Maputxes
![]() | |
Tipus | ètnia |
---|---|
Població total | 978.000 (cens del 2000) |
Llengua | castellà, mapudungun |
Religió | cristianisme, religió maputxe |
Grups relacionats | patagons |
Regions amb poblacions significatives | |
Xile, Argentina | |
![]() |
Els maputxes (del mapudungun mapuche: mapu, 'terra' i che, 'poble') són una ètnia d'amerindis sud-americans. Són aproximadament uns 928.000 a Xile, dels quals uns 400.000 encara parlen la llengua nadiua, i potser uns 50.000 a l'Argentina, dels quals uns 40.000 parlen el mapudungun.
Contingut
Territori[modifica]
El seu país, també anomenat Aucan Mapu ('Terra dels Rebels'), era conegut també com a Araucanía. Antigament, ocupaven tot el territori xilè al sud del riu Maule fins a l'illa Gran de Chiloé (Chillwe), a les regions del Biobío, l'Araucanía, Los Ríos i Los Lagos, així com en bona part de les províncies argentines de Neuquén, La Pampa, Río Negro i Chubut. El país, conegut el 1860 com el Regne de l'Araucanía i la Patagònia, comprenia un territori d’1.131.937 km².
Divisió[modifica]

Els maputxes també han estat anomenats araucans, el nom dels quals prové d'aucan, 'rebel'. Es divideixen en diversos grups:
- Maputxes pròpiament dits ('gent de la terra'), també coneguts com a molutxes ('gent de l'oest'); ocupaven antigament la zona entre el Biobío i el Toltén. Són el grup més guerrer i que encapçala més revoltes contra els criolls.
- Ranqueltxes, vivien als marges del riu Salado (a la Pampa). Foren desplaçats de llurs terres i acabaren unint-se als maputxes.
- Pikuntxes ('gent del nord'), vivien entre Copiapó-Itata i vora l'actual Mendoza, als rius Choapa i Ñuble. Actualment estan extints.
- Pewentxes ('gent dels araucàries'; de pewen, 'araucària'). En realitat eren patagons araucanitzats. Vivien a la província del Neuquén i a Ñuble i actualment són uns milers.
- Pueltxes ('gent de l'est'), vivien al voltant del riu Colorado; encara en queden uns milers.
Costums[modifica]
Els maputxes es dividien antigament en famílies, dirigides per un cap de família; aquestes s'agrupaven en aldees, dirigides per un ülmen i un Consell d'Ancians, i aquestes en districtes. Els districtes es podien agrupar en tribus, aquestes comandades per un toqui, i en cas de guerra, les tribus s'agrupaven en federacions, però sense unitat política estable, i amb l'única finalitat de defensar-se dels wingka ('enemics estrangers'). Practicaven la poligínia, preferentment sororal, i el pagament de la núvia. El nombre d'esposes determinava el grau de riquesa, i se'n simulaven el rapte. Tenien successió patrilineal i residència patrilocal, així com estructura familiar extensa. Vivien en ruka, cases multifamiliars de fusta cobertes de fang, canyes i branques d'arbre, agrupades en aldees (una aldea podia tenir d'una a vuit ruques). Fan música amb tambors i trompetes de canya i banya, anomenades trutruca. No tenen escriptura pròpia, però els fets importants, els escrivien en nusos semblants als khipus o quipus inques.
Els homes vestien el poncho i els dones el chamal, una túnica llarga. La salutació era mari-mari, i les visites eren cerimonioses: l'amfitrió convidava a entrar i anava repetint vellechi vei noconas o bé mu piqueimi ('així és, és veritat', etc.). Jugaven molt i feien apostes (rau) als daus, pilma o quechincague, però el més curiós era la chueca, baralla incruenta a crits com inche cai longo ('soc cap de gos') o inche cai aucatigue ('soc cos de roure'). Judicialment gaudien de llargs codis orals, els adamapu, amb fort respecte a les lleis jeràrquiques i pena de mort per als delictes greus. I celebraven el ngillatun, celebració comunal de pregàries.
Els assassinats, els resolien amb una indemnització a la família del difunt, i només es reservava la pena de mort per als delictes de traïció, adulteri, robatori i encisament mortal.
Organització política[modifica]
La Llei 19.253 de 27 d'octubre del 1993 reconeix el dret històric de les comunitats indígenes a posseir la seva terra, i gaudeixen d'un òrgan de govern propi, Aukill Wall Mapu Ngunam ('Consell de Totes les Terres'), dirigit des del 1992 per Aucan Huicanam, reconegut com a òrgan unitari de tots els araucans i maputxes, principalment.
Articles relacionats[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Aldunate, Carlos. «Mapuche: gente de la tierra». A: Culturas de Chile (en castellà). Santiago de Xile: Andrés Bello, 1997.
- Bengoa, José. Historia del pueblo mapuche: siglo XIX y XX (en castellà). Santiago de Xile: LOM Ediciones, 1985.
- Bengoa, José. Historia de un conflicto: los mapuches y el Estado en el siglo XX (en castellà). Santiago de Xile: Editorial Planeta, 1999.
- Correa, Martín; altres. La Reforma Agraria y las tierras mapuches. Chile 1962-1975 (en castellà). Santiago de Xile: LOM Ediciones, 2005.
- Hérnandez, Isabel. Autonomía o ciudadanía incompleta. El pueblo mapuche en Chile y Argentina (en castellà). Santiago de Xile: Pehuén editores, 2003. ISBN 956-16-0371-3.
- Ibarra, Mario. «Algunas reflexiones y notas a propósito de algunos tratados, en este momento no reconocidos, firmados entre potencias coloniales o Estados actuales y pueblos indígenas». A: Seminario de expertos sobre tratados, convenios y otros acuerdos constructivos entre los estados y los pueblos indígenas (en castellà). Ginebra: Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans, 2003.
- Pinto, Jorge. De la inclusión a la exlusión: la formación del estado, la nación y el Pueblo Mapuche (en castellà). Santiago de Xile: Instituto de Estudios Avanzados, 2000.
- Saavedra Peléz, Alejandro. Los mapuche en la sociedad chilena actual (en castellà). Santiago de Xile: LOM Ediciones, 2002. ISBN 956-282-490-X.
- Verta, Ricardo; José Aywin; Andrea Coñuecar; Elicurá Chihauilaf. El despertar del pueblo mapuche. Nuevos conflictos, viejas demandas (en castellà). Santiago de Xile: LOM Ediciones, 2004. ISBN 956-282-647-3.
- «Indebido Proceso: los juicios antiterroristas, los tribunales militares y los mapuche en el sur de Chile». Human Rights Watch. [Consulta: 2 maig del 2006].
- «Chile. La otra transición chilena, derechos del pueblos mapuche, política penal y protesta social en un estado democrático». Federación Interancional de Derechos Humanos. [Consulta: 2 maig del 2006].
Enllaços externs[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maputxes ![]() |
- Portal maputxe del Puel Mapu.
- Diccionari maputxe-espanyol.
- Directori DMOZ.
- Text íntegre de La araucana.
- Diccionari Freelang maputxe-espanyol / espanyol-maputxe.
- Laboratori de desclassificació comparada.
- Indebido Proceso: los juicios antiterroristas, los tribunales militares y los mapuche en el sur de Chile (Pdf).