Madagascar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Republique de Madagascar
Repoblikan'i Madagasikara
Bandera Escut
Lema nacionalTanindrazana, Fahafahana, Fahamarinana
(Patrie, liberté, honnêteté)
HimneRy Tanindrazanay malala ô
(Oh!, La nostra benvolguda pàtria)
Capital
(i major ciutat)
Antananarivo
18° 55′ S, 47° 31′ E / -18.917,47.517Coord.: 18° 55′ S, 47° 31′ E / -18.917,47.517
Idiomes oficials Francès i malgaix
Gentilici Malgaix, malgaixa
Govern República
  President
Primer ministre
Hery Rajaonarimampianina
Omer Beriziky
Independència
 
de França
el 26 de juny de 1960 
Superfície
 -  Total 587,040 km2 
 -  Aigua (%) 0,9%
Població
 -  Est. jul. 2010 21.281.844  (56è)[nb 1]
 -  Cens 1975 ~ 17.501.871 
 -  Densitat 31 /km2 (142è)
Moneda Ariary (MGA)
Fus horari Ariary (UTC+3)
 -  Estiu (DST) no (UTC+3)
Domini internet .mg 
Codi telefònic 261
  1. Dades del World Factbook

Madagascar és un estat i una illa de l'Oceà Índic davant la costa sud-oriental de l'Àfrica a l'altura de Moçambic. Està separada del continent pel canal de Moçambic. La capital és Antananarivo.

Madagascar és l'illa més gran de l'Àfrica i la quarta més gran del món, i a causa del seu aïllament del continent, hi habiten moltes espècies animals úniques. Es calcula que hi habiten el 5% de les plantes i animals del planeta, de les que el 80% són endemismes de Madagascar, entre ells l'infraordre dels primats dels lèmurs, els felins fossa, tres famílies d'ocells úniques al món i sis espècies d'arbres baobab.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Madagascar era el nom que els portuguesos donaven a l'illa (1502) i deriva del llatí medieval: era el nom d'una illa imaginària en aquesta regió amb la qual cap a l'any 1500 es va identificar l'actual Madagascar. Al seu torn, aquest nom llatí, derivava de "Madeigascar" (també Madagosho, Madagascar), que era el nom d'una illa-regne africana esmentada per Marco Polo en el seu llibre (finals del segle XIII).[1]

Quant al nom "malgaix" dels seus habitants, prové del francès, que el van prendre de "Malagasy", que era el nom que es donaven els habitants originals de l'illa.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Madagascar
El rei Radama I de Madagascar

El primer assentament humà data probablement al voltant del segle IV, en qualsevol cas no hi ha proves que hagués presència humana abans del naixement de Crist. Els avantpassats dels actuals malgaixos van arribar des d'Indonèsia, i per això els habitants de l'illa conserven trets asiàtics, costums típics del sud-est d'Àsia i una llengua de la branca malaisi-polinesi. Amb ells també van arribar-hi els seus animals, entre els quals destaca el zebú, i poc després de la seva arribada es van extingir diversos animals endèmics de l'illa, com el lèmur gegant, el porc formiguer de Madagascar i un hipopòtam pigmeu similar al que es troba actualment a l'Àfrica Occidental.

Posteriorment hi va haver migracions bantús des del continent que es van integrar amb la població local, sobretot a la part est de l'illa. A començaments de l'Edat Mitjana van arribar els primers comerciants perses i cap a l'any 1000, els àrabs. Un dels resultats de la seva estada és el que a la part nord de l'illa es practica actualment l'Islam.

Durant els dos segles següents, Portugal, Espanya, el Regne Unit i França van intentar instal·lar-se a la costa, però foren expulsats per la resistència dels nadius, que a finals del segle XVII s'havien unificat sota el regne d'Imerina, amb base a l'altiplà central.

Tanmateix la població local també va patir com molts pobles africans, el comerç d'esclaus. Així, a tall d'exemple, esclaus malgaix van ser portats per europeus al Virregne del Perú, assentats principalment a la costa nord d'aquest país en una zona coneguda com Piura.

Actualment a Perú, descendents d'aquells esclaus són coneguts com a "mangaches" per una corrupció de l'idioma durant el temps. Fins i tot hi ha al Perú un lloc batejat com "Hisenda Malakasy" que data de l'època en què els malgaixos van ser explotats en el conreu del camp i que evoca el nom del seu país d'origen però pronunciat en el seu propi idioma. Aquests descendents de malgaixs conserven encara en molts casos els trets afro-indonesos originaris. La seva imbricació amb el Perú va ser tan forta que van contribuir a la cultura d'aquest país creant formes musicals com el tondero i fins i tot van tenir influència en el camp polític, ja que l'expresident peruà Luis Miguel Sánchez Cerro, que va governar aquell país en el tercer decenni del segle XX era un "mangache".

Finalment, els francesos van aconseguir construir bases comercials a les costes malgaixes, alguna vegada forçadament i d'altres diplomàticament, a finals del segle XVIII. Durant les Guerres napoleòniques, el rei Radama I d'Imerina es va posar a favor dels britànics, que van augmentar la seva influència a l'illa a costa dels francesos i van entrenar als nadius en l'ús d'armes modernes. No obstant això, després de la mort de Radama I el 1828 es van perseguir els britànics, incloint-hi els missioners. Durant el regnat de Radama II (1861-1863) es van introduir una sèrie de reformes modernistes i Madagascar es va obrir al contacte amb francesos i britànics, la qual cosa va causar que els sectors més tradicionalistes matessin al rei i retiressin els canvis. França va aconseguir annexionar l'illa per complet el 1895 després de derrotar a la reina Ranavalona III. Aquesta s'exilià un any després, mentre s'instituïa un mandat militar francès i Madagascar era proclamada colònia francesa.

Ja el 1916, els francesos van tenir problemes amb les organitzacions secretes nacionalistes, però van aconseguir mantenir l'ordre. França només va perdre el control de l'illa durant el 1942, quan els britànics la van ocupar durant la batalla de Madagascar per por que el Japó aconseguís usar els ports de Madagascar. El 1943 va ser lliurada a la França lliure, i el 1946 va deixar de ser colònia i es va convertir en territori d'ultramar francès. Això no va impedir que l'any següent esclatés una revolta que va forçar a França a convocar eleccions a l'illa, que van guanyar els independentistes moderats. El 1960 Madagascar s'independitzà totalment de França i es va instituir una república sota el govern de Philibert Tsiranana, líder del Partit Socialdemòcrata.

Pòster d'un llibre de H. Galli sobre la guerra francesa a Madagascar.

El 1975 va haver-hi un cop d'estat militar que va posar el govern en mans del capità de fragata Didier Ratsiraka, que va governar amb puny de ferro fins que l'any 1992 les pressions populars van obligar a designar un govern de transició a la democràcia. Ratsiraka va ser derrotat a les eleccions presidencials del 1993 per Albert Zafy, però va guanyar les legislatives que es van celebrar simultàniament. La situació de tensió entre els partidaris de Ratsiraka i el govern de Zafy va portar a la destitució d'aquest últim pel parlament el 1996, essent substituït per Norbert Ratsirahonana. Aquest era un col·laborador proper de Zafy que va governar sota la seva ombra fins a les eleccions del 1997, en les quals Ratsiraka es va fer novament amb el poder.

Didier Ratsiraka conservaria el poder fins a les eleccions presidencials de desembre del 2001, quan després d'uns resultats controvertits, el seu rival, el fins llavors alcalde d'Antananarivo Marc Ravalomanana es va declarar guanyador per majoria absoluta de la primera volta de les eleccions, acusant de frau al govern, que havia publicat uns resultats que feien necessària una segona volta.

La tensió de la primera meitat de l'any 2002 va arribar a amenaçar amb la possibilitat d'una guerra civil. La societat i el propi exèrcit malgaix es van dividir en dues, amb la capital Antananarivo convertida a favor de Ravalomanana, mentre Ratsiraka dirigia un govern a la ciutat costanera de Toamasina. La comunitat internacional va fer diversos crides al diàleg i a la calma. Ravalomanana va aconseguir consolidar el seu poder, mentre Ratsiraka anava perdent suport. El juny de 2002, alguns països com els Estats Units, Suïssa i Noruega reconeixien ja al govern de Ravalomanana. Altres països europeus van esperar la decisió final de França que, a principis de juliol, ja es dirigia públicament a Ravalomanana com a «president de Madagascar». El reconeixement internacional va confirmar el poder de Ravalomanana, i Ratsiraka va fugir finalment del país, refugiant-se a França.

Des de la consolidació del poder per part de Marc Ravalomanana, el país ha aconseguit assolir unes cotes molt altes de creixement econòmic, recolzat per ajudes molt quantioses d'institucions internacionals com el Banc Mundial.

Crisi política del 2009[modifica | modifica el codi]

El dia 16 de març del 2009 militars de l'oposició al govern de Marc Ravalomanana van prendre diferents edificis estatals com el Banc Central. L'endemà el president de la república va dimitir i va cedir el control a l'almirall Hyppolite Ramaroson. Tanmateix, la major part de la cúpula militar va donar suport a Andry Rajoelina, per la qual cosa aquest últim s'autoproclamà "Líder de transició".

Malgrat que els governs estrangers van evitar legitimar aquest canvi de poder, la Cort Constitucional va reconèixer l'ordre de traspàs de poders del directori militar, segons un document obtingut per agències de notícies internacionals.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Antananarivo, la capital de Madagascar.
Imatge de Madagascar presa des d'un satèl·lit (setembre de 2003).

Madagascar és una illa (la més gran d'Àfrica i la quarta més gran del món) que es troba envoltada íntegrament per l'oceà Índic. Està separada de la resta del continent pel canal de Moçambic. Cal destacar que fa molts anys Madagascar es trobava unida al continent, del qual es va separar, el que ha fet que l'aïllament originat arran d'aquesta separació sigui l'artífex de la conservació en territori malgaix de multitud d'espècies úniques al món.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

WWF divideix l'illa de Madagascar en set ecoregions:

  • Selva subhumida de Madagascar, al centre.
  • Selva de terres baixes de Madagascar, a l'est.
  • Selva seca caducifòlia de Madagascar, al nord-oest.
  • Bruguerar de Madagascar, en els cims més alts.
  • Matoll espinós de Madagascar, al sud.
  • Muntanya suculenta de Madagascar, al sud-oest.
  • Manglar de Madagascar, en diversos enclavaments de la costa oest.

Totes elles estan incloses a la llista Global 200, agrupades en:

  • Selva i bruguerar de Madagascar (selva subhumida de Madagascar, selva de terres baixes de Madagascar i bruguerar de Madagascar).
  • Selva seca caducifòlia de Madagascar.
  • Matoll de Madagascar (matoll espinós de Madagascar i muntanya suculent de Madagascar).
  • Manglar de Madagascar.

Fauna[modifica | modifica el codi]

Article principal: Fauna de Madagascar

Madagascar té una de les faunes més variades i extravagants del món amb animals endèmics com els lèmurs, la tortuga radiada, la tortuga angonoka, la tortuga cuaplana i la tortuga aranya.

Cada espècie ha evolucionat a la seva manera per poder sobreviure, per exemple, a l'illa hi ha una classe d'orquídia que és molt freqüent en altres llocs del món, però hi ha una diferència, l'espècie de papallona encarregada de menjar-se el nèctar i d'aquesta manera fer segura la reproducció d'aquesta planta no està present a l'illa de Madagascar. Com va fer l'orquídia per sobreviure? Uns científics es van formular aquesta pregunta i es van posar a investigar. La seva conclusió final va ser que l'orquídia havia adaptat la seva estructura exterior a un ocell molt comú a l'illa, fent així el conducte més curt, ja que el bec de l'ocell no era tan llarg com ho és la trompa d'una papallona. D'aquesta manera l'orquídia va formar una nova branca d'orquídies dins de la família a la qual pertanyia.[2] En qüestió d'amfibis, aquesta població està constituïda gairebé completament per granotes, el 99% de les 373 espècies són endèmiques, incloent la granota Mantella cowanii, espècie en perill crític que només es troba a l'altiplà central.[3]

Subdivisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Mapa de Madagascar.

Madagascar se subdivideix en sis províncies:

Províncies de Madagascar
  1. Antananarivo
  2. Antsiranana
  3. Fianarantsoa
  4. Mahajanga
  5. Toamasina
  6. Toliara

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Madagascar

L'agricultura, inclosa la pesca i la silvicultura, són el pilar de l'economia, suposant el 34% del PIB i contribuint amb més del 70% als guanys per exportació. La indústria presenta la fabricació de teixit i el processament de productes agrícoles. L'augment de l'emigració el 1992-97 va ser de mitjana menor que la taxa de creixement de la població. El creixement econòmic ha estat contingut per vagues antigovernamentals i manifestacions, una disminució de la demanda del cafè mundial, i el compromís erràtic del govern sobre la reforma econòmica. Hi ha obstacles importants en el camí de la realització a Madagascar del seu considerable potencial de creixement: l'avanç de les reformes del govern, a més de l'ajuda financera i la inversió estrangera que seran claus determinants per al seu desenvolupament. El creixement hauria d'estar en el rang del 62% en el període 2015-18.

Madagascar és el mercat de canyella més gran d'Àfrica. L'emissió de segells postals, principalment destinat al col·leccionisme filatèlic, és també una important font d'ingrés per a la seva economia.

El 2000 Madagascar va emprendre la preparació dels documents estratègics per a la Reducció de la Pobresa (PRSP) sota la iniciativa dels Països Pobres Altament Endeutats (HIPC). El Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial van concórrer al desembre del 2000 que el país era elegible per a la Iniciativa HIPC, i Madagascar ha aconseguit el punt de decisió per a l'alleugeriment de deutes. L'1 de març del 2001, el Bord de Fons Monetari Internacional va concedir al país 103 milions de dòlars per 2001-03 sota la Instal·lació de Creixement i Reducció de la Pobresa (PRGR). Els recursos alliberats d'HIPC seran dirigits cap a la millora de l'accés a la salut, educació, camins rurals, aigua, i suport directe a comunitats. A més, el 7 de març del 2001, el Club París va aprovar una cancel·lació de deutes de 161 milions de dòlars. El 28 de febrer del 2001, el Banc de Desenvolupament africà (ADB) va aprovar amb el HIPC una cancel·lació de deutes de 71.460.000 de dòlars i ha concedit al juny del 2001 un crèdit addicional de 20 milions de dòlars per lluitar contra la Sida i la pobresa.

Demografia[modifica | modifica el codi]

L'any 2007 Madagascar tenia una població de 19.448.000 habitants. L'esperança de vida és de 62 anys. La mitjana de fills per dona és de 5,24. El 68,9% de la població està alfabetitzada.

La població malgaix és predominantment una barreja d'origen malai i africà. Investigacions recents suggereixen que l'illa va estar deshabitada fins a l'arribada de navegants malais, aproximadament al segle I de la nostra era, a través del sud de l'Índia i de l'est d'Àfrica, d'on adquirien dones i esclaus africans. Migracions posteriors tant d'Àsia com d'Àfrica, van consolidar aquesta original barreja, i van sorgir 18 grups tribals diferents. Els trets malais són més predominants en les persones que habiten a la part central de l'illa, els merina (3 milions de persones) i els betsileus (2 milions). Els habitants de les costes són d'origen africà.

Els grups costaners més grans són els Betsimisaraka (1,5 milions) i els Tsimihety i Sakalava (700.000 persones cada un).

Una nena en un poble de Madagascar.

L'idioma és el malgaix, d'origen malai-polinesi properament emparentat amb les llengües borneanes i es parla a tota l'illa. El francès, antic idioma colonial, està també molt estès.

La major part de la població segueix pràctiques religioses tradicionals, les quals emfatitzen els vincles entre la vida i la mort, en la creença que la mort els uneix als seus ancestres en el rang de divinitat i que els ancestres estan molt interessats en la destinació dels seus descendents vius. Aquesta comunió espiritual és celebrada pels Merina i pels Betsileu mitjançant la pràctica del famadihana o «retorn de la mort». En aquest ritual, les restes dels parents són extretes de la tomba familiar, embolicades en nous sudaris de seda i retornats novament a la tomba seguint unes cerimònies festives en el seu honor.

Prop del 45% de la població són cristians, dividits en forma igual entre catòlics romans i protestants. També es dóna el sincretisme entre els diferents cultes, per la qual cosa els pastors assisteixen a ritus de famadihana i els creients beneeixen als seus morts abans de començar amb els rituals d'enterrament tradicionals.

Llengües de Madagascar[modifica | modifica el codi]

Tot i que el francès també n'és llengua oficial, Madasgacar té un idioma propi parlat per uns 10 milions de persones: el malgaix estàndard. Aquest idioma pertany a la família de llengües austronèsies i no a cap dels grups de l'Àfrica, cosa que demostra el seu aïllament també en el terreny lingüístic.

Els primers documents s'escrivien usant l'alfabet de l'àrab, però més endavant es va adoptar l'alfabet llatí. Destaca la senzillesa de la seva gramàtica: no hi ha gènere, ni cas, ni nombre... Això propicia l'ambigüitat i la confusió entre noms i verbs.

El SIL Internacional ha llistat un total de 13 llengües a Madagascar, totes vives:[4]

A més a més, també es parla morisyen (4000), francès crioll de Reunió (45.000), àrab (20.000) i xinès (16.000).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Breu Diccionari Etimològic de la Llengua Espanyola, Guido Gómez de Silva. 2a. Edició, 6ª impressió, 2009,; ISBN 978-968-16-5543-3
  2. Documental, Isolation and Biodiversity By Dr. Laurie Godfrey
  3. Revista National Geographic, setembre de 2010, El corazón herido de Madagascar.
  4. Llengües de Madagascar llistades pel SIL International

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]