Vés al contingut

Guaranís

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula grup humàGuaranís

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspobles indígenes i Pobles indígenes a Bolívia Modifica el valor a Wikidata
Població total54.825 (2016) Modifica el valor a Wikidata
Llenguallengües tupí-guaraní Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatArgentina, Bolívia, Brasil i Paraguai Modifica el valor a Wikidata

Els guaranís són un grup format per diverses ètnies presents a diversos estats d'Amèrica del sud que parlen la llengua guaraní. L'extensió tradicional d'aquest poble se situa entre el riu Uruguai i la part baixa del riu Paraguai, les províncies de Corrientes i Entre Ríos a l'Argentina, el sud de Brasil, i algunes parts d'Uruguai i Bolívia.[1] Després de l'arribada dels espanyols, els guaranís sofriren un procés intens d'evangelització i alhora també molts esdevingueren esclaus.[2]

Història

[modifica]

Es té molt poca documentació de la història del poble guaraní anteriorment a l'arribada dels primers europeus al sud del continent americà. El coneixement del seu passat es fonamenta completament sobre la tradició oral, ja que els guaranís no tenien llengua escrita. A més a més el fet que eren inicialment un poble sovint nòmada amb una societat descentralitzada dificulta l'obtenció de proves històriques definitives.[3]

Actualment, a certes zones de Brasil, un grup guaraní, els kaiowàs, són víctimes de la política d'expansió de la superfície agrícola i pateixen expropiacions forçoses que han generat desesperació i una taxa de suïcidi molt elevada entre els autòctons.[4]

Referències

[modifica]
  1. Buggenhagen, E. A. von «Aspectos fundamentais da cultura Guarani». Revista de Antropologia, 3, 2, 10-12-1955, p. 148. DOI: 10.11606/2179-0892.ra.1955.110484. ISSN: 1678-9857.
  2. Melià, Bartomeu. El Guaraní Conquistado y Reducido (en castellà), 1997.
  3. Steward, Julian H. (ed.) Handbook of South American Indians Vol. 3: The tropical forest tribes, p. 69-94. Smithsonian Institution, Bureau of American Ethnology, Bulletin 143. Washington: Government Publishing Office
  4. Mura, Fabio «Do desenvolvimento comunitário à mobilização política: o projeto Kaiowa-Ñandeva como experiência antropológica». Mana, 8, 2, 10-2002, p. 212–216. DOI: 10.1590/S0104-93132002000200013. ISSN: 0104-9313.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]