Cocoter

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres conceptes vegeu coco (desambiguació)
Infotaula taxonòmicaCocoter
Cocos nucifera
Cocos nucifera - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-187.jpg
Cocos nucifera
Dades generals
Font de coco, Oli de coco, Aigua de coco, coconut timber, coconut sugar i Fibra de coco
Planta
Tipus de fruit drupa
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Arecales
Família Arecaceae
Tribu Cocoseae
Gènere Cocos
Espècie Cocos nucifera
Linnaeus, 1753
Modifica dades a Wikidata

El cocoter, coco, palma cocotera o palma indiana (Cocos nucifera) és una palmera de la família de les arecàcies conreada o espontània a tots els països tropicals. El nom específic nucifera deriva del llatí i significa portador de nous. El fruit s'anomena coco o nou de coco. És l'única espècie dins del gènere cocos.

El coco és un element importantíssim o essencial en la gastronomia de molts països de les zones tropicals arreu del món.

El coco[modifica]

El coco és una nou molt gran envoltada d'un mesocarpi fibrós que s'obre per extreure la nou de coco; la part comestible és l'endosperma albuminós de color blanc. La nou jove està plena d'aigua. La llet de coco s'obté esprement la nou ratllada.

El nom prové del portuguès coco, una mena de papu per espantar els nens.[1]

És una palmera de grans dimensions que es troba a les tropicals arreu del món. Pot arribar als 30 metres d'alt. Posseeix tres o més fulles grans, pinnades i que poden arribar a mesurar 6 metres de llarg. Floreix al llarg de tot l'any en inflorescències que contenen tant flors masculines com femenines amb 6 estams. Les flors estan situades als apèndix axil·lars.

Les flors femenines quan acaben el procés de maduració formen un fruit en forma de drupa oval monosperma de hasta 30 cm de diàmetre amb un pericarpi fibrós i un endocarpi ossi. El fruit conté al seu interior l'albumen blanc comestible.

De forma espontània es dispersa mitjançant la suració dels fruits al mar i germinant en les platges, ja que els fruits resisteixen la salinització de l'aigua.

Preferix el sòl sorrenc i necessita molta insolació, alta humitat relativa (750 a 200 litres de pluja a l'any o bé regadiu), aquesta humitat no pot ser excessiva, ja que un excés d'aigua iniciaria un efecte de putrefacció a la planta.

Farmacologia[modifica]

Composició química[modifica]

Depenent de quina part del cocoter analitzem trobarem uns components o uns altres:

Si observem la llet de coco trobem fins a un 2% de derivats de glúcids (poliol, sorbitol), àcids orgànics (àcid maleic), aminoàcids i difenil-urea.

Per una altra banda si observem la copra (polpa seca) trobarem fins a un 65% de lípids, glúcids i en menor quantitat vitamina D.

Finalment a la closca del coco trobarem principalment tanins.

Usos medicinals[modifica]

Abans que maduri el coco al seu interior trobem la llet de coco que és antihelmíntica i diürètica. La mantega de coco la fem servir per a reparar la pell. La carn del coco és discretament laxant i amb ella es fabrica un xarop pectoral.

Accions farmacològiques[modifica]

Propietats medicinals

  • Aigua de coco:

Actua com a refrescant, laxant, antihelmíntica i diürètica.

Emol·lient: elimina les inflamacions.

Té una propietat per a matar els paràsits intestinals.

  • Casc cremat:

Aquest l'utilitzem per al dolor de queixals.

Usos generals[modifica]

Té moltes aplicacions. S'utilitza bàsicament per a l'alimentació en forma de fruit, d'oli o d'una mantega molt digestiva recomanada per a fer dieta alimentària. A banda del fruit també s'usen les fulles i el tronc per a la construcció rural. La fibra de coco s'utilitza com aïllant i en horticultura com un bon substitut de la torba.

  • La part blanca del coco pot ser dessecada o consumida en fresc.
  • El suc o llet de cocosucres, fibra, proteïnes, antioxidants i minerals que constitueixen una beguda isotònica que a banda de l'ús gastronòmic s'ha utilitzat com a medi de cultiu de plantes en laboratori, ja que és estèril (fins que s'obre).

Curiositats[modifica]

Els indis utilitzaven l'aigua de coco com un remei per a totes les malalties i amb la closca es feien copes o gots.

A partir de les flors del cocoter s'elabore un vi que els anglesos el denominen <<lady>>.

El coco és un aliment difícil de digerir però té un efecte que incremente els espermatozous.

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. Fernando Díez Losada, La tribuna del idioma, pg. 481

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Bruneton, J. Plantas tóxicas: vegetales peligrosos para el hombre y los animales. Editorial Acribia. Zaragoza., 2000. ISBN 9788420009353. 
  • Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos. Catálogo de plantas medicinales. 2009a ed.. CGCOF. Madrid, 2009. ISBN 2910010541388. 
  • Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974. 


Enllaços externs[modifica]