Seychelles

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaSeychelles
Repiblik Sesel

République des Seychelles

Republic of Seychelles
Bandera de les Seychelles Escut de les Seychelles
Bandera de les Seychelles modifica Escut de les Seychelles modifica

HimneKoste Seselwa modifica

Lema«Finis Coronat Opus»
«The End Crowns the Work» modifica
EpònimJean Moreau de Séchelles modifica
Localització
SYC orthographic.svg modifica
 7° 06′ 00″ S, 52° 46′ 00″ E / 7.1°S,52.76667°E / -7.1; 52.76667

CapitalVictòria modifica
Ciutat més granVictòria
Població
Total95.843 (2017) modifica
• Densitat208,81 hab/km²
Idiomafrancès
anglès
Seychellois Creole (en) Tradueix modifica
Geografia
Part deÀfrica Oriental i European Union tax haven blacklist (en) Tradueix modifica
Superfície459 km² modifica
• AiguaNegligible
Punt més altMorne Seychellois (en) Tradueix (905 m) modifica
Punt més baixoceà Índic (0 m) modifica
Dades històriques
Independència 
Creació1976
Organització política
Forma de governRepública parlamentària
Òrgan legislatiuAssemblea Nacional modifica
• PresidentDanny Faure (16 octubre 2016) modifica
• President modificaDanny Faure (16 octubre 2016) modifica
Economia
PIB nominal1.485.994.387,4972 $ (2017) modifica
PIB per càpita15.629 $ (2017) modifica
Reserves totals545.203.276 $ (2017) modifica
Monedarupia de les Seychelles modifica
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.sc modifica
Prefix telefònic+248 modifica
Telèfon d'emergències112, 133, 151 (en) Tradueix i 999 modifica
Codi paísSC modifica
Altres

Lloc webegov.sc modifica

La República de les Seychelles és un estat insular de l'oceà Índic situat a l'est del continent africà i al nord-est de Madagascar, format per l'arxipèlag homònim. Altres estats o dependències insulars propers són Maurici i Reunió al sud, les Comores al sud-oest i les Maldives al nord-est.

Està constituïda per un arxipèlag de 115 illes, la principal de les quals és Mahé (on hi ha la capital, Victòria).

Biogeografia[modifica]

Part de les Seychelles estan incloses en l'ecoregió terrestre anomenada Seychelles Granítiques.

Història[modifica]

Article principal: Història de les Seychelles

Les illes Seychelles són un arxipèlag d'illes que durant milers d'anys van romandre solitàries i sense població. Se suposa que els primers que hi van arribar van ser àrabs musulmans. Durant el període d'expansió del món musulmà nombrosos comerciants àrabs van fer servir aquestes illes com a punts d'escala per als seus trajectes. En una carta apareixen amb el nom de Zarin (del persa zarrim = daurat). El nom de l'illa d'Aldabra derivaria de Jazira al-Khadra (Illa Verda). Hi ha un petit cementiri musulmà a Anse Lascar, a Silhouette, però sembla que és relativament modern.

Durant els primers anys del segle XVI, els portuguesos van ser els primers europeus que arribaren en aquestes illes. És probable que aquesta arribada fos accidental, ja que segons sembla, els exploradors portuguesos van albirar per sorpresa les illes mentre cercaven noves rutes per fer cap a les Índies.

Després dels portuguesos, els següents que hi van arribar van ser els francesos. Aquests, malgrat que hi van arribar a mitjan segle XVIII, no s'hi van quedar gaire temps, ja que van passar a Anglaterra el 1756. A principis del segle XIX els anglesos, després de diverses disputes amb els francesos durant el període napoleònic, es van quedar les illes de forma definitiva l'any 1814.

Al segle XX, les Seychelles foren separades de les illes Maurici, amb les quals estaven unides administrativament, cosa que va començar a generar una sèrie de moviments proindependentistes que van concloure el 1976, quan les illes Seychelles es van convertir en una república independent.

Organització administrativa[modifica]

Paisatge de l'illa de La Digue a les Seychelles

Seychelles es divideix en 25 districtes:

Economia[modifica]

Article principal: Economia de les Seychelles

Des de la independència de les Seychelles el 1976, la producció per capita d'aquest petit arxipèlag va créixer set vegades si la comparem als nivells anteriors a la independència. El creixement ha estat impulsat pel sector turístic -que empra prop de 30% de la mà d'obra i proporciona més de 70% dels ingressos en moneda forta-, i per la pesca de la tonyina. Aquests darrers anys el govern ha incentivat la inversió estrangera amb la intenció de modernitzar els hotels i altres serveis.

Alhora el govern hi ha fet esforços per reduir la dependència del turisme, promovent la protecció de la natura (plantes i animals) i fomentant l'agricultura, la pesca i la fabricació en petita escala. El PIB va créixer entre 7% i 8% en el període 2006-2007 a causa d'un creixement del turisme i a l'expansió de les construccions d'hotels en aquest període. El creixement va patir una retracció de gairebé 9% el 2009 a causa de la caiguda del turisme.

Demografia[modifica]

  • Població: 88.340 (2010, est.)
  • Estructura d edat:
    • 0-14 anys: 26,4%(homes 10.839; dones 10.601)
    • 15-64 anys: 67,4% (homes 26.709; dones 28.025)
    • 65 anys o més: 6,2% (homes 1.622; dones 3.392)
  • Taxa de creixement de la població: 0,43% (2005 est.)
  • Taxa de natalitat: 16,22 naixements/1.000 habitants (2005 est.)
  • Taxa de mortalitat: 6,34 morts/1.000 habitants (2005 est.)
  • Taxa d'emigració: -5,54 emigrants/1.000 habitants (2005 est.)
  • Taxa de mortalitat infantil 15,53 morts/1.000 nascuts vius (2005 est.)
  • Esperança de vida en néixer:
    • total de la població: 71,82 anys
    • homes: 66,41 anys
    • dones: 77,4 anys (2005 est.)
  • Taxa de fertilitat: 1,75 naixements/dona(2005 est.)

Religions: Catòlics 82,3%; anglicans 6,4%; adventistes del setè dia 1,1%; altres cristians 3,4%, hinduistes 2,1%; musulmans 1,1%;

  • Idiomes: crioll 91,8%; anglès 4,9% (oficial); altres 3,1%; sense especificar 0,2% (cens del 2002)

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]