 65,5–70,6
Campanià 70,6–83,5
Santonià 83,5–85,8
Coniacià 85,8–89,3
Turonià 89,3–93,5
Cenomanià 93,5–99,6
Inferior Albià 99,6–112,0
Aptià 112,0–125,0
Barremià 125,0–130,0
Hauterivià 130,0–136,4
Valanginià 136,4–140,2
Berriasià 140,2–145,5
Juràssic Superior Titonià més antic
Subdivisió del sistema Cretaci segons IUGS, el juliol del 2009.

Paleogeografia[modifica | modifica el codi]

Durant el Cretaci, el supercontinent de Pangea s'acabà de fragmentar en els continents actuals, encara que les seves posició era molt diferent de l'actual. Alhora que l'oceà Atlàntic s'eixamplava i Sud-amèrica se n'anava cap a l'oest, Gondwana s'anà trencant a mesura que l'Antàrtida i Austràlia se separaven d'Àfrica, tot i que que l'Índia i Madagascar hi romangueren adherits. Aquestes divisions crearen llargues serralades submarines que elevaren el nivell del mar arreu del món. Al nord d'Àfrica, el mar de Tetis continuà estrenyent-se.

Hi ha afloraments importants del Cretaci a Nord-amèrica, Europa i la Xina. En allò que avui en dia és l'Índia es dipositaren unes ingents capes de lava anomenades «trappes del Dècan» a finals del Cretaci i principis del Paleocè. Els climes eren càlids i ni tan sols les regions polars no tenien glaç permanent.

Flora[modifica | modifica el codi]

Durant aquest període aparegueren les angiospermes, que esdevingueren dominants al final del Cretaci. El seu progrés, facilitat per l'aparició de les abelles, és un bon exemple de coevolució. Els primers representants dels arbres moderns, incloent-hi les figueres, els plàtans i les magnòlies, sorgiren durant el Cretaci. Al mateix temps, algunes gimnospermes mesozoiques, com ara les coníferes, continuaren prosperant, malgrat que altres tàxons, com ara els bennettitals, s'extingiren abans de la fi del període.

Fauna[modifica | modifica el codi]

Animals terrestres[modifica | modifica el codi]

A la terra ferma, els mamífers encara eren un component petit i relativament poc important de la fauna. Els ecosistemes terrestres eren dominats pels arcosaures, especialment els dinosaures, que es trobaven en el seu zenit. Els pterosaures, comuns a principis i mitjans del Cretaci, s'hagueren d'enfrontar a la competència cada vegada més ferotge dels ocells i cap al final del període ja només en quedaven dues famílies altament especialitzades.

El jaciment de Liaoning, a la formació xinesa de Chaomidianzi, és una mostra fascinant de la vida a principis del Cretaci, car ha produït restes molt ben conservades d'alguns tipus de petits dinosaures, ocells i mamífers. Els celurosaures que s'hi troben inclouen maniraptors, el grup que marca la transició entre dinosaures i ocells, i destaquen per la presència de plomes semblants a pèls.

Els insectes començaren a diversificar-se durant el Cretaci, període que també veié l'aparició de les formigues, els tèrmits i les papallones més antigues. Els afidoïdeus, saltamartins i cinípids també entraren en escena. Un altre insecte important que evolucionà durant el Cretaci fou l'abella, un animal eusocial, que es veié afavorida per l'evolució de les plantes amb flors.

Animals marins[modifica | modifica el codi]

Els batoïdeus, taurons moderns i teleostis eren comuns als oceans del Cretaci. Els rèptils marins incloïen els ictiosaures a principis i mitjans del Cretaci, els plesiosaures durant tot el període i els mosasaures cap al seu final.

Els bacúlits, un grup d'ammonits de closca allargada prosperaren al mar. Els hesperornitiformes eren protoocells marins sense capacitat de vol que nedaven com els gaviformes. Els foraminífers també es multiplicaren. El Cretaci veié l'aparició de les diatomees marines (mentre que les formes d'aigua dolça no sorgiren fins al Miocè).

Extinció[modifica | modifica el codi]

Article principal: Extinció Cretaci-Terciari

L'extinció en massa que defineix la fi del Cretaci féu que es perdés un nombre significatiu d'espècies (~50%) i famílies (~25%). Les plantes gairebé no patiren baixes, mentre que els organismes marins reberen el cop més dur, incloent-hi la immensa majoria (~95%) de foraminífers planctònics (excepte els globigerínids) i un nombre encara més gran de cocolitòfors, a més dels ammonits, els cefalòpodes belemnites, els rudists i tots els rèptils marins tret dels cocodrils i les tortugues. Els dinosaures no aviaris foren la víctima més notable de l'extinció del Cretaci-Terciari. Els últims pterosaures i la gran majoria d'ocells també s'extingiren.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cretaci Modifica l'enllaç a Wikidata