Togo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaTogo
République Togolaise
Bandera de Togo Escut de Togo
Bandera de Togo Escut de Togo

Himne Salut à toi, pays de nos aïeux

Lema Treball, Llibertat, Pàtria
(francès:Travail, Liberté, Patrie)
Localització
LocationTogo.svg
Location Togo AU Africa.svg
8° 15′ 00″ N, 1° 11′ 00″ E / 8.25°N,1.183333°E / 8.25; 1.183333
Entitats de població
Capital i ciutat més gran Lomé
Conté
Població
Total 6.816.982 (2013)
• Densitat 120,05 hab/km²
Llengua francès
Geografia
Superfície 56.785 km²
• Aigua 4,2%
Punt més alt Mount Agou  (986 m)
Punt més baix Golf de Benín
Limita amb
Història
Independència  
de França el 27 d'abril de 1960
Organització i govern
Legislatiu National Assembly
• Cap d'Estat Faure Gnassingbé
• Prime Minister of Togo Komi Klassou (2015)
Membre de
Economia
PIB 4.518.443.476 $ (2014)
PIB per càpita 559,64 $ (2015)
Reserves totals 506.958.304 $ (2014)
IDH 0,403 (1980)
Moneda Franc CFA de l'Àfrica Occidental (XOF) (2014)
Indicatius
Fus horari UTC±00:00
Domini d'Internet tg
Prefix telefònic 228
Emergències 118, 117, 171 i 172
ISO 3166-1 TG
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Togo, oficialment República Togolesa, és un país de l'Àfrica Occidental, que limita amb Ghana a l'oest, Benín a l'est, Burkina Faso al nord i el golf de Guinea al sud. La capital n'és Lomé.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Togo

La història occidental no té constància de què succeí a Togo abans de l'arribada dels portuguesos a finals del segle XV. Durant el període comprés entre el segle XI i el segle XVI, hi irromperen diverses tribus de tot arreu: els ewe de Nigèria i Benín, i els mina i els guin de Ghana. La majoria s'assentaren en zones costaneres. Quan el comerç d'esclaus començà de veres al segle XVI, els mina van ser els qui se'n beneficiaren més. Durant els següents 200 anys, la regió costanera va ser un gran centre de saqueig per als europeus en cerca d'esclaus, guanyant-se Togo i les regions del voltant el nom de "la Costa dels esclaus".

En un tractat de 1884 signat a Togoville, Alemanya va declarar protectorat seu una franja de territori al llarg de la costa i gradualment va estendre el seu domini cap a l'interior. Aquest lloc esdevingué el 1905 la colònia alemanya de Togolàndia. Després de la I Guerra Mundial, es va dividir en dos mandats de la Societat de Nacions administrats pel Regne Unit i França. Després de la II Guerra Mundial, aquests mandats van passar a ser territoris fideïcomissaris de les Nacions Unides. Els resident de la Togolàndia britànica votaren per a unir-se a la Costa d'Or i formar la nova nació independent de Ghana, i la Togolàndia francesa va passar a ser una república autònoma dins de la Unió Francesa. La independència vingué el 27 d'abril de 1960 gràcies a Sylvanus Olimpio,[1] mort després per Gnassingbé Eyadema, qui va ocupar el seu lloc i va prendre el poder el 13 de gener de 1967. Gnassingbé Eyadema va morir a principis de 2005 després de 38 anys al poder, havent sigut el dictador africà que ha governat durant més temps. La immediata, però curta, instal·lació militar del seu fill, Faure Gnassingbé, com a president va causar una extensa condemna internacional. Gnassingbé deixà el poder i va convocar eleccions, les quals va guanyar dos mesos després. L'oposició va declarar que les eleccions havien estat fraudulentes. Els desenvolupaments de 2005 dugueren a tornar-se a qüestionar el compromís de democràcia que Togo havia contret en un intent de normalitzar les relacions amb la UE, que tallà les ajudes el 1993 per la precarietat de la situació dels drets humans. A més a més, fins a 400 persones van ser assassinades per la violència política que envoltava les eleccions presidencials, segons l'ONU. Al voltant de 40.000 togolesos van fugir a països veïns.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Togo és un país de 56.785 km² ubicat a l'Àfrica Occidental amb gairebé 1.700 km de fronteres amb Burkina Faso, Ghana i Benín. El punt més alt del país és el mont Agou (984 m).

Al nord el terreny es caracteritza per una sabana suau, en contrast amb el centre del país, que es caracteritza per estar format per turons. D'altra banda, el sud de Togo és un altiplà que arriba a la plana costanera amb llacunes i pantans extensos.

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Article principal: Regions de Togo

Administrativament, Togo s'organitza en 5 regions que se subdivideixen en 35 prefectures.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Togo

La petita economia subsahariana de Togo és en gran mesura dependent de l'agricultura tant comercial com de subsistència. El 65% de la població depèn d'aquest sector, que representa el 41% del PIB. Els cultius principals són el cafè, el cacau i el cotó, que tots plegats generen més o menys el 30% dels ingressos per exportacions. Togo és autosuficient pel que fa a béns d'alimentació bàsics quan les collites són normals, amb dificultats de subministrament ocasionals.

Al sector industrial, l'extracció de fosfats a les mines és, de lluny, l'activitat més important amb uns 60 milions de Tm en reserves, del qual se n'extreu una mica més d'1 milió anual, encara que ha patit un retrocés pel col·lapse dels preus de fosfat mundials i per la creixent competència internacional. Togo arrossega un deute important pel procés d'industrialització que va emprendre en els anys 70 del segle XX.

El comerç està circumscrit gairebé en exclusiva a Lomé, que mitjançant el port canalitza la majoria de les exportacions i importacions a Mali, Níger i Burkina Faso. El país està pendent de la condonació de tot o part del deute extern, segons la política empresa per la Unió Europea i els Estats Units. L'INB per habitant són 380 dòlars (Banc Mundial, 2005).

Demografia[modifica | modifica el codi]

Mapa de Togo (en anglès)

L'any 2007 Togo té una població de 5.700.000 habitants. El 99% de la població és d'ètnia negra, i l'1% restant és blanca (europeus o descendents). L'idioma oficial és el francès. L'esperança de vida és de 57 anys. La mitjana de fills per dona és de 4,9. El 60,9% de la població està alfabetitzada. Es calcula que el 4,1% de la població està infectada amb el virus de la sida.

Prop de 40 grups ètnics formen la població de Togo, entre els quals destaquen els ewes (46%) pel sud i els kabres (22%) pel nord, que mantenen una forta enemistat. Aquest fet és comú en diversos països d'Àfrica, on les desigualtats ètniques desemboquen en lluites constants.

Togo ocupa un lloc bastant baix al rànquing de l'IDH elaborat per l'ONU: està al lloc 139 dels 173 països analitzats.

Les ciutats principals són la capital, Lomé, Sokodé (49.000 habitants), Palimé (28.000 habitants) i Atakpamé (27.000 habitants).

Llengües i etnologia[modifica | modifica el codi]

Grups ètnics[modifica | modifica el codi]

  • Watxis. 740.000 a Togo, a la regió Marítima.[2]

Llengües[modifica | modifica el codi]

Article principal: Llengües de Togo

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Skinner, Kate. The Fruits of Freedom in British Togoland (en anglès). Cambridge University Press, 2015, p. 187. ISBN Cambridge University Press. 
  2. «Language: Gbe, Waci». joshuaproject. [Consulta: 11 febrer 2015].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 8° 15′ N, 1° 11′ E / 8.250°N,1.183°E / 8.250; 1.183