Uganda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaUganda
Republic of Uganda
Bandera d'Uganda Escut d'Uganda
Bandera d'Uganda Escut d'Uganda

Himne Oh Uganda, Land of Beauty

Lema For God and My Country
Localització
Uganda (orthographic projection).svg
Location Uganda AU Africa.svg
1° 17′ N, 32° 23′ E / 1.28°N,32.39°E / 1.28; 32.39
Entitats de població
Capital i ciutat més gran Kampala
Conté
Buikwe District
Bukomansimbi District
Butambala District
Buvuma District
Gomba District
Kalangala District
Kalungu District
Kampala District
Kayunga District
Kiboga District
Kyankwanzi District
Luwero District
Lwengo District
Lyantonde District
Masaka District
Mityana District
Mpigi District
Mubende District
districte de Mukono
Nakaseke District
Nakasongola District
Rakai District
Sembabule District
Wakiso District
Amuria District
Budaka District
Bududa District
Bugiri District
Bukedea District
Bukwo District
Bulambuli District
Busia District
Butaleja District
Buyende District
Iganga District
Jinja District
Kaberamaido District
Kaliro District
Kamuli District
Kapchorwa District
Katakwi District
Kibuku District
Kumi District
Kween District
Luuka District
Manafwa District
Mayuge District
Mbale District
Namayingo District
Namutumba District
Ngora District
Pallisa District
Serere District
Sironko District
Soroti District
Tororo District
Abim District
Adjumani District
Agago District
Alebtong District
Amolatar District
Amudat District
Amuru District
Apac District
Arua District
Dokolo District
Gulu District
Kaabong District
Kitgum District
Koboko District
Kole District
Kotido District
Lamwo District
Lira District
Maracha District
Moroto District
Moyo District
Nakapiripirit District
Napak District
Nebbi District
Nwoya District
Otuke District
Oyam District
Pader District
Yumbe District
Zombo District
Buhweju District
Buliisa District
Bundibugyo District
Bushenyi District
Hoima District
Ibanda District
Isingiro District
Kabale District
Kabarole District
Kamwenge District
Kanungu District
Kasese District
Kibaale District
Kiruhura District
Kiryandongo District
Kisoro District
Kyegegwa District
Kyenjojo District
Masindi District
Mbarara District
Mitooma District
Ntoroko District
Ntungamo District
Rubirizi District
Rukungiri District
Sheema District
Població
Total 37.578.876 (2013)
• Densitat 155,9 hab/km²
Llengua anglès i Suahili
Geografia
Superfície 241.038 km²
• Aigua 36 330 km² (15,39%)
Punt més alt Mont Stanley  (5.109 m)
Punt més baix Nil Blanc
Limita amb
Història
Independència  
Fundació Del Regne Unit
9 d'octubre de 1962
Organització i govern
Forma de govern República
Legislatiu Parliament of Uganda
• President of Uganda Yoweri Museveni (1986)
Membre de
Economia
PIB 26.998.477.288 $ (2014)
PIB per càpita 705,29 $ (2015)
Reserves totals 3.316.364.057 $ (2014)
IDH 0,285 (1980)
Moneda xíling ugandès (UGX) (2014)
Indicatius
Fus horari UTC+03:00
Domini d'Internet ug
Prefix telefònic 256
Emergències 9-1-1, 112 i 999
ISO 3166-1 UG
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

La República d'Uganda és un país del centre d'Àfrica. Limita a l'est amb Kenya, al nord amb el Sudan del Sud, a l'oest amb la República Democràtica del Congo, al sud-oest amb Ruanda i al sud amb Tanzània. Al sud i a l'est del país es troba el Llac Victòria, que comparteix amb Kenya i Tanzània.

Uganda va prendre el seu nom de l'antic regne de Buganda, el qual comprenia una part del sud del país, incloent-hi la capital Kampala.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història d'Uganda

És poc coneguda la història d'Uganda abans de l'arribada dels primers no africans encara que és coneguda la presència humana a l'àrea almenys des del primer mil·lenni a.C.

Quan els àrabs i els europeus van arribar al segle XIX trobaren una sèrie de regnes en la zona, suposadament fundats al segle XVI. El més extens i el més important d'aquests regnes era Buganda, el qual encara existeix avui com una part d'Uganda. Els altres foren els d'Ankole, Bunyoro i Toro.

La zona fou col·locada sota l'administració de la Companyia Britànica de l'Est d'Àfrica en 1888 i va ser governada com un protectorat pel Regne Unit des del 1894 fins a la independència el 1962.

El 1966 l'aleshores primer ministre Milton Obote va subvertir la constitució declarant-se President, encetant una era de cops i contra-cops que es va allargar fins ben avançats els anys 80. El 1971 un cop d'estat va col·locar al poder a Idi Amin que va governar recolzant-se en els militars gairebé una dècada. La seva estada al poder va tenir un cost estimat de 300.000 morts. A més va expulsar l'emprenedora minoria índia i pakistanesa d'Uganda. El seu regnat va acabar gràcies a una invasió de Tanzània el 1979. La situació no va millorar gaire amb el retorn de Milton Obote, que va estar deposat de nou el 1985.

L'actual president, Yoweri Museveni, ocupa el poder des del 1986 i és vist com a membre d'una nova generació de líders africans. Una relativa estabilitat ha estat establerta al país, tret del nord on continua actuant Exèrcit de Resistència del Senyor.

Uganda s'ha vist implicada en els conflictes dels estats veïns com Ruanda o la República Democràtica del Congo.

Uganda destaca per haver donat la resposta més efectiva contra el HIV entre els països africans.

Govern i política[modifica | modifica el codi]

El president d'Uganda, actualment Yoweri Museveni, és tant el cap de govern com el cap d'estat. El president designa un primer ministre que l'ajuda en els seus quefers. El parlament està constituït per l'Assemblea Nacional, que té 303 membres, 86 dels quals són designats per grups d'interessos, incloent les dones i l'exèrcit. El restant de membres són triats per un període de cinc anys durant les eleccions generals.

Durant dinou anys, a fi d'evitar la violència sectària, els partits polítics han estat prohibits, però en un referèndum l'any 2006, els ugandesos optaren per cancelar aquesta prohibició i començar una transició cap a la democràcia multipartidista.

Organització politicoadministrativa[modifica | modifica el codi]

El territori ugandès està dividit en setanta districtes. El juliol de 2006 el nombre de districtes es va incrementar a 78. A la vegada, aquests districtes s'agrupen en quatre divisions administratives: Nord, Est, Central i Oest. Els districtes deuen el seu nom a la ciutat capçalera. Per exemple, la ciutat de Kampala es troba en el Districte de Kampala. Els antics regnes tradicionals també mantenen la seva presència simbòlica, cultural i ètnica en l'organització politicoadministrativa del país en un cert reconeixement oficial, sent el més gran el de Buganda.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa d'Uganda

Tot i que Uganda no té sortida al mar, té accés a diverses masses d'aigua, incloent el llac Victòria, el llac Albert, el llac Kyoga i el llac Eduard. El país es troba a l'est d'Àfrica, sobre un altiplà, en una mitjana de 900 m sobre el nivell del mar.

Malgrat que el clima és tropical, difereix entre les diferents regions del país. Uganda posseeix unes quantes illes en el llac Victòria. Les ciutats més importants del país es troben al sur, incloent la capital, Kampala, i la ciutat d'Entebbe.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

La major part d'Uganda correspon al bioma de sabana. WWF distingeix diverses ecoregions:

Les zones muntanyoses són cobertes de selves i, a major altitud, de praderes de muntanya:

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia d'Uganda

Uganda té considerables recursos naturals, incloent sòls fèrtils, pluges regulars i grans jaciments de coure i cobalt. L'agricultura és el sector més important de l'economia, utilitzant més del 80% de la força de treball, en el major ingrés provinent de l'exportació de cafè. Des de 1986 el govern (amb el suport d'altres països i agències internacionals) ha estat actuant per a rehabilitar una economia delmada durant el règim d'Idi Amin i la posterior guerra civil. Les mesures establertes han inclòs una reforma monetària, l'alça dels preus per als productors dels cultius d'exportació, increments en el preu dels productes del petroli i millores salarials en l'administració estatal. La política de canvi té com a objectiu desanimar la inflació, encoratjar la producció i millorar la balança de pagaments.

Mercat tradicional al sud-oest d'Uganda.

Durant el període 1990-2001, l'economia va tenir un desenvolupament sòlid, basat en la inversió contínua per a la rehabilitació de la infraestructura, millora d'incentius a la producció i exportacions, reducció de la inflació, millora gradual de la seguretat interior i la tornada d'empresaris exiliats.

La implicació d'Uganda en la guerra de la República Democràtica del Congo, la corrupció governamental i la demora de la determinació del govern per a instaurar reformes augmenta els dubtes sobre la continuïtat del fort creixement.

Demografia[modifica | modifica el codi]

A Uganda habiten molts grups ètnics diferents, cap dels quals forma una majoria dins de la població total. L'anglès es va convertir en l'idioma oficial després de la independència, tot i que hi ha més de 40 llengües en ús en tot el país. L'idioma en nombre més gran de parlants natius és el ganda, parlat en la regió Buganda, regió que inclou Kampala. L'iteso segueix en quantitat de parlants (4,2 milions), cobrint set districtes de la part oriental del país. El suahili és àmpliament emprat com a llenguatge bàsic per al comerç.

La majoria de la població és cristiana dividint-se a parts iguals entre l'església catòlica i les diverses confessions protestants. Hi ha una important minoria musulmana, superior al 15%. També es practiquen les creences indígenes. A banda, entre la minoria asiàtica, es practica l'hinduisme.

El 2007, Uganda tenia una població de 30.262.000 habitants. El 99% era negra, el 0,3% blanca (europeus o descendents) i el restant 0,7% era compost per asiàtics i àrabs. Els idiomes oficials són l'anglès i el suahili. L'esperança de vida és de 51 anys.

La mitjana de fills per dona és de 6.84, una de les taxes més elevades del món, la qual cosa està provocant un creixement de la població mai vist en la història del país.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 01° 17′ N, 32° 23′ E / 1.283°N,32.383°E / 1.283; 32.383