Bitxo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vitxo, vitet o pebrina

El vitxo (millor que bitxo[1]) o vitet, o la pebrina és un fruit d'una pebrotera anomenada vitxera (Capsicum annuum varietat longum). És de forma prima i allargada. Presenta un alt contingut en capsaïcina i per aquest motiu és intensament coent o picant. S'utilitza com a condiment culinari de molts plats i salses. A l'Amèrica tropical trobem altres espècies semblants dites (pebre) de Caiena, de Tabasco, el chile i l'ají. És un condiment molt utilitzat a l'Índia i es troba en la major part de plats.

També reps els noms menys estesos i localitzats (llista per òrdre alfabètic i no-exhaustiva) de bajoca roja (Alcoi), cireret, cirereta (País Valencià, Gironès, Empordà, Mallorca)[2], citró (Eivissa), coent(a), coentet (Benissa), coralet (plana de Castelló), cornet (Ibi), corneta, ditet (Alcoi), nyoreta, pebre de banyeta (Menorca), pebre coent, pebrera coenta, pebreta, pebrina (rossellonès, gironí), pesteta (Maestrat, tortosí), viró (Callosa d’en Sarrià, Benimantell), visolet (Agres, Muro), xitxó...

Altres propietats del vitxo són els efectes estimulants digestius i carminatius. També s'utilitza externament contra els dolors reumàtics i el torticoli.

Lligams externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bitxo Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Aquest nom deriva de vit, penis, per semblança a un fal·lus, com també el geosinònim vitet i la seva homonimització en 'ditet'.
  2. Diccionari Català-Valencià-Balear