Yuracaré

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaYuracaré
Altres noms yurakaré, yurakar, yuracar, yurucaré, yurujuré, yurujare
Tipus llengua aglutinant i llengua aïllada
Parlants
2.680 (2000)[1]
2.675 (2004)[2]
2.675 (2007)[3]
Parlat a Bolívia
Oficial a Bolívia
Autòcton de Departament de Beni i Departament de Cochabamba
Classificació lingüística
Llengua aïllada
Característiques
Nivell de vulnerabilitat 3 en perill
Codis
ISO 639-3 yuz
Glottolog yura1255
Ethnologue.com yuz
UNESCO 667
IETF yuz
Endangeredlanguages.com 1634
Modifica les dades a Wikidata

El Yuracaré (també yurakaré, yurakar, yuracar, yurucaré, yurujuré, yurujare) és una llengua amenaçada parlada al centre de Bolívia en els departaments de Cochabamba i Beni pels membres de l'ètnia yuracaré .

A principis del segle XXI es registraven encara uns 2500 parlants. Aquesta xifra està declinant ràpidament a causa que els membres més joves de l'ètnia ja no estan aprenent la llengua.[4]

La llengua yuracaré està documentada des de l'aparició d'una vella gramàtica manuscrita per de la Cova.[5] La llengua ha estat analitzada més recentment per Rik van Gijn, i recentment es va publicar un diccionari bilingüe.

Descripció lingüística[modifica]

Classificació[modifica]

Mapa d'ubicació dels Pobles originaris de Bolívia

Suárez (1977) va suggerir que podia existir una relació entre el yuracaré, les llengües mosetenas, les llengües pano-tacanes, les llengües arawak i les llengües chon. La seva hipòtesi macro-panoana és essencialment idèntica excepte pel fet que s'exclou algunes llengües arahuacanes (Suárez 1969).

La proposta de Greenberg (1987), inclou el yuracaré dins de les llengües equatorials, no obstant això, aquesta classificació es basa en dades molt pobres i la majoria dels especialistes la consideren inconcluyent i altament especulativa.

Fonologia[modifica]

L'inventari consonàntic del yuracaré és:[6]

labial alveolar post-alveol.

retro-fleja

vetllar glotal
oclusiva sorda p.॥॥ t k ʔ
oclusiva sonora d d g
africada ʧ
fricativa ʃ ʂ (x)
nasal m n ɲ
sonorante w ɾ, l j

El yurakaré presenta, a més, el següent sistema de fonemes vocàlics:[7]

Anteriors Centrals Posteriors
Tancades i ɨ o
Mitjanes o
Obertes æ a

Lèxic i classes de paraules[modifica]

Segons van Gijn (2012), en el yurakaré es distingeixen les següents classes de paraules: substantius, p. ex. shunñe 'home', adjectius, p. ex. matat 'gran', verbs, p. ex. bëjta ‘veure’, adverbis, p. ex. tishilë 'ara', interjeccions, p. ex. sëlu ‘cura’, ideófonos i partícules enclítiques. Morfològicament, els substantius poden portar marcadors de possessió, nombre, enclítics posposicionals, i alguns marcadors derivacionals; a més, poden ser usats com a verbs. Els verbs són associats, morfològicament, amb les categories de temps, aspecte, modalitat, i també amb marcadors de subjecte i objecte diferents. Quant als ideófonos, es distingeixen dos usos: un en el qual el ideófono veritablement modifica el contingut semàntic del verb, com s'aprecia en (1a), i un altre en el qual no modifica el contingut, sinó que afegeix un valor descriptiu, com s'observa en (1b):

(1a) peruk dolenta-ø pojore
IDEO anar.SG-3 canoa
‘La canoa es va bolcar (peruk)’ (van Gijn, 2012)
(1b) chitta-ø a-lewle
IDEO botar.SG-3 el seu-plat
‘Rü! Va botar el seu plat.’ (van Gijn, 2012)

Morfologia[modifica]

Quant als trets morfològics del yurakaré, es pot assenyalar el següent (van Gijn, 2012):

  • Pel que fa a la frase nominal, es distingeixen els següents elements: substantius, pronoms, modificadors, partícules enclítiques i frases relatives. Els substantius poden rebre marques de possessió, que consisteixen en prefixos personals que indiquen una cosa posseïda, com p. ex. tu-mümta ‘el meu arc’. No obstant això, no tots els substantius poden portar prefixos possessius. S'exclouen els substantius que es refereixen a humans (excepte aquells que al·ludeixen a relacions de parentiu) i animals grans. Existeixen, a més, altres morfemes que canvien el significat del substantiu, tals com el diminutivo -nñu en ëshshë-nñu [pedra-DIM] 'piedrecita'. Quant als pronoms, s'observen tres tipus: personals (sëë 'jo', mëë 'vós', tuwa 'nosaltres/as', paa 'vostès'), demostratius (an(a) ‘est/a’, at(i) ‘aquest/a’ i na(a) ‘allò/a’), i interrogatius (estima ‘quin’, tëtë ‘quins’, i ëshë ‘per què’). Quant als modificadors del substantiu, s'observen dos tipus: els adjectius i els quantificadors. Els adjectius poden presentar certs marcadors, tals com el sufix -uma ‘distributiu’, que indica que una pluralitat de coses ha de ser considerada cadascuna per si mateixa, com s'observa en (2a), i el sufix -ima ‘col·lectiu’, que indica que s'ha de considerar tota la pluralitat com un conjunt, com en (2b). Quant als numerals, s'observen en l'actualitat solament quatre numerals pròpiament yurakarés: lëtta (u), lëshie (dos), liwi (tres) i lëpsha (quatre).
(2a) matat-uma palanta=w
gran-DST plàtan=Pl
‘plàtans grans (o sigui la planta, o sigui la fruita)’ (van Gijn, 2012)
(2b) matat-ima palanta=w
gran-COL plàtan=Pl
‘un carràs gran de plàtans’ (van Gijn, 2012)
  • El yurakaré presenta un conjunt d'enclítics nominals, a saber: l'enclític de pluralitat =w, com en shunñe=w ‘homes’, i els elements enclítics (o posposicions) que indiquen la relació entre la frase nominal i el verb, tals com: el comitativo =tina en a-ye=tina [la seva-germana=COM] 'amb la seva germana', i l'instrumental =l'en katcha=la [destral=INS] 'amb un destral'.
  • Quant a la morfologia verbal, un verb en yurakaré consisteix en una arrel, que normalment es combina amb prefixos i/o sufixos, que marquen persona, de subjecte i objecte, i altres categories, tals com el temps, aspecte i modalitat. Quant als marcadors de persona, es distingeixen sis marcadors personals del subjecte, com s'observa en (3), i sis marcadors personals d'objecte, com s'observa en (4). Es distingeixen, a més, altres marcadors d'objecte, tals com els marcadors d'objecte malefactivo, objecte benefactivo, objecte de finalitat, entre altres.
(3) ateshe-i ‘Estic dormint.’
ateshe-m ‘Estàs dormint.’
ateshe-ø ‘Està dormint.’
ateshe-el teu ‘Estem dormint.’
ateshe-p.॥॥ ‘Estan dormint (Vostès).’
ateshe-w ‘Estan dormint (ells).’ (van Gijn, 2012)
(4) tu-babau ‘Em va pegar.’
el meu-babau ‘Et va pegar.’
(ca-)babau ‘Ho va pegar.’
ta-babau ‘Ens va pegar.’
pa-babau ‘Els va pegar.’
dt.-babau ‘Els va pegar.’ (van Gijn, 2012)
  • En yurakaré, l'única distinció temporal gramaticalitzada que existeix és entre el futur i el no futur. El futur s'indica amb el marcador -shta, com s'observa en (5). Quant a l'aspecte, aquest es marca tant amb prefixos com amb sufixos en el verb. El prefix a- indica, per exemple, una acció no acabada o en progressió, com s'observa en (6), mentre que el sufix -jti indica una acció habitualment practicada per una persona o un grup de persones, com s'observa en (7).
(5) tishilë el meu-la-babau-shta-la teva
ara 2SG-MAL-pegar;matar-FUT-1Pl.
‘Ara t'ho anem a matar.’ (van Gijn, 2012)
(6) a-ense-ø=w=ja a-shilla-ø=w=ja na wenche=w
PRG-prendre-3=PL=TU PRG-ballar-3=PL-NE el anta=
‘Mentre estaven prenent, estaven ballant els antas.’ (van Gijn, 2012)
(7) latijsha ati lëtta yee chërë-jti-ø=ja na ulë
després aquest un dona gratar-HAB-3=NE el guayabochi
‘Després, hi havia una dona que solia gratar aquest guayabochi.’ (van Gijn, 2012)
  • En yurakaré, es distingeixen diferents tipus de marcadors de modalitat, com aquells que tenen a veure amb realització d'un esdeveniment, com p. ex. l'intencional -ni en (8), i aquells que tenen a veure amb la manera en què el parlant arriba a les seves conclusions, com p. ex. el marcador =tiba en (9), que indica una inferència sobre la base d'un raonament.
(8) dula-n-la teva ta-pojore
fer-INT-1Pl. nostre-canoa
‘Fem la nostra canoa.’ (van Gijn, 2012)
(9) a-wështi-ø=tiba=la=ye
la seva-gana-3=VLR=CMS=AMB.F
‘Ha d'haver tingut gana (perquè estava menjant fruites de micos).’ (van Gijn, 2012)

Sintaxi[modifica]

Quant a la sintaxi del yurakaré, es pot assenyalar el següent (van Gijn, 2012):

  • Van Gijn (2012) proposa el següent esquema, en (10), per explicar l'estructura de la clàusula en yurakaré. Com es pot observar, hi ha dues posicions abans del nucli, una per a adverbis, una altra per a un participant, en aquest cas sëë. Després del nucli, hi ha diverses posicions per a altres paraules, com a més participants, i també adverbis.
(10) (Adv) (X) (Nucli) (Uns altres)
shëy sëë nish mabëjti na shunñe matataw
ahir jo no els vaig veure els homes grans
  • Dins de la frase nominal, l'ordre de paraules és menys flexible. El substantiu principal és en general l'última paraula de la frase nominal. Solament els adjectius i els elements que indiquen el posesor poden seguir al substantiu principal, així com les frases relatives. Els demostratius (en funció de modificador), quantificadors i numerals sempre precedeixen al substantiu. És possible, també, treure un element modificador (adjectius o quantificadors) de la frase nominal, i col·locar-ho en posició prenuclear en la clàusula, com s'observa en (11):
(11) lëshie dt.-bëjta-i shunñe=w
dos 3PL-veure-1SG. home=Pl
‘Veig dos homes.’ (van Gijn, 2012)
  • Quant a la combinació de clàusules, això es pot realitzar per simple juxtaposició, com en (12), però també mitjançant estratègies més complicades, com p. ex. a través de l'ús de marcadors com =ja o =tu, com s'observa en (13) i (14). La diferència entre verbs dependents marcats per =ja i =tu consisteix que =ja indica que el tema de l'esdeveniment marcat pel verb depenent és idèntic al del verb principal, mentre que =tu indica que és diferent.
(12) abayla~la-i ajanta~ta-i
ballar~DST-1SG. cantar~DST-1SG.
‘Estic ballant i estic cantant.’ (van Gijn, 2012)
(13) ti-bëjta-ø=ja dolenta-ø samu
1SG-veure-3=TI anar.SG-3 jaguar
‘Quan em va veure el tigre, es va anar.’ (van Gijn, 2012)
(14) sëë bëjta-i=tu ti-la-dolenta-ø samu
jo veure-1SG=TD 1SG-MAL-anar.SG-3 jaguar
‘Quan ho vaig veure, el tigre se'm va anar.’ (van Gijn, 2012)

Referències[modifica]

  1. Ethnologue report for language code: Yuracaré
  2. Willem F. H. Adelaar & Pieter Muysken (2004). The Languages of the Andes. Cambridge: Cambridge University Press, pp. 622. ISBN 978-0-511-21050-1
  3. Matthias Brenzinger (2007). Language Diversity Endangered. Berlín: Walter de Gruyter, pp. 49. ISBN 978-3-11-017049-8
  4. Documentation of Endangered Languages.
  5. Adam, 1893
  6. Jorge A. Suárez, 1973, p. 143
  7. Van Gijn, 2012

Bibliografia[modifica]

  • Adam, Lucien. (1893). Principes et dictionnaire de la langue Yuracaré ou Yurujuré composés parell li R. P. de la Cova et publiés conformément au manuscrit de A. d’Orbigny. Bibliothèque linguistique américaine (No. 16). Paris: Maisonneuve.
  • Adelaar, Willem F. H.; & Muysken, Pieter C. (2004). The languages of the Andes. Cambridge language surveys. Cambridge University Press.
  • Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
  • van Gijn, Rik. (2004). Number in the Yurakaré noun phrase. In L. Cornips & J. Doetjes (Eds.), Linguistics in the Netherlands 2004 (pàg. 69–79). Linguistics in the Netherlands (No. 21). John Benjamins.
  • van Gijn, Rik (2005). Head marking and dependent marking of grammatical relations in Yurakaré. In M. Amberber & H. de Hoop (eds.) Competition and variation in natural languages: the casi for casi. (pàg. 41-72) Elsevier.
  • van Gijn, Rik (2006) A grammar of Yurakaré. Ph.D. dissertation Radboud University Nijmegen.
  • van Gijn, Rik (2012). Yurakaré. En: Mily Crevels i Pieter Muysken (eds.) Llengües de Bolívia, tom III Orient. La Pau: Plural editors. (en premsa)
  • Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X. (Online version: http://www.ethnologue.com).
  • Greenberg, Joseph H. (1960). General classification of Central and South American languages. In A. Wallace (Ed.), Men and cultures: Fifth international congress of anthropological and ethnological sciences (1956) (pàg. 791-794). Philadelphia: University of Pennsylvania Press.
  • Greenberg, Joseph H. (1987). Language in the Americas. Stanford: Stanford University Press.
  • Kaufman, Terrence. (1990). Language history in South America: What we know and how to know more. In D. L. Payne (Ed.), Amazonian linguistics: Studies in lowland South American languages (pàg. 13-67). Austin: University of Texas Press. ISBN 0-292-70414-3.
  • Kaufman, Terrence. (1994). The native languages of South America. In C. Mosley & R. I. Asher (Eds.), Atles of the world's languages (pàg. 46-76). London: Routledge.
  • Suárez, Jorge. (1969). Moseten and Pano-Tacanan. Anthropological Linguistics, 11 (9), 255-266.
  • Suárez, Jorge A. (1973). "Macro-Pano-Tacanan", International Journal of American Linguistics, Vol. 39, No. 3 (Jul., 1973), pàg. 137-154.
  • Suárez, Jorge. (1977). La posició lingüística del pano-tacana i del arahuaco. Annals d'Antropologia, 14, 243-255.

Enllaços externs[modifica]