Yuracarés
  | |
| Tipus | ètnia i Pobles indígenes a Bolívia |
|---|---|
| Població total | 6.042 (2012)[1] |
| Llengua | yuracaré |
| Geografia | |
| Estat | Bolívia |
Els yuracarés (també anomenat yurujare, yurucare o yurakar) són un poble indígena que viu en 2.500 quilòmetres quadrats al llarg de la ribera del riu Iténez i la conca del riu Chapare, als departaments de Cochabamba i Beni, en les terres baixes bolivianes de la conca de l'Amazones. La majoria resideixen al Territori Comunitari d'Origen Yuracaré (TCO Yuracaré), de 241.171 hectàrees,[2] i al Territori indígena i parc nacional Isiboro-Secure (TIPNIS); uns altres viuen al Territori Indígena Multiètnic I, al TCO de Yuqui i al Territori Indígena de Chimán.[3]
La població que es va autoreconèixer com a yucararé en el cens bolivià de 2001 va ser de 1.366 persones. Aquest número va augmentar a 6.042 en el cens de 2012. Addicionalment aquest cens va registrar 733 yucararés mojeños.[4][5]
Referències[modifica]
- ↑ Instituto Nacional de Estadística (INE) Bolivia, características de población y vivienda. Bolivia. 2013.
- ↑ Fundación Tierra (2010). Territorios Indígena Originario Campesinos en Bolivia. Entre la Loma Santa y la Pachamama.
- ↑ «Yurakaré - People & Culture». Documentation of Endangered Languages. [Consulta: 16 diciembre 2016].
- ↑ DATOS COMPARATIVOS DE LA POBLACION INDÍGENA CENSOS DE POBLACIÓN, 2001 Y 2012
- ↑ Instituto Nacional de Estadística – INE. Características de la Población, febrero de 2015. pp. 31
Bibliografia[modifica]
- Adam Lucien (éd.), 1893 Principes et dictionnaire de la langue yuracare ou yurujure composés par le R. P. La Cueva et publiés conformément au manuscrit d'Alcide d’Orbigny, Paris : J. Maisonneuve (« Bibliothèque linguistique américaine », n° XVI), 123 p.
- Berg Hans van den, 2009. Clero cruceño misionero entre yuracarees y guarayos. Época colonial,Cochabamba, Bolivie : Instituto Latinoamericano de Misionología (« Coleccion scriptaautochtona », n° 2), 348 p.
- (castellà) Alvaro Díez Astete, « Los Yuracaré », in Compendio de etnias indígenas y ecoregiones : Amazonía, Oriente y Chaco, Centro de Servicios Agropecuarios y Socio-Comunitarios (CESA), Plural editores, La Paz, 2011, p. 315-320 ISBN 978-99954-1-383-5
- Djup Annica, 2007. Personhood and human-spirit relations among the Yuracaré of the BolivianAmazon, Göteborg : Göteborg University (« Gothenburg studies in social anthropology »,n° 19), 237 p.
- Gijn Rik (van), Hirtzel Vincent et Gipper Sonja 2011. Yurakaré Archive. Online Language Documentation, DoBeS Archive, MPI Nijmegen.
- Hirtzel Vincent, 2010. Le maître à deux têtes: une ethnographie du rapport à soi yuracaré (Amazonie bolivienne), Thèse de doctorat, École des hautes études en sciences sociales, Paris,742 p.
- Mathews Edward D., 1879. Up the Amazon and Madeira rivers, through Bolivia and Peru, London :Sampson Low, Marston, Searle & Rivington, 402 p.
- Orbigny Alcide (d’), 1839. L’homme américain (de l’Amérique méridionale) considéré sous sesrapports physiologiques et moraux, vol. 1, Paris ; Strasbourg : Pitois-Levrault et Cie ; F.G.Levrault, 372 p.
- Orbigny Alcide (d’), 1844a. Voyage dans l’Amérique méridionale… Vol. 3, Plantilla:1re, Partiehistorique, Paris ; Strasbourg : P. Bertrand ; Veuve Levrault, 464 p.
- Orbigny Alcide (d’), 1844b. Voyage dans l’Amérique méridionale… Vol. 4, Plantilla:3e, Oiseaux,Paris ; Strasbourg : P. Bertrand ; Veuve Levrault, 395 p.
